Bolets i senderisme, passió per la muntanya

PUIG DE COMA ERMADA - COSTA PUBILLA - ROC DELS LLAMPS - PEDRA PICADA

2012-01-29T21:30:00.002+01:00

Alçada mínima: 1510m

Alçada màxima: 2053m

Temps empleat: 6h20m contant parades

Distància: 16,2 km

Desnivell + : 843m

Desnivell - : 839m

Sortida circular per la Serra de Montgrony a través del GR-3 fins al collet de Maians, per deixar-lo, i anar guanyant alçada fins arribar dalt del cordal d'aquesta Serra a través del coll de la Bona. Un cop aqui, ens dirigim cap a est i oest passejant-nos per les parts més altes i anar gaudint de les bones panoràmiques de ofereixen els seus cims fronterers entre Berguedà i Ripollés.

Excel.lents vistes del Puigmal i Collada de Toses i bones panoràmiques cap al sud. Gens de neu i marcada inversió térmica on la sensació de fred era molt clara a les rases i fondalades. Seguim el cordal fins el Collet de les Fontetes de Castellar on començarem el descens.

Una excursió molt recomanable fins hi tot per fer-la a l'hivern amb raquetes ja que predominen els pendents suaus. Tot i que un cop deixem el GR-3, els camí no està marcat generosament el recorregut és evident.

Ja tenim ganes de neu, aviam si aquest episodi d'inicis de febrer ens deixa el pirineu com ha d'estar: ben blanc i podem fer algúna excursió enmig de neu tal i com marcaría l'época.

El recorregut

Primers passos i de seguida arribem a la petita església de Sant Joan de Cornudell

Clara inversió térmica, molt fred a les fondalades

El camí és planer fins arribar al collet de Maians (1469m)

Collet de Maians, bifurcació de senders. Nosaltres ens dirigirem en direcció nord

De seguida començem a guanyar alçada per un camí poc fresat però suficientment marcat

La Serra del Catllaràs i els seus voltants, lloc visitat la setmana anterior

Boniques imatges de ple hivern

Per fi arribem dalt la carena, Coll de la Bona (1890m). A partir d'aqui ens disposem a passar unes hores corrent pel fil de la carena, poguent gaudir de les vistes dels dos vessants

Com no, el Puigmal (2910m), mestre de cerimonies de la zona. A la part inferior, la carretera que porta a la Collada de Toses

Les muntanyes d'Andorra i de l'Ariege, clarament molt més blanques que les de casa nostra

Primer cim del dia, el Puig de Coma Ermada (1996m), molt planer. La Rosa mira el mapa per saber quines muntanyes i serres tenim a la vora

El Cogulló (1792m)

El Montseny i la boira amorrada de la plana de Vic

A l'esquerra el Roc dels Llamps i a la dreta el Costa Pubilla, cap allà anem

Cim del Costa Pubilla (2053m), el més alt del dia amb genials vistes cap al vessant del Puigmal i la Serra de Montgrony

El Puigmal, amb Planoles al fons

El petit i bonic poble de Dòrria, amb el Puig de Dòrria (2547m) damunt seu

Arribem al Roc dels Llamps (2049m), vistes cap als propers objectius

Vistes cap al Pedra Picada, últim cim del dia

Arribem a l'Emperadora (1961m), punt de pas de la travessa Els Bastions, al fons el Pedra Picada

Recorregut deixat enrera amb el Costa Pubilla de Fons

Hem de baixar fins el Coll del Remoló (1869m) per ascendir de nou fins el Pedra Picada

Ja som dalt del Pedra Picada (2006m), veiem tot el recorregut desfet. Al fons a l'esquerra el Taga (2039m) amb el Sant Amand (1851m) a la seva dreta

Un mar de núvols ...

Uns metres més i arribarem al Collet de les Fontetes de Castellar (1875m), aqui començarem el descens

Les fontetes, ben glaçades, hi ha poca aigua en circulació, i malaluradament pel bestiar, fa que es glaçi. La sequetat de la zona era patent

El dia oferia unes vistes que encantaven

Tornant, parem apropet del poble de Guardiola de Berguedà, hem trobat un tram on tot estava glaçat, com si hagués nevat. Eren les 17h i així estava tot de glaç. Temperatura de -1ºC. Ens acostem fins la llera del Llobregat a fer algunes fotos

CIRCULAR PER LA SERRA DEL CATLLARÀS A L'ALT BERGUEDÀ

2012-01-15T23:30:00.000+01:00

Alçada mínima: 803m

Alçada màxima: 1698m

Temps empleat: 5h20min contant parades

Distància: 16,86km

Desnivell + : 957m

Desnivell - : 881m

Seguim avançant enmig de l'hivern i continuem tenint la major part del Pirineu sense neu. Tant sols les cotes més elevades les tenim nevades, neu transformada amb gel que aguanta bé pel fred de les alçades.

Com que no hi ha neu, busco una ruta aprop de casa, amb història, fonts, miradors i boscos encantats. El lloc escollit és la Serra del Catllaràs a l'Alt Berguedà. El recorregut transcórre primer pel PR C-52 i enllaça aproximadament a la meitat de la ruta, amb el GR-4.

Sortim de la Pobla de Lillet a les 9h amb -6ºC de temperatura, la inversió tèrmica evident, les fodalades i les rases eren més que fredes. Desobrim uns senders enmig de boscos que t'atrapen, fagedes, pins i alguns avets. Plans espectacurars com el Joc de la Pilota o el Prat Gespedor, acompanyat per la font que porta el seu nom.

Sens dubte el mirador del Roc de la Lluna (1494m) la millor part del trajecte, unes vistes espectaculars del pirineu més proper. En definitiva, una ruta que em va sorprendre inesperadament, circulant en poca alçada però, aquesta vegada, amb paisatges preciosos dins del bosc. A més, algún familiar i company, m'han comentat que la zona té algún racó que amaga la preuada Edelweis o Flor de Neu.

De ben segur que hi tornarem, la zona ofereix un munt de possibilitats!

Mapa del recorregut

El Llobregat al seu pas per la Pobla de Lillet

La ruta transcórre durant tota l'ascenció pel PR C-52, amb marques grogues i blanques i després de superar el primer tram de descens enllaçem amb el GR-4 que no deixem fins al final. Aquest s'identifica amb marques vermelles i blanques. Ens dirigim cap a Sta. Maria de Lillet

Punt de sortida, la Pobla de Lillet. La Rosa damunt un dels ponts que creua el Llobregat

La primera de moltes fonts que ens trobarem durant el trajecte

Després uns pocs metres de pujada, arribem a la petita església romànica de Sant Miquel

El sender en la major part, creua boscos espectaculars on de ben segur s'hi fan bolets de tot tipus. Els primers kilometres trobem boscos de pi negre i algún avet, en la seva totalitat

Arribem a la zona del Castell de Lillet

Sobre aquesta peña estava construit el Castell de Lillet al segle X i abandonat al segle XIII. Propietat del senyor feudal de Mataplana

Vistes de la Pobla de Lillet des d'una de les finestres del Castell, totalment derruit

Avançem i arribem al Xalet de Catllaràs, també abandonat. Dissenyat per Gaudi, era la residència dels miners anglesos que extreien carbó d'una mina propera, per alimentar la cimentera que hi ha a la Pobla de Lillet. Actualment s'utilitza de casa de colónies de manera esporàdica.

A partir d'aqui, el faig fa aparició. Es barreja amb el pi formant un bosc mixte

Sens dubte, el millor lloc de tot el recorregut: el Mirador del Roc de la Lluna (1494m)

Vistes d'esquerra a dreta o de oest a est

Zoom cap al Pedraforca

Zoom cap a la Tosa d'Alp i el Puigllançada

Zoom cap al Puigmal amb Castellar de N'Hug a la part inferior de la imatge

Pla del Joc de la Pilota, el nom bé donat pels miners anglesos que residien al xalet. Feien servir aquest prat per jugar a la pilota. Un lloc idílic i molt tranquil situat al bell mig del bosc

Font de Prat Gespedor

L'enorme Prat Gespedor

Guanyant novament alçada arribem a la Font Assedegosa

Arribem al punt més alt del recorregut, el Pla de Catllaràs, amb el seu roc com a punt culminant

Poc després de començar el descens, arribem al punt de confluència amb el GR-4. Sender que seguirem en direcció la Pobla de Lillet

Múltiples posibilitats per la zona. Al fons Ensija (a l'esquerra) i el Pedraforca (a la dreta)

Seguim baixant enmig de bosc majoritàriament de faigs

Part de la Serra del Catllaràs des de l'altre vessant

VOLTA PEL MONTSENY

2012-01-06T15:57:00.000+01:00

Alçada màxima: 1706m
Alçada mínima: 1134m
Temps empleat: Unes 4h30m contant parades
Distància: 12 km
Desnivell + : 660m
Desnivell - : 660m

Primera hivernal de l'any després d'uns mesos parats, degut a l'excés de feina dels últims mesos del passat any. La idea era anar a la neu, però després de veure que totes les estacions nórdiques de la Cerdanya i Solsonés estàn tancade,s hem optat per fer senderisme a cotes més baixes.

El Montseny ha estat el lloc escollit i les seves cotes més elevades les protagonistes: El Turó de l'Home i Les Agudes, els cims més elevats del Parc amb una alçada de 1706m, separats l'un de l'altre per contats centímetres.

El fet que aquestes muntanyes estiguin situades al centre de Catalunya, fa que la seva elevació ofereixi excel.lents vistes, tant del mar, com de les Serralades Litoral i Pre-Litoral, passant per la conca Central i acabant pel pirineu més oriental.

El recorregut transita en bona part, enmig de fagedes inacabables i impressionants. El fet que des de la tardor no hagi plogut per la zona, ha provocat que l'enorme quantitat de fulles caigudes no s'hagin podrit i persisteixin enmig del recorregut, ocultant les pedres i fent-lo relliscós. Ha estat necessari parar atenció.

De fet, el Montseny és bastant desconegut per a mi, acostumat a l'alta muntanya, les fagedes i avetars d'aquesta zona em fascinen. La zona, no té res a envejar a l'alta muntanya.

