Alçada màxima: 3044m
Alçada mínima: 1356m
Distància: 15,65 km
Temps empleat: 12h30m (parades incloses)
Desnivell + : 1198m
Desnivell - : 1810m
Primera sortida d'entitat al Pirineu Aragonès per poder gaudir d'unes vistes espectaculars de la part sud-occidental del Massís de la Maladeta, degustant dues importants Valls que són utilitzades pels escaladors més experts per assollir les verticals parets que formen totes les muntanyes d'aquest Massís.
Pujada al Pico Aragüells (3044m) pel Valle de Corones i baixada pel Valle de Cregüeña.
Estacionem el vehicle al Plan de Senarta on hi ha una concorreguda zona d'acampada, des d'aquest punt agafem un autobús que ens portarà fins al Puente de Corones, situat al Valle de Vallibierna, on començarem l'ascenció. Durant l'època estival, tallen el trànsit a Vallibierna i només és possible escurçar les ascencions agafant el aubobús que tarda uns 45m fins arribar al Puente de Corones.
Per l'ascens, de seguida prenem un sender ben indicat, que circula en direcció nord i s'endinsa pel Valle de Corones, seguint el mateix camí que puja a l'Aneto (3404m) a través del Collado de Corones (3208m). Arribats a l'Ibón del Medio de Corones, ens desviarem de l'itinerari de l'Aneto en direcció nord-oest i entrem en un pedregar immens que ens portarà a la base del Pico Aragüells (3044m), des d'aquí, enmig de fort pendent, al Collado de Cregüeña (2905m) per acabar de guanyar el cim del Pico Aragüells (3044m) amb alguna petita grimpada sense dificultats.
La baixada la farem per la Vall de Cregüeña. Enmig de fort pendent i camí incert, anirem a buscar el seu immens Ibón, un dels més grans dels pirineus que arriba a més de 100m de profunditat, caldrà seguir bé les fites i mapa en mà per prendre el camí correcte ja que hi ha fites per tot arreu. Rodejarem l'Ibón de Cregüeña sortejant els grans blocs de pedra que esborren qualsevol traça de camí i baixarem per la llarga Vall de Cregüeña en un descens molt costós tant per la seva llargària com pels seus trams inclinats que ens faran perdre alçada ràpidament.
Sens dubte, una de les sortides més llargues i dures d'aquestes vacances, principalment pels gairebé -2000m de baixada que han castigat les nostres cames, i és que en aquest prineu, tots els factors d'alta muntanya es multipliquen per tres si ho comparem amb les muntanyes del nostre pirineu, a les que estem acostumats. Però evidentment, no tot són penes; els paisatges són per caure d'esquena, tenim el Pico de la Maladeta (3308m) davant nostre mateix, la cresta que uneix el nostre cordal fins arribar al Pico Maldito (3350m) i tota la cresta que recorre aquestes muntanyes passant pel Cim de l'Aneto (3404m) fins arribar al Pico de Russell (3207m) que ens quedarà amagat. Unes grans panoràmiques de tot el Massís de la Maladeta vistes des de ben aprop.
Amb tanta pedra i verticalitat pel mig, suavitzem la nostra mirada que ara impacta amb el blau marcat de l'Ibón de Cregüeña que queda petit als nostres peus. Unes combinacions de colors sensacionals ben dignes del lloc que estem trepitjant.
Després d'aquest dia genial a l'alta muntanya, toca descansar i alimentar-se bé mentre anem assimilant els meravellosos paisatges de que hem gaudit. Toca preparar-se i organitzar-se bé perquè encara hi ha muntanyes que ens esperen!
Mapa del recorregut
Mapa de relleu
Sabem que es una excursió molt llarga i sortim de nit amb els frontals, al migdia hem d'estar ja de baixada per evitar possibles tempestes de tarda anunciades, que finalment no han aparegut. En aquest punt deixem el Valle de Vallibierna i entrem en direcció nord al Valle de Corones
Una vegada entrats al Valle de Coronas, la pujada es constant, sempre per la dreta del Barranc de Coronas que arrossega l'aigua que desenvoca dels tres Ibons de Corones
Superem el primer resalt i ja veiem l'Ibonet de Corones situat a la Pleta de Corones, un lloc molt bonic per passar-hi una bona estona o fer-hi un vivac. Estem aproximadament a uns 2200m
Continuem progressant enmig de fort pendent per camí fresat. L'Ibonet de Corones queda petit sota nostre, al fons veiem el Valle de Vallibierna per on hem començat a caminar
En aquest punt veiem que a les parts altes de les muntanyes el dia ja s'ha aixecat. La pujada es fa còmode amb la fresca de primera hora i sense el sol damunt nostre. Ja veiem el Pico Aragüells (3044m) i a la seva dreta el Collado de Cregüeña (2905m). Toca superar aquest segon resalt que ens porta directament al Ibón Inferior de Corones
Parada obligatòria per gaudir del salt d'aigua que es forma a la desenvocadura del Ibón Inferior de Corones
Superat aquest segon resalt aproximadament a uns 2600m d'alçada, parem a descansar abans d'anar a mirar l'Ibón Inferior de Corones. El sol comença a endinsar-se a les valls que encara respiren la fresca de la nit
Ibón Inferior de Corones, un espectacle pels sentits. Haurem de vorejar-lo per l'esquerra ja que està cobert d'unes parets immenses que es reflecteixen a les seves aigües
Un cop flanquejat i deixat enrera, guanyem una mica més d'alçada de forma suau...
