Alçada mínima: 1414m
Alçada màxima: 2469m
Distància: 23,66
km
Temps empleat: 9h34m
Desnivell + : 1351m
Desnivell - : 1305m
Réal – Coll de Sansa – Coma de Ponteils – Roc Negre (2459m)
– Clos Tort – Roc de Madres (2469m) – Pic del Bernat Salvatge (2423m) – Serrat
des Crotes – Refugi Oller – Odelló – Réal
Primera hivernal de la temporada, tot just acabat d’arribar
l’hivern i en el darrer dia de l’any. El Massís de Madres situat ben endins de
l’Ariège a França, no podia fallar en les sortides hivernals d’aquest any, una
zona ideal per gaudir de la neu amb raquetes i d’unes formidables vistes del
vessant est de tots els cims que formen el Massís del Carlit (2921m).
La idea és fer una volta circular per poder degustar la
major part d’aquest massís i guanyar-ne els tres cims principals. La jornada
serà llarga i dura de pelar, però he preparat bé la ruta.
Surto del poble de Réal, que trobem a la riba sud del llac
de Puyvalador, poc després de la coneguda localitat de Formiguères. Des d’aquí,
uns quants quilòmetres feixucs de pista forestal que va guanyant alçada fins
arribar al Coll de Sansa (1775m). En aquest encreuament i ja seguint les
marques grogues i vermelles del Tour del Capcir, em dirigeixo en sentit
nord-est fins el Refugi de Pla de Gril (1873m) i després de pujar i baixar un
curt ressalt entro a la Coma de Ponteils que superaré gairebé en la seva
totalitat en lleuger ascens. A mesura que m’endinso per la Coma de Ponteils es
va divisant la seva capçalera formada pel Roc Negre (2459), Clos Tort i Roc de
Madres (2469m).
Just abans d’arribar a la capçalera el sender gira cap a la
dreta per guanyar el llom fins arribar al Roc Negre (2459m).
A partir d’aquest punt, transitaré per les zones més altes
del Massís de Madres, majoritàriament per amplis lloms. Tot i així, caldrà
superar la delicada i exposada zona del Clos Tort (2459m) fins arribar al Roc
de Madres (2469m), punt més elevat del dia i de la zona. Després, suau baixada
per encarar la curta pujada final fins el Pic del Bernat Salvatge (2423m).
La baixada la faré pel Serrat des Crotes fins arribar al
Refugi Oller (1825m) i d’aquí entraré al bosc per alternar trams de sender amb
pista forestal que m’aniran acostant al poble d’Odelló. Un cop arribat a
Odelló, només em quedaran un parell de quilòmetres planers per carretera
asfaltada fins arribar a Réal.
Un dels interrogants del dia era l’estat de la neu. Tota la
setmana amb nevades esporàdiques fins dos dies abans d’anar-hi. Temperatures
per sobre de la mitjana preveien una jornada amb neu fusionada, però el vent
que ha bufat els darrers dies ha mantingut la superfície freda i m’he trobat
amb una neu de bon practicar, malgrat no ser la millor.
La ruta és llarga, gairebé cinc hores d’ascens fins arribar
al primer cim del dia. Cal gestionar molt bé els horaris si volem fer aquest
recorregut a l’hivern, els dies són curts i qualsevol imprevist pot fer que
se’ns faci fosc, per això serà imprescindible agafar el frontal o fer la ruta a
finals de febrer, on encara no hi haurà neu primavera i els dies són més
llargs. Imprescindible també carregar amb grampons i piolet per travessar la
curta però exposada i delicada zona del Clos Tort. Per tant, a part de la
distància i l’important desnivell, caldrà tenir en compte que haurem de
carregar amb el pes del material hivernal.
L’estat de la neu serà determinant,
tot i que també hi ha alguna variant que pot escurçar el recorregut (com prendre
una altra variant del Tour del Capcir que es dirigeix cap al Coll de Sansa i
d’aquí a Réal directament) i caldrà
tenir en compte els dos refugis lliures que hi trobarem, que estan en condicions
excel·lents per pernoctar i poder-se escalfar, així també s’obre l’alternativa
de fer el recorregut en dues jornades.
Les sensacions han estat molt bones, he tornat cansat però
content, la sàvia natura ha estat a l’alçada i m’ha deixat acomiadar l’any
gaudint d’aquest massís que s’eleva en solitari tocant la part més oriental del
pirineu francès, una zona especial, diferent, amb valls i comes que s’hi endinsen
en totes direccions fins arribar a les zones més altes, espectadores de luxe
del pirineu més axial, amb el seu microclima, on la neu n’és la protagonista a
l’hivern, moldejant les roques amb el seu blanc elegant i que de ben segur, es
posa els millors vestits amb el verd més viu en l’arribada de l’estiu.
Seguim fent muntanya, ara en època hivernal. Enyorava el
silenci d’hivern, ahir vaig retrobar-me amb ell durant un dia sencer!
