Alçada mínima: 221m
Alçada màxima: 975m
Distància: 31,2 km
Temps empleat: 7h10m (contant parades)
Desnivell + : 900m
Desnivell - : 900m
La tardor ha quedat enrere i ha començat l'hivern, bé, podem dir que el fred ha arribat de cop i amb ell, les primeres i ràpides nevades al pirineu que aguanten en perfecte estat a hores d'ara i que ens permeten pensar en tenir un blanc hivern que pugui desenvocar en una primavera tant màgica i plena de desglaç com la passada . Època d'hivernació on tot queda parat, és el que toca ara, i és que el pirineu nevat no té cap desperdici, això si, lluny de les aglomeracions de les zones esquiables.
Mentrestant anem descobrint els paisatges que tenim a tocar de casa. Ho fem, cada cop allargant-nos més per poder tocar el màxim de racons d'aquest sensacional Parc Natural de St Llorenç del Munt que ens ofereix un entorn al que estem poc acostumats. Boscos i vegetació variada, boniques formes de les pedres, muntanyes, turons, profundes valls, baumes, edificacions històriques, tines... tot abastable gràcies a un enllaç considerable de senders i pistes que fan abastable qualsevol racó d'aquesta sensacional zona.
Aquesta vegada he pensat que valdria la pena dedicar una ressenya al recorregut.
Després d'uns dies difícils a la feina i enmig de l'estrès general que genera el pre-període nadalenc, ens hem escapat amb la Rosa a respirar aire fresc per una ruta magnífica que volta una bona part del Parc, ens hem proposat fer-ho sortint directament caminant des de la porta de casa (imagineu si tenim aprop el Parc Natural). El llarg recorregut fa que el desnivell es superi gratament. Calculo que un 65% del recorregut és per sender dins el bosc, la resta per pista forestal. Durant molts km's circulem pel cap de les carenes i això ens permet captar grans paisatges a banda i banda i poder-los veure des de varies perspectives, sempre amb la muntanya de Montserrat present.
Hem començat les caminades d'hivern amb força i ja en tenim alguna més de programada que no tardarem a fer per fer baixar una mica els torrons, gaudir dels esplèndids paisatges del nostre territòri i ja de pas, matenir-nos en forma... un temps que, alhora, anirà reforçant les nostres ganes d'anar a pujar algún cim nevat!
Bones festes i bona entrada d'any a tothom!
Mapa circular del recorregut
Sortim del Pont de Vilomara. Començem el dia guanyant alçada fins arribar al Gr-4. La urbanització on vivim queda als nostres peus. La muntanya de Montserrat sempre ens acompanyarà
Ens dirigim cap al cel seré on hi trobarem l'antic hostal de St. Jaume de Vallhonesta
El Gr-4 circula pel Serrat dels Crostons enmig de bosc. Un tros de camí tant bo com bonic
Cap al nord veiem la Serra de Puig Gil amb el Puig Gil (623m) com a punt culminant. Varem estar-hi la setmana anterior i afirmo que és el cim que més vegades he pujat aquest any, superant la desena amb escreix, una zona que m'encanta!
Enmig de cirerers d'arboç ja divisem el Montcau (1056m) al fons. Al centre de la imatge es divisa l'antic mas del Farell, lloc de pas quan tornem
Hem arribat a l'antic hostal de St Jaume de Vallhonesta, situat al peu de la carena. Aquest, en ruines, encara conserva part de les estàncies i ens podem fer una bona idea del que havia estat. També hi ha una ermita en bon estat que alguns diumenges trobarem oberta. En aquest punt abandonem el Gr-4 i seguim direcció sud pel cami ral de Manresa
La Serra de Gil cada cop més llunyana
Mirant cap al sud la zona de Rellinars i Vacarisses amb inmensitat de boscos i boira baixa que es va aixecant a mesura que avançen les hores
La muntanya de Montserrat va canviant la seva perspectiva a mesura que anem avançant en la nostra circular
Arribem als Hostalets del Davi, el que havia estat una altra edificació històrica per allotjar els que freqüentaven el cami ral de Manresa a Barcelona. Proseguim per enllaçar amb el Gr-5
Ara baixem cap al Coll del Correu, amb boniques vistes de Montserrat i ja començem a divisar les boniques i típiques formes del Parc
Fa por que estem circulant pel Gr-5. Als peus del Paller de tot l'Any (818m) ens aturem a esmorzar. Una singular elevació que destaca enmig del terreny
Ara el recorregut tomba direcció nord (direcció Montcau) mitjantçant el Gr-5, ja podem contemplar el magnífic Castellsapera (939m), el qual bordejarem perquè ja el tenim a la llista
El sender en direcció nord va guanyant alçada molt lentament. Vistes del Paller de tot l'Any amb Montserrat al fons
Just abans d'arribar al Coll d'Estenalles, abandonem el Gr-5 just arribats al Coll de Boix per dirigir-nos cap a l'est i així anar completant la circular. Al fons proper objectiu: el Turó de Puigdoure (718m)
Deixem el Montcau (1056m), podriem haver-hi arribat però hauria suposat incrementar la ruta a uns 40km's i no ens va semblar necessari tant d'esforç
Hem arribat al Turó del Puigdoure (718m) que ens ofereir bones panoràmiques com aquesta imatge ampliada de la Muntanya de Montserrat, al seu extrem nord, on es pot veure bé el forat i la Cadireta a la dreta de la imatge
Cap al nord-est, el vessant sud de les muntanyes del pirineu oriental ben nevades amb el Puigmal a l'esquerra
Hem iniciat el descens cap al mas del Farell, deixem el Turó del Puigdoure on estavem feia res
Ja veiem l'inconfusible mas del Farell, situat enmig d'un turó en el qual destaca aquesta bonica construcció, ara en desús
Cap a l'oest al fons de la carena es pot veure l'hostal de St. Jaume de Vallhonesta per on haviem iniciat la circular
Zoom cap aquesta zona on es pot divisar millor l'hostal de St Jaume, on també es pot apreciar el Parc eòlic del Collet del Feixos a l'Anoia de teló de fons
Arribats al mas del Farell, parem a menjar una taronja als peus de la inmensa i bonica alzina dels penitents. Un arbre amb molta història. Ara només ens quedarà tornar al Pont de Vilomara per pista forestal on hi arribarem passant per la pista que porta a la Casa Nova
