08 de juliol 2018

TRAVESSA ALS CIRCS DE GRANVALIRA


Alçada mínima: 2090m
Alçada màxima: 2864m
Distància: 18,6 km
Temps empleat: 7h50m
Desnivell + : 1467m
Desnivell - : 1467m


GRAU ROIG – COLLADA DELS PESSONS – PIC DELS PESSONS – PIC OCC. DE RÍBULS – PIC CENTRAL DE RÍBULS – MONTMALÚS – PIC DELS COLELLS – PIC DE LA PORTELLA DELS COLELLS – PIC DE LA PORTELLA DE JOAN ANTONI – PIC D’ENGAÏT – PIC D’ENVALIRA – PIC NEGRE D’ENVALIRA – CIRC D’ENVALIRA – GRAU ROIG


Espectacular travessa circular a Andorra que circula per les parts més elevades de tres circs: Pessons, Colells i Envalira, transitant per sobre de 2600m durant gairebé 5 hores i visitant els 10 cims principals que formen els circs. Agrair en Miguel Cañameras la feina feta al seu blog en una excursió molt similar, fet que em va ajudar a planificar la sortida.

Tantes hores en alçada i a ple estiu, m'obligaven a anar ben carregat d’aigua i de menjar si volia assolir objectius. Fins a tres litres d’aigua vaig carregar, suficients dosificant degudament. La ruta és dura i exigent amb una mica de tot, pujades suaus d’inici, enmig dels estanys dels Pessons, després zones delicades i exposades grimpant per pujar el Pic de Ríbuls Central o de l’Àliga (2827m), baixada per una canal bastant vertical, algun flanqueig exposat i el trencacames propi de pujar i baixar cims. Excepte el Pic de Ríbuls Central (2827m) la resta del recorregut no presenta dificultats per aquell que estigui acostumat a l’alta muntanya, però cal tenir en compte que caldrà carregar pes i un bon estat físic.

Surto de Grau Roig a les 7:30h, més tard del que m’hagués agradat ja que s’anuncien tempestes elèctriques a partir de migdia. Enfilo pel Gr7 tot el circ dels Pessons fins arribar a la Collada dels Pessons (2776m), poca estona després seguint el llom arribo al punt més alt del dia, el Pic dels Pessons (2864m). Al cap de poc deixo el Gr7 per anar buscar el Pic de Ríbuls Central (2827m), primer passo pel Ríbuls Occidental sense gairebé adonar-me’n, després pujo el Ríbuls Central (2827m) grimpant per passos de grau II, desfaig una mica de camí per anar a buscar una canal que abandono per  flanquejar per sota els Ríbuls Central i l’Oriental fins arribar al Pas de Ríbuls (2746m).
Ara fàcil llom que em portarà fins el conegut Pic de Montmalús (2781m) on hi ha més moviment de muntanyencs, primer punt d’escapatòria cap a Grau Roig. A partir d’ara i després d’una suau pujada arribo al Pic dels Colells (2744m) i canvio de circ, toca baixar per una fàcil i evitable cresta per poder contemplar el Circ dels Colells, després novament pujada per ampli llom fins arribar al Pic de la Portella dels Colells (2773m). Un cop aquí, desapareixen els amplis lloms i toca fer un flanqueig sense sender definit i per terreny inclinat, si seguim les fites serà fàcil de fer.

Arribo al Pic de la Portella de Joan Antoni o de Serra Seca (2776m) i ara toca baixar fins la Portella que porta el mateix nom (2677m), punt d’escapatòria cap a Grau Roig, enllaço novament amb el Gr7 que deixo per pujar el Pic d’Engaït (2776m), acabo d’entrar al Circ d’Envalira. Ara baixada per l’altra banda cap a la Portella d’Engaït (2669m) on deixo novament el Gr7 per anar a pujar el Pic d’Envalira (2823m) i el Pic Negre d’Envalira (2818m). Desfaig el camí fins la Portella d’Engaït (2669m) i baixo en sentit nord fins a Grau Roig pel Circ d’Envalira. Tal i com li va passar en Miguel, només arribar al cotxe va arrencar a ploure, just em va anar.

