TUCA DE SALVAGUARDIA (2738m)

Alçada mínima: 1724m

Alçada màxima: 2738m

Distància: 16 km

Temps empleat: 4h45m (parades incloses)

Desnivell + : 1057m

Desnivell - : 1057m

Com cada any, en aquestes dates i aprofitant uns dies de "descans", la muntanya ha estat la protagonista del nostre dia a dia de forma intensa, com a nosaltres ens agrada, per quedar-ne totalment impregnats i carregar l'ànima de felicitat i puresa. Aquesta és la primera entrada d'altres que en vindran, on compartirem totes les vivències que per sempre més quedaran guardades en els nostres pensaments.

Tot i no ser una un dels grans de la zona, la Tuca de Salvaguardia o de Cabellut (2738m) és un dels cims emblemàtics de la Vall de Benasc.

El Salvaguardia (2738m) es troba situat al cordal fronterer que limita amb França pel nord i la seva proximitat amb el Massís de la Maladeta, fa que ofereixi unes panoràmiques excel·lents sobre el seu vessant nord, d’aquí que sigui un cim tant concorregut. No presenta cap dificultat tècnica, si bé hi ha un petit pas amb cable per facilitar el creuament d’una cornisa que pot presentar alguna dificultat en cas de pluja. Diguem-ne que és una muntanya apte per a tots els públics tenint en compte un desnivell de +1000m.

Comencem la ruta partint de Llanos de l’Hospital. En aquest punt hi ha una zona molt àmplia d’estacionament i una barrera que talla la carretera que acaba a la Besurta, lloc d’ascensió al Massís de la Maladeta pel seu vessant nord. Fins la Besurta només hi podrem accedir caminant o amb autobús de pagament durant els mesos d’estiu.

La ruta passa pel bonic hotel Hospital de Benasc i s’enfila en sentit nord-est direcció el Puerto de Benás (2446m) per sender ben fresat. La ruta a la Tuca de Salvaguardia (2738m) no arriba al Puerto de Benás, però sí hi passa ben aprop. Val la pena arribar-se al Puerto de Benás (2446m) per la importància que va tenir en temps ancestrals, lloc de pas comercial entre Benasc i Luchon, sent el principal lloc fronterer entre Espanya i França.

Just abans d’arribar al Puerto de Benás, el sender gira a mestral per assolir el cim del Salvaguardia (2738m) que ofereix unes vistes espectaculars i detallades mirant cap al sud, del vessant nord del Massís de la Maladeta, amb les glaceres d’Aneto i Maladeta i tots els cims del mateix cordal.

Cap al nord, panoràmiques cap a França, la zona de Banyeres de Luchon i els estanys de la Montagnette i du Port on hi trobem el Refuge de Vénasque (2269m). Cap a l’oest, els imponents massissos de Posets i Perdiguero i cap a l’est les muntanyes frontereres amb la Vall d’Aran amb el Tuc de Molières i la Forcanada com a més destacades.

Just abans d’arribar el Puerto de Benás (2446m) hi ha una confluència de senders que ens servirà per poder completar la jornada en volta circular. Prenem el sender en direcció llevant que mitjançant un petit estany sense anomenar ens portarà a la zona de les Marrades (compte no agafar el sender que va cap al Port de la Picada) per tornar al punt d’inici.

Sens dubte, la Tuca de Salvaguardia (2738m) és una muntanya que caldrà intentar si visitem la zona. Tenim el Massís de la Maladeta tant aprop i amb una perspectiva tant bona, que val la pena buscar un bon lloc per parar a descansar i quedar embadalits mirant detalladament una de les millors estampes del pirineu: glaceres, crestes afilades, canals, rimaies i els cims més alts de tot el pirineu. Moments on el temps s’atura.


Mapa del recorregut

Mapa de relleu

Sortim de Llanos del Hospital i comencem creuant algún que altre torrent

De seguida entrem al pla que dóna lloc a Llanos del Hospital. La Tuca del Salvaguardia (2738m) és ben visible des de bon inici a la dreta de la imatge

Creuem la zona d'Hospital de Benasc, on a la tornada anirem a probar el seu vermut casolà. No ús el perdeu si visiteu la zona

Llargues extensions planeres d'un verd ben viu per anar estirant les cames, però aviat s'acaba

En aquest punt enllaçarem la circular, pujarem en direcció el Portillón de Benás

Pujarem seguint el curs del torrent de Peña Blanca, al fons al centre s'entreveu el Massís del Perdiguero i la Vall de Remuñe que s'hi endinsa. A la dreta despunta el Pico de Malpás (3096m) i al centre la Forca de Remuñe (2926m-2935m)

Sender ben fresat que va superant el fort desnivell enmig d'una bona caiguda. A la dreta la Maladeta amb l'Aneto (3404m) es comença a deixar veure

Un cop superada la canal de Peña Blanca entrem en una zona d'obertura planera que ens permetrà recuperar forces per continuar l'ascens. Al fons despunta el Pico de la Mina (2709m)

Punt de confluència de senders mitjançant el qual, comencarem la circular de baixada

Continuem pujant, ens arribarem fins el Puerto de Benàs (2446m) que ja s'intueix

Puerto de Benás (2446m) fronterer amb França, amb una part de l'estany de Boms du Port i el Pico de Sajust (2535m) damunt seu

Retrocedim uns metres per enllaçar amb el sender que ens portarà a la Tuca de Salvaguardia (2738m) que ja veiem al fons

