EL MONTCAU DESDE MURA, VOLTA AL COR DE ST. LLORENÇ DEL MUNT

Alçada mínima: 450m

Alçada màxima: 1056m

Distància: 17,6 km

Temps empleat: 6h12m (parades incloses)

Desnivell + : 969m

Desnivell - : 940m

Aquesta vegada hem anat a visitar les muntanyes que envolten casa nostra, al Parc Natural Sant Llorenç del Munt i l’Obac. La idea havia estat madurada des de feia temps, un recorregut circular que s’endinsa al cor d’aquest paratge natural, penetrant en les parts més profundes on la frondosa vegetació abunda, notant la brisa fresca del vent al quedar descobert a les parts més altes i degustar les vistes dels seus turons, que permeten veure noves perspectives de la zona.

L’excursió s’inicia al poble de Mura on hi podrem arribar per Matadepera, Talamanca o el Pont de Vilomara. Sortim del Centre de Informació on hi ha una zona àmplia d’aparcament. Agafarem un sender que circula en sentit sud seguint els indicadors que van cap el Puig de la Balma, des d’aquí sempre en sentit sud fins arribar al collet que separa el Puig Andreu (757m) del Puigbó (775m). Un cop visitat el Turó dels Ducs (817m) que ens vindrà de camí, continuarem en sentit sud i passant pel Pla de Serrallonga enllaçarem amb el Gr-5 fins arribar al Coll d’Estenalles (873m) i d’aquí al cim del Montcau (1056m) punt més elevat del dia.

Per tornar, desfarem el camí fins arribar a una bassa que queda molt aprop de l’Oficina del Parc de la Mata, aquí és on sortirà el corriol que comença el descens circulant en sentit nord. Mentre baixem tenim bones vistes del Pujol de la Mata (771m) que valdrà la pena visitar ja que no cal desviar-se massa del camí. A partir d’aquí el sender esdevé confús i poc fresat, alguna fita ocasional fins arribar al Torrent de la Fontfreda que agafarem com a referència per anar-lo seguint, buscant les poques traces de camí per acabar desembocant a una pista forestal que ens portarà de nou a Mura per l'ermita de Sant Antoni..

A destacar la intensa boira a primera hora del matí que ens ha privat de les boniques vistes del Puig de la Balma, doncs ja tindrem l’excusa per tornar-hi. Molt interessants els contrastos de paisatges i comparació d’ubicacions des de tot el recorregut ja que circulem per zones altes bastant sovint. Al no haver-hi desnivells constants, fa que es pugui avançar de forma ràpida i còmode allà on el sender és fresat.

Ja coneixem una miqueta més aquest entorn que tenim tant proper, amb un mai acabar de senders i elevacions que t’emergeixen a un paisatge diferent on els conglomerats prenen formes singulars. Contents per haver conegut el seu interior i amb moltes ganes de seguir investigant altres sensacionals racons que sabem que hi són.

Aprofito aquesta entrada per desitjar-vos unes bones festes amb molta salut i muntanya!

Mapa del recorregut

Mapa de relleu

Iniciem la ruta al Centre d'Informació de Mura

Enfilem per un sender i de seguida arribem a la Font de la Coma

Una mica més amunt arribem a un collet on hi ha la Creu de la Vila (557m), un valor del Poble de Mura tant històric com simbòlic. Saltem per l'altre vessant i ens dirigim directes cap a la boira

Enmig de paisatge tenebrós anem avançant enmig de roures i alzines

Les pastures naturals s'han acabat per les ovelles, ens acostem al Puig de la Balma on venen formatge d'aquestes fantàstiques ovelles

Puig de la Balma, un d'aquells racons amagats i no massa conegut que guarda la nostra terra, sens dubte val la pena visitar-lo, a ser possible, amb millor visibilitat

A partir d'aquí agafem una pista forestal sempre circulant en sentit sud, anem guanyant alçada progressivament i en poc temps arribem a un collet. Al fons veiem el Puig Andreu (757m)

Cap al nord la boira encara no s'havia aixecat

Cap a l'oest, la bonica muntanya de Montserrat sempre a la vista. En primer terme el Turó del Malpàs (753m)

Per primera vegada veiem el Montcau (1056m), situat una mica cap al sud-est, però encara queda lluny

Tornem a circular enmig d'avellaners i vegetació molt variada per un camí ben fresat, dóna gust perdre's per aquests paratges