Sortida molt interessant per fer en aquesta època de l’any, moltes hores en alçada per terreny feréstec, ruta ideal per trobar la solitud de la muntanya, contemplar les caigudes de les parets dels circs, els seus estanys i els seus enormes pedregars, en una de les zones més abruptes d’Andorra. Tot l’esforç a canvi d’uns panorames espectaculars i d’unes perspectives sensacionals que m’han ensenyat com canviaven les formes dels vessants a mesura que anava progressant. 

Molt i molt satisfet d’aquesta sortida al país dels Pirineus. Una Andorra delícia pel muntanyenc, cada vegada que assoleixo un objectiu, torno amb nous reptes pel futur i és que Andorra no s’acaba mai!


Mapa del recorregut




Mapa de relleu




Són les 7:30h del primer pàrquing de l'estació d'esquí de Grau Roig, sembla que serà un dia de forta calor




Vaig a buscar el pàrquing superior on d'allà en surt una pista que en pujada, ens porta just a l'inici del Circ dels Pessons. L'estany Primer ens dóna la benvinguda. Per l'esquerra destaca el Montmalús (2781m) que visitaré més tard. Circulo pel Gr7 per sender marcat i fresat




Poc després de començar a caminar pel Circ dels Pessons, em trobo el desviament a l'esquerra, que puja de forma directa al Montmalús (2781m), passo de llarg en sentit Collada dels Pessons (2776m) per creuar tot el circ




Ara toca creuar l'Estany Forcat. Estem en plena primavera en aquesta zona, el rosa del neret florit contrasta agradablement amb el paisatge




Arribo a l'Estany Rodó i per primera vegada puc veure la capçalera del circ dels Pessons amb els Pics de Ríbuls per l'esquerra i el Pic dels Pessons (2864m) pel centre, tancant el circ pel sud.
Encara em queda una bona estona per guanyar el cordal




Pic dels Pessons (2864m) i la Collada dels Pessons (2776m) al centre de la imatge des de l'Estany Rodó




L'estany del Meligar amb les seves fosques aigües, al fons la cresta on hi ha els tres Pics de Ríbuls




Sensacionals panorames que em deixa el camí fet, un rosari d'estanys, una delícia de circ. Per l'esquerra el Pic Baix del Cubil (2704m)




L'estany de les Fonts amb els tres Pics de Ríbuls, jo he pujat el més punxagut, el Pic de Ríbuls Central (2827m), el més alt dels tres. Per fer-ho, he tingut que pujar l'agulla i baixar fins la bretxa que es veu a la dreta del pic per encarar la pujada final




Arribo al darrer estany del circ, l'Estany del Cap dels Pessons. El Montmalús (2781m) al fons




Escultòriques fites que desafien la gravetat de la zona sota les parets del Pic dels Pessons (2864m). Aqui s'acaba el pendent suau i encaro el tram final per zona inclinada




El sender salva el fort desnivell fent ziga-zaga. La veritat és que s'agraeix molt




Cada vegada que em paro a descansar puc gaudir de les vistes del circ, que cada vegada es mostren amb més amplitud




Collada dels Pessons (2776m), la veritat és que s'ha fet curt arribar fins aqui. Per l'esquerra una zona anotada a l'agenda per fer un altre dia: el Pic d'Ensagents (2852m), el Pic Alt del Cubil (2833m) i el Pic Baix del Cubil (2704m) que tanquen el circ pel nord




Cap al nord, el sector de la Pica d'Estats (3143m) amb bastanta neu encara per aquella zona




Cap al sud el cordal fronterer entre Catalunya i Andorra. A l'esquerra La Muga (2861m), la Tosseta de Vallcivera (2848m), la Tossa Plana de Lles (2905m), el Pic de Setut (2868m) i la Serra de Sirvent per la dreta. Als peus la capçalera de la Vall del Madriu amb l'Estany de l'Illa i l'Estany d'Encamp




El que em queda per arribar al Pic dels Pessons (2864m), per terreny suau i ràpid de fer




Pic dels Pessons (2864m), punt culminant del Circ dels Pessons, primer cim del dia i punt més alt de la jornada




Cap al sud el cordal Muga (2861m) - Tossa Plana de Lles (2905m) - Pic de Setut (2868m), amb l'Estany de l'Illa i l'Estany d'Encamp a la part inferior




Cap al nord, l'espectacular Circ dels Pessons amb Grau Roig al fons. Per l'esquerra el Pic Alt del Cubil (2833m) i el Pic Baix del Cubil (2704m)