Marcat en blau, el recorregut de la ruta

Començem en un sender planer envoltats de faigs que ens durà a la Font de Passavets

La Riera de Santa Fe amb poc cabal d'aigua

Arribem a la Font de Passavets(1212m) situada al mig de la fageda. Aqui comença l'ascenció

Després d'una estona pujant, arribem a l'Aveteda. Es tracta d'una plapa d'avets situada enmig de l'enorme extensió de faigs. El sender creua l'Aveteda

Fulles i més fulles que dificulten el pas, ja que oculten les pedres i el sender. A més és fàcil patinar-hi

Un cop travessada d'Aveteda ja veiem el Puig Sacarbassa (1682m), la Collada de Sesagudes i les Agudes (1706m). Pel llom de les Agudes farem el descens fins arribar al Torrent de Passavets

Seguim guanyant alçada, ja veiem el Turó de l'Home (1706m) enmig de la densa fageda

Arribem al Pou del Comte de profunditat considerable

Ja som dalt del Turó de l'Home (1706m), punt més alt del Montseny. Vistes cap al Bages, Montserrat, la Mola i el Montcau

Vistes cap a la Serralada Litoral, al centre de la imatge el Tibidabo i el mar al fons

Les Agudes des del Turó de l'Home

El Matagalls (1696m), excel.lent muntanya i a la llista dels propers objectius per aquest any

Enfilem el sender que ens portarà al cim de les Agudes pel fil de la carena. Arribem al Turó de l'Home Mort (1678m)

Seguint per la carena arribem al Puig de Sacarbassa (1682m), al fons els pirineus de Girona

Les Agudes des del Puig de Sacarbassa. Cap allà ens dirigirem

Cim de les Agudes (1706m), la Rosa afrontant l'últim tram de pujada. Darrera seu, part del recorregut desfet: el Puig Sacarbassa, el Turó de l'home Mort i el Turó de l'Home

La parella al cim de les Agudes, enmig d'un cel tocat pel vent

Vistes cap al sud, per on hem realitzat l'ascenció. Excepcional vistes de l'Avetada que hem creuat. Al fons el pantà de Santa Fe i el Massís del Montnegre

Cap a l'est l'entramat de pistes que porten al Coll de Te amb el Convent a la part inferior dreta de la fotografia. Sobre el Convent, el Turó de Maçaners (1232m)

L'Impressionant Massís del Canigó

El Pirineu de Girona amb alguns núvols lenticulars al seu damunt

Començem el descens pel Coll de Sesagudes. Arribem a la Font de Briançó

Molta precaució per no relliscar o ensopegar degut a l'enorme gruix de fulles

Ja estem al Torrent de Passavets. Les fulles camuflen les basses d'aigua

Que boniques són les fagedes. Imaginem aquesta ruta en plena tardor que ha de ser fantàstica

Investigant si les fulles aillen el fred. Engolit per un mar de fulles

LA CONQUESTA DELS LACTARIUS

2011-11-13T20:31:00.001+01:00

Per fi una sortida decent. Ja en portava unes quantes amunt i avall sense gens d'éxit. Els meus familiars, gent de bosc i de pagés ja comentaven que mai havien vist una temporada com aquesta de dolenta.

Després de les últimes plujes tot feia pensar en bons auguris, la meva sogra em comentava: "aquesta pluja és bona per no pels bolets de mitja i alta muntanya, encara que aguantin les temperatures, ha caigut en mala lluna!", ja veig que tenia raó. El pare per altra banda em comentava: "l'any passat van sortir masses bolets a molts llocs, no t'esperis repetir-ho, el bosc necessita temps per reposar".

Aquest any, tot estava ben preparat, dues setmanes de vacances i el pont de tot sants. Al final res de res, fiascu dels grans. Molts matins perduts, gasoil cremat i dies perduts visitant un munt de comarques. Sempre queda la informació recopilada fruit de l'inspecció del terreny.

L'altre dia parlavem amb el Sergi, teniem la dignitat als peus després de tantes sortides nules, ni tant sols els haviem pogut tastar amb decència. Finalment i després de pensar-ho bé decidim anar allà, on fins feia deu anys no havia fet falta tornar-hi perquè les nostres properes boleteres sempre havien donat fruits. Un viatge de un parell d'hores llargues i uns boscos mixtes d'avet i faig espectaculars.

Ens falta dia, ensopeguem la zona bona al migdia on omplim dos cistells en dues hores i tant sols en dues rases. Arribem justos, un 40% dels rovellons corcats i amb ben poca naixença. Tornem contents, ens ho hem passat bé i hem recordat els moments de cada any amb el bosc ple de bolets de totes menes.

L'espina ja està treta, ara esperar uns dies i aviam si podem arreplegar alguna llanega i fredolic. Ja era hora que reactivés aquest tópic, ho trobava a faltar.

El protagonista i objectiu: Lactarius Salmonicolor, no és dels millors rovellons culinariament però suficient com estan les coses

Moixerons de tardor, bromoses o pampa grisa (Clitocybe Nebularis), pel meu gust és un bolet molt valorat tot i que no tothom la tolera i pot causar transtorns intestinals. Nosaltres agafem els exemplars més joves i ens encanta !

Neix en cercles molt nombrosos. Aquesta tots eren gegants i estaven passats

Alguns fredolics també corrien per la zona (Tricholoma) difícil catalogar l'espècie

Algunes espècies curioses: Bolet de Pi (Hypholoma Fasciculare)

Una espècie de Poliporal, potser Trametes Versicolor

Algunes imatges dels boscos amb bon contrast de colors de tardor, faig i avets

La collita entre els dos

PICS DE SALÒRIA, BASSIETS I TORRE DE CABÚS

2011-10-16T19:32:00.000+02:00

Alçada màxima: 2789m

Alçada mínima: 1650m

Temps empleat: 8h30m contant parades

Distància: 14.58 km

Desnivell +: 1398m

Desnivell -: 1399m

Aquest cap de setmana, aprofitant que feien la Fira de St Ermengol a la Seu d'Urgell varem dedicir improvitzar un itinerari per aquelles contrades per aprofitar bé el dia.

Aquesta fira ens encanta, el tema principal són els formatges del Pirineu i a més s'hi poden trobar productes de primera qualitat, ja que hi ha una mostra de cada comarca, que exposa els millors productes de la seva zona.

La ruta, circular, volta els pics més alts de la comarca de l'Alt Urgell amb el Pic de Salòria (2789m) com a pic més alt de la comarca i punt més alt del recorregut.

Complementen la circular el Pic de Salòria oriental (2764m) el Bassiets (2760m) i la Torre de Cabús (2778m).

El punt d'inici és des de la Borda de la Plana, una mica més amunt del poble d'Os de Civís al qual hi accedirem a través d'Andorra.

Les perspectives són molt bones i la visibilitat excel.lent en aquest dia de tardor. Les bones vistes de la Maladeta, el massís de la Pica d'Estats, el Comapedrosa, Vall de Tor, Circ de Finestres, Pallars... i de la majoria de cims d'Andorra, fan que sigui un gran mirador de les zones més altes del nostre pirineu.

Un dia perfecte, la Rosa em va acompanyar i varem poder gaudir junts d'aquestes genials vistes. Una meteo genial, gens de vent, temperatures agradables i bona visibilitat a les parts més elevades. Els paisatges de tardor amb els seus contrastos de colors, transformen els boscos en una autèntica delícia per la vista.

Les primeres gebrades a primera hora del matí, també hi són presents.

Mapa circular del recorregut

Primers passos per pista forestal. Al fons veiem la carena que haurem d'assolir que ens portarà al Pic de Salòria

Indicadors de les múltiples posibilitats que tenim per la zona

Riu de Salòria, afluent del Valira. En aquest tram baixava poca aigua

Gaberneres ben florides, bon aliment pels cavalls que pasturaven per la zona

Barranc de Salòria amb el Pic de Bassiets al fons

Un de cada color, impressionants exemplars, reis de les pastures

Al coll de Conflent (2154m). Hi trobem un panell informatiu de tota la fauna, flora i pics de la zona que la nostra vista allarga. El Parc de l'Alt Pirineu

Pics del vessant andorrà vistos des del coll de Conflent

Foto de les vistes andorranes anteriors des del Coll de Conflent

El mirador del Coll de Conflent. Aprofitem per esmorzar-hi i agafar forçes ja que encara ens queda el tram amb més pendent

Pujem per la Pala de Salòria fins assolir el seu llom. La pendent és considerable. Deixem el Coll de Conflent al centre de la imatge

Arribem al llom, ja divisem el Pic de Salòria (a l'esquerra) i el Salòria Oriental (a la dreta), entre els dos, la cresta a la qual s'ha de parar atenció en alguns trams

La rosa pujant pel llom amb un mar de núvols darrera seu

Parem un moment a contemplar les vistes, el panorama és espectacular i els núvols hi dónen el seu toc especial

Ja som al Salòria, mirant cap al sud oest, per la zona del Port del Cantó, veiem el Pic de l'Orri Vell (2011m)

Cap a l'oest espectaculars imatges del Massís de la Maladeta amb l'Aneto coronant la zona

Cap al nord, el Massís de la Pica d'Estats amb el Sotllo, el Verdaguer i la Pica

Cap al nord est, el cim més alt d'Andorra, el Comapedrosa amb el Pic de Baiau a la seva esquerra i el forat dels malhiverns, formant el coll que queda enmig dels dos pics

Cap a on ens dirigirem: el Salòria Oriental, la Torre de Cabús i les muntanyes andorranes al fons

Vistes d'on venim amb el Pla de la Cabana al fons

Foto de parella al Pic de Salòria

La Vall de Tor als nostres peus pel vessant nord

Començem la cresta que ens portarà cap al Pic de Salòria Oriental

Cal parar atenció en alguns trams per evitar qualsevol risc

Pic de Salòria Oriental (2764m). Tot i que en la majoria de mapes no el cataloguen és ben visible

Baixem suaument fins al coll ,que ens portarà, després d'una breu estona pujant, al Pic de Bassiets (2760m)

Cap al nord, la Serra de Bassiets, bosc de Burgó i el Pic d'Escorbes (2788m) presidint el fons

Del Pic de Bassiets a la Torre de Cabús

Per primera vegada podem divisar aquest exemplar de mufló, robusta ovella salvatge de gran cornamenta que va ser introduida a Andorra a inicis dels anys 90 del segle passat. Ens ha despertat grans sensacions al ser el primer cop que la veiem

Vistes dels dos Salòries des del Pic de Bassiets

Fent camí cap a la Torre de Cabús, veiem tot el recorregut desfet amb els dos Salòries i el Bassiets en primer terme. La Rosa va afrontant els últims metres de desnivell

Torre de Cabús (2778m)

Serra de Bassiets i serrat de Capifonts mirant cap al nord

El llom pel qual descendirem fins arribar al Pla de la Cabana

Un altre exemplar de Mufó salvatge, s'allunya de nosatres

Un troç de bosc ple de pins morts. Aprofitem per fer-nos una foto amb el Salòria Oriental de fons

Únics exemplars de rovellons que trovem durant el llarg recorregut, la veritat és que tot estava bastant sec, com la resta del territori

El barranc del riu Salòria, el qual hem d'anar travessant per completar el descens, buscant sempre els millors passos. En alguns punts l'aigua era abundant tot i extranyar-nos

CANAL DEL CRISTALL, VOLTA PEL CADÍ

2011-10-03T22:12:00.001+02:00

Alçada màxima: 2605m

Alçada mínima: 1499m

Temps empleat: 9h15m contant parades

Distància: 21,9 km

Desnivell +: 1633m

Desnivell -: 1639m

Divendres a la tarda em va venir la idea de pujar al Cadí. Feia temps que no hi pujava i volia fer-ho diferent. Donant-hi voltes, vaig escollir l'aventurera opció de fer-ho per la cara nord, per la Canal del Cristall, seguint el sender que passa per Prat de Cadí, un dels millors llocs on he estat mai i molt accessible per a tots els públics.

Com no, la ruta tenia que ser circular. Buscant, buscant, vaig trobar algo interessant amb grans paisatges i diversitats de colors. La ruta era dura amb bastant desnivell i de llargada considerable. Després de parlar-ho amb la Rosa, va decidir no venir i veient la meva cara d'il.lusió, no em va permetre canviar de plans adaptant la ruta a ella. Així doncs, un cop més, en solitàri.

Què més puc dir d'aquesta impressionant Serra. Tothom l'haurà vista, si més no, desde les fondalades. Imagineu poder estar a les parts més altes, recorrent la seva carena amb grans vistes a banda i banda (Berguedà i Cerdanya). Pics, passos estrets entre les serralades, canals vertiginoses, senders estrets i ben fresats, una cara nord amb caigudes espectaculars, un munt d'isards, marmotes, voltors, aguiles ... un sens fi de sensacions que vaig compartir amb la Rosa quan li vaig mostrar el reportatge.