Arribem al primer cim del dia, el Turó dels Ducs (817m) que podem dir que ens vindrà de pas, de fet per arribar-hi només caldrà superar una petita, fàcil i curta grimpada a tocar del sender. Fem una curta parada i continuem que encara queda molt per veure

Hem deixat el Turó dels Ducs (817m) al fons, i circulem enmig del Pla de Serrallonga encara en sentit sud

El Montcau (1056m) encara queda lluny. Ens hi aproximarem per aquesta Serra tenyida del verd de la vegetació que es veu en primer terme

Abans d'arribar a Coll de Boix, prenem una pista en sentit sud-est que ens portarà a enllaçar amb el concorregut Gr-5. Des d'aquest punt veiem part de l'itinerari per on realitzarem el descens, el Pujol de la Mata (771m) destaca al centre de la imatge, serà el tercer i darrer cim del dia. A partir d'ara deixem de circular en sentit sud i ho fem en sentit est per anar completant la circular

Arribem a la zona on hi ha la capella de Sant Jaume a tocar de la Oficina d'informació del Parc de la Mata. En aquest punt, agafarem com a referència aquesta bassa, a l'esquerra es veu el corriol pel qual haurem d'iniciar el descens. Nosaltres primer seguirem recte fins el cim del Montcau (1056m) i després desfarem el camí fins aquest punt per iniciar el descens

En molt poca temps arribem al Coll d'Estenalles (873m)

Ara el Montcau (1056m) ja queda més aprop, anem iniciant el curt però constant ascens

Al nord-oest destaquen la Sabatera (849m) i la Falconera (858m), sensacionals conglomerats

Per primera vegada, la pujada és constant

Cim del Montcau (1056m), segon punt més elevat del Parc Natural St. Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Al fons mirant cap al sud al fons de la imatge, hi trobem el seu punt més alt, la Mola (1107m). Una taula d'orientació ens guiarà amb tot detall de tot el que puguem observar

Mirada cap a l'interior del Bages on destaquen els boscos que engloben el quadrant entre Talamanca, Mura i Rocafort

Cap a l'oest destaca Montserrat al fons i el Paller de Tot l'Any (818m) que treu la seva punta amb el Castellsapera (939m), veiem també tot l'itinerari de pujada al Montcau (1956m) des del Coll d'Estenalles (873m)

Zoom cap a la Mola (1107m), punt més alt de tot el Parc

Cap a l'est les zones boscoses properes a Sant Llorenç Savall on el terreny ja s'aplana més

Mala visibilitat cap al nord mirant el pirineu, tot i així encara podem distingir el Puigmal (2910m) una mica faltat de neu per aquest final de tardor tant primaverenc

Cap al nord als nostres peus, les Roques de la Coca (904m)

Hem estat poca estona al cim del Montcau (1056m) tot i que amb bona qualitat ja que en aquell moment no hi havia gairebé ningú. A partir d'aquí, desfem el camí fins a la bassa on hi ha l'ermita de St. Jaume per agafar el camí que inicia el descens. Al centre veiem el Pujol de la Mata (771m) proper objectiu

Anem creuant boscos de roures i alzines i rases frondoses on la humitat persisteix

Ara passem ben bé per sota una paret de conglomerat on s'hi formen baumes. El Pujol de la Mata (771m) ja va quedant més aprop

El descens és progressiu i suau, el dia s'ha aixecat i és delícia poder creuar aquests boscos planers tant plens de vida

Pujol de la Mata (771m), ens dirigim cap al seu punt més alt. Per arribar-hi haurem de superar un parell de zones de grimpada on hi trobarem uns anclatges de ferro que ens ajudaran a progressar

Cim del Pujol de la Mata (771m), sembla mentida les vistes que et pot donar un punt, que tot i no ser molt alt, s'eleva enmig de zona baixa i destaca per la seva forma punxaguda. Sens dubte aquest cim ha estat una de les sorpreses agradables que ens amagava la ruta

Cim del Montcau (1056m) des del Pujol de la Mata (771m)

Foto de cim i desgrimpem per continuar amb el descens

Un cop desgrimpat el Pujol de la Mata (771m) afrontem el tram més complicat i perdedor de la ruta. Desfem el cami fins just abans d'iniciar l'ascens al Pujol de la Mata i prenem un sender poc fresat i difícil de seguir, que ens baixarà ràpidament al Torrent del Roure de Parrac i en seguirem el seu curs. De sobte arribem a aquest arbre mort, que tot i no poder-ho assegurar crec que es tracta del Roure del Parrac. Si algú coneix la zona i vaig errat li agrairé que ho faci saber, realment feia patxoca