El tram final amb ziga-zaga per assolir la Collada dels Pessons (2776m)




Al fons el Pic de Rulhe (2791m) i a la seva dreta el Pic d'Escobes (2781m). Vaig tenir la sort de poder-los visitar l'any passat en una sortida sensacional. En primer terme, el Pic Baix del Cubil (2704m)




Els tres Pics de Ríbuls. Primer passaré per l'Occidental i després visitaré el Pic Central de Ríbuls (2827m). Ja s'endevina que aquesta zona escarpada no serà fàcil de passar




Vaig seguint caminant molt suaument pel cordal amb la recompensa que ofereixen els paissatges en totes direccions




De sobte un helicòpter travessa molt aprop meu venint de la Vall del Madriu i llançant-se al Circ dels Pessons




Em dirigeixo al Pic de Ríbuls Occidental, a la dreta de la imatge




Ja sóc al Pic de Ríbuls Occidental, no aconsegueixo trobar referències sobre alçades d'aquest cim ni de l'oriental. Des d'aqui, destaca el Pic de Ríbuls Central (2827m), darrera seu el Pic de Ríbuls Oriental i a la dreta el Pas de Ríbuls, on hauré d'arribar




Pic de Ríbuls Central (2827m), primer tinc que baixar fins la zona herbada, punt d'inici de la canal que em permetrà flanquejar per sota els Pics de Ríbuls fins arribar al Pas de Ríbuls, i així estalviar-se la cresta sencera que es complica a la zona del Pic de Ríbuls Oriental.
Primer tinc que superar una agulla amb un pas de grau II per posteriorment, baixar a una bretxa, allà deixo la motxil.la per anar més lleuger. Després pujo caminant fins arribar a una llosa inclinada on cal extremar precaucions. Al final els blocs de granit s'apoderen de la part alta on tot grimpant assoleixo el cim




Pas de grau II que tinc que superar, l'he trobat més fàcil del que semblava




Un vídeo de la pujada al complet per qui es vulgui fer una idea de com és




I amb tot això que arribo al tercer cim de la jornada, el Pic de Ríbuls Central (2827m)




Cap al nord-oest, tot el camí desfet fins el Pic dels Pessons (2864m), que ofereix una excel.lent perspectiva des d'aquest punt




Cap al nord, el Circ dels Pessons




Cap a l'est el Pic de Ríbuls Oriental, el Pas de Ríbuls (2746m) i el Montmalús (2781m). Al fons de tot, destaquen les dues forques dels Pics d'Envalira, punt on espero allargar el cordal si el temps i les forces m'ho permeten




Des del cim es veu on he deixat la motxil.la (de color taronja), l'agulla que he de superar per saltar a l'altra banda on hi ha la canal de baixada




Com que ja sabem que no és el mateix baixar que pujar, deixo un altre vídeo del descens del Pic de Ríbuls Central (2827m) fins l'inici de la canal de baixada




Un cop desfet el descens, em situo a l'entrada de la canal i vaig baixant lentament fins arribar a unes fites que indiquen clarament l'inici del flanqueig cap al Pas de Ríbuls (2746m). La canal no és complicada, fins hi tot hi ha indicis de camí. Caldrà anar amb compte en cas que hi hagi neu o la pluja hagi fet acte de presència




Començo el flanqueig cap al Pas de Ríbuls (2746m) sense cap dificultat




Els tres Pics de Ríbuls i el flanqueig vistos des del Pas de Ríbuls (2746m)




Ara molt fàcil, primer baixada suau, després pujada sostinguda fins arribar al Pic de Montmalús (2781m). Al fons els Pics d'Envalira m'esperen




Guanyant noves perspectives del Circ dels Pessons




Cim del Montmalús (2781m). Cap al sud l'Estany de Montmalús i el cordal Muga (2861m) - Tossa Plana de Lles (2905m)





Cap al nord-oest, el recorregut que porto fet amb els tres Pics de Ríbuls, el Pic dels Pessons (2864m) i el Circ dels Pessons. Mica en mica, vaig dibuixant una volta espectacular




Inici del Circ dels Pessons amb l'aparcament de Grau Roig




Recorregut cap on em dirigeixo. Destaquen al fons el Pic d'Envalira (2823m) i el Pic Negre d'Envalira (2818m), cap allà vaig!




