A inicis d'any, l'Ivan em va donar la bona notícia que es traslladava a Manresa. Ell és tot un expert amb moltes espècies i la múgula n'és una.
Es tracta d'un dels bolets més complicats de buscar i trobar, ja que pot sortir en diversos hàbitats, cremats, rieres, estassats, boscos de pi... moltes possibilitats però alhora cap. A la majoria d'aquests hàbitats només repeteix un any, fet que fa que cada nou any, haguem de buscar noves zones que cumpleixin les seves qualitats. Sovint, hem comentat que es tracta d'un bolet que troba al boletaire i no a l'inrevés.
Personalment, trobo que és un bolet molt temptador i sense cap dubte, el més difícil de trobar. El motiu d'anar-lo a cercar cau més en el repte que no pas en el plat a taula.
Aquests darrers dies, hem pogut fer un parell de sortides amb l'Ivan. Ha compartit molta informació nova i valuosa per a mi i hem tingut la sort de collir-ne alguns exemplars, sempre molt ben amagats. No es pot demanar més, murgules i els consells d'un expert.
A més juntament amb l'Albert de Catbolet, m'han proposat per formar part de la comunitat de www.bolets.com per tirar-la endavant i donar-li contingut a la mateixa, un altre repte que se'ns dubte afrontaré amb la màxima il.lusió i optimisme!
Ha començat la nova temporada i ja tenim aqui els bolets de primavera!
Després de gairebé un mes intentant fer aquesta ascenció, la meteo ens ha obert les portes i ens ha deixat gaudir de grans paisatges hivernals, fent-nos una bona idea de la neu caiguda enguany, al pirineu ceretà i de bona part d'Andorra. Tot vist, des del cim més alt de la Cerdanya catalana.
L'alçada d'aquest cim, requereix una bona previsió meteorològica abans d'anar-ho a pujar a ple hivern, ja que acostuma a ser una zona bastant freda i ventada. Les setmanes anteriors, s'havia arribat als -35ºC de windchill (sensació de fred), i el torb s'apoderava de la zona fent-la molt perillosa.
Pujem partint de l'estació d'ski nórdic de Lles de Cerdanya, per la ruta clàssica i habitual, amb raquetes, amb una visibilitat excel.lent, temperatures positives, vent molt calmat i un sol de justicia més propi de la primavera.
Genials les vistes del pirineu Andorrà amb la sensacional Vall del Madriu en primer terme, el Cadí sempre a la nostra esquena, el massís del Puigpedrós, Carlit i moltes més estampes hivernals, que han fet que el costós desnivell superat valgués la pena. I tot això, amb un pirineu nevat com mai.
És la muntanya que més cops he visitat i no deixaré de fer-ho mentre pugui. Molta gent que arribava al cim (molts fent ski de muntanya), pensaven més amb el divertit descens esquiant, que no pas amb el que tenien davant els seus ulls, ben poca estona s'estaven al cim. Ahir, el dia acompanyava i varem poder estar al cim més que qualsevol de les passades ascencions, comentant muntanyes, des de les més properes fins les més llunyanes a l'horitzó, jugant a buscar els estanys glaçats, els refugis coberts per la neu...
Sembla que aquest any, hi haurà assegurat un bon desglaç, que farà de ben segur, tinguem una primavera verda com mai, on l'aigua fluirà per arreu i donarà lloc a múltiples fonts de vida. Abans però, la muntanya encara s'ha de despertar del fred i blanc hivern, encara li queda corda i l'haurem de seguir aprofitant.
Mapa del recorregut
Inici de la ruta, deixem enrere el refugi de Cap del Rec
El primer tram passa enmig del bosc fins arribar al refugi del Pradell, enmig d'un sender bastant planer
Ens aproximem al refugi del Pradell, els núvols a les parts profundes de les valls i el Cadí de fons
Hem arribat al refugi lliure del Pradell (2115m). A partir d'aqui començem a pujar amb força. La boira de la Cerdanya i el Cadí ofereixen una genial estampa cada vegada que ens girem
Hem arribat al Pla de les Someres on parem a esmorzar, encara queda més del que sembla
Enfilem amunt, encara queda molt desnivell per superar i intenem agafar un ritme constant
La pujada és costosa, cada vegada més
El Tossal Bovinar (2841m), ens acompanya a l'oest
Arribem a una espècie de fals cim que no ens desanima per res, coneixem el terreny i cada cop queda menys per gaudir de les sensacionals vistes que ofereix el vessant nord
Hem arribat dalt la carena, una mica desviats cap a l'oest del cim. Andorra als nostres peus amb gruixos importants
Un flanqueig direcció est que ens portarà directament al cim. Molt agrait, ens deixa embadalits pel paisatge
Últims metres, ja tenim el cim a tocar
Per fi hem arribat. Un sacrifici que ràpidament és amortitzat pel que veuen els nostres ulls
Cap a l'oest el Pic de Setut (2867m), bona pala de neu als seus peus
Cap al NW Andorra, amb la Vall del Madriu (patrimoni humanitat), la zona d'engolasters al centre. Al fons el massis del Comapedrosa i un sens fi de pics andorrans
Vall del Madriu
Baixem uns metres per la cara nord per poder veure millor el paissatge que tenim davant
