Alçada mínima: 1430m
Alçada màxima: 2444m
Distància: 14,2 km
Temps empleat: 9h (parades incloses)
Desnivell + : 1006m
Desnivell - : 1006m
Teníem ganes de neu i l’hem anat a buscar.
Aquesta vegada hem pogut coincidir amb en Raymon i ens hem escapat junts per
fer una bona circular, hivernal en tota regla. És un plaer poder compartir les
vivències amb algú que s’estima la muntanya de la mateixa manera que jo,
comentar els paisatges, jugar a identificar les vistes i formar equip per
superar qualsevol adversitat, i és que el dia no ha estat gens fàcil.
Ens decidim per la zona de Porté Puymorens
situada a França, a la zona del Capcir. Sabem que els gruixos oscil·len entre
els 30cm i els 2m de neu, just el que volem. La previsió d’allaus és sostinguda
i el temps amb tendència a millorar després del pas d’una cua de front
durant la nit.
La ruta comença a la petita localitat
d’Hospitalet près Andórre situada just després de creuar el túnel de Puymorens
en sentit nord. Sortim amb la idea de pujar el Pic de Nérassol (2633m) i la
Tossa de Pédourrès (2468m), les esperançes s'esbaeixen acabat de creuar
el túnel de Puymorens, panorama de mala visibilitat i suau pluja que
ens trobem en aquest vessant, no obstant estem decidits a intentar-ho.
El camí surt de la mateixa carretera asfaltada
i s’enfila amb força per superar un primer esglaó que ens portarà al punt on es
bifurquen les dues valls. La pujada la farem per la Vall de Siscar fins la Portella
de Siscar (2444m) punt d’enllaç amb la Vall d’Arques, per on farem el descens.
Seguirem majoritàriament les marques vermelles i blanques corresponents al
sender de gran recorregut Gr-10, que travessa el pirineu pel vessant francès de
mar a mar. Al final, degut a la mala visibilitat decidim no pujar als cims.
La circulació de núvols en alçada era constant
i la boira s’havia escampat per arreu. Durant una estona una suau nevada amb
neu granulada, però la mala visibilitat el pitjor enemic. Per sort, a les parts
altes els núvols s’obrien per moments i ens ajudaven a endevinar el camí, a més
d’oferir-nos uns espectaculars paisatges dignes del millor hivern. El fet de no
tenir sol ni calor en pràcticament tota la jornada, va afavorir l’estat de la
neu, consistent i compacte sense arribar a fusionar-se, ideal per ser practicada i suportar millor l'esforç.
Al final i vist el panorama, varem sortir amb
molt bones sensacions, no només pel fet d’haver pogut completar la circular, sinó
també amb les formidables estampes que els núvols ens van deixar veure, la gran
quantitat de neu, les aigües calmades en sintonia amb el blanc hivernal, les
sensacions d’escoltar de nou el silenci d’hivern i un vent fred però calmat
durant bona part de la ruta. Una jornada amb tots els ingredients d’una bona
hivernal.
L’any passat ja vaig visitar aquesta zona fent
la ruta a la inversa tot i que amb menys neu. Un d’aquells racons per repetir,
amagat, solitari i amb paisatges de gran bellesa. Encara queda molta neu per
gaudir-ne, esperem aprofitar-la abans no s’imposi el verd primaveral!
