Pàgines

22 de desembre 2013

VOLTA A LES VALLS DEL MONTCAU I TURÓ DEL PUIGDOURE


Alçada mínima:  221m
Alçada màxima: 975m
Distància: 31,2 km
Temps empleat: 7h10m (contant parades)
Desnivell + : 900m
Desnivell - : 900m


La tardor ha quedat enrere i ha començat l'hivern, bé, podem dir que el fred ha arribat de cop i amb ell, les primeres i ràpides nevades al pirineu que aguanten en perfecte estat a hores d'ara i que ens permeten pensar en tenir un blanc hivern que pugui desenvocar en una primavera tant màgica i plena de desglaç com la passada . Època d'hivernació on tot queda parat, és el que toca ara, i és que el pirineu nevat no té cap desperdici, això si, lluny de les aglomeracions de les zones esquiables.

Mentrestant anem descobrint els paisatges que tenim a tocar de casa. Ho fem, cada cop allargant-nos més per poder tocar el màxim de racons d'aquest sensacional Parc Natural de St Llorenç del Munt que ens ofereix un entorn al que estem poc acostumats. Boscos i vegetació variada, boniques formes de les pedres, muntanyes, turons, profundes valls, baumes, edificacions històriques, tines... tot abastable gràcies a un enllaç considerable de senders i pistes que fan abastable qualsevol racó d'aquesta sensacional zona.

Aquesta vegada he pensat que valdria la pena dedicar una ressenya al recorregut. 
Després d'uns dies difícils a la feina i enmig de l'estrès general que genera el pre-període nadalenc, ens hem escapat amb la Rosa a respirar aire fresc per una ruta magnífica que volta una bona part del Parc, ens hem proposat fer-ho sortint directament caminant des de la porta de casa (imagineu si tenim aprop el Parc Natural). El llarg recorregut fa que el desnivell es superi gratament. Calculo que un 65% del recorregut és per sender dins el bosc, la resta per pista forestal. Durant molts km's circulem pel cap de les carenes i això ens permet captar grans paisatges a banda i banda i poder-los veure des de varies perspectives, sempre amb la muntanya de Montserrat present.

 Hem començat les caminades d'hivern amb força i ja en tenim alguna més de programada que no tardarem a fer per fer baixar una mica els torrons, gaudir dels esplèndids paisatges del nostre territòri i ja de pas, matenir-nos en forma... un temps que, alhora, anirà reforçant les nostres ganes d'anar a pujar algún cim nevat! 

Bones festes i bona entrada d'any a tothom!


Mapa circular del recorregut




Sortim del Pont de Vilomara. Començem el dia guanyant alçada fins arribar al Gr-4. La urbanització on vivim queda als nostres peus. La muntanya de Montserrat sempre ens acompanyarà




Ens dirigim cap al cel seré on hi trobarem l'antic hostal de St. Jaume de Vallhonesta




El Gr-4 circula pel Serrat dels Crostons enmig de bosc. Un tros de camí tant bo com bonic




Cap al nord veiem la Serra de Puig Gil amb el Puig Gil (623m) com a punt culminant. Varem estar-hi la setmana anterior i afirmo que és el cim que més vegades he pujat aquest any, superant la desena amb escreix, una zona que m'encanta!




Enmig de cirerers d'arboç ja divisem el Montcau (1056m) al fons. Al centre de la imatge es divisa l'antic mas del Farell, lloc de pas quan tornem




Hem arribat a l'antic hostal de St Jaume de Vallhonesta, situat al peu de la carena. Aquest, en ruines, encara conserva part de les estàncies i ens podem fer una bona idea del que havia estat. També hi ha una ermita en bon estat que alguns diumenges trobarem oberta. En aquest punt abandonem el Gr-4 i seguim direcció sud pel cami ral de Manresa




La Serra de Gil cada cop més llunyana




Mirant cap al sud la zona de Rellinars i Vacarisses amb inmensitat de boscos i boira baixa que es va aixecant a mesura que avançen les hores




La muntanya de Montserrat va canviant la seva perspectiva a mesura que anem avançant en la nostra circular




