Pàgines

28 de març 2016

VOLTA PER LA VALL DEL SISCAR I LA VALL D'ARQUES


Alçada mínima: 1430m
Alçada màxima: 2444m
Distància: 14,2 km
Temps empleat: 9h (parades incloses)
Desnivell + : 1006m
Desnivell - : 1006m


Teníem ganes de neu i l’hem anat a buscar. Aquesta vegada hem pogut coincidir amb en Raymon i ens hem escapat junts per fer una bona circular, hivernal en tota regla. És un plaer poder compartir les vivències amb algú que s’estima la muntanya de la mateixa manera que jo, comentar els paisatges, jugar a identificar les vistes i formar equip per superar qualsevol adversitat, i és que el dia no ha estat gens fàcil.
Ens decidim per la zona de Porté Puymorens situada a França, a la zona del Capcir. Sabem que els gruixos oscil·len entre els 30cm i els 2m de neu, just el que volem. La previsió d’allaus és sostinguda i el temps amb tendència a millorar després del pas d’una cua de front durant la nit.
La ruta comença a la petita localitat d’Hospitalet près Andórre situada just després de creuar el túnel de Puymorens en sentit nord. Sortim amb la idea de pujar el Pic de Nérassol (2633m) i la Tossa de Pédourrès (2468m), les esperançes s'esbaeixen acabat de creuar el túnel de Puymorens, panorama de mala visibilitat i suau pluja que ens trobem en aquest vessant, no obstant estem decidits a intentar-ho.
El camí surt de la mateixa carretera asfaltada i s’enfila amb força per superar un primer esglaó que ens portarà al punt on es bifurquen les dues valls. La pujada la farem per la Vall de Siscar fins la Portella de Siscar (2444m) punt d’enllaç amb la Vall d’Arques, per on farem el descens. Seguirem majoritàriament les marques vermelles i blanques corresponents al sender de gran recorregut Gr-10, que travessa el pirineu pel vessant francès de mar a mar. Al final, degut a la mala visibilitat decidim no pujar als cims.

La circulació de núvols en alçada era constant i la boira s’havia escampat per arreu. Durant una estona una suau nevada amb neu granulada, però la mala visibilitat el pitjor enemic. Per sort, a les parts altes els núvols s’obrien per moments i ens ajudaven a endevinar el camí, a més d’oferir-nos uns espectaculars paisatges dignes del millor hivern. El fet de no tenir sol ni calor en pràcticament tota la jornada, va afavorir l’estat de la neu, consistent i compacte sense arribar a fusionar-se, ideal per ser practicada i suportar millor l'esforç.
Al final i vist el panorama, varem sortir amb molt bones sensacions, no només pel fet d’haver pogut completar la circular, sinó també amb les formidables estampes que els núvols ens van deixar veure, la gran quantitat de neu, les aigües calmades en sintonia amb el blanc hivernal, les sensacions d’escoltar de nou el silenci d’hivern i un vent fred però calmat durant bona part de la ruta. Una jornada amb tots els ingredients d’una bona hivernal.

L’any passat ja vaig visitar aquesta zona fent la ruta a la inversa tot i que amb menys neu. Un d’aquells racons per repetir, amagat, solitari i amb paisatges de gran bellesa. Encara queda molta neu per gaudir-ne, esperem aprofitar-la abans no s’imposi el verd primaveral!


Mapa del recorregut




Mapa de relleu




Molt mala visibilitat a l'inici de la ruta. Ja fa una mica que estem remuntant per la Vall de Siscar, després de superar les parts més estretes d'aquesta vall, arribem a una petita presa que forma un estany, encara majoritàriament glaçat




En Raymon en acció, sap molt bé on posar-se per obtenir les millors imatges




Passat el petit estany, la Vall del Siscar s'obre i els núvols ens deixen entreveure la capçalera que forma el Circ del Siscar. El desnivell es suavitza i el camí és còmode. Entrem en zona d'aigües tranquil.les




Zoom cap al Cilindre d'Escobes (2660m) tancant el Circ del Siscar i fent frontera entre Andorra i França




I mirada enrere per veure d'on venim. Sembla que el front que ha visitat la zona durant la nit no vol acabar de marxar




Per fi la boira ens dóna una treva i ens obra l'espectacular paisatge del Circ del Siscar amb el Pic d'Escobes (2781m) com a punt culminant. A l'esquerra destaca el Pic del Siscaró (2637m)




