Pàgines

31 de juliol 2011

EL PUIGPEDRÓS (via normal)

Dades del recorregut:



Alçada màxima: 2914m
Alçada mínima: 2130m
Temps empleat: 5h contant parades
Distància: 13 km
Desnivell + : 784m
Desnivell - : 784m





Escapada a aquest conegut i senzill pic de la Cerdanya catalana d'important alçada (2914m). Aquesta vegada la via utilitzada va ser l'habitual, no deixant de fer una mica de circular que ens va apropar a l'estany de Malniu.


El cas és que estrenava botes, les velles pobres quedaràn per les sortides a buscar bolets per acabar-les de trinxar. Necesitava un relleu fàcil, conegut i no molta distància a recòrrer. Tot plegar, seria com una presentació entre el peu i la bota per tal que s'adaptin entre ells.


Durant la ruta feia molt vent, el moviment dels núvols era constant i amenaçava a tempesta a tota hora. Important era el fet d'arribar al migdia ja que a la tarda, les tempestes acostumen a descarregar.


Amb aquesta excursió completem els cims més elevats de la cara nord de la Cerdanya Catalana fronterera amb Andorra i que ens serviràn per agafar forma per aquest estiu, on completarem la transpirinaica per la seva part occidental.





Mapa del recorregut




El genial refugi de Malniu (2130m). Per aparcar al pàrking fan pagar 3 euros, diuen, per netejar el terreny i arreglar la pista. Ho trobaria bé si ho fessin, aquella zona hi han barbacoes i la gent de ciutat i puja i ho embruta tot




L'estany Sec al costat del refugi



Començem a guanyar alçada, a sota deixem l'estany sec. Al fons la serra de Moixeró



A l'esquerra el Pic de la Carbassa (2738m) i al centre la Portella del Torer. Hi vam estar feia un parell de setmanes




La nuvolositat cada vegada era més abundant. El camí estava marcat amb fites en la seva totalitat



Ja veiem el Puigpedrós al fons



Ens hi anem acostant a través del Pla de les Mulleres de Puigpedrós



Cada vegada el cel estava pitjor, per moments es feia fosc



Un servidor als peus del cim. Cada vegada el vent era més fort i més fred



Arribem al cim



Vistes cap al nord al circ dels Engorgs, els núvols es movien a gran velocitat pel gèlid vent del nord. Tant sols ens deixen veure un dels estanys del circ



Vistes cap a occident, zona de la Carbassa, Bony Manyer, Vall de la Llosa, Tossa Plana etc, etc...
Tota una llàstima no poder gaudir de les vistes




La Rosa al cim pelada de fred !



Una senyera culminava el cim enmig d'alguna clariana



Començem el descens enmig de una tupida boira



Deixem el cim enrere



Ja veiem a l'esquerra l'Estany Mal, a la dreta l'Estany de Malniu i al mig el Castell dels Lladres (2590m) enmig d'uns núvols que començaven a descarregar per moments



Fener de l'Ós







16 de juliol 2011

TOSSA PLANA DE LLES - TOSSETA DE VALLCIBERA - MUGUETA - LA MUGA

Dades del recorregut:



Alçada mínima: 1954m
Alçada màxima: 2916m
Temps empleat: 9 hores contant parades
Distància: 14,9 km
Desnivell +: 1308m
Desnivell -: 1266m




He pujat un munt de vegades la Tossa Plana de Lles, pic més alt de tota la Cerdanya catalana. Aquesta vegada he buscat una ruta alternativa per no haver de tornar pel mateix lloc. Com sempre, he hagut de tirar de track ja que gairebé tot el camí de tornada no està marcat al mapa.


Al definir la circular, vaig adonar-me que era una senyora ruta, la qual es completava amb 3 pics més, d'envergadura important: la Tosseta de Vallcibera, la Mugueta i la Muga com a traca final.

Bona part del camí circula pel límit fronterer entre Andorra i Catalunya i constantment s'obren panoràmiques espectaculars des de tots els angles.


Cada vegada gaudeixo més, cada vegada em situo millor i identifico millor el meu voltant sense l'ajuda de mapes. Aquest fet completa la felicitat al cims. La veritat és que ben poca cosa em queda per fer per aquestes contrades, que cada any són visitades per mi. M'estimo aquestes muntanyes per la bellesa que desprenen.


La pega del dia, com sempre, és que arribem molt tard a casa, cansats, ens posem a estirar les extremitats a la terrassa, menjar alguna cosa i cap a dormir que espera una llarga i dura setmana.


Aquesta vegada hem tingut, cims, estanys, fauna, flora i un recorregut espectacular, en moltes hores en alçada. El llistó esta alt. Toca ja pensar en la propera.