Vaig començar a caminar a les 9h, vaig arribar de nou a l'aparcament a les 18h, un dia de ple estiu i sense gens de vent (cosa poc freqüent dalt d'aquesta serra). Desnivell ben distribuït durant la llargada tot i que la Canal del Cristall s'emporta el premi amb parts de més de 45º de pendent.

Vaig conèixer gent maquíssima que van compartir amb mi petites parts del recorregut, vaig ser observat de prop, pels grans isards que guardaven la Serra, vaig poder veure algún dels millors runners de muntanya del món i vaig gaudir d'unes grans vistes divisant pics a la llunyania per totes bandes.

Sens dubte, una de les millors sortides d'aquesta temporada. Sobren les paraules i les millors qualificacions, les fotos ho ben proven.

Mapa del recorregut

Punt d'inici: Coll de Pallers (1499m) al costat del bonic poble d'Estana. Al fons ja veiem la cara nord de la Serra del Cadí

La pujada fins a Prat de Cadí és bastant suau i amb poc desnivell

Arribada a Prat de Cadí (1832m). Sens dubte un dels millors racons on he estat mai. Al centre de la imatge veiem la Canal del Cristall i a la seva dreta el Pic del Cristall amb forma punxaguda

Fins a Prat de Cadí, he estat acompanyat per un grup de quatre nois que m'he trobat pujant. Ho hem passat bé i hem comentat la jugada sobre mapa

Començo a acostar-me a les faldes del Cadí enmig de tarteres inacabables. El desnivell cada cop és més fort

Segueixo pujant deixant Prat de Cadí a les profunditats

El Pic del Cristall s'alça imponent per la seva cara nord (2586m)

Vistes cap al nord. Al fons el Puigpedrós, entre molts d'altres cims fronterers amb Andorra

Prat de Cadí al fons, a partir d'ara comença lo fort de veritat

Últims metres abans d'entrar a la canal

Impressionant la Roca de l'Ordiguer

El primer tram de la Canal és bastant estret i hem grimpar

Un servidor en plena "salsa"

Rampes de fins a 45º fan que el principal perill siguin els desprendiments. A l'esquerra veiem un parell de muntanyencs, als quals, vaig tenir que alertar de la baixada de pedres degut als meus moviments. Imprescindible fer-ho per evitar ensurts. Les pedres baixaven a grans velocitats

Espectaculars vistes mirant cap al nord. D'esquerra a dreta: Pic dels Estanyons, Tossal Bovinar, Coma Extremera, Setut, Tossa Plana de Lles, Muga, Engorgs i Puigpedrós

Després d'una petita parada, segueixo enfilant la canal

Últims metres, la canal s'obre. Prat de Cadí al fons

Per fi, el Coll de la Canal del Cristall, enllaç amb sender GR 150.1

Vistes de la Canal des del seu coll

Uns metres més ascendint i arribem al Puig de la Canal del Cristall (2586m)

Espectaculars vistes cap a l'oest de la Serra del Cadí. Cap allà em dirigiré

La Canal i Prat de Cadí al fons

Les muntanyes de la cara nord i Estana a les profunditats

Pic de la Costa Cabirolera (2605m), proper objectiu. Espectaculars les tarteres de la seva cara nord

Jo sóc al cim

Vistes cap enrere. Recorregut desfet

Vistes cap a l'Est: Serra Cabirolera, proper objectiu

Mirant cap al Sud, el vessant nord del Pedraforca rei de la zona. Al fons la Serra d'Ensija

Mirant enrera el Pic de la Costa Cabirolera

Començen a aparèixer els primers isards

Entro a la Serra dels Cortils amb el seu cortal no guardat però molt servible

Els isards guarden el territori i controlen de manera espectacular

Cada vegada em sento més observat

Espectacle de natura

Recorregut desfet: vistes de la Serra Cabirolera amb el seu pic al centre de la imatge. Darrera seu, el pic del Cristall i el Puig de la Canal Baridana o Vulturó (pic més alt de tota la serra, 2653m)

Fent camí al Pas dels Gosolans, arribo al tercer pic del dia: Punta Aguda (2458m)

Dues creus en honor a víctimes. Apunt ja d'arribar al Pas dels Gosolans

Pas dels Gosolans (2430m). Lloc històric de pas de mercaderies i rutes contrabandistes entre el Berguedà i la Cerdanya. Inici del descens

A la part inferior el refugi de Prat d'Aguiló (cap on em dirigeixo), a la part superior el Puigpedrós

Prat de Cadí a l'esquerra i Estana al centre, gairebé inapreciables els dos

Arribant al refugi guardat de Prat d'Aguiló (2010m)

Aquest cap de setmana feien la Nature Trails Salomon Cavalls de Vent que tractava de fer la travessa en menys de 24h.

Hi havia un gran ambient. Vaig dinar a tocar el refugi i vaig poder veure varis runners. La veritat és que és una brutalitat el què fan aquests corredors

Primer classificat i guanyador: Miguel Angel Heras (germà del ex-ciclista Roberto Heras). Dirigint-se cap al pas dels Gosolans, en aquest punt portava gairebé 5h corrent. Va pulveritzar el seu rècord de l'any passat al fer la travéssa en 8h57m:32s
En Kilian Jornet (són un gran admirador seu) va abandonar per fatiga. Vaig adonar-me que probablement si no hagués abandonat, ens haguéssim creuat entre el trajecte que va del refugi Prat d'Aguiló al Pas dels Gosolans. Sens dubté hagués estat la cirereta per completar un dia genial

Enfilo el camí de tornada per les parts inferiors de les tarteres de la cara nord del Cadí. Dirigint-me de nou cap a Prat de Cadí, enmig de boscos de pi negre i avets

Vistes i pedregars espectaculars

Qui pogués buscar bolets envoltats d'aquestes genials parets i en aquests meravellosos boscos verges. El paradís de qualsevol boletaire, sens dubte. Llàstima que massa lluny de qualsevol lloc accesible amb vehicle

Arribada a Prat de Cadí. El dia va caient. Paro, m'estiro i observo les vistes que aquest esplèndit lloc m'ofereix

Ampliació de vistes cap a la Canal d'Estana

Ampliació de vistes de la Canal del Cristall

Per acabar, el petit i encantador poble d'Estana. Ha de ser bonic llevar-se cada dia i poder gaudir d'aquestes vistes

CIRC DE L'ORRI DE LA VINYOLA I PICS DE FONTNEGRA

2011-09-19T21:27:00.000+02:00

Alçada Màxima: 2879m
Alçada Mínima: 1910m
Temps empleat: 8 hores contant parades
Distància: 19,8 km
Desnivell + : 1220m
Desnivell - : 1179m

Per fi he pogut fer aquesta ruta que tant esperava fer, frustada l'any passat pel mal temps, aquest cap de setmana era l'assenyalat.
Vaig aprofitar dissabte, ja que diumenge, les temperatures baixaven bruscament. La veritat és que va fer un dia genial, ni tan sols vaig utilitzar el polar.

Excursió en solitàri aquesta vegada. Ruta circular, dura, llarga i exigent a la vegada. Quatre torçades de peu van fer minvar la meva seguretat, però tot va anar bé.
Molta raó tenia un comentari que vaig llegir sobre la ruta mentre la preparava: "zona ideal pel muntanyenc solitàri, que busca paisatges abruptes sense gens de trànsit". No vaig trobar-me ningú durant 8 hores de muntanya.

L'excursió transita per tot el circ de l'Orri de la Vinyola, un circ glacial format per blocs de pedra gegants en les seves parts més profundes. Les seves parets d'entre 2600m-2800m el fan feréstec i abrupte.
El trekking queda completat amb, de fet, el que van ser els objectius del dia: els Pics de Fontnegra (oriental, central i occidental).
Esplèndides vistes del Massis del Carlit, de la Tossa Plana de Lles i de les muntanyes Andorranes en general.

I és que a falta de bolets, fer rutes com aquestes m'omplen el poc temps lliure de manera genial.

Mapa del recorregut

Surto des del coll de Porté Puymorens seguint l'ARP (Alta Ruta Pirinenca). A la dreta les muntanyes de França

Les marmotes es deixaven veure en aquests primers passos

Al centre de la imatge ja veiem el Pic de la Mina i a l'esquerra el Pic de Fontfreda

Últims trams de pujada abans d'arribar al Pic de la Mina (esquerra), aqui, veiem per primera vegada, els Pics de Fontnegra (al fons a la dreta)

Ja diviso el cim del Pic de la Mina (2683m)

Vistes de l'altra banda del circ des del Pic de la Mina. A l'esquerra el Fontfreda amb les canals que neixen al seu llom, per les quals realitzaré el descens cap a les parts més profundes del circ. A la dreta el Pic de les Valletes (2793m)

Veiem l'espectacular cordal que tinc que agafar per arribar al Coll de l'Orri de la Vinyola (2722m), al centre de la imatge. A la dreta treuen el cap els Pics de Fontnegra, amb la seva cara nord andorrana més salvatge

Un servidor al Pic de la Mina

Mirant cap Andorra, l'estany dels Pedrons i el Pic dels Pedrons (2715m)

Cara nord dels Pics de Fontnegra amb al Pla de la portella de les Valletes a la part inferior

Vistes cap al circ: l'Estany de l'orri de la Vinyola i l'espectacular Pic de les Valletes de fons

Ampliació del Pic de Fontfreda (2738m). Aqui veiem millor les inclinades tarteres per on iniciaré el descens

Mirant cap Andorra amb el Pic de oriental de Fontnegra al fons

Aqui podem veure bé els tres pics de Fontnegra (oriental 2835m, central (2879m) i occidental al fons (2854m))

Vistes del Pic de la Mina des del cim del Pic de Fontnegra oriental (2835m)

El circ, ara em queda una mica lluny. Al fons el Fontfreda i a la dreta el Pic Valletes i el Coll de l'Orri de la Vinyola

Últims metres per cresta abans d'arribar al cim oriental del Fontnegra

Un servidor al Pic de Fontnegra oriental

Vistes del Pic de Fontnegra central, el més alt de tots tres (2879m)

Estany de les Abelletes i el Pas de la Casa al fons

Ja sóc al Pic de Fontnegra Central (2879m), el punt més alt del recorregut d'avui. Al fons el Pic de Fontfreda, l'últim objectiu del dia

Vistes cap al sud: el Puigpedrós (2914m), el Roc Colom sota seu (2686m) i la Portella de Meranges a la dreta (2633m)

Vistes cap a l'oest: A l'esquerra la Muga (2860m), darrera seu la Tossa Plana de Lles (2916m) i al fons de tot el Coma Extremera, Estanyons, Sirvent ... Al fons a la dreta el Pic dels Pessons (2864m), al centre els Pics d'Envalira (2827m-2821m) i el Pic de les Abelletes (2600m)

Vistes ampliades de la Muga i del cordal de la Tossa Plana de Lles, Pic de Coma Extremera i Pic dels Estanyons

Vistes ampliades del Circ dels Pessons amb Pic dels Pessons (2864m) a l'esquerra de tot i Pic d'Ensagents (2857m) i Pic Alt del Cubil (2833m) al centre-dreta de la imatge

Vistes cap a l'est: Al fons a l'esquerra el Puigpedrós de Lanós i el Pic de Coma d'Or, a la dreta el Carlit

Baixada cap al coll de l'Orri de la Vinyola i següent objectiu: Pic de les Valletes (2793m). La seva cara nord, és espectacular amb nombroses vies d'escalada per als més agoserats

Vistes cap al nord amb l'altra cara del circ: el Pic de la Mina, l'Estany de l'Orri de la Vinyola i al fons, el Puigpedrós de Lanós i el Coma d'Or

El llarg cordal que em portarà fins l'últim objectiu del dia, el Pic de Fontfreda

Pic de Fontfreda (2738m)

Cap al nord, el coll de Porté Puymorents (lloc d'inici). Al fons a la dreta el Massís del Carlit

Vistes ampliades cap al fons de la vall. El petit poble de Porté Puymorents

Cap a l'oest, el Pic de les Valletes i els Fontnegres al fons

Foto ampliada del Massis del Carlit amb aparició de nuvolades de creixement vertical. Hora de començar a pensar amb el descens

Vistes cap al Circ de l'Orri de la Vinyola

Les tarteres per on he baixat, amb molta cura ja que els desprendiments de pedra eren importants degut al fort pendent. Per sort, la nit anterior havia plogut i la terra era dura

Espectaculars les parets de la cara Sud del Circ

Pic de les Valletes amb les seves vies i canals d'escalada

Últims metres de recorregut, abandonat el circ, girem la vista i veiem que les tempestes ja en formen part

PIC DE COMA EXTREMERA - TOSSAL BOVINAR - PIC ESTANYONS

2011-08-29T08:32:00.018+02:00

Alçada Màxima: 2841m

Alçada Mínima: 2115m

Temps empleat: 6h contant parades

Distància: 11,73 km

Desnivell + : 843m

Desnivell - : 769m

Per fi tornem a cotes elevades. Vaig planificar l'excursió a conciència, però no va poder ser com havia planificat, ja que al migdia per dinar, hi havien compromisos familiars que ens retallava hores de ruta.