Mapa del recorregut
Mapa de relleu
Molt mala visibilitat a l'inici de la ruta. Ja fa una mica que estem remuntant per la Vall de Siscar, després de superar les parts més estretes d'aquesta vall, arribem a una petita presa que forma un estany, encara majoritàriament glaçat
En Raymon en acció, sap molt bé on posar-se per obtenir les millors imatges
Passat el petit estany, la Vall del Siscar s'obre i els núvols ens deixen entreveure la capçalera que forma el Circ del Siscar. El desnivell es suavitza i el camí és còmode. Entrem en zona d'aigües tranquil.les
Zoom cap al Cilindre d'Escobes (2660m) tancant el Circ del Siscar i fent frontera entre Andorra i França
I mirada enrere per veure d'on venim. Sembla que el front que ha visitat la zona durant la nit no vol acabar de marxar
Per fi la boira ens dóna una treva i ens obra l'espectacular paisatge del Circ del Siscar amb el Pic d'Escobes (2781m) com a punt culminant. A l'esquerra destaca el Pic del Siscaró (2637m)
Zoom cap al Cilindre d'Escobes (2660m) i el Pic d'Escobes (2781m)
De nou mirada enrere on veiem que els núvols no marxen
El curs de les aigües tranquil.les ens indica el camí a seguir, un curs que serpenteja en perfecta sintonía amb el paisatge
La treva ha durat poc i de sobte els núvols es dipositen de nou a les parts profundes de la Vall del Siscar. Arribem a la Cabana de la Besina, que fa de refugi lliure i presenta bones condicions. A partir d'ara anirem buscant els millors passos guanyant alçada en sentit nord, amb l'esperança que els núvols ens deixin veure on queda la Portella de Siscar (2444m) per fixar-la i poder seguir l'ascensió amb més tranquil.litat
Aquest és el moment d'obertura esperat. Ja veiem l'inconfusible Pic de Regalecio punt de referència per trobar, a la seva dreta, la Portella de Siscar (2444m)
Així ha tornat a quedar la Vall del Siscar, amb visibilitat nula
Més muntanyes Andorranes, pel vessant sud de la Vall de Siscar, tanquen el Roc Meler (2816m) i el Pic de la Cabaneta (2818m)
El camí fins la Portella de Siscar (2444m) consisteix en un llarg flanqueig enmig d'un pendent que cada vegada augmenta més. Per sort la neu està suficientment compacte pel risc d'allaus i per ser practicada amb raquetes. Per l'esquerra marxa la cresta que va del Pic de Regalecio fins el Pic de l'Alba (2764m)
Per fi hem arribat a la Portella de Siscar (2444m). El vent fred del nord bufa fort en aquest punt. Els núvols ens dónen una nova treva per gaudir del Circ del Siscar, on despunta el Pic d'Escobes (2781m) a la dreta de la imatge
Roc Meler (2816m) i Pic de la Cabaneta (2818m)
A la dreta de la Portella de Siscar (2444m) i en sentit sud, el llom que en menys de dos-cents metres de desnivell ens portaria al Pic de Nérassol (2633m). En aquest punt descartem la opció de pujar-hi ja que l'esforç no val la pena sense poder gaudir del paisatge
A l'esquerra de la Portella de Siscar (2444m) s'imposa el Pic de Regalecio
Ens despedim per darrera vegada del Circ de Siscar, sens dubte una de les millors estampes d'aquesta zona de pirineus
Aquesta és la visibilitat cap al vessant on hem de saltar per iniciar el descens: la Vall d'Arques. Al centre un raig de sol il.lumina el cim de la Tosa de Pédourrès (2468m) on ja veiem que tampoc podrem anar-hi. Ens calçem els grampons per afrontar un primer tram de descens molt inclinat, ens llançem a l'abisme
Aquest es el recorregut que hem desfet des de la Portella de Siscar (2444m) en aquest primer tram de descens. La nostra traça queda ben definida
Ara la Vall d'Arques fa un gir en sentit sud on sembla que no hi abunden tant els núvols. Al fons i centre de la imatge, s'intueix el Coll de Puymorens (1920m)
Ja hem sobrepassat les dues del migdia, a mesura que anem perdent alçada el dia es va obrint de forma definitiva, val més tard que mai
Descens molt còmode per la Vall d'Arques, una vall molt més ample i oberta que la del Siscar. Disfrutem dels moments hivernals d'estar flotant damunt d'un llit de neu constant amb les raquetes, fet que fa que poguem dedicar la mirada a contemplar el paisatge
Continuem el descens seguint el curs del riu d'Arques, que transporta les aigües de l'estany de Pédourrès
Els núvols van desfilant i queden al descobert les muntanyes de Porte Puymorens. El pic de Font Freda (2738m) destaca al fons. Som a la Jaça de Planell Roig on hi trobem una altra presa que forma un petit estany el qual encara persisteix glaçat
A partir d'ara, anem perdent alçada de forma més brusca. Estem per sota 1900m en vessant solei, la neu és molt intermitent i decidim descalçar-nos les raquetes al pas d'aquest torrent. Torrent que de ben segur d'aquí poques setmanes anirà ben carregat d'aigua
En aquest punt del descens ja veiem el poble d'Hospitalet Près l'Andórre lloc d'inici de la ruta. Damunt seu s'aixeca el vertical Pic de Tossal Mercader (2547m)
Zoom cap a l'Hospitalet Près d'Andórre
Ja som al punt on es bifurquen la Vall de Siscar i la Vall d'Arques. Només ens quedaran uns tres-cent metres de constant desnivell per completar la ruta. Sembla mentida el contrast de temps amb el matí, ara amb cap núvol al cel i al matí amb una boira que no permetia ni visualitzar aquest panell indicatiu. I és que la muntanya té aquestes coses, potser per això és tant especial