Zoom cap al Cilindre d'Escobes (2660m) i el Pic d'Escobes (2781m)




De nou mirada enrere on veiem que els núvols no marxen




El curs de les aigües tranquil.les ens indica el camí a seguir, un curs que serpenteja en perfecta sintonía amb el paisatge




La treva ha durat poc i de sobte els núvols es dipositen de nou a les parts profundes de la Vall del Siscar. Arribem a la Cabana de la Besina, que fa de refugi lliure i presenta bones condicions. A partir d'ara anirem buscant els millors passos guanyant alçada en sentit nord, amb l'esperança que els núvols ens deixin veure on queda la Portella de Siscar (2444m) per fixar-la i poder seguir l'ascensió amb més tranquil.litat




Aquest és el moment d'obertura esperat. Ja veiem l'inconfusible Pic de Regalecio punt de referència per trobar, a  la seva dreta, la Portella de Siscar (2444m)




Així ha tornat a quedar la Vall del Siscar, amb visibilitat nula




Més muntanyes Andorranes, pel vessant sud de la Vall de Siscar, tanquen el Roc Meler (2816m) i el Pic de la Cabaneta (2818m)




El camí fins la Portella de Siscar (2444m) consisteix en un llarg flanqueig enmig d'un pendent que cada vegada augmenta més. Per sort la neu està suficientment compacte pel risc d'allaus i per ser practicada amb raquetes. Per l'esquerra marxa la cresta que va del Pic de Regalecio fins el Pic de l'Alba (2764m)




Per fi hem arribat a la Portella de Siscar (2444m). El vent fred del nord bufa fort en aquest punt. Els núvols ens dónen una nova treva per gaudir del Circ del Siscar, on despunta el Pic d'Escobes (2781m) a la dreta de la imatge




Roc Meler (2816m) i Pic de la Cabaneta (2818m)




A la dreta de la Portella de Siscar (2444m) i en sentit sud, el llom que en menys de dos-cents metres de desnivell ens portaria al Pic de Nérassol (2633m). En aquest punt descartem la opció de pujar-hi ja que l'esforç no val la pena sense poder gaudir del paisatge




A l'esquerra de la Portella de Siscar (2444m) s'imposa el Pic de Regalecio




Ens despedim per darrera vegada del Circ de Siscar, sens dubte una de les millors estampes d'aquesta zona de pirineus




Aquesta és la visibilitat cap al vessant on hem de saltar per iniciar el descens: la Vall d'Arques. Al centre un raig de sol il.lumina el cim de la Tosa de Pédourrès (2468m) on ja veiem que tampoc podrem anar-hi. Ens calçem els grampons per afrontar un primer tram de descens molt inclinat, ens llançem a l'abisme




Aquest es el recorregut que hem desfet des de la Portella de Siscar (2444m) en aquest primer tram de descens. La nostra traça queda ben definida




Ara la Vall d'Arques fa un gir en sentit sud on sembla que no hi abunden tant els núvols. Al fons i centre de la imatge, s'intueix el Coll de Puymorens (1920m)




Ja hem sobrepassat les dues del migdia, a mesura que anem perdent alçada el dia es va obrint de forma definitiva, val més tard que mai




Descens molt còmode per la Vall d'Arques, una vall molt més ample i oberta que la del Siscar. Disfrutem dels moments hivernals d'estar flotant damunt d'un llit de neu constant amb les raquetes, fet que fa que poguem dedicar la mirada a contemplar el paisatge




Continuem el descens seguint el curs del riu d'Arques, que transporta les aigües de l'estany de Pédourrès




Els núvols van desfilant i queden al descobert les muntanyes de Porte Puymorens. El pic de Font Freda (2738m) destaca al fons. Som a la Jaça de Planell Roig on hi trobem una altra presa que forma un petit estany el qual encara persisteix glaçat




A partir d'ara, anem perdent alçada de forma més brusca. Estem per sota 1900m en vessant solei, la neu és molt intermitent i decidim descalçar-nos les raquetes al pas d'aquest torrent. Torrent que de ben segur d'aquí poques setmanes anirà ben carregat d'aigua




En aquest punt del descens ja veiem el poble d'Hospitalet Près l'Andórre lloc d'inici de la ruta. Damunt seu s'aixeca el vertical Pic de Tossal Mercader (2547m)