Part final de la Vall del Madriu que desenvoca al Port de Vallcivera per vessant catalana, o la collada dels Pessons per part andorrana. Al centre de l'imatge el refugi de l'Illa i l'estany de l'Illa coberts per la neu
Zoom cap a refugi de l'Illa (part inferior, a l'esquerra) del qual només se'n veu la teulada. Al centre, l'estany de l'Illa sembla inexistent cobert de blanc
El vent ha deixat boniques formes a la neu
Tornem cap a l'oest. La cresta que enllaça amb el pic de Setut i darrera seu el Pic de Coma Extremera (2808m), el Pic dels Estanyons (2834m) i el Pic de Perafita (2752m) al fons
Ara cap al nord. Zoom cap a l'espectacular Pic dels Pessons a Andorra (2864m)
Cap a l'est, la cresta que va des de la Tossa fins la Muga (2860m) al centre, amb l'estany de la Muga als seus peus semi-glaçat. Darrera, despunta el Puigpedrós (2914m)
Zoom cap a l'estany de la Muga, on l'estiu passat em banyava
Puigpedrós a l'esquerra i Pic de la Carbassa (2738m) a la dreta, amb les muntanyes del Capcir de fons
Zoom cap al Pic de la Carbassa amb el Carlit al fons (2921m)
Cap al sud, sector Tossa d'Alp (2536m) a l'esquerra amb les pistes de la Masella marcades. També tota la Serrra de Moixerò amb Penyes altes (2279m) a la dreta
Hem començat el descens, no hi han pedres, només neu. Baixem en linea recta gaudint del bon gruix de neu pols que tenim
Som novament dins del bosc, recorrent tranquilament els últims km's del dia. Bons gruixos també dins del bosc
Segona sortida amb raquetes per la zona dels Rasos de Peguera, aquesta vegada, per descobrir les Canals del Catllarí a través d'una circular en sentit oest, partint del xafet-refugi dels Rasos.
La nit anterior va nevar i això ens assegurava una bona sortida amb neu nova. La ruta comença en sentit nord, en direcció Peguera i se'ns obren bones vistes cap a la Serra d'Ensija, després tomba cap a l'oest on trobem bones perspectives de les Canals de Catllarí i de la Baga de la Costa i Baga de Canals. Finalment completem l'ascens fins la Serra de Can Jardí on caranejant-la tornem a veure Ensija, Pedraforca, Cadí i Port del Comte amb bona presència de neu.
La ruta circula per pistes forestals ben nevades i per dins del bosc de pi roig, boixos i algún faig i avet esporàdic.
Temperatura molt agradable a primeres hores amb 3ºC. El dia comença ennuvolat però s'acaba obrint i deixant una bona visibilitat amb temperatures més que bones per l'época. El sol fon ràpidament la neu de les vessants soleies.
La idea era anar a buscar més neu a la Cerdanya, però el pronòstic era de vent molt fort a les cotes elevades i amb torb. Així doncs, decidim fer una ruta circular sense guanyar les alçades d'un cim que no ens ha decebut en absolut. De fet aquestes contrades són molt freqüentades durant l'época boletaire, ja que els seus boscos són molt bons pel rovelló. S'hauran de visitar ja que ara en tenim una bona perspectiva.
Continua l'hivern, continuen les nevades i seguim gaudint d'aquests paisatges tant blancs plens de silenci i tranquilitat. Encara queden més sortides abans que el paisatge canvii el blanc brillant, pel verd viu de primavera.
Mapa del recorregut
Pujant fort des del Xalet fins als Rasos de Peguera
Un cop dalt dels Rasos, baixem en direcció nord. Ja veiem Ensija al fons
Núvols enclotats que s'alçen, mirant cap al Port del Comte
Seguim baixant amb Ensija de cara
Arribem al Pla del Catllarí o Coll de Peguera on deixem la pista per anar en sentit oest, porta d'entrada a les Canals del Catllarí
El sender baixa enmig del bosc fins a creuar el Torrent del Risclaire
Sender de rectes blanques inacabables
Ja veiem la Casa Grossa de Canals, deshabitada amb molta història. Ara hem de baixar, creuar la rasa i pujar fins la casa on hi esmorzarem
Mirem cap a la zona del Montcalb, Llinars ...
Ja som a la rasa, per la cual passa el riu Tec. Toca creuar-la per enfilar cap a la Casa grossa de Canals
Aqui parem uns moments per fotografiar les genials estampes que deixa el gel
Abans d'enfilar cap a la casa, uns moments per contemplar la Bauma del Tec o del Cavaller. Espectacular cavitat de la roca que de ben segur servirà d'aixopluc en cas d'emergència
Casa nova de Canals, esmorzem a l'era. Avantpassats d'amics de la meva familia hi visqueren anys enrere
Tornem a baixar per creuar el riu del Tec i ens enfilem cap a la casa de Sant Martí de Canals amb la seva església encada dempeus
D'aqui, toca enfilar-nos fins la Serra de Can Jardí a través de pistes d'explotació forestal que transcórren per la Baga de Canals. Aprofitem per jugar amb la càmera i la neu
Ja hem guanyat el major desnivell del dia i remuntat fins la Serra de Can Jardí. Aqui se'ns obren més vistes de la vessant nord amb la Serra de Cadí (a l'esquerra i centre) i el Pedraforca (a la dreta)
Zooms cap a la cara sud del Cadí amb un bon tou de neu
El sender caraneja la Serra de Can Jardí amb suau pujada, el dia s'ha obert del tot i les temperatures ens fan treure roba
A les obagues la quantitat de neu augmenta i es manten ben viva