Continuen els episodis de muntanya que tant trobava a faltar !





Mapa del recorregut cirular




Sortim des del refugi de Cap del Rec (1954m), ben aprop de Lles de Cerdanya



Arribem a l'Estany de l'Orri (2158m) el qual queda ben bé enmig del bosc



La Rosa aguanta les pallisses molt millor del què em podria esperar !



Ens dirigim cap a l'oest per enllaçar amb el sender marcat habitual que puja a la Tossa Plana de Lles




Començen les últimes rampes que no s'acaben fins fer cim





Seguim pujant, bufa el vent amb cops forts esporàdicament. Al fons la Serra del Cadí



Primeres vistes de del cim. A l'oest veiem el Pic de Setut (2867m) a la part central. Darrere seu, a l'esquerra de les imatges el Pic de Coma Extremera (2808m) i el Pic dels Estanyons (2834m)



Cap al nord, l'Estany de l'Illa, punt culminant de la Vall del Madriu (patrimoni de la humanitat). Al centre fons el Pic Alt del Griu (2876m) i a la dreta el Pic dels Pessons (2864m), tots ells ja a Andorra



La parella gaudint en alçada. La Tossa Plana de Lles (2916m)





La Vall per on iniciarem el descens. Al fons el Pic de la Carbassa (2738m), on varem estar la setmana anterior



El recorregut que ens espera, enmig de lloms i crestes fins arribar a l'estany de la Muga.

A l'esquerra la Tosseta de Vallcibera (2848m), al centre la Mugueta (2772m) a la dreta la Muga (2860m)



Vistes de l'estany de l'Illa desde la Tosseta de Vallcibera



La Muga amb el seu coll uns metres més avall. El camí que baixa a l'estany ho fa de manera directa



Un servidor amb la Muga, el Bony Manyer, la Carbassa i el Puigpedrós al fons



La Rosa al cim de la Tosseta de Vallcibera. La Tossa Plana de Lles, al fons




Vistes de La Muga desde la Tosseta de Vallcibera



Baixem fins la Mugueta i posteriorment el coll del la Muga





Cap al nord i al fons de la vall veiem un dels estanyons de Vallcibera



La Tossa Plana de Lles i la Tosseta de Vallcibera vistes des de la Mugueta (2772m)



L'Estany de la Muga des del seu coll



A mesura que anem avançant cap a la Muga se'ns van apareixent més dels Estanyons de Vallcibera



La Muga s'alça imponent



Cim de la Muga (2860m), al nord mirant cap Andorra, els Estanys de Montmalús i darrera d'ells el Pic de Montmalús (2782m) al centre de la imatge. A la part inferior la Vall de la Llosa



Ben bé al centre de la imatge, la Portella Blanca d'Andorra (2521m), punt fronterer entre Catalunya, Andorra i França. Darrera seu s'alçen imponents els Pics de Fontnegra (2854m-2879m-2835m)



Vistes ampliades del Casamanya des de la Muga



Culminació de la Vall de la Llosa amb el Puigpedrós al fons de tot



Tot el recorregut a la inversa deixat enrere



La Tossa Plana de Lles, des de la Muga



La Tosseta de Vallcivera i la Mugueta vistes des de la Muga




Jo mateix a la Muga, amb el Puigpedros i Carbassa a banda i banda



Últim objectiu del dia assolir: l'Estany de la Muga (2550m)



Un bon bany amb pilotes ! L'aigua estava freda però podia suportar-se. Amb menys d'un minut n'hi ha prou. Aquelles pessigolletes per tot el cos després de portar més de 6 hores caminant, van ser de les millors sensacions del dia




L'estany de la Muga des del seu coll, vaig baixar-hi tant directe, que va tocar bany obligatoriament






Tot i que és gairebé impossible enganxar-les, hi havien un munt de truites que feien uns bons salts!






Alguns detalls de la ruta, com podreu veure plena i viva de naturalesa



El contrast del verd viu, amb l'aigua brollant per arreu fan especial viure la natura en aquesta época



Boscos plens de pi vell negre, ideals un cop més, per un munt d'espècies micològiques



Algún pinhicola més que tocat sobrevivia l'avançat estiu



Algún de recentment nascut que donava una alegria al veure'l. Tant sols en varem poder aprofitar el barret



Un bon ramat d'Isards es deixava veure ben aprop del coll de la Muga. Em fascinen aquests animals. Tant que ens costa pujar a les persones, i els veus a ells travessar valls i muntanyes amb enorme facilitat i agilitat





Clar, sempre n'hi ha un que se'ns queda controlant. Seria com un cap de colla o alguna cosa similar!



Per últim, meteo de muntanya en estat pur