Un cop guanyada gairebé tota l'alçada, ens passejem durant hores pels lloms i crestes de la cara sud que fan frontera amb Andorra, assolint diversos cims i sense deixar d'observar la cara nord de les muntanyes per la part Andorrana, amb les seves caigudes abruptes i arestes punxagudes. Tot un panorama salvatge de la millor alta muntanya.

Era una de les poques zones que tenia pendent de fer de la Cerdanya catalana (la que em queda més aprop de casa) i en tenia moltes ganes, a més havia llegit que el track era poc concorregut. La ruta, sense cap sender marcat i camí fresat, però amb una orientació molt lògica i senzilla de seguir.

Va quedar pendent el tram que enllaça la Tossa Plana de Lles fins el Port de Setut, tot completat amb una cresta que cal parar atenció.

Sortim del Refugi de Pradell, prop del Refugi de Cap del Rec a Lles de Cerdanya. Una visibilitat excel.lent, una temperatura formidable i gens de vent. Observem vistes de la Maladeta, massís de la Pica d'Estats, Comapedrosa ... El dia perfecte !

Track circular del dia

Començem la ruta enmig de prats dirigint-nos cap al Clot de Setut

Comença a sortir el sol darrera les muntanyes de la cara nord

Molts pins enormes morts durant el primers km's. Feien el paisatge molt millor

Alguns rovellons en zones de pins joves, tots per això passats per la calor. Estava bastant sec

Guanyem alçada a través d'un torrent. Mirant cap al sud, els plans de Cantabrà a la part inferior. El Cadí a l'esquerra i el Monturull a la dreta

A l'esquerra i mirant cap al nord s'alça imponent el Tossal Bovinar (2841m), el pic més alt del dia

Arribem a la Bassota de Setut, un trosset més de pujada i arribarem a l'estany

Sorprenem un munt de marmotes només arribar a l'estany de Setut

L'estany de Setut, al fons el Port de Setut que guanyarem després de superar una fortíssima pendent

Bon lloc per donar-se un bany, hi havien trossets que feia com petites platjes. Llàstima no haver-lo trobat cap al migdia

Començem a pujar el Port deixant enrere l'estany amb el Cadí al fons

Considerable pendent, uns 200m de desnivell + amb poquíssims metres

Un voltor sobrevolant-nos ben aprop, sense estar-ne gens segur m'atreveixo a dir que és un Aufrany, segons les franjes bi-colors de les ales

Assolim el Port de Setut (2696m), veiem la cara oest del seu impressionant pic i tota la cresta que quedarà pendent pel futur

Cap a l'oest, a l'esquerra el Tossal Bovinar i al fons el Pic dels Estanyons

Ampliació del vessant nord enfocant el final de la Vall del Madriu amb l'Estany de l'Illa, el Refugi lliure de l'illa als peus de l'estany i el Pic dels Pessons (2864m) al fons

Tot seguint la carena veiem el Pic de Coma Extremera (2808m)

Just abans d'arribar al cim

Foto del Tossal Bovinar desde el Pic de Coma Extremera, proper objectiu

Foto de parella al Pic de Coma Extremera

Pic de Setut (2867m) i al fons, el cim de la Tossa Plana de Lles (2916m) bastant transitada.

Cap a l'oest, espectaculars vistes de la cara nord del Pic dels Estanyons (2834m)

Vistes cap al nord, la Vall d'Incles amb els Estanyons a la part inferior

Crestejant una mica per tal de no perdre les extraordinàries vistes de la cara nord

A la part inferior la Rosa puja des de Collada Fonda

Arribem al Cim del Tossal Bovinar (2841m). Vistes cap al sud, a les parts inferiors el Pla de les Someres i el Pla de Cantabrà. Al fons la Serra del Cadí

Espectacular les arestes de la cara nord

El Pic dels Estanyons (2834m) vist des del cim Tossar Bovinar. Últim objectiu del dia

Pic de Coma Extremera des del cim del Tossar Bovinar

Espectaculars vistes dels caps de morro que podríen estar perfectament catalogats com a cims

Arribem al cim del Pic dels Estanyons (2834m)

Vistes cap a l'oest. A l'esquerra el Monturull (2761m) al centre el Perafita (2752m) i a la dreta el Pic del Sirvent (2748m)

Fotografia ampliada del Monturull amb Estanys de la Pera

Foto de parella al Pic dels Estanyons (2834m)

Més vistes des del Pic dels Estanyons. El massís de la Maladeta

Alt de Comapedrosa (2846m), el cim més alt d'Andorra

Vistes cap al massís de la Pica d'Estats

Començem el descens pel Serrat dels Cugots

Pic dels Estanyons (al fons) que deixem a les nostres esquenes

Durant la baixada el Cadí sempre davant nostre, paisatge estiuenc on les pastures predominen

Una papallona, fauna local. La zona n'estava farcida

GR11 : BURGUETE - CABO HIGER

2011-08-19T13:30:00.002+02:00

Aquest any he pogut fer un pas important en el meu repte de travessar els pirineus de cap a cap. A més, estic molt content perquè la meva Rosa m'hi ha volgut acompanyar!

La ruta s'ha iniciat on vaig acabar l'any passat: Burguete (Auritz). Hem travessat el que quedava de Navarra i hem fet els últims km's a Guipúzcoa fins el punt final de la travessa, tocant el mar al Cabo Higer, damunt d'Hondarribia.

En total, uns 99 km's dividits en 5 etapes bastant suaus, amb un desnivell positiu acumulat de 3782m i negatiu de 4637m. Bàsicament, creuant espais pre-pirinencs de poca alçada i molt entorn rural a mesura que ens anavem acostant al mar. Els pobles rurals de Navarra no tenen desperdici: Burguete, Elizondo, Bera de Bidasoa... llocs ideals per acabar les etapes i poder-se relaxar fins el dia següent.

Com a principal imprevist, un tàbac va picar la cuixa de la Rosa i se li va infectar la ferida inflant-se fins agafar un pam de diàmetre. Per sort, va ser a les acaballes i un ambulatori de Donostia va poder arreglar el problema. Sembla ser que l'insecte havia picat anteriorment a un animal malalt i per això s'havia complicat el tema.

Calculo aproximadament uns 80km pendents per arribar al cap de Creus i poder completar tot el recorregut amb èxit i així, poder afrontar altres reptes que ja tinc en el meu punt de mira.

Així doncs, aqui va un extens reportatge de la part d'aquesta travessa transpirinaica (GR-11) més llunyana a casa nostra.

Mapa del recorregut

La Rosa a Burguete. Vam fer-hi la primera nit només per aclimatar-nos una mica

Fem nit a la casa rural Manolo Pedroarena on ens acullent càlidament

ETAPA 1: BURGUETE - PUERTO DE URKIAGA

Distància recorregut: 17.3km

Desnivell + : 798m

Desnivell - : 756m

Durada etapa: 5h30m

Últimes imatges abans de partir de Burguete. La Rosa amb l'esglèsia del poble al fons

A Navarra, desde que la Fed. de Muntanya Navarresa es va posar d'acord amb el Govern Foral, han remarcat tots els senders de manera espectacular. Veiem un dels molts pals indicadors on surt marcat el desnivell de l'etapa, quilometres etc. etc...

La Rosa sobre un pont que creua el riu Xuringoa

Arribem a les primeres fagedes, uns boscos impressionants

En algunes regions s'ha de pagar per recolectar bolets, en altres és gratuit. Ens varen comentar els navarresos que molta gent de Guipúzcoa va a Navarra a recollir bolets, degut als grans boscos que tenen, els hi diuen "robasetas". Per això a moltes regions tenen el coto

En moltes ocasions, el sender passa enmig de fagedes, fet que s'agraeix en aquesta época estival per la frescor que s'hi respira

Després de guanyar alçada i assolir el Collado de Atalozti (1113m), , arribem al Pic de Mendiaundi (1213m)

El sender travessa el filat per baixar per les Laderas de Aldaparri

Al fons veiem el Pic de l'Adi (1457m), dels més alts de la zona. Cap allà ens hi dirigim, el GR passa just per sota el seu llom

Bunquers de caçadors utilitzats a la tardor per caçar el colom blanc en époques d'emigració

Jo mateix sota un faig enorme

La Rosa al Valle de Sorogain, amb l'Adi al fons

Jo sobre un faig caigut de considerable envergadura

Imatges del barranc de l'Odia

La Rosa al mateix barranc. El bosc i vegetació eren tant frondosos que semblava la selva

Arribem al Collado de Aratun (1210m). Al fons tenim l'Adi a tocar

Deixem el collado d'Aratun al fons a l'esquerra per seguir fent camí. Comença a ploure tímidament, tapem les motxilles i ens abriguem una mica

Arribem al port d'Urkiaga sense gens d'aigua. Farem nit a una cabana de caçadors, poc confortable però servible. Perdo 1h30m buscant aigua desesperadament, al final aconsegueixo sentir soroll d'aigua en un barranc que ens salva de l'ensurt

Al costat de la cabanya, tenen muntada una bastida que arriba fins la mateixa alçada de les fagedes. Allà s'hi posen els caçadors per fer la feina

ETAPA 2 : URKIAGA - ELIZONDO

Distància recorregut: 18,81 km
Desnivell + : 614m

Desnivell - : 1371m

Durada etapa: 6h

Comença l'etapa. Sortim de la barraca enmig del bosc de faig i de seguida em trobo aquest edulis. Quina llàstima tenir-lo que deixar!