El Torrent del Roure de Parrac és l'inici del Torrent de Fontfreda que transita pel pla. En aquest punt arribem a una pista forestal que anirà sortint a poc a poc d'aquesta profunda vall on estem inmersos. Mentre feiem els darrers metres de la ruta, amb la Rosa comentavem preocupats el tema del canvi climàtic, aquest torrent i tots els de la zona en són un bon exemple, cursos amples de torrent on antigament l'aigua hi havia circulant de forma abundant i alhora havia esdevingut un mitjà fonamental per la subsistència. Actualment la gran majoria d'aquests torrents han quedat secs. Caldrà reflexionar sobre el tema

Ja se sap que parlant de coses interessants i enmig de bonic paisatge el temps passa volant i de cop entrem a Mura i ho fem per la bonica ermita de Sant Antoni

Mura, poble emblemàtic de Catalunya que n'amaga els tresors del seu cor

S'acosta el nadal i Mura amb els seus carrers i vivendes decoren els porxos, terrasses i balcons amb originals tions que fan reviure aquesta època de l'any tant especial. Un bon record per acabar aquesta ruta que ens ha portat al cor del parc natural de St. Llorenç del Munt

EL SALDAGUDA PER VILADA

Alçada mínima: 610m
Alçada màxima: 1168m
Distància: 7km
Temps empleat: 2h50m (parades incloses)
Desnivell + : 570m
Desnivell - : 570m

Hem tornat a pujar al Saldaguda (1168m), la muntanya més alta de la Serra de Picancel al Berguedà. Aquesta vegada ho hem fet des de Vilada en una ascensió curta però de forma directa fins el cim. La darrera vegada que hi varem pujar, bufava un vent molt fort i em vaig quedar amb les ganes de poder fer una circular per les parts altes del cordal, ni tan sols vaig poder anar a mirar d’on sortia el camí que baixava per l’altra vessant del cim del vent que bufava.

Aquesta vegada amb una meteorologia molt més tranquil·la, hi ha hagut temps per contemplar totes les possibilitats que tenim. Com que aquesta vegada anem justos de temps, decideixo completar la circular pel Rec de la Portelleta que ens portarà al punt d’inici sense allargar gaire més la ruta.

Per arribar al punt d’inici, creuarem el petit poble de Vilada en direcció Borredà i uns tres quilòmetres després, agafarem una pista a mà dreta que trobarem indicada com “Canals de Sant Miquel”, després de transitar-la durant uns 200m arribarem a una zona d’estacionament ample on hi ha el Pont del Climent.

Un cop creuat el Pont del Climent el sender s’enfila pel vessant obac, sempre endinsant-se per canals profundes enmig d’un ambient fred i humit, que guanya alçada de forma considerable fins arribar al Coll del Tell (986m) on enllacem amb el sender que puja des de la Portella de la Quar pel vessant sud. A partir d’aquí afrontem sempre en ascens, els darrers metres per l’aresta que a mesura que avancem, es va tornant més aèria i inclinada, però sense cap complicació.

La baixada la fem pel vessant est, seguim circulant pel cordal fins arribar a La Portelleta (1018m) on emprendrem la baixada directa seguint el curs del Rec de la Portelleta fins desembocar a una pista que ens portarà al punt d’inici de la ruta.

L’itinerari de pujada està molt ben fresat, però l’itinerari que baixa per La Portelleta (1018m) a trossos és perdedor i caldrà no perdre el camí per evitar complicacions. No recomano baixar per aquest sender passada la tardor ja que les fulles de la fageda acabaran d’esborrar la poca traça de camí.

Quina zona més bonica la Serra de Picancel i Canals de Sant Miquel, des del cim del Saldaguda (1168m) i després d’haver-hi pujat pels dos vessants, ja he pogut fixar un parell de circulars molt interessants que em portaran a visitar altres cims que hi ha per la zona i que ampliaran els paisatges donant-me noves perspectives d’aquesta bonica Serra. Segurament quedaran per l’hivern i evidentment que ho compartirem quan hi anem!