Mapa del recorregut
Mapa de relleu
Arribo al poble de Réal punt d'inici del recorregut, no les tenia totes que hi pogués arribar per les recents nevades. Hi trobarem àmplia zona per aparcar el vehicle. Són poc més de les 8h, el dia s'acaba d'aixecar i començo la meva aventura
De seguida veig que em podria calçar les raquetes des de dins el mateix poble de Réal, la nevada ha arribat a tot arreu. La neu és consistent però sense arribar a estar glaçada i faig els primers metres sense calçar-me les raquetes. M'enfilo per un prat que queda damunt del poble per anar a buscar la pista forestal
Ja sóc a la pista, la seguiré fins arribar al Coll de Sansa (1775m) enmig de boscos de pi roig
En ocasions el bosc s'obre per oferir-nos boniques estampes com aquesta, amb el llac de Puyvalador i amb el petit poble de Réal
La pista va guanyant alçada suaument, se m'ha fet llarga la veritat, però és una bona manera de començar, sense forts desnivells ni esforços excessius
Arribo a Coll de Sansa (1775m), punt de trobada de quatre pistes forestals enmig del pla
A partir d'ara seguiré sempre els senyals grocs i vermells de la variant de Madres del Tour del Capcir. En aquest punt ja informen del pas delicat passat el Roc Negre (2459m), tot i que encara falta molt per arribar-hi. Trobo molt bé que s'indiqui aquesta informació
Itinerari per fer amb raquetes perfectament senyalitzat. Estic al lloc ideal per gaudir de la neu
Una pista forestal que s'acaba en pocs metres i que busca endinsar-se al cor de Madres. Al fons destaca el Puig de la Pelada (2370m)
Travessant extenses zones planeres tenyides d'un blanc perfecte. Vaig avançant i poc a poc, acostant-me a les muntanyes del fons de la imatge
Ara creuant boscos de pi negre...
Fins arribar al refugi lliure de Pla de Grils (1873m) o altrament anomenat de la Coma de Ponteils
Fa poc que m'he creuat amb una parella que hi ha passat la nit, encara es nota l'escalfor de la llenya que han cremat
Ara toca superar aquest inclinat ressalt. Jo ho faig pel dret, però hi ha la opció de rodejar-lo
Un cop superada la pujada, baixo uns metres fins endevinar un torrent d'aigües calmades, en sintonia amb l'ambient de silenci que es respira
Endinsat a la Coma de Ponteils, vaig avançant a mitja alçada en suau pendent per anar a buscar la seva capçalera
Mirada enrere a la Coma de Ponteils amb les muntanyes del Massís del Carlit al fons
Ampliació de les muntanyes del Massís del Carlit: a l'esquerra els Pics de Collroig (2833m-2804m), segueixen el Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m), Carlit (2921m), Puig de la Grava (2671m), Els dos Puig Perics (2690m-2810m), el Pic de la Portella Gran (2765m), Pic de Morters (2605m), el Puig Terrers (2540m)
Segueixo guanyant alçada per la llarga Coma de Ponteils, a l'esquerra la zona alta on hi ha situat el Roc de Madres (2469m). M'ha tocat obrir traça durant tota la Coma de Ponteils però la neu ha aguantat bé
Arribo a la capçalera de la Coma de Ponteils. En poca estona estaré passejant per tota aquesta carena.
A l'esquerra despunta la zona més delicada del dia, el Clos Tort. Per la dreta el Roc Negre (2459m). Més a l'esquerra (fora de la imatge) hi ha el Roc de Madres (2469m).
Ara el sender gira a la dreta amb més inclinació per guanyar el cordal i accedir sense problemes al Roc Negre (2459m)
Situat dalt del cordal, ja veig el que em queda per arribar al Roc Negre (2459m), sembla aprop però encara estaré una estona per arribar-hi. En aquesta zona trobem aquest extens altiplà anomenat Pla des Gourgs
Abans d'afrontar la darrera pujada al Roc Negre (2459m), s'obren boniques vistes cap a l'est. En primer terme la reserva natural de Nohedes amb el Gorg Estelat ben nevat al centre. Al fons despunta el Massís del Canigó
Després de gairebé cinc hores arribo al primer cim del dia, el Roc Negre (2459m)
I tota la passejada que faré per les parts més altes del Massís de Madres. A l'esquerra el Roc de Madres (2469m), al centre la zona escarpada del Clos Tort i a la dreta, el Pic del Bernat Salvatge (2423m)
Un servidor al Roc Negre (2459m). Ha costat arribar-hi després d'un llarg ascens amb pendents majoritàriament suaus
M'he despedit del Roc Negre (2459m) i vaig a buscar la zona del Clos Tort. Un curt i suau descens per arribar-hi, mirada enrere
Mentrestant, cap al sud la Coma de Ponteils per on he pujat, i l'extens altiplà anomenat Pla des Gourgs que m'ha situat al cordal
Arribo a la zona del Clos Tort. A mesura que avança el dia s'intensifica el vent. Em situo just a la cresta on estaré el meu temps a posar-me el casc, canviar raquetes per grampons i bastons per piolet. De pas provaré una càmera que em van regalar pel meu aniversari.