Arribem als Hostalets del Davi, el que havia estat una altra edificació històrica per allotjar els que freqüentaven el cami ral de Manresa a Barcelona. Proseguim per enllaçar amb el Gr-5




Ara baixem cap al Coll del Correu, amb boniques vistes de Montserrat i ja començem a divisar les boniques i típiques formes del Parc




Fa por que estem circulant pel Gr-5. Als peus del Paller de tot l'Any (818m) ens aturem a esmorzar. Una singular elevació que destaca enmig del terreny




Ara el recorregut tomba direcció nord (direcció Montcau) mitjantçant el Gr-5, ja podem contemplar el magnífic Castellsapera (939m), el qual bordejarem perquè ja el tenim a la llista




El sender en direcció nord va guanyant alçada molt lentament. Vistes del Paller de tot l'Any amb Montserrat al fons




Just abans d'arribar al Coll d'Estenalles, abandonem el Gr-5 just arribats al Coll de Boix per dirigir-nos cap a l'est i així anar completant la circular. Al fons proper objectiu: el Turó de Puigdoure (718m)




Deixem el Montcau (1056m), podriem haver-hi arribat però hauria suposat incrementar la ruta a uns 40km's i no ens va semblar necessari tant d'esforç




Hem arribat al Turó del Puigdoure (718m) que ens ofereir bones panoràmiques com aquesta imatge ampliada de la Muntanya de Montserrat, al seu extrem nord, on es pot veure bé el forat i la Cadireta a la dreta de la imatge




Cap al nord-est, el vessant sud de les muntanyes del pirineu oriental ben nevades amb el Puigmal a l'esquerra




Hem iniciat el descens cap al mas del Farell, deixem el Turó del Puigdoure on estavem feia res




Ja veiem l'inconfusible mas del Farell, situat enmig d'un turó en el qual destaca aquesta bonica construcció, ara en desús




Cap a l'oest al fons de la carena es pot veure l'hostal de St. Jaume de Vallhonesta per on haviem iniciat la circular




Zoom cap aquesta zona on es pot divisar millor l'hostal de St Jaume, on també es pot apreciar el Parc eòlic del Collet del Feixos a l'Anoia de teló de fons




Arribats al mas del Farell, parem a menjar una taronja als peus de la inmensa i bonica alzina dels penitents. Un arbre amb molta història. Ara només ens quedarà tornar al Pont de Vilomara per pista forestal on hi arribarem passant per la pista que porta a la Casa Nova








10 de novembre 2013

PUIG DEL BASSEGODA (1373m) BUSCANT COLORS PER L'ALTA GARROTXA


Alçaca mínima:  950m
Alçada màxima: 1373m
Distància: 12 km
Temps empleat: 6h 20m
Desnivell + : 920m
Desnivell - : 882m


Estem en plena tardor i a falta de bolets, ens decidim per anar a buscar colors de tardor a una de les comarques més adients per fer-ho: l'Alta Garrotxa. Ho fem encara més motivats ja que és una zona que coneixem ben poc i que en tinc grans records quan vaig passar-hi fent la transpirinaica.

La zona escollida és la del Bassegoda, un cim que s'eleva en solitàri i que ofereix grans vistes: des del mar fins a muntanyes superiors als 2800m com el Canigó. La veritat és que les expectatives s'han complert amb escreix, hem trepitjat boscos de faig, alzina, castanyer, pi roig... i em pogut observar els paisatges de tardor des de les alçades que ens han deixat ben enamorats.

Hem escollit partir des de l'ermita de Sant Andreu de Guitarriu, on hi arribarem a través de pista forestal que agafarem ben bé abans d'arribar al poble de Sadernes. La primera opció era sortir des de Ca n'Agusti però la pista que hi arriba esta tallada per una gran esllavissada i sortir des de Guitarriu era la millor opció.
La ruta comença travessant els cingles de Guitarriu i baixant fins l'espectacular castanyeda de Ca n'Agustí on encara hi quedaven castanyes. Després enfilem directament fins el cim passant per l'ermita de la Mare de Déu de les Agulles fins arribar al cim pel seu vessant oest. La baixada la fem pel vessant sud en una pendent molt forta, per la tartera del Bassegoda i anem travessant boscos fins guanyar alçada per travessar novament els cingles de Guitarriu i situar-nos al vessant on hem iniciat la ruta.