La Rosa asseguda sobre un tronc més que llarg, de faig. La boira ens envaeix

Sortim de la fageda i carreguem d'aigua en una borda de pastors

La boira s'aixeca i surt de les fondalades. Començem a veure boniques vistes del Valle de Baztan, el protagonista del dia

La Rosa sobre un bunquer, trams de camí sobre territòri estratègic en temps difícils

Foto de parella al Collado de Autrin (960m)

Hem guanyat alçada i ens atrapa la boira que pujava de les fondalades. Cada vegada la visibilitat era pitjor

Fauna jove local. Pura fortalesa

Més verdor per tot arreu

Arribem a la borda de kinto o Cabaña de Txau-Xllo. Lloc ideal per esmorzar-hi

La Rosa amb Albako Harria o Peña Alba (1074m) al fons. Cap allà ens dirigim

Peña Alba molt més arop al fons. Ens dirigim a buscar el coll del mig: Urbilloko lepoa (899m)

La Rosa abans d'arribar al Collado d'Urbilloko. Al fons veiem tot el recorregut desfet, els dos pics que es veuen al fons són el Iparraldeko Kasboa (1199m) i el Loilurzeko Harria (1208m)

Més fauna local, un voltor observant posibles preses a les pastures

Arribem al Collado Ballegi (597m). Trobem la borda d'Etxezuri. Començem el descens cap a Elizondo

Unes vistes del Pirineu Navarrés

A pocs metres d'Elizondo trobem aquest bonica font. Era el migdia, va anar de perles per refrescar-se de dalt a baix

Arribada a Elizondo i pinta de mig com sempre !

La Rosa al pont que creua el riu Baztan

Imatges de Elizondo, un bonic poble anclat en ple entorn rural

ETAPA 3: ELIZONDO - BERA DE BIDASOA

Distància recorregut: 30,45 km

Desnivell +: 1286m

Desnivell -: 1425m

Durada etapa: 9h30m

Deixem enrere Elizondo mentre anem guanyant alçada

Fagedes impressionants a la zona de Bagordi

Panoràmica de les muntanyes d'on venim. Molts dies la Navarra muntanyosa es lleva amb aquestes boires que s'aixequen en el transcurs del matí

Arribem al coll de Larrondo (852m), encara haurem de guanyar més alçada. Senyalització impecable

Vistes del sender i de la zona cap on ens hem de dirigir. El pic amb forma de punxa del fons és frontera amb França. Sota seu hi ha el poble de Bera

Més vistes

El Pic de Atxuela (805m). Anem a buscar el seu coll per enllaçar amb l'altra vessant de la vall

El recorregut que deixem enrere durant aquesta llarga etapa

Ens anem acostant a la frontera amb França, les cames començen a pesar

Vistes del recoregut d'on venim, l'etapa és llarga, llarga

Coll de Lizaleta (442m), amb frontera Franco-Navarra

Avançem cap al Portillo de Sorakogaña a través d'un prat herbós

Insectes autòctons difícils de deixar-se fotografiar. Meravella de naturalesa !

Per fi veiem Bera envoltada d'un paisatge amb múltiples tonalitats de verd

Rovellons de pi molt aprop ja del poble. Curiós, el primer que cullo aquest any i a la quinta forca

Arribem a la casa rural on dormirem. Necessitem poder-nos dutxar i acomodar bé. L'etapa ha estat llarga i els 15kg i 9kg de cada motxilla s'han fet notar més que mai. La Rosa té algunes butllofes a un dit del peu i es planteja abandonar, hem estat caminant aprop de 10 hores

ETAPA 4: BERA BIDASOA - IRUN

Distància recorregut: 24,67 km

Desnivell +: 986m
Desnivell -: 977m

Durada etapa: 6h50m

Començem l'etapa. La Rosa ha descansat bé i lo més important, està animada per el nou repte del dia. Aqui la tenim sobre el Puente de los Ingleses que creua el riu Bera

Sortim de Bera enmig de cases pairals més que ben cuidades. Aquesta amb un jardí molt peculiar

Per primera vegada apareix el nom de Cabo Higer als pals indicadors. Començo a veure la llum que em farà cumplir l'esperat objectiu

Cabres menjant de la mà de la Rosa, es mostraven dòcils i simpàtiques

Bera, al fons les muntanyes frontereres amb França

Anar fent camí. Varem tenir una etapa molt plàcida amb ben poc sol, fet d'agrair en aquesta época

Jo mateix creuant un dels pocs boscos de pi. A més tram ben planer, vaig aprofitar per anar mirant els vorals, alguna llora, alguna amanita, algún rovelló i moltes espècies desconegudes per a mi

Travessant més fagedes

Fageda amb forma de canelobre

Amb tanta fageda algún cep havia d'aparèixer

Arribem al Envalse de San Anton (246m)

Foto de l'embassament desde la presa

Entrem a Guipúzcoa pel Parc Natural Aiako Harria

La Rosa sota un salt d'aigua

Imatges de la cara nord del Monte Kopa (843m). Ens ha acompanyat durant molta estona ja que hem creuat per la llarga vall que passa pels seus peus

Indicadors en format Guipuzcoano, abans d'arribar al coll d'Ursainko (436m)

Arribem a la zona de Xorotxiki baixant desde el coll d'Ursainko. Una zona genial

Punt d'enllaç de varis senders. Ja queda menys per arribar a Irun

Arribem al impressionant Caserio de Saroya, una borda rural molt ben cuidada amb el seu curiós jardí ple d'espècies tropicals i originals figures decoratives, fins hi tot hi tenien un avestruç

Per primera vegada veiem el mar. Hem arribat a la Ermita de San Martzial (207m). Des d'aqui bones vistes d'Irun, Fuenterrabía (Hondarribia) i Cabo Higer al fons. Comença a ploure amb ganes

Ampliació de la foto anterior

Vistes de la zona d'on venim, per allà sembla que la tempesta pica més fort

ETAPA 5: IRUN - CABO HIGER

Distància recorregut: 8km

Desnivell +: 98m

Desnivell - : 108m

Durada etapa: 1h30m

Sortim del centre d'Irun a través del Paseo Colon. Etapa de pura transició, curta i sense gens de desnivell que transcórre a través de nucli urbà i en terreny d'asfalt en la seva totalitat. No hi ha gaire per veure, la veritat, però forma part del recorregut

Arribem a la platja d'Hondarribia, encara no hi ha gent, un pèl d'horeta

Ja estem al Cabo Higer, hem completat l'objectiu, estem contents !

Imatges del mar desde Cabo Higer, veient aquesta aigua ens entraven ganes de saltar al mar directament

L'alegria després de tot el patiment ha valgut la pena. Per fi ens podrem deslliurar del pes de les motxilles

La Rosa era la primera vegada que feia travessa i amb pes a l'esquena. Dins de les meves preocupacions, que no van ser poques, estic molt content perquè ho ha portat més que bé. Aquesta experiència amb éxit servirà per poder planificar moltes més travesses junts a l'alta muntanya. Per fi, deixaré d'anar sol ! Gràcies Rosa !

Un cop enllestit l'objectiu, agafem un bus cap a Donostia per fer-nos un petit homenatge. Quins pintxos més bons que tenen ! i és que vacances, són vacances !

Estem un parell de dies a Donostia, i abans de tornar cap a casa passem per la Rioja a visitar alguna bodega i comprar una mica de vi. Els pintxos d'allà amb un bon "tinto" tampoc han faltat !

EL PUIGPEDRÓS (via normal)

2011-07-31T20:09:00.005+02:00

Dades del recorregut:

Alçada màxima: 2914m
Alçada mínima: 2130m
Temps empleat: 5h contant parades
Distància: 13 km
Desnivell + : 784m
Desnivell - : 784m

Escapada a aquest conegut i senzill pic de la Cerdanya catalana d'important alçada (2914m). Aquesta vegada la via utilitzada va ser l'habitual, no deixant de fer una mica de circular que ens va apropar a l'estany de Malniu.

El cas és que estrenava botes, les velles pobres quedaràn per les sortides a buscar bolets per acabar-les de trinxar. Necesitava un relleu fàcil, conegut i no molta distància a recòrrer. Tot plegar, seria com una presentació entre el peu i la bota per tal que s'adaptin entre ells.

Durant la ruta feia molt vent, el moviment dels núvols era constant i amenaçava a tempesta a tota hora. Important era el fet d'arribar al migdia ja que a la tarda, les tempestes acostumen a descarregar.

Amb aquesta excursió completem els cims més elevats de la cara nord de la Cerdanya Catalana fronterera amb Andorra i que ens serviràn per agafar forma per aquest estiu, on completarem la transpirinaica per la seva part occidental.

Mapa del recorregut

El genial refugi de Malniu (2130m). Per aparcar al pàrking fan pagar 3 euros, diuen, per netejar el terreny i arreglar la pista. Ho trobaria bé si ho fessin, aquella zona hi han barbacoes i la gent de ciutat i puja i ho embruta tot

L'estany Sec al costat del refugi

Començem a guanyar alçada, a sota deixem l'estany sec. Al fons la serra de Moixeró

A l'esquerra el Pic de la Carbassa (2738m) i al centre la Portella del Torer. Hi vam estar feia un parell de setmanes

La nuvolositat cada vegada era més abundant. El camí estava marcat amb fites en la seva totalitat

Ja veiem el Puigpedrós al fons

Ens hi anem acostant a través del Pla de les Mulleres de Puigpedrós

Cada vegada el cel estava pitjor, per moments es feia fosc

Un servidor als peus del cim. Cada vegada el vent era més fort i més fred

Arribem al cim

Vistes cap al nord al circ dels Engorgs, els núvols es movien a gran velocitat pel gèlid vent del nord. Tant sols ens deixen veure un dels estanys del circ

Vistes cap a occident, zona de la Carbassa, Bony Manyer, Vall de la Llosa, Tossa Plana etc, etc...
Tota una llàstima no poder gaudir de les vistes

La Rosa al cim pelada de fred !

Una senyera culminava el cim enmig d'alguna clariana

Començem el descens enmig de una tupida boira

Deixem el cim enrere

Ja veiem a l'esquerra l'Estany Mal, a la dreta l'Estany de Malniu i al mig el Castell dels Lladres (2590m) enmig d'uns núvols que començaven a descarregar per moments

Fener de l'Ós

TOSSA PLANA DE LLES - TOSSETA DE VALLCIBERA - MUGUETA - LA MUGA

2011-07-16T20:01:00.017+02:00

Dades del recorregut:

Alçada mínima: 1954m
Alçada màxima: 2916m
Temps empleat: 9 hores contant parades
Distància: 14,9 km
Desnivell +: 1308m
Desnivell -: 1266m

He pujat un munt de vegades la Tossa Plana de Lles, pic més alt de tota la Cerdanya catalana. Aquesta vegada he buscat una ruta alternativa per no haver de tornar pel mateix lloc. Com sempre, he hagut de tirar de track ja que gairebé tot el camí de tornada no està marcat al mapa.

Al definir la circular, vaig adonar-me que era una senyora ruta, la qual es completava amb 3 pics més, d'envergadura important: la Tosseta de Vallcibera, la Mugueta i la Muga com a traca final.

Bona part del camí circula pel límit fronterer entre Andorra i Catalunya i constantment s'obren panoràmiques espectaculars des de tots els angles.

Cada vegada gaudeixo més, cada vegada em situo millor i identifico millor el meu voltant sense l'ajuda de mapes. Aquest fet completa la felicitat al cims. La veritat és que ben poca cosa em queda per fer per aquestes contrades, que cada any són visitades per mi. M'estimo aquestes muntanyes per la bellesa que desprenen.

La pega del dia, com sempre, és que arribem molt tard a casa, cansats, ens posem a estirar les extremitats a la terrassa, menjar alguna cosa i cap a dormir que espera una llarga i dura setmana.

Aquesta vegada hem tingut, cims, estanys, fauna, flora i un recorregut espectacular, en moltes hores en alçada. El llistó esta alt. Toca ja pensar en la propera.

Continuen els episodis de muntanya que tant trobava a faltar !

Mapa del recorregut cirular

Sortim des del refugi de Cap del Rec (1954m), ben aprop de Lles de Cerdanya

Arribem a l'Estany de l'Orri (2158m) el qual queda ben bé enmig del bosc

La Rosa aguanta les pallisses molt millor del què em podria esperar !