Zoom cap a l'Hospitalet Près d'Andórre




Ja som al punt on es bifurquen la Vall de Siscar i la Vall d'Arques. Només ens quedaran uns tres-cent metres de constant desnivell per completar la ruta. Sembla mentida el contrast de temps amb el matí, ara amb cap núvol al cel i al matí amb una boira que no permetia ni visualitzar aquest panell indicatiu. I és que la muntanya té aquestes coses, potser per això és tant especial





21 de març 2016

LA FIGUERASSA I ELS CINGLES DE QUERALT


Alçada mínima: 770m
Alçada màxima: 1495m
Distància: 13,3 km
Temps empleat: 5h (parades incloses)
Desnivell + : 940m
Desnivell - : 928m


Avui hem tornat a visitar les muntanyes de casa aprofitant una jornada familiar i la previsió de temps inestable. Cada vegada que hi camino, em pregunto perquè no les visito més sovint; potser és el fet de tenir-les tant a tocar que fa que em decideixi per altres zones, però en aquesta ocasió ho tenien tot a favor i com sempre, no han decebut
.
La idea és fer una ruta circular no massa llarga i amb un desnivell acceptable, amb múltiples escapades per ser escurçada en cas de mal temps. Sabem que trobarem neu a la cota més elevada a cara nord, suficient per no utilitzar material d’hivern a part d’unes bones botes impermeables.
Iniciem la ruta a Fumanya (770m) on hi trobem un dipòsit d’aigua que abasta part de la ciutat de Berga, seguim un centenar de metres paral·lels a la carretera fins l’Hostal del Guiu i ens enfilem fins el Coll de Vilaformiu on enllacem amb el sender de petit recorregut C-73.3, senyalitzat amb marques grogues i blanques. Pujada directe fins la Figuerassa (1495m) per assolir la major part de desnivell, anem a visitar el seu mirador on avui no acompanya el dia i retrocedim per iniciar un descens molt sostingut fins el Coll de l’Oreller (1430m) i des d’aquí, en molt poca estona, fins el Santuari de Corbera (1418m) on esmorzarem.
Des del Santuari de Corbera ja veig una mica més avall el Càmping Font Freda, el proper objectiu. Hem enllaçat amb el sender de petit recorregut C-73, l’anterior era una variant d’aquest. Continuem baixant molt còmodament fins el Càmping i d’aquí anem a creuar la rasa per situar-nos, en un curt però pronunciat desnivell, a les parts altes de l’altre vessant arribant al Portet. Som als Cingles de Queralt. Ara tocarà fer un bonic flanqueig en sentit est creuant al complet els Cingles de Queralt fins al Santuari. La baixada des del Santuari de Queralt fins el punt d’inici a Fumanya, l’hem fet pel sender que ens porta fins la bonica ermita de Sant Pere de Madrona (1031m).

Puc dir que el temps ha aguantat de manera justa, només hem tingut una estona de pluja suau, visibilitat dolenta, temperatures molt acceptables, gens de vent i neu amb uns gruixos que oscil·laven entre els 10-20cm depenent de la zona i preferentment ubicada a les fondalades i vessants nord. 

La neu ha arribat tard a les muntanyes de casa, just quan aquestes començaven a despertar-se amb la imminent arribada de la primavera. Poden tornar a dormir, però no per massa temps. L’esperada pluja ha portat vida i el verd dels prats cada vegada va guanyant més protagonisme, en un paisatge que de mica en mica, va anunciant l’arribada de la primavera al pre-pirineu. Abans però, encara queden ganes de neu!


Mapa del recorregut




Mapa de relleu




En un centenar de metres arribem a l’Hostal del Guiu, abans però creuarem la Riera Demetge




Hostal del Giu




El sender puja suaument creuant feixes de pastures i pins fins arribar al Coll de Vilaformiu




Ja veiem la Figuerassa (1495m) al fons ben emboirada, anem a buscar la seva base per començar a guanyar alçada. Passarem per sota el llom rocós que es veu sota el cim. En aquest punt comença a ploure




La visibilitat no és bona, veiem els plans per on hem circulat amb els dos Mercadals (1048m) damunt seu




La pujada és forta, arribem a la Cova Campmorí on parem a reposar. Sens dubte un dels atractius del dia, una profunda cova de boca ample sensacional




La Cova de Campmorí pot aixoplugar una bona pila de gent




A partir de 1200m comencem a trobar clapades de neu, estem a cara sud, ja ens imaginem que al vessant nord n’hi haurà més