... fins arribar a l'Ibón del Medio. En aquest punt, ja veiem a l'esquerra de la imatge, el Collado de Corones (3208m), al centre l'Aneto (3404m) i a la dreta la planera però escarpada Cresta de Llosás. Ens separem del sender que puja al Collado de Corones i ens dirigim en sentit nord-oest enmig d'un pedregar immens en el qual haurem de buscar el millor camí per anar avançant
A partir d'aquest punt, pedres i més pedres de tots els volums imaginables. Costa avançar i trobar la millor via per progressar. El Pico de Aragüells (3044m) despunta al fons i cada vegada es més proper
Ja tenim a tir el Collado de Cregüeña (2905m) i també veiem el recorregut que ens quedarà per arribar fins el Cim de l'Aragüells (3044m)
Sortim del pedregar per afrontar la pala final d'inclinació moderada, en aquest tram els blocs ja no són tant grans. Veiem el recorregut desfet fins l'Ibón del Medio de Corones. Al fons a la dreta despunta el Vallibierna (3056m) i la Tuca de les Culebres (3051m)
Ja hem arribat al Collado de Cregüeña (2095m) i ens hem començat a enfilar pel llom de forma directa fins el Pico de Aragüells (3044m). A la dreta del Collado de Cregüeña deixem l'Agulla de Juncadella (3039m) que no visitarem per falta de temps. La pujada des del coll és més llarga i dreta del que ens esperavem, anem superant blocs de pedra amb grimpades ocasionals poc exposades fins arribar al cim
Tot i l'alçada el recorregut no presenta masses dificultats. Cim del Pico de Aragüells (3044m), cap al nord l'aresta que passant per l'Agulla de Juncadella (3019) - Agulla de Cregüeña (3039m) i Agulla Haurillon (3079m) en portarà fins el Pico Maldito (3350m). Al fons destaca l'Ibón de la Maladeta. Al centre, a l'esquerra del Pico Maldito, el vessant sud espectacular del Pico de la Maladeta (3350m)
Cap a l'est el rei Aneto (3404m) s'imposa per sobre de les torres que el precedeixen, vista parcial del Valle de Corones
Al Sud el Pic de Vallibierna (3056m) i la Tuca de les Culebres (3051m)
Cap a l'oest la cresta continua cap al Pico de Pedres Albes (2993m), el Pico de l'Agulla (2950m) fins arribar al Pico de Cregueña (2986m). Al fons destaca el Posets (3375m) i el seu singular Massís
Zoom cap al Massís del Posets (3375m)
Al nord-oest s'imposa el Massís del Perdiguero (3221m). A la seva dreta la Tuca de Lliterola (3080m), el Pico Royo (3103m) amb les seves tonalitats roges característiques, la Punta de Lliterola (3116m) i els Crabioules (3102m -3107m)
Un dia amb visibilitat difícil de millorar que ens ha permés estar una bona estona al cim per esmorzar i disfrutar de les vistes amb tot detall
L'Ibón de Cregüeña mereix sens dubte un homenatge a títol individual
Part més occidental del Massís de la Maladeta amb la Cresta d'Alba i el Pico de Alba (3107m) a la dreta. El Pico de Alba (3107m) és el pic més alt de l'extrem occidental del Massís de la Maladeta i el teniem previst tot i que no va poder ser
Darrera la Cresta de Llosás (en primer terme) emergeix el Pico de Tempestades (3278m) i darrera seu treu el nas el Margalida (3239m)
La pujada final des de l'Ibón del Medio de Corones amb l'Aneto (3404m) al fons
Els tres Ibones de Corones: superior, del medio, inferior
Hem iniciat la llarga i dura baixada, primer des del Pico de Aragüells (3044m) fins al Collado de Cregüeña (2905m)
Un cop al Collado de Cregüeña (2905m), toca baixar fins l'Ibón de Cregüeña. Caldrà parar atenció per trobar el camí correcte ja que en aquest descens hi ha un parell de resalts que tallen el pas verticalment. Ens podem orientar amb les fites, el veritable sender té un traçat en diagonal per acabar arribant a l'ibón per pendent moderat. Nosaltres no varem saber trobar el traçat correcte i varem seguir unes fites que van provocar que el descens fins l'ibón fos més vertical, per tant amb més pendent. Tot i així amb precaució varem baixar bé