Mapa del recorregut

Mapa de relleu

El Pont del Climent inici del recorregut

Un cop creuat el pont, trobem un panell indicatiu ja que podem escollir varies opcions. Nosaltres anirem direcció Sant Miquel de les Canals

Anem endinsant-nos dins l'obaga de Vilada, primer enmig d'un bonic camí tancat per avellaners

El sender passa enmig d'aquesta obertura a la roca viva situada al Portell de l'Ovellar (755m)

Aquí trobem una bifurcació que ens portaria a creuar tota la zona de les Canals de Sant Miquel en direcció el Serrat de Migdia (1077m), nosaltres anirem en direcció el Serrat de Saldaguda. Prenc bona nota d'aquest indicador

Anem guanyant alçada de forma constant, ara el boix i el faig s'afegeix al paisatge per donar-li un bonic color de tardor

Anem alternant trossos planers per anar enllaçant les canals durant l'ascens, sempre enmig d'aquest ambient selvàtic ple d'humitat

Anem pujant, petita finestra cap aquesta estampa de plena tardor

Abans d'arribar al Coll del Tell (986m), agafem una bifurcació senyalitzada que ens situarà dalt la carena. Simplement tallem uns metres per guanyar temps. Des d'aquest punt ja veiem el cim del Saldaguda (1168m) i el recorregut que ens queda per arribar-hi

A mesura que anem guanyant alçada el recorregut es torna més atractiu i circula per una cresta àmplia que tot i no portar absolutament cap dificultat, li dóna un punt aèri al recorregut. Les vistes cap al nord són espectaculars

Per uns moments la cresta s'estreny una mica, però sense cap risc ni dificultat

Arribem al bonic cim del Saldaguda o Serrat de Salga (1168m), amb bones vistes cap a tots els vessants que ens ensenyen moltes Serres i Massissos coneguts de Catalunya

Cap al sud, al centre de la imatge el Monestir de la Portella de Quar, punt de partida de l'anterior vegada que varem pujar aquest cim pel vessant sud

Més cap al sud-est, el Massís del Montseny s'eleva enmig de la boira

Cap a l'est, la Creu de Salga (1013m) en primer terme, seguint la continuació del cordal on estem situats. Al fons destada el Massís del Collsacabra a Osona

Cap al nord el poble de Vilada, a l'esquerra i damunt de Vilada veiem el Sobrepuny (1656m). A la dreta la Serra del Catllaràs. Al fons a la dreta s'intueix el Pedraforca

D'esquerra a dreta: Serra d'Ensija, Pedraforca (2506m), Serra de Cadí i el Sobrepuny (1656m) en primer terme

Cap al nord-oest, les muntanyes de damunt de Berga. Sector Rasos de Peguera amb la punxa del Cim d'Estela (1847m) a l'esquerra i el Roc d'Auró (1990m) a la dreta. A la part inferior l'inici del Pantà de la Baells

Canals de Sant Miquel. Si haguéssim agafat el sender que anava cap al Serrat de Migdia ens haguéssim endinsat en aquesta meravella de paisatge. Quedarà per la propera

Cap al nord-est el Puigmal (2913m) rei de la zona lleugerament a l'esquerra, a la dreta sector del Balandrau (2585m) i Torreneules (2713m), estem mirant cap al Ripollès

En primer terme veiem la Carena de Salga, que seria la continuació del cordal on estem situats. Per aquí realitzarem el descens fins la part inferior de la imatge on hi ha situada la Portelleta (1018m) per on acabarem de completar el descens. Al fons es veu el poble de Borredà

Ens despedim del cim del Saldaguda (1168m) que de ben segur que tornarem a visitar tard o d'hora

Per continuar el cordal, primer hem de baixar per un sender no massa definit en sentit nord per superar un important resalt

Anem baixant amb precaució, si bé estem seguint l'itinerari, aquests primers metres són d'una moderada inclinació

Hem arribat a la Portelleta (1018m), ara el sender baixa de forma directa i no molt clara per la dreta de la imatge. Al fons veiem el cim del Saldaguda (1168m), en aquest punt abandonem el cordal

Tornem al paisatge selvàtic i ple d'humitat on els boixos i heures en un principi en són els protagonistes

En molts punts no és difícil intuir el camí, les fulles de faig encara fan visible el sender

Sempre paral.lels al Rec de la Portelleta, a les seves parts baixes tornen a aparèixer els avellaners

Fins que arribem a una pista forestal on trobem noves bifurcacions que ofereixen noves possibilitats. Nosaltres anirem en direcció Vilada transitant per la planera pista

Fins creuar de nou el Pont del Climent i arribar al punt d'inici del recorregut