Per superar el Clos Tort, primer hauré de fer un delicat i exposat flanqueig per acabar baixant a una bretxa, després una curta pujada un per terreny molt inclinat per sortir de nou a zona fàcil. Durant el flanqueig, roca amb bones preses per agafar-se, durant la pujada inclinada el piolet ha servit de punt de recolzament
Superada la zona del Clos Tort el cordal es fa ample i molt fàcil de seguir. A la imatge la formació rocosa que forma el Clos Tort amb el Roc Negre (2459m) al fons
Torno a canviar-me de material d'hivern i em poso les raquetes de neu. Al fons el Roc de Madres (2469m) i el plàcid recorregut que em queda per arribar-hi
Arribo al Roc de Madres (2469m), punt més elevat del dia i del Massís. Al fons sempre m'acompanyen les muntanyes del Massís del Carlit
Cap al nord el Pic del Bernat Salvatge (2423m) i el recorregut que tinc per arribar-hi
Cap a l'est, el Clos Tort i el Roc Negre (2459m). Núvols alts cada vegada més freqüents, preludi del front que ha de creuar aquesta darrera nit de l'any i que portarà més nevades
El Carlit (2921m), els Puig Perics (2690m-2810m) i el Puig de la Portella Gran (2765m), amb les pistes de l'estació d'esquí de Formigueres
Mirada cap al Roc de Madres (2469m) mentres encaro els darrers trams d'ascens al Pic del Bernat Salvatge (2423m). Per l'esquerra, cap a l'est marxa la Vall de la Castellane
Cim del Pic del Bernat Salvatge (2423m), el vent bufa fort i va acompanyat d'alguna ràfega violenta
Zoom cap a la Dent d'Orlu (2222m)
Zoom cap als dos Puig Perics (2690m-2810m) i el Pic de la Portella Gran (2765m)
Zoom cap als Pics de Collroig (2833m-2804m), el Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m), Coll dels Andorrans (2749m) i Pic del Carlit (2921m)
Recorregut que va des del Roc Negre (2459m), passant pel Clos Tort fins el Roc de Madres (2469m), per sota la Vall de la Castellane
He iniciat el descens del Pic del Bernat Salvatge (2423m), ara em dirigiré per pendent suau fins al centre de la imatge, on hi ha el Coll dels Gavatxos, per saltar per l'altra banda i situar-me al Serrat des Crotes
El Roc Negre (2459m) i el Clos Tort on les seves parets es desplomen verticalment cap a la Vall de la Castellane
Circulo còmodament per aquest altiplà, aproximant-me al Coll dels Gavatxos, punt d'arribada a la part alta de Madres per la Vall de l'Aiguette que marxa per la dreta de la imatge
A l'esquerra, deixo enrere el Pic del Bernat Salvatge (2423m). A la dreta el Roc de Madres (2469m)
Vall de l'Aiguette cap al nord
La vegetació valenta, aguanta ben viva les envestides de l'hivern. Malgrat les fortes ventades dels darrers dies, aquesta zona alta ha aguantat bastant bé els gruixos
Salto a la vessant de Puyvalador, per on acabaré d'iniciar el descens fins el punt de partida. Sóc al Serrat des Crotes, baixaré per l'esquerra de la imatge. És passat el migdia i la neu aguanta prou bé per baixar trotejant
El que em queda de baixada fins ben bé el Llac de Puyvalador. Al fons Carlit (2921m), Puig Perics (2690m-2810m) i Puig de la Portella Gran (2765m), amb l'estació d'esquí de Formigueres
Em vaig separant cap a l'esquerra del Serrat des Crotes fins arribar en aquest punt on el descens ja serà més pronunciat. Ara tinc que baixar fins el planell nevat que es veu just al centre de la imatge
Arribo al planell nevat on hi ha situat el refugi lliure d'Oller (1825m)
Igual que el refugi del Pla de Gril (1873m), el refugi d'Oller (1825m) es troba en perfectes condicions. Aprofito per fer una petita parada per menjar una mica i agafar energies per afrontar els darrers quilòmetres. Honoro als francesos per tenir refugis lliures tant ben respectats
Després d'un ràpid descens enmig de bosc d'avets, desemboco en aquesta pista forestal que seguiré durant un curt tram
Prenc un sender a l'esquerra de la pista i després de poca estona arribo a aquest pont que creua el rec del Roc Mary. Ja em queda poc per arribar a Odelló
Arribo al bonic poble de Odelló amb les últimes llums del dia, un bonic indret perdut enmig del pirineu. Els pocs habitants del poble es preparen per viure la nit de cap d'any
Ara només quedaran dos quilòmetres planers de pista forestal seguint el llac Puyvalador, per situar-me a l'altre extrem on hi ha la localitat de Réal, punt d'inici del recorregut.
Després de desar eines, canviar-me i menjar alguna cosa, engego el cotxe ja de fosc i degusto les dues hores de viatge de tornada a casa, amb bona música per anar assimilant una nova aventura en un dia sencer a l'alta muntanya, just abans de cel.lebrar la nit de cap d'any