Un petit homenatge a l'Ibón de Cregüeña perquè s'ho ben mereix. Amb el Massís del Perdiguero sempre al fons
Vessant sud del Pico de la Maladeta (3308m), senzillament sense paraules
Un cop hem arribat als peus de l'Ibón de Cregüeña, toca voltar-lo per llevant. Tornem a immensos pedregars. Mireu les dimensions de les pedres en compració amb la Rosa
Esquerra Agulla de Juncadella (3019m), al centre el Collado de Cregüeña (2905m), a la seva dreta el Pico de Aragüells (3044m)
Pico de la Maladeta (3308m) i Pico Maldito (3350m), dos dels grans colosos d'aquesta zona. Només arribar fins aqui per poder veure el circ que formen aquestes dues grans muntanyes ja val la pena
Espectaculars els vivacs creats aprofitant els grans blocs de pedra. Molta gent arriba a l'Ibón de Cregüeña on fa nit per l'endemà escalar les parets sud de les muntanyes de la Maladeta que envolten aquesta zona
Agulla de Juncadella (3019m) - Collado de Cregüeña (2905m) - Pico Aragüells (3044m) - Pico de Pedres Albes (2993m)
Hem acabat de creuar l'Ibón de Cregüeña empleant molt més temps del que teniem previst (2h30m amb parada per dinar inclosa). Arribem a la seva desenvocadura on ens despedim d'aquest bonic indret
Ja veiem la gran baixada que haurem d'afrontar per l'accidentada Vall de Cregüeña. Haurem de superar tres pricipals resalts, el primer és el que veiem a la imatge que arriba fins la zona boscosa del mig situada a la Solana de Cregüeña, després de superar la zona boscosa amb pendent més suau, tornem a baixar vertiginosament fins a les parts més baixes de la vall
De tant en tant anem ens anem girant per contemplar que el descens, és tant continuat com costerut
Arribats a la zona boscosa i disposats a creuar-la per pendent més sostingut
En aquest punt, el sender s'apropa molt al Río Cregüeña on en aquest tram les seves aigües circulen de forma tranquila
Hem entrat a l'últim resalt del descens que baixa vertíginosament enmig de bosc mixte entre pi negre, avets i algún faig esporàdic
Després de tant descens, ens hem donat compte que la Vall de Cregüeña és una Vall tancada, llarga i amb molta pendent. Els gairebé 2000m de desnivell que separen el seu inici de la seva capçalera en són una bona prova
El sender que hi transita és ben fresat
Tant de pendent provoca que a les parts baixes de la Vall l'aigua s'acumuli i baixi amb molta força donant lloc a un dels majors espectacles de natura amb aigua que hagi vist mai. Aigua en estat pur, salts espectaculars que et remullen encara que n'estiguis apartat degut a tanta potència i una reflexió sobre els poders i la força de la natura que queda resumit amb les properes imatges
2 comentaris:
Hola Carles.
Conec bé tant la pujada com la baixada, en 2013 vam fer el Aragüells des de Corones i dos anys abans vam pujar a Cregüeña des de Senarta, al llac vam fer el primer vivac d'una travessa que ens tenia que haver dut al cim de l'Aneto, però que vam tenir que avortar degut a les males condicions de la neu pujant al Collado de Cregüeña, o sigui que vam fer eixe camí dues voltes jeje.
Recordo que se'ns va fer llarg el pedregal de camí al Collado de Cregüeña, però després les vistes des del cim compensen molt, mira, eixe dia no vam pensar en fer la ruta com la haveu fet vosaltres, ens haguéssim estalviat les peles i els ensurts del bus de tornada jeje.
A vore si demà em llegeixo la crònica del Bachimala ;-)
Salut!
Hola Dani, doncs si ja va ser dur la baixada per Cregüeña ni m'imagino com hauria de ser pujar aquells resalts de tanta pendent. Per sort, la capçalera de la vall compensa qualsevol esforç.
La ruta si que és bona idea fer-la així, de fet el darrer tram de gr-11 fins a Senarta és un passeig i fins hi tot va bé després de tanta baixada.
Sigui com sigui, aquest va ser el dia més dur de les 4 ascencions que varem fer.
Salut i muntanya!
Publica un comentari a l'entrada