VOLTA AL TORRENEULES (2.711m) des de NÚRIA

Alçada mínima: 1.998m

Alçada màxima: 2.726m

Distància: 10 km

Temps empleat: 5h30m (aturades incloses)

Desnivell + :  995m

Desnivell - : 995m 

SANTUARI DE NÚRIA – PIC DE L’ÀLIGA (2.428m) – PIC DE LA PALA (2.477m) – PUIG DE FONTNEGRA (2.722m) – CIM DE LA COMA DEL CLOT (2.726m) – TORRENEULES (2.711m) – COMA DEL CLOT – SANTUARI DE NURIA 

Bona sortida després d’estar llarg temps sense trepitjar l’alta muntanya degut al confinament. La idea és anar agafant forma progressivament per tornar a ser on érem. Aquesta vegada l’escollit ha estat el Torreneules (2.711m). Una bonica muntanya que ja crida l’atenció des del poble de Queralbs, on el seu vessant sud es desploma causant admiració. Un cim que tenia pendent des de feia temps i que és d’obligat compliment per aquelles contrades.

La idea era assolir l’objectiu mitjançant ruta hivernal però vàrem trobar menys neu de la que esperàvem i que haguéssim volgut. Tot i això, és una volta molt bonica i fàcil de seguir. Després de proposar-li la ruta amb el Miquel, s’anima a acompanyar-me. Content de fer la meva primera sortida a l’alta muntanya des del mes d’agost de l'any passat, amb la seva companyia que ha servit per compartir aquelles sensacions que tant teníem ganes de tornar a sentir. 

Agafem el primer cremallera a Queralbs que ens deixa a Núria a les 8:15h. Comencem a pujar fort en direcció l’alberg de l’Àliga. Des d’aquest punt ens enfilem directes al Pic de l’Àliga (2.428m) i posteriorment en poca estona arribem al Pic de la Pala (2.477m), aquests dos cims tenen bones vistes de la zona del santuari, del Puigmal (2.910m) i de tota l’olla de Núria. Seguim pujant sense treva i ens uns 45 minuts ja som dalt el Puig de Fontnegra (2.722m) i del cordal que ens acostarà als cims restants. Al Puig de Fontnegre (2.722m) deixem el recorregut que, en sentit nord va completant l’olla de Núria i ens dirigim en sentit sud-est a buscar el Cim de la Coma del Clot (2.726m) o Torreneules gran on arribem en poca estona, som al punt més elevat del dia. A partir d’aquí cal baixar al coll de Torreneules (2.563m) per acabar pujant al Torreneules (2.711m) també en poca estona.

Per la tornada, des del Torreneules (2.711m) desfarem el camí fins el coll de Torreneules (2.563m) on agafarem el sender fresat que ens baixarà a la Coma del Clot per completar la circular i d’aquí de nou a l’alberg de l’Àliga i fins al Santuari de Núria. 

Sortida molt interessant amb bones vistes cap a l’olla de Núria, sector Ulldeter i també cap al Balandrau i voltants. Ideal per fer en un matí i sense cap complicació tècnica. Tot i que portàvem material d’hivern no ens va fer falta utilitzar-lo, el tram des del coll al Pic de Torreneules (2.711m) potser era una mica delicat per la neu que encara hi restava, però circulant pel fil de l’aresta s’evitaven les relliscades i l’ús del material d’hivern. 

Contents de tastar l’esforç i la recompensa que ens aporta l’alta muntanya després de tant temps tancats voltant pel costat de casa. Potser el confinament ens ha fet veure que som uns privilegiats de poder assolir reptes a la muntanya i de gaudir-ne al màxim. Tot i que no serà etern, cal ser-ne conscient i aprendre a valorar i exprimir aquestes sensacions. Tot i que ja ets aquí, espero et quedis per sempre, com abans. Com t’he trobat a faltar muntanya!