Ara comença un trenca-cames que durarà una bona estona. Primer toca baixar fins la Collada de Montmalús (2705m), primera via d'escapatòria en cas de voler escurçar la ruta pel motiu que sigui, es despenja un sender que enllaça amb el Gr7 fins a Grau Roig.
Després, una suau pujada em portarà al gairebé inapreciable Pic dels Colells (2744m), canvi de circ, ara el Circ dels Colells pren forma davant meu




Collada de Montmalús (2705m) amb bon menú de rutes per seguir




Suau pujada i arribo al Pic dels Colells (2744m)




Vaig entrant al Circ dels Colells, ara em toca baixar per aquesta entretinguda pala on al seu final hi ha la Portella dels Colells (2657m), segon punt per escurçar la ruta baixant cap a Grau Roig.
Aquesta petita baixada, la faig millor per l'esquerra amb les roques, per poder degustar les caigudes del Circ dels Colells i fer-ho una mica més entretingut




Circ dels Colells, amb bastants menys estanys que el Circ dels Pessons, però no menys interessant, destaquen els tres estanys dels Colells. Grau Roig sempre a la vista




El proper objectiu, a la dreta el Pic de la Portella dels Colells (2773m) i el recorregut per arribar-hi. Per l'esquerra el Pic de la Portella de Joan Antoni (2776m). Aquesta zona més accidentada la flanquejaré per l'altre vessant




Des del Pic de la Portella dels Colells (2773m), tot el recorregut que em queda fins el Pic Negre d'Envalira (2818m), passant pel Pic de la Portella de Joan Antoni (2776m), flanquejant cap a l'esquerra i arribant al Pic d'Engaït (2776m). Al fons destaquen els Pics de Font Negra (2852m-2877m-2830m)




Torno a baixar fins que arribo a la zona més accidentada que superaré per la dreta. Es tracta d'un flanqueig senzill enmig de pendent pronunciat. Al no haver-hi camí, caldrà estar molt atent i seguir les fites per evitar complicar-se la vida. Jo no he tingut cap problema per seguir-les, fins hi tot m'he entretingut a fer-ne alguna més visible




Circ dels Pessons al fons amb els Pics del Cubil. En primer terme, el Circ dels Colells i les seves caigudes des de la carena. Sensacional poder estar en una zona on es divisen dos circs pirinencs




El flanqueig ofereix perspectives d'una zona molt feréstec i solitaria. Per l'esquerra en primer pla el Bony d'Engaït (2744m) amb uns petits estanys als seus peus que no són anomenats als mapes. Al fons la Serra de l'Esquella




El flanqueig no m'ha fet perdre massa alçada i en poca estona em planto al Pic de la Portella de Joan Antoni o Pic de Serra Seca (2776m)




El que em queda per davant: baixar fins la Portella de Joan Antoni (2677m) -punt d'enllaç amb el Gr7 que ve de la Portella Blanca d'Andorra (2517m)- i pujar fins el Pic d'Engaït (2776m), després baixada fins la Portella d'Engaït (2669m) per acabar pujant novament fins els dos Pics d'Envalira.
La Portella d'Engaït (2669m), serà el punt escollit per baixar fins a Grau Roig i completar la circular




El que em queda per darrera acabat de trepitjar




Sensacional poder circular plàcidament pel límit del cordal podent contemplar les estampes que deixa el Circ dels Colells a cada poc d'avançar metres




Arribo a la Portella de Joan Antoni (2677m), punt d'enllaç amb el Gr7 i tercera oportunitat d'escurçar la ruta. Des d'aquest punt, el Gr7 baixa per la part més oriental del Circ dels Colells fins a Grau Roig. Jo torno a pujar fins el Pic d'Engaït (2776m), és aprop de les 14h i no tinc clar poder fer els Pics d'Envalira ja que el cert s'ha cobert en un obrir i tancar ulls i tantes pujades i baixades passen factura a les cames




Un parell d'imatges del Circ dels Colells i la seva magnífica amplitud






Pic d'Engaït (2776m), un dels principals objectius del dia, una muntanya que ja tenia vista masses vegades des de múltitud de punts i que mai havia pujat. Em prenc el meu temps per disfrutar-la com es mereix. Al fons els dos Pics d'Envalira, punt d'inflexió per decidir si allargo o no la travessa