Ens dirigim cap a l'oest per enllaçar amb el sender marcat habitual que puja a la Tossa Plana de Lles

Començen les últimes rampes que no s'acaben fins fer cim

Seguim pujant, bufa el vent amb cops forts esporàdicament. Al fons la Serra del Cadí

Primeres vistes de del cim. A l'oest veiem el Pic de Setut (2867m) a la part central. Darrere seu, a l'esquerra de les imatges el Pic de Coma Extremera (2808m) i el Pic dels Estanyons (2834m)

Cap al nord, l'Estany de l'Illa, punt culminant de la Vall del Madriu (patrimoni de la humanitat). Al centre fons el Pic Alt del Griu (2876m) i a la dreta el Pic dels Pessons (2864m), tots ells ja a Andorra

La parella gaudint en alçada. La Tossa Plana de Lles (2916m)

La Vall per on iniciarem el descens. Al fons el Pic de la Carbassa (2738m), on varem estar la setmana anterior

El recorregut que ens espera, enmig de lloms i crestes fins arribar a l'estany de la Muga.

A l'esquerra la Tosseta de Vallcibera (2848m), al centre la Mugueta (2772m) a la dreta la Muga (2860m)

Vistes de l'estany de l'Illa desde la Tosseta de Vallcibera

La Muga amb el seu coll uns metres més avall. El camí que baixa a l'estany ho fa de manera directa

Un servidor amb la Muga, el Bony Manyer, la Carbassa i el Puigpedrós al fons

La Rosa al cim de la Tosseta de Vallcibera. La Tossa Plana de Lles, al fons

Vistes de La Muga desde la Tosseta de Vallcibera

Baixem fins la Mugueta i posteriorment el coll del la Muga

Cap al nord i al fons de la vall veiem un dels estanyons de Vallcibera

La Tossa Plana de Lles i la Tosseta de Vallcibera vistes des de la Mugueta (2772m)

L'Estany de la Muga des del seu coll

A mesura que anem avançant cap a la Muga se'ns van apareixent més dels Estanyons de Vallcibera

La Muga s'alça imponent

Cim de la Muga (2860m), al nord mirant cap Andorra, els Estanys de Montmalús i darrera d'ells el Pic de Montmalús (2782m) al centre de la imatge. A la part inferior la Vall de la Llosa

Ben bé al centre de la imatge, la Portella Blanca d'Andorra (2521m), punt fronterer entre Catalunya, Andorra i França. Darrera seu s'alçen imponents els Pics de Fontnegra (2854m-2879m-2835m)

Vistes ampliades del Casamanya des de la Muga

Culminació de la Vall de la Llosa amb el Puigpedrós al fons de tot

Tot el recorregut a la inversa deixat enrere

La Tossa Plana de Lles, des de la Muga

La Tosseta de Vallcivera i la Mugueta vistes des de la Muga

Jo mateix a la Muga, amb el Puigpedros i Carbassa a banda i banda

Últim objectiu del dia assolir: l'Estany de la Muga (2550m)

Un bon bany amb pilotes ! L'aigua estava freda però podia suportar-se. Amb menys d'un minut n'hi ha prou. Aquelles pessigolletes per tot el cos després de portar més de 6 hores caminant, van ser de les millors sensacions del dia

L'estany de la Muga des del seu coll, vaig baixar-hi tant directe, que va tocar bany obligatoriament

Tot i que és gairebé impossible enganxar-les, hi havien un munt de truites que feien uns bons salts!

Alguns detalls de la ruta, com podreu veure plena i viva de naturalesa

El contrast del verd viu, amb l'aigua brollant per arreu fan especial viure la natura en aquesta época

Boscos plens de pi vell negre, ideals un cop més, per un munt d'espècies micològiques

Algún pinhicola més que tocat sobrevivia l'avançat estiu

Algún de recentment nascut que donava una alegria al veure'l. Tant sols en varem poder aprofitar el barret

Un bon ramat d'Isards es deixava veure ben aprop del coll de la Muga. Em fascinen aquests animals. Tant que ens costa pujar a les persones, i els veus a ells travessar valls i muntanyes amb enorme facilitat i agilitat

Clar, sempre n'hi ha un que se'ns queda controlant. Seria com un cap de colla o alguna cosa similar!

Per últim, meteo de muntanya en estat pur

PIC DE LA CARBASSA (2738m)

2011-07-06T22:21:00.014+02:00

Dades del recorregut:

Alçada mínima: 1407m
Alçada màxima: 2738m
Temps empleat: 9 hores contant parades
Distància: 16,94 km
Desnivell + : 1356m
Desnivell - : 1272m

Feia molts mesos que no sortiem a l'alta muntanya. Ja en teniem ganes, ens varem decantar per fer aquesta ruta circular a la part nord de la Cerdanya i molt aprop de la frontera entre França i Andorra.

La veritat és que va ser molt dur. Massa temps parats. Em vaig ajudar dels propis coneixements de la zona i d'un track que em permetia saber per quines valls teniem que seguir. En els mapes no hi ha sender marcat per realitzar la ruta i això la fa molt més complicada. Les últimes rampes de desnivell +, eren mortals sense traça marcada.

Ja tenia ganes de respirar l'aire fresc de l'alta muntanya i palpar la sensació de sentir-me deslliurat. Tot perfecte. Només arribar al cotxe va començar a pedregar, fins hi tot el temps ens va fer costat.

Doncs això, reprenc l'activitat a l'alta muntanya !

Mapa del recorregut

Travessem la Vall de Meranges i deixem enrere el poble que porta el seu nom

La Rosa buscant pedres de pissarra pel jardí

De sobte deixem la pista i enfilem per un tallafocs que haurem d'ascendir completament. A mig tallafocs, arribem al bosc de Calís

A l'esquerra veiem el tallafocs per on haurem de continuar. A la dreta, al fons, la Carbassa, el nostre objectiu, i el coll per on iniciarem el descens

Un cop completat el tallafocs, toquen uns km de pista plana, a l'altra banda s'aixeca imponent el Puigpedrós (2914m)

Arribem a la Font de la Beremella on esmorzem i agafem forçes. L'aigua era molt freda i va servir per refrescar-nos. Genial !

Últims trams de vegetació abans d'enfilar-nos pel Clot de Fontberenella

Al fons es pot veure el poble de Meranges i la seva vall

Continua la pujada, cada cop més pronunciada i continuada, al fons la Rosa amb el Puigpedrós a l'esquerra

Per fi, veig el cim

Un munt de pedres apilades i el seu vèrtex geodèsic

Cap al nord el Bony del Manyer (2808m) i la Portella Blanca d'Andorra (2521m)

Cap a l'est, el Puigpedrós

A l'esquerra, el Bony del Mañer, al centre el circ dels Engorgs i a la dreta el Puigpedrós

A l'oest la Tossa Plana de Lles (2916m) i la Vall de la Llosa

La Tosseta de Vallcibera (2848m)

Foto obligada al cim. El vent era càlid

Bony del Manyer. A l'inici del seu llom trobem la Portella del Torer que és per on començarem el descens direcció est

L'inici de la baixada sobre una tartera amb pedres no massa grans. Bastant de pendent però terreny agrait

Directes cap a les profunditats de la Vall de Meranges

Verdor, aigua i flora plena de colors

Un cop completat gairebé tot el descens arribem al riu Duran on aprofitem per fer una parada i refrescar-nos les cames

Un servidor, esgotat sobre un dels ponts que travessa el riu Duran

Enfilem els últims metres abans d'arribar a Meranges. Aqui podem veure una bona part de la circular amb un cel que no tardaría en descarregar

Algunes imatges curioses durant la ruta

Un cep pinhicola tocat per la calor. En varem veure uns quants, però en aixecar el primer i veure que estava corcat, els altres no els varem ni tocar. Bons boscos per aquesta espècie

La boixerola estava ben florida. El contrast amb el verd de les pastures és genial

En aquesta naturalesa, cadascú desenvolupa les seves funcions

Una altra flor silvestre. Aviam si algú amb coneixements de flora pot ajudar a identificar les espècies

PLUJA DE PRIMAVERA: PASSAPORT D'ENTRADA AL BOSC

2011-06-06T21:31:00.005+02:00

Dissabte després de treballar, tot dinant, vaig pensar que amb les bones temperatures i l'aigua que havia caigut i estava caient, era una bona oportunitat per no deixar passar, vaja, de les que es presenten poques vegades.
El factor calor fa que es podreixi tot bolet nascut i no tenia ganes de fer bones collites per després haver-les de llençar.

Acabo de dinar, miro el radar, veig que plou a gairebé tot Catalunya. Agafo roba de recanvi, fins hi tot calçotets, una tovallola i me'n vaig al meu pegat proper al Montseny a buscar boletus. La veritat, encara que sembli de boig, m'encanta buscar bolets mentre plou. Els colors són més vius i els bolets resalten més sobre el medi natural, tota una aventura amb una bona fusió.

La sorpresa van ser els rossinyols, començaven a neixer i en grans quantitats. Vaig començar a plegar-los, és un bolet genial. El contrast del groc ataronjat amb el negre de la terra era sorprenent. Vaig gaudir com mai. De cop vaig començar a veure algún boletus, tots corcats, tan sols vaig poder aprofitar-ne un barret.
La pluja i nuvolositat escurçaven el dia. Vaig haver de deixar el bosc perquè se'm començava a fer fosc.

Diumenge hi tornavem amb el Sergi, aquesta vegada visitaríem algún dels nostres racons del Pirineu Lleidetà. Les previsions eren bones però alhora incertes.
El dia acompanyava bastant, varem collir alguns boletus pinhicola, almenys uns 40 entre els dos. Tots petits, la zona estava explotant, eren molt complicats de veure i molt sans. En tenim per una menjada cada un. Els primers ceps frescos de la temporada després de mesos sense menjar-ne!
Sorprenent el fet que també haguéssim topat amb un bon grapat de corrioles, una murgula i un marçot. Per acabar d'arrodonir el dia.

Cap de setmana rodó, activitat constant. Potser acabo més cansat però torno dilluns a la feina amb les piles més carregades que mai.

Els primers rossinyols (Cantharellus cibarius) de la temporada sobre terreny xop

Creixen en massa. La majoria molt petits i molt tendres

La collita del dissabte, vaig colar un boletus aereus que només en vaig aprofitar el barret

Fotos del diumenge. Canvi d'espècie. Boletus, en aquest cas el Pinhicola

Tot just començaven a sortir. Varem deixar al bosc algún exemplar minúscul

El sergi va trobar aquesta boletera. Varem contar 9 ceps com taps de xampany. A la foto n'hi apareixen quatre. Massa reduida per poder-los distingir tots.

Una murgula despistada se'm va aparèixer. Quina gran sorpresa. Quan les busco no en trobo i quan no, apareixen a saludar-me. No m'atreveixo a posar el tipus de Morchella que és. Potser una elata o una deliciosa ves a saber

Un altre convidat del dia. El marçot (Hygroporus Marzuolus).

Vist la poca varietat de bolets no comestible que hi havia a la zona, vaig trobar sorprenent trobar-me totes aquestes espècies comestibles, algunes difícils de cercar

Les corrioles (Marasmius oreades) eren les reines dels prats

La collita, tot i que haguéssim desitjat que els ceps fossin més grossos, hem quedat molt contents

NOVA TROBADA AMB ELS MOIXERONS

2011-05-27T21:24:00.004+02:00

Diumenge novament escapada. Aquesta vegada en solitàri. Vaig escapar-me a mig matí per passar quatre hores al bosc buscant moixerons.

