Entre boscos i muntanyes, fusió amb la natura: de novembre 2010

Divendres ens trucavem amb el Sergi, tenim la zona decidida però no el lloc concret. Dimecres hi havien anat amb el pare i havien deixat rovellons petits.

Tant sols sortien als llocs soleis, on toca el sol tot el dia. La cota bastant alta (1200m-1400m), i les avançades dates en què ens trovem, feia que els bolets aprofitessin bé les humitats de la nit i que neixéssin als llocs on més tocava el sol.

La primera zona que varem visitar amb pi negre esporàdicament, estava molt pobre. Varem salvar-la al voltant d'un pi on hi havia una rovellonera que havia florit bastant. La segona zona (la que havien visitat dimecres), ben poca cosa, els rovellons no havien treballat i la part vaga no ajudava.

Decidim canviar de zona i anar a provar el cep (pinhicola). Tant sols una desena, volien nèixer, però la zona necessitava aigua ja que el bosc és bastant tancat i costa que l'aigua hi penetri. Almenys en tindrem per una menjada!

Baixant, provem una zona molt bona de rovellons enmig de boscos de pins i estepa. Estava a reventar, hi havien rovellons per tot arreu. M'atreveixo a dir, que era el dia ideal per collir-los. Bona mida i gens corcats. Feia anys que no ompliem junts una cistella amb tant sols 10 minuts. Com més et complicaves la vida més en collies, i és que estava ple d'arços, gaberneres, argelagues i ginebres. També hi havia alguna llanega blanca i fredolic.

Dia rodó, gran collita entre dos, com no passava feia anys. Feia temps que no sortia del bosc tant content, amb el jersei esparrecat, els braços esgarrinxats i amb punxes per tot arreu, fins hi tot a l'esquena. Era la guerra, la guerra de la victòria.

Amb la sortida de dissabte, dóno per completada satisfactòriament la meva temporada, a l'espera d'alguna sortida més d'experimentació a cotes baixes.

Paisatge de tardor de la zona

Moltes Amanites Muscaria per la zona

Els rovellons, els protagonistes

Els ceps (boletus pinhicola)

Llanegues blanques (Hygrophorus gliocyelus)

Imatges dels boscos de pi vell on surten els ceps

El seu aspecte en un dia de boira o plujós, és ben tétric. No passa un any, que visiti almenys una vegada aquest bosc, encara que no hi hagi bolets. Li tinc un apreci especial

Bosc de rovellons amb pi negre jove, el Sergi anava venint

Frecolics (Tricholoma tereum)

Més rovellons

Molts estaven tapats per les característiques fulles de tardor de l'época

La foto d'abans neta de fulles

Les collites

Diumenge al vespre, vaig decidir que dilluns (dia de tot sants) tenia que sortir sí o sí. Ningú va acompanyar-me o sigui que vaig en solitàri. Les previsions no pintaven gens bé.

Aquesta vegada, tocava preparar el treball de camp millor que mai. Tot decidit, vaig mirar mapes de pluja, humitat, vent i terreny per tal de què em sortís un bon matí.

El fet de no tenir un 4x4, per poder accedir a més punts del mapa, dificulta molt la meva exploració. Avui una vegada més, ha tocat deixar el cotxe a peu de carretera i pujar costes caminant.

Durant la pujada, ja veia bons augüris, alguna llanega perduda s'anava veient. No feia vent i el terreny estava bastant moll. Al arribar a l'alçada i vertents desitjades, vaig anar collint bolets cada vegada més regularment.

El creixement de camagrocs estava parat, el de rovellons en plena decadència, sortien alguns fredolics i hi havien floracions de llengua de bou.

Les llanegues han format la major part de collita. Totes nascudes farà uns tres dies. Com pot ser després del vent i fred que ha fet ? Aquesta ciència no és exacte, per això és tant especial!

Moltes d'elles s'han quedat al bosc per manca d'aigua.

Així doncs, un matí d'aquells que tant trobo a faltar tot sovint, amb un bosc ben viu i ben sol, amb bolets, en solitàri, sense tenir que estar pendent de ningú, oblidant-me de tot, formant part del bosc, la fauna, les plantes, els arbres, de l'aire... fusionat amb la natura, per a mi en l'estat ideal.