Entre boscos i muntanyes, fusió amb la natura: de setembre 2013

Ja fa un parell de setmanes que he engegat la temporada boletaire. En tenia moltes ganes, he canviat els paisatges elevats, per gaudir de bonics boscos que amaguen grans secrets.

El cas, és que ningú va acompanyar-me en la primera sortida, la falta de motivació per trobar bolets va ser algún dels motius... la zona i el dia estaven fixats des de feia alguns dies, l'interrogant era més gran que mai, ja que no vaig dedicar massa temps a controlar variables, però el bosc feia anys que no treballava i alguna cosa dins meu, em feia ballar el cap.

Poc m'havia d'imaginar que enganxaria l'inici del què seria una gran florada de ceps, concretament boletus edulis. Poc després d'entrar al bosc començo a veure el què seria l'inici d'un dia sensacional. No vaig tardar a fer arribar veus a casa, que va ser acceptat com una notícia genial. Per respecte al pare, vaig proposar-me no passar d'una línea en concret, així ell i en Sergi podríen participar de la festa l'endemà.

L'anar sol, la florada de ceps, el pas de les hores, la concentració total... va provocar moments de gran conexió amb la natura, un no parar de sensacions, un estat que em permetia tocar la felicitat !

Tres dies hem visitat la zona, collites abundants, ceperes amb nombrosos exemplars i sobretot, un bolet d'una qualitat com poques vegades he vist. La sort i la intuició boletaire, ens ha obert les portes en el moment ideal, d'una florada que trigarem a oblidar.

Seguiré buscant bolets, és el que toca ara. Entrem a la meva estació preferida on els boscos i els bolets són els protagonistes, i que, amb el seu permís, ens permeten gaudir de jornades com aquestes!

Homenatge al boletus edulis

El bosc no només ens donava ceps edulis, també amagava altres tresors, com el neixament d'amanitas muscaria, rovellons (lactarius deliciosus), o fins hi tot una mostra de llenega blanca

Imatges de les collites on predomina el cep edulis

També he preparat alguns videos, per tal de mostrar la vivència al moment dins del bosc alhora de collir els bolets

http://www.bolets.com/assalt-al-cep-boletus-edulis-part-1

http://www.bolets.com/assalt-al-cep-boletus-edulis-part-2

http://www.bolets.com/assalt-al-cep-boletus-edulis-part-3

Alçada mínima: 1650m
Alçada màxima: 2910m
Temps empleat: 4h45m
Desnivell + : 1290m
Desnivell - : 1290m

Ascenció al Puigmal (2910m) per una ruta inèdita, partint del petit poble de Valcebollère (França) situat a l'alta Cerdanya. Per arribar-hi hem d'arribar fins a Puigcerdà, entrar a França, creuar el poble de Bourg Madame i agafar el trencant d'Osseja que ens portarà a Valcebollère seguint els diversos indicadors que trobarem. Per la tornada hem desfet el camí de pujada.

Començem circulant aprop de l'Ermita de Sant Bernabé, per una espècie de tallafoc que va tallant les ziga-zagues de la pista que transita pel sensacional Bosc de la Cogulla, farcit de bonic neret i espectacular pi negre vell. Un cop superat tot el desnivell de la pista, entrem al Clot de Montell que anirem seguint per un sender molt cómode i poc fresat a la vora del torrent, endinsant-nos-hi fins guanyar alçada els darrers metres per arribar al Pas dels Lladres o Coll de Queralbs (2531m). En aquest punt s'enllaça amb altres vies d'ascenció com els que pujen des de Planoles o els que ho fan des de la Collada de Toses. També podem veure el Puigmal per primera vegada. Ara només es tracta d'anar seguint la carena fins arribar als peus de l'objectiu on enllaçem amb els que pujen de l'estació d'ski Puigmal, per acabar remuntant uns 300m de desnivell fins al cim.

El Puigmal és un cim molt conegut i amb múltiples vies d'ascenció, pel meu gust, és un cim una mica monòtom de pujar, sigui quina sigui la via utilitzada i alhora molt massificat per arreu. El que aquesta ruta aporta, és absoluta tranquilitat, ja que des de l'inici fins al Coll de Queralbs, no varem trobar-nos ningú.
El camí tot i que pot semblar poc fresat i marcat, és bastant evident i no hi ha d'haver cap problema d'orientació per qui estigui acostumat a sortir a la muntanya.

Doncs ja tenim una nova manera de pujar al Puigmal, que a més, ens aportarà visitar els bonics pobles de Osseja i Valcebollère que no tenen desperdici, i és que el vessant nord de l'Olla de Núria hi trobem valls, pobles i paisatges relament ben bonics.

D'aqui res comença la temporada de bolets i ja tinc ganes de canviar cims per boscos. S'acosta la meva época preferida de l'any: tardor, bolets, contrastos, colors i baixada de temperatures.
Encara per això, en farem alguna altre de ben bona !

Mapa del recorregut

El bonic poble de Valcebollère a l'alta Cerdanya

Espectacular el bosc de la Cogulla, paradís de bolets, tot i que hi havia més boletaires que bolets. Pujem fort per guanyar alçada ràpidament

Ja hem sobrepassat el Bosc de la Cogulla, se'ns presenten vistes de les muntanyes de la zones de Puymorens i Massís del Carlit. La Serra de l'Artiga en primer terme

Ara toca endinsar-nos al Clot de Montell, circulant per la vora del torrent que porta ben poca aigua com és habitual en aquesta zona

Seguim circulant pel clot per la seva zona més profunda seguint les formes ondulades del torrent

Mirada enrere per veure d'on venim. El recorregut dins del clot és bastant suau

Hem arribat al final del Clot de Montell, ara guanyem alçada amb pendent moderat per arribar al Coll de Queralbs

Hem arribat al Pas dels Lladres o Coll de Queralbs (2531m). Veiem el Puigmal per primera vegada

Al coll se'ns obren bones vistes cap al sud, veiem el camí d'ascenció al Puigmal que puja des de Corral Blanc / Planoles, a través de la Serra de la Vaquerissa

D'esquerra a dreta, Puigmal de Llo (2801m), Puigmal petit de Segre (2912), Puigmal (2910m). Ara farà just un any, varem estar fent una circular per aquestes muntanyes!

Hem anat caranejant cómodament, veiem el recorregut desfet. Ara toca guanyar uns 300m de desnivell fins al cim per camí ben fresat

Som al cim del Puigmal (2910m), cap al nord, la plana de la Cerdanya francesa amb massís del Carlit i cims de Collroig

Cap a l'oest, Tossa d'Alp, Puigllançada amb les pistes d'esqui de la Molina. Darrera seu s'eleva la Serra de Cadí amb el Pedraforca a l'esquerra

Cap al nord-est, les muntanyes de l'Olla de Núria amb Finestrelles (2829m), Pic d'Eina (2786m), Noufonts (2861m), Noucreus (2799m)...

L'enorme creu que imortalitza el Puigmal

Cap al sud, les muntanyes que envolten Castellar de N'hug, Emperadora (1961m), Costa Pubilla (2055m), Pedra Picada (2006m)...

Hem començat el descens, veiem part del recorregut que hem de desfer, sempre caminant per parts elevades que ens mostres els bonics paissatges d'ambdós vessants

Ens desviem una mica per baixar novament de manera directe, cap al Clot del Montell

Abans d'acabar d'endinsar-nos al Clot del Montell, parada per visualitzar el refugi de Niu d'Àligues (Tossa d'Alp) a la dreta, i els pollegons del Pedraforca que treuen el cap (esquerra)