En aquest punt és quan més he agraït portar provisions de sobra. Em queda aigua i menjar suficients per carregar la força necessaria i complir els objectius del dia. El factor sort també ha ajudat, el temps ha aguantat a la zona malgrat les tempestes que es veien en altres punts del principat





He entrat al Circ d'Envalira, a la imatge es pot veure el Bony d'Envalira (2681m) que separa el Circ dels Colells del Circ d'Envalira. Durant el descens, passaré pel costat dret de la bassa artificial que es veu a la imatge




Val la pena mirar enrere: Pic de la Portella de Joan Antoni (2776m) per l'esquerra i el camí fins arribar al Pic d'Engaït (2776m) passant per la Portella de Joan Antoni (2677m). Curiosament aquests dos cims tenen la mateixa alçada




Cap al sud, bona perspectiva de la Serra de Campcardós que avança terreny darrera de la Portella Blanca d'Andorra (2517m) a la part dreta inferior de la imatge. Punt fronterer entre Catalunya, Andorra i França. Al fons destaca el Puigpedrós (2915m) i els dos Pics dels Engorgs (2831m-2819m)




Després de baixar per l'altre vessant del Pic d'Engaït (2776m) arribo a la Portella d'Engaït (2669m), ara tocarà salvar aquesta primera pujada sense sender definit, al final de la mateixa, tindré els dos pics d'Envalira a la vista per veure el recorregut que em quedarà per arribar-hi




De sobte i enmig de tantes hores de solitud en alçada, em despista un so d'allò més curiós, la mirada em porta cap aquest exemplar de perdiu blanca, un animal tant curiós com difícil de veure




Ja veig el Pic d'Envalira (2823m) i el recorregut que em queda per arribar-hi. Aquesta congesta em fa la guitza, massa inclinada per travessar-la, em tocarà guanyar alçada per creuar-la




I en ben poca estona arribo al Pic d'Envalira (2823m), punt més alt del Circ d'Envalira. Darrera destaca el Pic Negre d'Envalira (2818m)




Cap al sud-est l'espectacular Vall de Campcardós amb el Puigpedrós (2915m) governant aquesta zona




Portella d'Engaït (2669m) a la part inferior central de la imatge, punt per on iniciaré el descens definitiu. Damunt seu s'aixeca el Pic d'Engaït (2766m), al fons i centre de la imatge, el primer cim del dia queda molt lluny, el Pic dels Pessons (2864m)




Recorregut que em queda fins el Pic Negre d'Envalira (2818m), en menys de 10m hi sóc




Pic Negre d'Envalira (2818m), desè i darrer cim del dia





Cap al nord, destaca el Pas de la Casa i la carretera que puja al Port d'Envalira, en primer terme el Clot de les Abelletes amb el Pic de les Abelletes (2600m) per la dreta




Pic d'Envalira (2823m) des del Pic Negre d'Envalira (2818m). Darrera, les parets del Pic d'Engaït (2776m) es desplomen formant el Circ d'Envalira




Cap al nord-oest, destaca el Circ d'Envalira, per on faré tot el descens fins a Grau Roig. Al fons destaca el Circ dels Pessons i tot el recorregut amb tots els cims que he trepitjat durant la jornada




El cel s'esta embolicant de valent, sense perdre temps, baixo del Pic Negre d'Envalira (2818m) i flanquejo per sota el Pic d'Envalira (2823m) per anar a buscar novament la Portella d'Engaït (2669m) on iniciaré el descens definitiu. Bonic el vessant est del Pic d'Engaït (2776m) damunt la portella que porta el mateix nom




No tinc masses referències sobre el descens des de la Portella d'Engaït (2669m), per tant hauré d'anar molt en compte de no perdre les fites, fet que provocaria tenir que baixar pel pedregar tenint un final de ruta infernal i perdent molt més temps




El sender primer és definit, després hi ha senyals de Gr però estan molt desgastats i em caldrà ajudar-me de les fites. El sentit orientatiu és senzill, es fa un suau flanqueig en descens per la part alta en sentit est per travessar la zona més abrupte del pedregar pel damunt, després busca les millors zones evitant el pedregar amb pales herbades per baixar fins les pistes d'esquí de Grau Roig




Com no podia ser d'altra manera, per aquest vessant nord encara hi quedava alguna congesta que he tingut que travessar sense problemes