El paisatge era formidable, amb tonalitats verdes de tot tipus, soroll a naturalesa, naixement de fauna, flora, rieres esplèndides de cabdal... una infinitat de coses ideals per desestressar-se del dia a dia.

El protagonista del dia, va fer acte d'aparició ben aviat, moltes moixeroneres treballaven de manera parcial. Les més soleies precisaben ser regades. Les corrioles encara no havien arrancat.

En definitiva, un bon matí i una collita molt aceptable per acabar de fer reserves.
Ara, necessito tocar les alçades amb algún trekking que ja tinc pensat. Respirar l'aire fresc i pur dels cims i gaudir de les panoràmiques que tinc sota meu. Sentir-me alliberat !

Aqui van les fotos del homenatge que li faig al moixeró, un dels meus bolets preferits que de ben segur torno a visitar

Part d'algunes moixeroneres es deixaven fotografiar mostrant la plena florida

Començava a nèixer algún champinyó silvestre. Aquest crec que és el Agaricus Arvensis

Moixerons amb fauna. Crec que hi havia un niu de marietes a la moixeronera, n'hi havien de minúscules

Moixerons de totes formes i tamanys

Una altra moixeronera. Aquests són més petits i costen de veure

Llàstima no poder-vos mostrar la olor que desprenen, és per a mi, lo millor d'aquest bolet

La familia al complet

La collita

ÉPOCA DE MOIXERONS, COMENÇA LA VIDA ALS PRATS

2011-05-19T22:59:00.007+02:00

Ja han arribat els moixerons (Calocybe gambosa) als prats, coincidint amb el canvi d'estació, l'herba comença a creixer i amb ella un munt de vida.

Diumenge va ser el primer dia que, jo i el Sergi, varem poder visitar les moixeroneres. Mal dia. Dissabte havien arrasat, les més marcades estaven totalment xafades, no m'extranya que s'acabin perdent.

Sort que la gent no li agrada emerar-se massa, ajupir-se i ficar les grapes en llocs inòspits i totalment a cegues. Aquesta va ser la nostra tàctica: seguir les moixeroneres a quatre grapes palpant-la amb molta cura. Dins les crescudes mates verdes de l'hervat estaven els moixerons. Tapats seria la paraula. Varem collir els exemplars aceptables ja que aquesta espècie cria massivament i varem deixar els més petits per una propera ocasió.

Un cop més, no deixaré de dir que juntament amb els boletus, els moixerons és el bolet que més m'agrada, tant de buscar com de menjar. El seu aroma i olor és inconfusiblement adictiu.

Per ara, n'hem menjat tota aquesta setmana i hem pogut congelar un parell de bosses per menjar durant bones ocasions durant l'any.

Les corrioles tot just començaven a sortir, espero properament poder-ne fer un reportatge que també són molt bones!

Començen a apareixer els primers moixerons del dia

Moixerons de totes formes i tonalitats, grans, petits, cama-llargs, clars, foscos...

Un gripau pirinenc, treient el cap sobre una moixeronera

Part d'una moixeronera

Una de les poques corrioleres plenes que varem trobar. Tot just començaven a treballar

Collita ampliada

Collita dels dos

Corrioles netes a punt per cuinar

Moixerons nets separats per fer truites

Moixerons al foc preparant-se per, posteriorment congelar

Resultat: truita de moixerons

Truita de corrioles

Mostra del verd dels prats i la bellesa d'una petita part dels nostres pirineus

PRIMAVERA AMB MURGULES, DESGLAÇ I NEU

2011-04-24T20:36:00.011+02:00

El fet de poder-me permetre tenir un hort, ha fet que el meu poc temps lliure s'hagi de compaginar entre la muntanya, els bolets, el teatre i ara l'hort !

He pogut fer seguiment d'un parell de zones murguleres, durant un parell de setmanes. La veritat és que les quantitats han estat inferiors a les de l'any passat però suficient per deixar-ne alguna mostra.

Prometo de cara l'any vinent, amb aquest bolet tant i tant complicat, fer els deures i anotar-me bones zones que vagi veient durant la temporada en la recerca d'altres espècies.

A l'espera dels moixerons, he pogut visitar zones a ple desglaç amb rieres genials amb bon cabal d'aigua. M'ha faltat assolir algún pic que tenia previst per culpa pel mal temps, i és que l'hivern sempre porta sorpreses d'última hora.

Murgules negres de cremat

Murgula rossa

Comparativa paisatge amb una setmana d'impàs. L'herba a l'alt pirineu encara ha de crèixer

Es nota una millora del verd. Les plujes d'aquesta setmana, combinades amb bon sol la farà crèixer i guanyar color

Murgules rosses

Exemplar d'escarabat negre (Blaps lusitanica)

La Serra del Cadí des de les muntanyes del vessant nord de la muntanya

En ple desglaç, nombrosos salts d'aigua brollant per arreu

Nevades imprevistes de setmana santa, des del poble de Meranges amb 1ºC a 1400m d'alçada. Frustada ascenció al pic de la Carbassa (2738m), del que hagués estat sens dubte, un gran reportatge

CIRCULAR ST LLORENÇ DEL MUNT I SERRA DE L'OBAC

2011-02-27T19:30:00.013+01:00

Turó de la Pola (929m) - Castellsapera (939m) - La Mola (1107m) - El Moncau (1056m)

Masses dies sense sortir. La compra de nova vivenda ha absorbit els últims mesos del meu temps.

A l'espera del proper trasllat definitiu no m'he pogut estar de fer una caminada important. El dubte era conèixer si la forma física aguantaria però les ganes podien per tot arreu. La Rosa m'acompanyava en aquesta aventura.

La zona escollida, el parc natural de St Llorenç del Munt i Serra de l'obac. Zona que tant sols havia freqüentat un parell de cops. Després d'informar-me vaig decidir provar una ruta circular amb el coll d'Estenalles com a punt d'inici/final, molt completa, que abarcava la possibilitat d'ascendir als cims més alts del parc.

En definitiva, un trekking d'uns 25km, unes 7 hores contant parades, un desnivell + de 1159m i - de 1058m. La meteo durant el matí ha estat genial, temperatures entre 5ºC-10ºC i poca nuvolositat. Cap l'inici de la tarda el vent s'ha fet present, amb cops forts a cotes elevades.

La ruta transcórre a l'inici pel GR-5, posteriorment enllaça amb el Cami Ral de Manresa i la resta, camins i corriols amb múltiples enllaços sense marcar.

Acostumat a l'alta muntanya, el meu neguit era no perdre la ruta. Conéc que les rutes de baixa/mitja muntanya que no transorren per GR són molt confuses, ja que, hi han pistes i corriols per totes bandes, majoritàriament sense senyalitzar. Portava mapa escala 1:25:000 i un track descarregat al gps.

L'anècdota: Inocent i ruc de mi, per mandra a utilitzar el gps, hem agafat el sender equivocat durant una estona, perdent en total una hora. El físic ha aguantat. Tot i que ens hem fotut una bona pallíssa, ha valgut la pena com sempre.

Mapa del recorregut circular

Inici del recorregut per GR5, bastant ben senyalitzat

Arribem al primer objectiu: El turó de la Pola (929m). Al fons a l'esquerra veiem el Moncau i al fons a la dreta la Mola

Un parell d'homes adults ens han tirat aquesta foto des del turó de la Pola. Al fons, Montserrat

Ja veiem el Castellsapera (939m) que s'imposa

Començo l'ascenció al Castellsapera

El Castellsapera, és l'única ascenció del dia que s'ha d'utilitzar les mans per assolir-lo

Ens perdem, recuperem, dinem i guanyem alçada per arribar al sender que empalma la Mola i el Moncau. Ens dirigim cap al sud en direcció la Mola, la zona més alta de tot el parc natural. La foto, just abans d'arribar-hi (1107m)

Des de la Mola, al centre el Castellsapera i al fons Montserrat

Vistes del parc natural des de la Mola, al fons a la dreta, el Moncau

El Moncau desde la mola, s'erigeix imponent

Arribem a l'últim objectiu del dia: El Moncau (1056m) el segon lloc més elevat del parc natural. Tot i ser un modest cim, sempre es té una sensació d'haver pujat a una muntanya elevada.

A la foto podem veure la Mola al fons

El Castelldepera vist des del Moncau

Un servidor al cim del Moncau, glaçat i cagat de fred pel gèlid vent que bufava

Formes típiques i úniques del parc natural

L'ALT PIRINEU, ESCLATEN ELS ROVELLONS A PLE NOVEMBRE

2010-11-09T19:38:00.004+01:00

Divendres ens trucavem amb el Sergi, tenim la zona decidida però no el lloc concret. Dimecres hi havien anat amb el pare i havien deixat rovellons petits.

Tant sols sortien als llocs soleis, on toca el sol tot el dia. La cota bastant alta (1200m-1400m), i les avançades dates en què ens trovem, feia que els bolets aprofitessin bé les humitats de la nit i que neixéssin als llocs on més tocava el sol.

La primera zona que varem visitar amb pi negre esporàdicament, estava molt pobre. Varem salvar-la al voltant d'un pi on hi havia una rovellonera que havia florit bastant. La segona zona (la que havien visitat dimecres), ben poca cosa, els rovellons no havien treballat i la part vaga no ajudava.

Decidim canviar de zona i anar a provar el cep (pinhicola). Tant sols una desena, volien nèixer, però la zona necessitava aigua ja que el bosc és bastant tancat i costa que l'aigua hi penetri. Almenys en tindrem per una menjada!

Baixant, provem una zona molt bona de rovellons enmig de boscos de pins i estepa. Estava a reventar, hi havien rovellons per tot arreu. M'atreveixo a dir, que era el dia ideal per collir-los. Bona mida i gens corcats. Feia anys que no ompliem junts una cistella amb tant sols 10 minuts. Com més et complicaves la vida més en collies, i és que estava ple d'arços, gaberneres, argelagues i ginebres. També hi havia alguna llanega blanca i fredolic.

Dia rodó, gran collita entre dos, com no passava feia anys. Feia temps que no sortia del bosc tant content, amb el jersei esparrecat, els braços esgarrinxats i amb punxes per tot arreu, fins hi tot a l'esquena. Era la guerra, la guerra de la victòria.

Amb la sortida de dissabte, dóno per completada satisfactòriament la meva temporada, a l'espera d'alguna sortida més d'experimentació a cotes baixes.

Paisatge de tardor de la zona

Moltes Amanites Muscaria per la zona

Els rovellons, els protagonistes

Els ceps (boletus pinhicola)

Llanegues blanques (Hygrophorus gliocyelus)

Imatges dels boscos de pi vell on surten els ceps

El seu aspecte en un dia de boira o plujós, és ben tétric. No passa un any, que visiti almenys una vegada aquest bosc, encara que no hi hagi bolets. Li tinc un apreci especial

Bosc de rovellons amb pi negre jove, el Sergi anava venint

Frecolics (Tricholoma tereum)

Més rovellons

Molts estaven tapats per les característiques fulles de tardor de l'época

La foto d'abans neta de fulles

Les collites

LLANEGUES EN SOLITÀRI, FUSIÓ AMB LA NATURA

2010-11-05T19:07:00.000+01:00

Diumenge al vespre, vaig decidir que dilluns (dia de tot sants) tenia que sortir sí o sí. Ningú va acompanyar-me o sigui que vaig en solitàri. Les previsions no pintaven gens bé.

Aquesta vegada, tocava preparar el treball de camp millor que mai. Tot decidit, vaig mirar mapes de pluja, humitat, vent i terreny per tal de què em sortís un bon matí.