Mapa del recorregut

Mapa de relleu

Sortim del santuari de Núria i guanyem alçada ràpidament

Arribem a l'alberg de l'Àliga on trobem un pal indicador amb múltiples opcions. Veiem el temps que ens resta per arribar al primer dels cinc cims del dia, el Pic de l'Àliga (2.428m)

Deixem l'alberg de l'Àliga a la nostra dreta i anem avançant per un corriol ben definit

Nombrosos ramats d'isards ben aprop nostre i plenament familiaritzats amb l'entorn de Núria. Les pastures van en augment a mesura que avança la primavera al pirineu

Arribem al Pic de l'Àliga (2.428m) després d'una pujada constant des del santuari de Núria. Mirant cap al nord-est, el Pic de la Pala (2.477m) queda amagat a l'esquerra. A la imatge es veu al centre el Puig de Fontnegra (2.722m) i el cordal que seguirem per arribar al Cim de la Coma del Clot (2.726m) on el sol il·lumina

El Santuari de Núria als nostres peus i tot el desnivell guanyat fins ara. Per l'esquerra destaquen els tres Puigmals i per la dreta la Coma de Finestrelles amb el Coll de Finestrelles (2.604m) amb el Puig del Coll de Finestrelles (2.741m) a la seva dreta

Amb poc més de deu minuts ens plantem al Pic de la Pala (2.477m). Des d'aquest punt tenim visió completa de tota l'olla de Núria amb el seu espectacle de cims i colls

La Coma de Noucreus marxa per sota nostra en sentit nord i culmina amb l'emblemàtic Coll de Noucreus (2.775m). Per la dreta el Pic de la Fossa del Gegant (2.801m)

Ja veiem tot el recorregut que ens queda fins arribar al Puig de Fontnegra (2.722m), estarem encara una bona estona per arribar-hi. Darrera el cap del Miquel veiem el Cim de la Coma del Clot (2.726m) o Torreneules gran, per on circularem en poc més d'una hora

Mirada enrere per veure el recorregut que portem fet des del Pic de la Pala (2.477m)

... i mirada endavant per anar veient la pujada que haurem d'afrontar

Malgrat la mancança de neu per l'època de l'any, les zones raserades encara aguanten valentes. Llàstima no haver trobat més neu

I amb molt d'esforç arribem al Puig de Fontnegra (2.722m), tercer cim del dia amb fantàstiques vistes.  Parem a esmorzar per degustar amb tota la tranquil·litat del món els bonics paisatges

Tot el recorregut de pujada entre el Pic de la Pala (2.477m) i el Puig de Fontnegra (2.722m) amb el rei Puigmal (2.910m) al fons

Cap al nord segueix el recorregut per voltar l'olla de Núria, veiem la Coma de Noucreus amb el Cim de Rocs Blancs (2.765m) per la dreta

Foto de cim al Puig de Fontnegra (2.722m)

Cap al sud el cordal que seguirem nosaltres amb el Cim de la Coma del Clot (2.726m) en primer terme i el Torreneules (2.711m) darrera. Sembla que el vessant nord està més innivat 

Més isards ens esperen controlant-nos dalt del Cim de la Coma del Clot (2.726m)

Cim de la Coma del Clot (2.726m), quart cim i punt més alt del dia. Tot i ser al lloc més elevat de la jornada, no presenta les millors vistes. Seguim avançant...

Ràpidament arribem al Coll de Torreneules (2.563m) punt d'enllaç entre Núria i Coma de Vaca

Ja hem iniciat la pujada al Torreneules (2.711m), hi ha força neu enmig del pendent així que decidim acostar-nos a l'aresta i pujar pel seu fil on trobarem blocs més grans que farà que evitem la neu i haver-nos de posar el material d'hivern. Espectacular la capçalera de Coma de Vaca

Seguim avançant pel fil de l'aresta sense problemes i degustant de les vistes a banda i banda

Arribem al Torreneules (2.711m) cinquè cim i principal objectiu del dia

Al cim de Torreneules (2.711m) hi trobem un pal de ferro en honor a Sant Eudald. A la imatge he captat a un parapentista que hem trobat i conversat al Puig de Fontnegre (2.722m) mentre es preparava per aixecar el vol

Recorregut desfet fins el Cim de la Coma del Clot (2.726m)

Cap al sud-est es desploma l'espectacular paret del Balandrau (2.584m)

A la part inferior Coma de Vaca, al fons sector Ulldeter amb el Bastiments (2.883m) al centre i el Gra de Fajol (2.708m) a la dreta separats pel Coll de la Marrana (2.529m)

El cordal que marxa des del Balandrau (2.584m) en sentit nord, amb els Tres Pics (2.527m) el Puig de Fontlletera (2.575m), la Serra del Catllar fins el Puig de Pastuira (2.675m) i les muntanyes de la Coma de l'Orri que culminen fins el Gra de Fajol (2.708m)