Espectaculars els dos Pics d'Envalira, enmig d'ells, la seva canal famosa que tants alpinistes transiten a l'hivern. Per la dreta la Portella d'Engaït (2669m) amb el Pic d'Engaït (2776m) a continuació.
El flanqueig de baixada va a buscar les pales herbades que es veuen per anar baixant en esbiaix




Les marmotes curioses, treuen el cap després de tant temps hivernant. Temps de recol.lecció i d'engreixar, temps de campar amb llibertat, ja les trobava a faltar







I amb tot, arribo al cotxe mentre contemplo l'espectacular tempesta que esta caient a pocs metres d'on sóc, a la Vall d'Incles concretament. Mentre em canvio de roba, menjo alguna cosa i estiro les articulacions, comencen a caure gotes, preludi de la tempesta elèctrica amb aigua i pedra que cauria a la zona en pocs minuts.
Em reconforta saber que he complert objectius, que ha estat una jornada inoblidable i que ara més que mai, estic a cobert. No només fan falta cames per fer aquesta circular, per sobre d'això cal preparar molt bé la ruta no només amb provisions, sino també marcant el ritme del temps. Tot i la gran volta feta, la zona dóna molt per més, clar em queda que hi tornaré amb nous projectes i és que com deia abans, Andorra mai s'acaba!






6 comentaris:

David Bonilla ha dit...

Hola Carles,

Quina pasada de ruta que t'has marcat, 10 cims d'una tacada!!!
Jo vaig estar per la zona el cap de setmana però només vaig pujar el Pic dels Pessons.
Com sempre, ens surts amb rutes impresionants, amb pasos exposats i tècnics dins d'un entorn d'alta muntanya espectacular.

Salut i muntanya!!!

Miguel cañameras ha dit...

Hola Carles, primer de tot gracies per anomenar-me al repor e incloure-hi la l'entrada al meu bloc.

Com sempre t'has lluit amb la ruta i el repor, molt bo. I has evitat la meva gran errada, la falta d'aigua.

Moltes felicitats per la ruta, t'ho mereixes, s'ha d'estar molt fort per fer-la, física i psicològicament.

Una abraçada.

salu2

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Hola David! Aquesta estava pendent i més després de veure la ruta d'en Miguel. La zona no és complicada excepte la pujada al Ribuls que es optatoria.
Vaig veure la foto que estaves amb en Dani, el Pic dels Pessons va ser una gran elecció!
Aviam si puc fer alguna escapada més.
Tinc pendent llegir-te la carros de foc, un entorn sensacional que mereix el seu temps per degustar-ho ;)

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Gràcies Miguel! El fet d'allargar en qualsevol situació és incert fins que arribes al pic d'Engaït. La teva ruta em va fer agafar provisions de sobres, sense elles hagués abandonar, el cert és que em van donar ales!!!

Vinga seguim muntanyejant! Una altra abraçada per tu ;)

Dani Alcalá Almela ha dit...

Hola Carles.

Primer que res felicitar-te per haver complert tots els objectius que tenies marcats en aquesta espectacular i dura ruta, estàs fort com un bou, pues pujar deu cims pirinencs, alguns d'ells amb passos força tècnics, en una sola jornada no està a l'abast de qualsevol.
He gaudit molt llegint el teu repor, amb el recorregut i el paisatge, i veient com aquest anava canviant a mesura que anaves progressant. Em ajudarà molt aquest repor teu a l'hora de preparar el meu (identificar cims, llacs i indrets), pues com diu el David la setmana passada vam estar a la zona i vam pujar al Pic dels Pessons, no havíem trepitjat encara muntanyes d'Andorra i ens van encantar, de fer ja m'he marcat alguns objectius de cara al futur (Comapedrosa, Casamanya, Escobes, Tristaina, Serrera...) quantes possibilitats muntanyenques ens ofereix aquest petit país!!!

Salut, una abraçada i a seguir encadenat cims!!!

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Gràcies Dani! Andorra és molt més del que la majoria de gent coneix. Molt bones opcions les que proposes, no et decebran t'ho asseguro.
Ja veig que tampoc pares, sempre donant un toc muntanyenc que m'agrada disfrutar fent una birra!
Un plaer tenir-te per aqui, una altra abraçada i bones vacances ;)