Pas assegurat amb un cable per flanquejar aquest curt resalt un xic aèri. No presenta dificultats

Els darrers metres abans d'arribar al cim són molt costeruts. Al fons de la imatge podem veure Llanos del Hospital i la zona on tenim estacionat el vehicle, un desnivell constant i és que aquest pirineu, cap muntanya és fàcil d'aconseguir

Per fi veiem el final de l'ascens

Tuca del Salvaguardia (2738m) amb el Massís de la Maladeta al fons. Tenim molt paisatge per degustar i identificar

Espectacular el Massís del Perdiguero cap a l'oest. D'esquerra a dreta: Pico Perdiguero (3221m), Tuca de Lliterola (3080m), Pico Royo (3103m), Punta Lliterola (3116m) i Picos de Crabioules (3102m-3107m)

Darrera la Forca de Remuñe (en primer terme), el Massís del Posets (3375m)

Cap al sud, espectacular el vessant sud del Massís de la Maladeta amb l'Aneto (3404m) a l'esquerra i la glacera i Pic de la Maladeta (3308m) al centre i a la seva dreta el Pico Sayó (3211m) i el Pico d'Alba (3107m). Aquest darrer és el pic més alt de l'extrem occidental del Massís de la Maladeta

Una mica més cap a l'est, trobem les muntanyes que fan frontera entre Aragó i Catalunya, a l'esquerra la Forcanada (2882m-2871m) i al centre el Tuc de Molières (3013m), entremig d'ells, el Cap del Toro (2975m). Al fons de la imatge el Pla d'Aigualluts

Tot i no ser una muntanya de les més altes, la Tuca de Salvaguardia (2738m) presenta unes caigudes espectaculars, com totes les muntanyes que envolten la Vall de Benasc

Mirada cap al nord, entrem a França, veiem la localitat de Bagnères de Luchon. A l'esquerra la important estació d'ski de Superbagnères

Als nostres peus i mirant també cap a França, els Estanys de Boms du Port on hi ha ubicat el Refugi de Vénasque. A la dreta s'aixeca el punxagut Tuc der Herèisha (2617m)

Zoom cap als estanys per poder visualitzar el refugi de Vénasque (2269m)

Una estampa perfecte en un indret perfecte, parada a dinar i jugar a identificar tot el que queda al nostre abast. Tota la cadena de muntanyes de est a oest que va des de la Forcanada passant per Molières, Margalida, Aneto, Maladeta, Alba... amb la cresta dels Portillons al centre i la Besurta i Aigualluts a la part inferior

Zoom cap a la culminació de la Cresta dels Portillons amb el Pic de la Maladeta (3308m) al centre. També veiem al complet la glacera de la Maladeta. Aquest cim era un dels objectius per fer enguany, per arribar-hi, cal creuar la glacera fins la paret per accedir al Corredor de la Rimaya. El problema és que la rimaya de la glacera aquest any està massa oberta degut a les altes temperatures d'aquest estiu i l'accés al corredor no era viable, per tant opció descartada. En la imatge es veu que la obertura de la rimaya es massa gran per accedir al corredor. A la dreta el Pico Sayó (3211m)

Zoom Aneto (3404m) amb la seva glacera. A la seva dreta la Punta Oliveras (3292m) i el Collado de Coronas (3208m)

Per l'altra banda de l'Aneto (2404m), zoom cap a la mítica i complicada cresta de Salenques amb les seves imponents agulles (3111m-3148m) i la punxa del Pico Margalida (3239m) que treu el cap, a la dreta, just quan s'acaba d'aplanar la cresta

Després d'una estona descansant hem iniciat el descens en direcció sud-est, per completar la circular. Des d'aquest punt la Tuca de Salvaguardia (2738m) presenta la seva cara més salvatge

Zoom cap al Pla d'Aigualluts que dóna inici a la Vall de Barrancs. En primer terme el Pic d'Aiguallut (2692m)

Itinerari que va des de la Besurta (1898m), a sota a la dreta, fins al Refugi de la Renclusa (2140m)

Zoom cap al freqüentat Refugi de la Renclusa, punt de partida ascenció a l'Aneto (3404m) per la ruta que creua la seva glacera

La Cresta dels Portillons va guanyant alçada fins la seva culminació que és el Pic de la Maladeta (3308m). Els senderistes que fan l'ascenció a l'Aneto per aquest vessant, partint del refugi de la Renclusa, l'han de travessar mitjançant el Portillon Inferior (2744m) o el Portillon Superior (2899m). La Cresta dels Portillons separa també les glaceres d'Aneto i Maladeta

Sensacional combinació entre les tonalitats verdes de l'herba i dels pins, amb els blancs de les glaceres i tons foscos dels cims més alts del pirineu, no podem demanar més

Arribem a una nova bifurcació per anar cap a la Besurta, nosaltres continuarem direcció Hospital de Benasque per acabar la nostra circular

Els darrers metres, flanquejem uns metres per sobre de la carretera que va a la Besurta en sender planer, és la zona de los Ibones de Plan d'Están

Arribem a una zona molt accidentada pels allaus que baixen de les Canals dels Pic de Paderna. Aquí, les valls són molt tancades i són habituals els allaus. Durant l'hivern bona part de les carreteres estan tallades al trànsit

Arribem al final de la ruta, una caminada que ha complert i superat de sobres les nostres espectatives

La Tuca de Salvaguardia (2738m) des de l'aparcament, tant aprop però lluny a la vegada!