Cal dir també, que el sender és complicat de seguir i en alguns trams perdedors. Ja m'ho va advertir un company de la zona i en aquesta ocasió el gps va fer més feina que mai. I és que el fet de voler fer la ruta de forma circular, en moltes ocasions fa que haguem de canviar de senders en nombroses ocasions, amb els dubtes que això genera. També remarcar el perill de la ruta si el terreny és moll ja que la pedra és d'aquelles on és fàcil relliscar.

Una bonica ruta que recomanem fer en plena tardor. Alta Garrotxa, una zona tant espectacular com poc coneguda amb un munt de possibilitats. Hi tornarem a caçar més colors !


Mapa del recorregut




Ermita de Sant Andreu de Guitarriu, punt d'inici




Anem a buscar el treu petit per saltar a l'altra banda dels cingles de Guitarrriu




Saltem a l'altra banda pel vessant nord, al fons veiem ca n'Agustí, cap a on ens dirigirem i damunt de la casa s'eleva imponent el Martanyà (1030m)




Per primera vegada veiem el Puig de Bassegoda (1373m) barrejat amb els primers colors de tardor




Contrastos enmig de fageda






Seguim en ple descens, arribem a l'enorme bosc de castanyers de Ca n'Agustí, on encara hi abunden les castanyes!






Arribats a Ca n'Agustí, trobem indicadors que segueixen el camí d'ascens al Bassegoda. A partir d'aqui el camí ja és fresat




Ara circulem en ascens enmig de boscos d'alzina




Arribem a la bonica ermita de la Mare de Déu de les Agulles




Espectaculars colors al vessant nord dels cingles de Guitarriu, lloc per on hem iniciat el descens fins Ca n'Agustí




Anem guanyant alçada i deixant cada cop més lluny els cingles de Guitarriu i Ca n'Augstí




Ampliem una mica les vistes i veiem el Puigsacalm al fons




Estem pujant pel fil de la carena, per l'anomenat Caire de Commadells, amb unes vistes molt entretingudes on predominen els colors de la tardor







Al fons la carena que forma els cims del Comanegra (1557m), puig de les Bruixes (1393m) i el Puig de Sant Marc (1327m)







Cingles de Guitarriu al complert




Seguim guanyant alçada, ara podem veure bé la punxa que forma el cim Ferran (883m)




Mirant cap al nord en direcció el vessant francés




Fita indicadora, ara deixem el fil de la carena per endinsar-nos enmig de pi roig. Ja hem guanyat gairebé tot el desnivell, ara es tracta de bordejar el cim pel seu vessant sud per enfilar-nos pel seu cantó est. Molta gent comet l'errada de no bordejar-lo i encarar la cresta cimera directament, però es troben amb un tallat just abans de fer el cim que els ha de fer recular un bon tros




Zoom cap a Guitarriu, venim de l'altre cantó




Cim del Bassegoda (1373m)




Mirant cap al nord el cim del Canigó (2784m) amb els núvols al cim




Cap a l'est veiem la zona de l'Empordà amb el golf de Roses al fons




Zoom cap al golf de Roses i cap de Creus




Mirem cap al baix Empordà




Cap al sud la Garrotxa amb el Puigsacalm de taló de fons




Cap a l'oest zoom cap al cim del Comanegra (1557m) i el pirineu de Núria al fons




Foto de parella al cim del Bassegoda




Per acabar de coronar el cim tenim un parell de passos verticals amb cadenes que no representen cap dificultat






Més colors de tardor




Bonics colors de tardor a la carena del Comanegra, un dels propers objectius




El vessant nord mirant cap a Maçanet de Cabrenys




Descens pel vessant sud per la tartera amb pendent molt pronunciat




Els boixgrèvols ja estan ben florits per aquestes contrades




Anem passant d'un coll a l'altre encisats pels colors de la tardor







Guanyem uns 200m d'alçada per creuar el cingles de Guitarriu, ens despedim per darrera vegada del cim del Bassegoda




Tardor en estat pur



I arribem al darrer coll: Coll de Faja (990m), desfem uns km's per pista i en un moment arribem al punt d'inici