De nou una de les millors estampes del dia, la paret del Balandrau (2.584m) des del Torreneules (2.711m)

Ja hem iniciat el descens cap al Coll de Torreneules (2.563m). Ens ajudem en alguns punts amb les mans però no hi ha cap dificultat remarcable

Arribem al Coll de Torreneules (2.563m) amb el Cim de la Coma del Clot (2.726m) al damunt. En aquest punt ens desviarem cap a l'oest per anar direcció Núria. El sender flanqueja per sota el Cim de la Coma del Clot (2.563m) i va planejant. Atenció al risc d'allaus en aquest punt en cas que hi hagi neu 

Anem deixant enrere Torreneules (2.711m) i Balandrau (2.584m)

Poc després del flanqueig arribem en aquest punt on ja s'inicia la baixada directe a la Coma del Clot. Parem a descansar mentre juguem a anomenar les muntanyes que composen l'olla de Núria

Baixada directe per sender ben fresat a la Coma del Clot la qual haurem de creuar

Un cop hem creuat el torrent de la Coma del Clot, guanyem pocs metres d'alçada per anar a enllaçar amb el sender de pujada que ens portarà ràpidament a l'alberg de l'Àliga i d'aquí al santuari de Núria

Arribem al santuari de Núria amb molt bones sensacions i molt satisfets de la ruta escollida. Ens hagués agradat gaudir més de la neu i de les condicions hivernals però després de tant temps sense visitar l'alta muntanya la recompensa ha estat enorme. Esperem que tot es presenti per poder seguir posant en pràctica els projectes que preparem desde casa amb la il·lusió de viure jornades com la d'avui

VALLS DEL MONTCAU, RUTA DEL TERME I LLOBREGAT

Alçada mínima: 185m

Alçada màxima:  355m

Distància: 17,56 km

Temps empleat: 3h30m (parades incloses)

Desnivell + : 470m

Desnivell - : 470m

Avui m’he decidit a fer una ressenya sobre una ruta que faig habitualment sortint des de la porta de casa. El fet de viure enganxat al Parc Natural de St. Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, dóna moltes opcions per fer passejades. Aquesta però, no entra dins del parc, però té molts atractius com rius, rieres, vinyes, ponts naturals, tines i bons paisatges, tot i que no ens elevem a molta alçada.

La ruta parteix del Pont de Vilomara, ens endinsem enmig de vinyes i masies fins arribar a la riera de Mura. A partir d’aquí, enllacem amb el riu Llobregat que ens ensenyarà alguns dels bonics racons que amaga. Novament guanyo alçada per entrar dins del bonic bosc de pi blanc, característic d’aquesta zona fins a situar-nos en un punt proper a Punta Sabata (341m), per tenir sensacionals imatges del Pont de Vilomara.

Tot i la llargada de la ruta, el desnivell és molt suau i el camí ens portarà molts atractius que ens aniran sorprenent durant el recorregut. Per qui l’interessi, la ruta també és pot començar des de Viladordis a la ciutat de Manresa, ja que el sender hi passa ben aprop.

És temps de primavera a la Catalunya Central i també val molt la pena gaudir del verd que desperta. Són les muntanyes i camins de casa!

Mapa del recorregut

Mapa de relleu

Parteixo de casa, tinc que creuar tota la urbanització i el poble del Pont de Vilomara. De seguida ja veig Punta Sabata (341m), per on circularé a la tornada

Així s'ha llevat el dia a la muntanya de Montserrat després d'una nit d'elevada humitat

Acabat de creuar el poble de Pont de Vilomara circulo entre vinyes i arbres fruiters, concretament presseguers

Les parres ja comencen a treure la fulla

Em dirigeixo en sentit nord, ara circulant enmig de pista forestal. Els boscos pasturats d'aquest indret són ideals per passejar-s'hi. Sóc aprop de l'ermita de Sant Romà, la qual avui no visitaré

El riu Llobregat sempre el porto a l'esquerra a les parts baixes de la imatge

Darrers metres per arribar al Mas Roviralta

Sens dubte, un dels atractius del dia, per on està ubicat i per la seva inmensitat amb una era formidable

Podem seguir per la pista forestal, però val la pena fer una parada a la Font de Can Roviralta situada al mateix Mas. Un lloc fresc, ideal per parar-s'hi a l'estiu. El sender continua i enllaça amb la pista per on circulava