La forta pujada ens porta a aquest punt. Ja som a les parts més altes del Serrat de la Figuerassa




Ara ens arribarem fins el seu mirador. Hi arribarem ràpidament circulant per la mateixa carena en sentit est




Aquesta és la imatge més nítida que he pogut prendre des del mirador superior. Uns núvols que portaven un paisatge totalment fantasmagòric




Tornem a desfer aquests metres i ens dirigim novament a la zona on hi ha les antenes que desentonen molt amb el paisatge, però molt necessàries per la cobertura de la ciutat de Berga




En aquestes parts més elevades de la ruta, la neu era continuada i de gruix esquiable




Suau baixada per terreny nevat cap al Coll de l’Oreller




Arribem al Coll de l’Oreller amb múltiples possibilitats: enllaç amb el Gr 107 cap a Peguera en sentit nord, Camí dels Bons Homes, Espinalvet o altres variants per arribar a Berga en sentit sud. Nosaltres ens dirigirem cap a Corbera on arribarem en menys d’un quilòmetre




Corbera, sentit sud, confluència de senders entre el Pr C-73 i el Gr 107




Des d’aquest punt ja veiem la Figuerassa (1495m) que ens va quedant cada cop més lluny cap a l’est, a l’esquerra de la imatge




I cap al sud, els Cingles de Queralt amb el Santuari de Queralt al seu extrem més oriental a l’esquerra de la imatge. Els recorrerem al complet, circulant pel seu vessant sud, però veiem que per arribar-hi tindrem neu pel seu vessant nord




Hem arribat al Santuari de Corbera, bonic lloc per parar a esmorzar i gaudir del paisatge hivernal




Un cop esmorzats, seguim perdent alçada fins arribar a la carretera que puja als Rasos de Peguera, el punt de referència serà el Càmping Font Freda. Hem deixat enrere el Santuari de Corbera




Hem sobrepassat el Càmping Font Freda, creuem la rasa del Torrent de Font Freda i ens enfilem fins el Portet per un camí ple de neu i de fang, en un ascens ràpid i costerut




Ara toca pujar una mica més per arribar a un collet que ja ens situarà dalt de tot de la Serra que formen els Cingles de Queralt, molt aprop del Coll de la Mel. Ens sorprenem de la neu que encara queda




Cap al nord, el Santuari de Corbera queda lluny




Cap al sud, el verd dels sembrats i pastures donen un bonic color al Berguedà sud








Cal tenir precaució amb el descens, tot està moll de la pluja de la nit anterior i la neu ajuda a fer-ho encara més relliscós. Al fons la Figuerassa (1495m)





Moment d’obertura, mirada enrere per veure el que portem recorregut dels Cingles de Queralt




I cap endavant el que ens queda fins arribar al Santuari de Queralt, al centre de la imatge




Zoom cap al Santuari de Queralt al centre, amb una petita part del pantà de la Baells a l’esquerra amb el Sobrepuny i les muntanyes del Picancel a la seva dreta




Circulant per sota de les imponents parets que formen els Cingles de Queralt, un passeig ple de sensacions












Arribem a la Capella de Sant Joan, ja som aprop del Santuari de Queralt




Per arribar al Santuari de Queralt tenim dues opcions molt similars, una per la Font del Bou, i l’altre per la ruta dels miradors. Escollim aquesta darrera i de seguida arribem al Mirador de Garreta on tenim unes espectaculars vistes dels Cingles de Queralt que acabem de creuar




La ciutat de Berga des del Mirador de Garreta




I el que ens queda per arribar al Santuari de Queralt, ara ja molt més proper




Avui no hem pogut divisar la zona dels Rasos de Peguera, la boira s’ha mantingut a les parts més altes durant tot el matí




La Figuerassa (1495m) des del Santuari de Queralt 




Només en aquest moment, la boira m’ha deixat captar a dos dels protagonistes de la zona: el Cim d’Estela (1862m) a l’esquerra i el Roc d’Uró (1980m) a la dreta




Un cop superat el Santuari de Queralt, continuem amb el descens fins arribar a la bonica ermita de Sant Pere de Madrona (1031m)




El recorregut que ens queda fins arribar a la carretera, punt d’inici del recorregut, amb la ciutat de Berga 




I unes quantes ovelles pasturant per recordar-nos que estem en terra rural




Arribada al d'inici amb vistes a la Serra de Picancel despuntant al fons