El fet de no tenir un 4x4, per poder accedir a més punts del mapa, dificulta molt la meva exploració. Avui una vegada més, ha tocat deixar el cotxe a peu de carretera i pujar costes caminant.

Durant la pujada, ja veia bons augüris, alguna llanega perduda s'anava veient. No feia vent i el terreny estava bastant moll. Al arribar a l'alçada i vertents desitjades, vaig anar collint bolets cada vegada més regularment.

El creixement de camagrocs estava parat, el de rovellons en plena decadència, sortien alguns fredolics i hi havien floracions de llengua de bou.

Les llanegues han format la major part de collita. Totes nascudes farà uns tres dies. Com pot ser després del vent i fred que ha fet ? Aquesta ciència no és exacte, per això és tant especial!

Moltes d'elles s'han quedat al bosc per manca d'aigua.

Així doncs, un matí d'aquells que tant trobo a faltar tot sovint, amb un bosc ben viu i ben sol, amb bolets, en solitàri, sense tenir que estar pendent de ningú, oblidant-me de tot, formant part del bosc, la fauna, les plantes, els arbres, de l'aire... fusionat amb la natura, per a mi en l'estat ideal.

Imatge d'un tros de bosc

Llengües de bou que començaven a sortir

La collita

UN GRAN ANY PER LA LLANEGA NEGRE

2010-10-28T12:34:00.000+02:00

Després de la meva última setmana de vacances, toca fer un balanç positiu. Un any més, he tingut sort, de que la setmana escollida fos genial en quan a proliferació de bolets.

Arribant a finals d'octubre, les temperatures encara són bones, pocs dies ha glaçat. El vent posterior a les plujes ha espatllat el creixement a moltes zones, s'han de buscar zones obagues i arraserades del vent. Això canviarà d'aqui pocs dies, el fred ja ha fet presència i properament seràn els terrenys soleis els més buscats.

Pel què fa a balanç de temporada, per mi i les zones on circulo ha anat genial com sempre. Aquest any els bolets han arribat a partir d'octubre, quin món! L'any passat a les mateixes dates ja no hi havien bolets als llocs que freqüento.

Com a fet destacat, ha estat un any més que bo per la Llanega negre, per a mi la protagonista. Un bolet gastronòmicament parlant, exquisit i pel buscador molt preuat. Trobar una llaneguera plena o anar a visitar-la ja coneixent-la és un fet molt especial.

Rovellons, ous de reig, cama-grocs, fredolics, llengues de bou, llanega blanca, rossinyols, carlets, trompetes de la mort... la temporada també força bona. Algunes d'aquestes espècies els hi tocarà properament el seu període ja que són més tardanes.

Com a punt negre de temporada, menciono el cep. Ha estat una temporada bastant fluixa, només se'n salva el mes de juny, tot i que per la calor la majorien eren insalbables per culpa dels cucs.

És un dels bolets que ben poca gent ha trobat durant octubre. Qui sap si amb el que queda de temporada hi haurà algúna sorpresa!

D'aqui res, entrarem al novembre, si no canvien les coses, les meves sortides seràn a cotes més baixes, Montseny, Guilleries, Montnegre (trompeta de la mort, bolet pendent), l'Estany... els bolets i arriben més tard i no conèc res.

Per tant, per a mi serà época de descobriment i inspecció a fi de poder trobar llocs que allarguin les meves temporades fins ben avançat novembre.

Grans esteses de cama-grocs o rossinyola de pi (Cantharellus lutescens)

Els rovellons sempre presents en aquest tipus de boscos

La llanega negre (Hygriogirys latitabundus). Es mereix un bon reportatge !

La llaneguera, el gran secret d'aquest bolet

Les collites, totes entre tres boletaires, la del passat dia 21 d'octubre

Collita del 23 d'octubre

BONES COLLITES I GRAN VARIETAT D'ESPÈCIES

2010-10-17T17:44:00.020+02:00

Tot i que amb una mica de retard, aqui van els reports dels meus primers quatre dies de sortida d'aquesta nova temporada boletaire. S'ha fet esperar, ja que fins el passat 9 d'octubre no vaig poder encetar el tema.

Per sort meva, aquesta temporada s'ha retardat a moltes zones, fet que no passava últimament. Les plujes caigudes arreu han fet revifar el territori amb múltiples espècies a diverses alçades.
Tot això sumat a unes bones i suaus temperatures fan que per a mi sigui una bona temporada al pre-pirineu i litoral.

Totes les collites són del Berguedà i del Montseny. Aquest any a la Cerdanya i Alt Urgell res de res. Estic pendent de com hi hauràn evolucionat les últimes plujes, ja que són zones molt bones i productives pel bolet.

Com a fet rellevant, estic content, he aconseguit trobar els meus primers Ous de Reig, bolet complicat de trobar (tot i que aquest any és especialment bo per l'ou) i exquisit gastronòmicament parlant.

També estan sortint en quantitat moltes Llanegues negres pel pre-pirineu, fet insòlit pel què fa a quantitats. Això ha provocat que pogués apuntar noves llanegueres a la llista!

La varietat d'espècies és poden apreciar en el report. El primer dia de sortida vaig tornar a casa amb Ous de Reig, Carlets, Rossinyols i Ceps. El segon dia, amb rovellons, Llanega negra i Fredolics.

Anirem investigant, potser, a partir d'ara, tot anirà a la baixa. O potser revifaran noves zones. S'haurà d'estar pendent del tema!

L'Ou de Reig: Amanita Caesarea

Ceps: Boletus Aereus

Rovelló: Lactarius Quieticolor

Curiositats: Tritó Pirinenc (Euproctus asper)

Cireretes d'Arboç al Montseny (Arbutus unedo)

Pets de Llop (Lycoperdon perlatum)

Época de castanyes! Les castanyes cauen de l'arbre i començen a obrir-se

Carlet: Hygrophorus russula

Llengua de bou: Hydnum albidum

Fredolics: Tricholoma portentosum

Llanegra Negra: Hygrophorus latitabundus

Rossinyols: Cantharellus cibarius

Les collites

SENDERISME PEL RIPOLLÉS

2010-09-12T19:10:00.008+02:00

Puig de Dórria (2547m)

Diumenge passat varem anar amb la Rosa a fer una ruta de senderisme en una zona que encara no havia freqüentat.

La idea era arribar fins al coll de Queralbs o Pas dels Lladres, però varem veure que teniem aquest pic a tocar que oferia genials vistes del vessant sud del Puigmal, el qual el teniem ben aprop.

Amb una meteo gairebé de ple estiu, vam enfilar el traçat que discorre bàsicament per pista i plans herbats. Uns 20km i 935m de desnivell positiu composen la ruta que varem fer amb poc més de 5 hores.

Moltes idees són les que m'emporto d'aquest trekking. Posibilitats de fer una travessa fins a Núria, pujant el Puigmal; ideal per fer amb raquetes a l'hivern, ideal per fer amb bicicleta... En definitiva, una ruta molt còmoda i ideal per a qui li agradi passar llargues estones per sobre dels 2000m de manera plàcida.

Tot i que el mapa és d'escala petita i no es veu massa bé, aqui va el recorregut

Arribem al pla de la bassa (2028m) en poca estona. Al fons ja veiem tot el recorregut que ens queda. La bassa, té la funció d'abeurador per les pastures

Coll de la Creu de Maians (2000m), punt d'enllaç amb GR-11 que fa d'enllaç entre les comarques de la Cerdanya i el Ripollés

Múltiples posibilitats al coll de la creu de Maians

Al fons a la Cerdanya el Puigllançada (2409m) i la Tossa d'Alp (2536m) a la dreta

Baixem seguint el filat (fronterer amb França) fins al pla de Gorrablanc (2430m)

Tornem a guanyar alçada. Ja veiem la Tossa del Pla dels Lladres (2665m) i el Puigmal (2910m) darrera seu

El Puig de Dòrria (2547m), el nostre objectiu

Foto de parella al cim

Cap al sud la Vall per on es puja a la Collada de Toses per cantó gironí. A l'altra banda els pics del vessant sud: Pedra Picada (2006m), l'Emperadora (1975m), Costa Pubilla (2056m)

Impressionant imatge de la cara sud del Puigmal. De fet ens quedava bastant aprop i teniem ja molt de desnivell guanyat però se'ns hagués fet massa llarga l'excursió

Vistes de la Cerdanya i del Capcir, amb el massís del Carlit al fons a mà dreta

De tornada creixien nuvolades que de ben segur hauràn precipitat. El camí molt plàcid. Excursió més que recomenable per fer amb raquetes a l'hivern

SENDERISME PER LA CERDANYA

2010-09-01T23:16:00.001+02:00

Pic de Perafita (2752m), Pic de Monturull (2761m) i Pic del Coll de la Barra (2631m)

Diumenge amb la Rosa, varem fer aquesta ruta circular que ja tenia moltes ganes de fer. És dels pocs llocs de la Cerdanya on encara no havia estat i les vistes desde altres zones sempre m'havien encantat.

Així doncs, partint desde l'estació nórdica d'Aransa ens proposem avançar fins el refugi dels Estanys de la Pera i des d'allà fer una circular superant 3 pics d'alçada considerable a través de colls, carenes i crestes. Tots fronterers amb Andorra.

La temperatura era molt agradable amb suau vent a les parts altes. Cap al migdia, la calor es feia notar, i més tenint en compte que feia dies que no plovia per la zona. Era un d'aquells dies que podies estar-te una bona estona dalt dels cims, contemplant les excel.lents vistes amb una bona visibilitat.

L'excursió de 7h de durada, compte amb 1030m de desnivell positiu i 1100m de desnivell negatiu amb una longitud de 20km aproximadament.

Croquis de la zona

La primera part del camí és planera enmig de boscos de pi negre

Salt d'aigua provinent dels estanys de la Pera

Arribem al primer estany de la Pera sota del propi refugi. Al fons veiem el Pic de Perafita o altrament dit Tossal de la Truita (2752m)

Una comparativa de la zona del passat mes de febrer d'enguany

En molt poca estona arribem al segon estany de la Pera (2370m) ben bé sota el pic

La major part del desnivell es guanya un cop arribat al Coll de Sant Vicenç (2573m). Al fons veiem el Pic del Coll de la Barra (2631m), últim pic del dia

La Rosa dalt del coll de St Vicenç. Feia un vent bastant fred, però suportable

Al fons ja pel cantó Andorrà veiem l'estany de Perafita a 2470m

Cap a l'est la Serra del Sirvent amb el Pic del Sirvent (2478m) i el Pic dels Estanyons (2834m)

Pic de Perafita, representat per un extrany piolet

El Monturull desde el Perafita, toca baixar la cresta per novament pujar, a través de l'aresta central tant ben marcada

Recorregut des del Monturull fins al Pic del Coll de la Barra a través de la Serra Airosa

Comparativa d'hivern de la Serra Airosa (foto feta febrer d'enguany)

La cresta cap al Monturull ens ofereix alguna vista bastant aerea

Vistes del Perafita a mitja cresta del Monturull. Hi han passos de grimpada, alguns algo aeris tot i que no és complicada

La Rosa al cim del Monturull

Serra Airosa per on baixarem, al final (a la dreta) veiem el Pic del Coll de la Barra, on començarem el descens pel llom

La Rosa al Pic del Coll de la Barra amb el Monturull (esquerra) i Perafita (dreta)

Al fons els dos estanys de la Pera amb el refugi (al final de la pista)

Baixem cap a la Bagueta de la Pera fins a Pollineres. Al fons del fons la Tossa d'Alp (2536m)

Algo de fauna per completar el report, les granotes neixíen en abundància prop dels torrents