A partir de Can Roviralta el sender circula en descens i ràpidament deixo la pista forestal per seguir aquest camí ben fresat que en poca estona i després d'una curta pujada, em permetrà guanyar un collet i baixar per l'altre vessant

El Mas Roviralta i el seu verd entorn amb vaques pasturant

Boniques estampes primaverals on el verd s'imposa. Vaig divisant els boscos pels quals faré la tornada. Darrera del turó del fons hi trobem la ciutat de Manresa, capital del Bages

Canvio de vessant. Ja veig la riera de Mura, tocarà baixar i creuar-la

Riera de Mura, múltiples opcions indicades en aquest panell informatiu

El tram on enllaço amb la riera de Mura, és el seu tram final. En pocs centenars de metres, enllaça amb el riu Llobregat

Aquest any, degut a les poques pluges, la riera de Mura baixa molt deficitària d'aigua

Després d'un curt tram circulant paral.lel al riu Llobregat el qual em queda a l'esquerra, a contracorrent i en sentit nord, arribo a la zona dels tres salts del Llobregat. Una zona tant bonica com curiosa. Vaig a acostar-m'hi per veure-ho de més aprop...

És una zona ben bonica que ens permetrà creuar el riu si no hi baixa molt aigua

A aquesta alçada, a la dreta de la pista per la qual circulo, hi trobem la Casa de les Tines. Una zona realment bonica per la seva assimetria i és que no hem d'oblidar, que la comarca del Bages, la vinya va ser en temps ancestrals el principal mitjà de vida. Les tines eren unes construccions fetes de pedra i morter de calç, per dintre eren impermeabilitzades amb rajoles envarnissades d'un color vermellós. Per la part superior s'hi abocava la verema al damunt d'unes fustes per trepitjar-la, Ell vi anava a parar dintre. Per la part inferior, hi havia una aixeta per la qual s'extreia el vi. Moltes tines, tenien una barraca construida anexe a la part inferior, ideal per guardar les eines i també ideal per conservar-hi les botes amb el vi extret

Continuo la meva ruta. En aquest punt, mitjançant un pont, em disposo a creuar el riu Llobregat. Sóc al punt més llunyà de la ruta i em disposo a fer un gir per transitar en sentit sud i completar la circular. Enllaço amb la Ruta del Terme

Després de circular en sentit contrari del que ho feia i també paral.lel al riu Llobregat, després de guanyar una mica d'alçada arribo al Mirador dels Tres Salts i Casa de les Tines que veiem al fons, al centre de la imatge. Es pot apreciar la pista per la qual he vingut

Continuo circulant paral.lel al riu Llobregat, a vegades a la seva mateixa alçada, a vegades uns metres més per sobre, al fons el barri de Viladordis, a tocar Manresa

Arribo a la Casa de les Hortes, a la qual no hi viu ningú. Encara es conserven les feixes on en èpoques habitables, es cultivaven

He tornat a perdre alçada i circulo en sender planer a la mateixa alçada que el Llobregat que tinc a tocar. Sempre en sentit sud

En aquest punt, vaig trobant zones on el meandre del Llobregat s'obre i em permet acostar-me fins tocar l'aigua. Zones tranquil.les per perdre-s'hi una estona

He creuat la carretera que baixa de Manresa al Pont de Vilomara i he començat a guanyar alçada rapidament. Ara, el Llobregat ja em queda lluny, als meus peus. Des d'aquest punt puc observar els conreus de vinya i fruiters situats aprop de la llera del riu

Mirada a bona part del recorregut desfet amb el Llobregat als meus peus i els conreus de vinya i fruiters a tocar

Ben aprop de Punta Sabata (341m) tinc una bonica estampa del Pont de Vilomara amb el Parc Natural de St. Llorenç del Munt i l'Obac de fons

Després de circular pocs kilometres per pista, arribo a aquest desviament on m'hi trobo una taula improvitzada feta amb les pedres de la zona. Estic arribant a la zona del Pont Foradat

El Pont Foradat o de les Arnaules. Un pont fet amb la pedra natural de 27m que creua aquest torrent. Sens dubte un dels millors atractius de la ruta

Un cop visitat el Pont Foradat, descens ràpid per arribar al Raval de Manresa on després de creuar el pont gòtic construit el segle XIII, arribem al nucli urbà

No cal dir que durant el recorregut he tingut la bona pensada d'anar recollint esparrecs per fer una truita pel sopar