ASCENCIÓ AL PERDIGUERO (3170m) per la VALL DE LLITEROLA

Alçada mínima: 1605m

Alçada màxima: 3170m

Temps empleat: 9h30m (contant parades)

Distància: 14,18 km

Desnivell + : 1598m

Desnivell - : 1598m

Visita al massís del Perdiguero per pujar fins al seu punt més elevat. Molt animat per assolir aquest objectiu, tenia moltes ganes de veure les espectaculars vistes del vessant francés, on hi trobem l'impressionant Cirque des Crabioules, els Pics, llacs i refugi dels Portillons i varies glaceres que m'interessava observar la seva evolució. Però van sortir alguns imprevistos.Aquesta muntanya està formada per tres cims (hitos/fites): Hito oeste (3176m), Pico Perdiguero (3222m) i Hito este (3170m).

Partim del Pont de Lliterola on enfilem per la Vall que porta el mateix nom, per camí ben fitat i sempre en direcció nord-oest de manera ascendent fins guanyar l'inici del seu llarg llom. En aquest punt el camí es perd i ens trobem avançant per suau pendent enmig de blocs de pedra de grans dimensions, que ens fa avançar feixugament, obligant-nos a buscar els millors passos en funció de cadascú.

El dia anterior després de Posets i Ballibierna, varem quedar-nos a descansar aprofitant que va ploure tot el dia. Pel dia següent el pronòstic era que s'obríssin clarianes a mesura que anés avançant el matí i varem decidir creuar els dits i aventurar-nos a pujar aquesta muntanya.

Hi havia vent en alçada i els moviments de núvols eren constants. A l'arribar a l'Ibonet de Perdiguero (2400m) plovisquejava i el vent era fred, varem meditar d'abandonar però finalment ho varem descartar animats al veure altres excursionistes per la zona.

La cosa va posar-se lletja mentre avançavem per l'àmplia cresta a través dels grans blocs. El torb començava a fer acte de presència i per damunt dels tres-mil metres la cosa començava a perillar. Molt vent, cada cop menys visibilitat i neu fina que començava a agafar-se als inmensos blocs. En un moment, els dubtes eren fins on podriem arribar i si podriem tornar, ja que el descens cada vegada pintaria pitjor.

Aquestes condicions van fer que ens acabéssim ajuntant tots els que erem per la zona, concretament cinc. Uns van decidir abortar i retrocedir lentament, la Rosa entre ells, i els altres varem decidir arribar-nos fins el Hito Este, ja que tant sols ens quedaven uns 50m de desnivell per arribar-hi. Finalment varem arribar al Hito Este (3170m) i donades les condicions meteorològiques, varem decidir que no valia la pena acabar de fer els pocs centenars de metres (50m més de desnivell tant sols) per acabar d'arribar al Pico Perdiguero (3222m) ja que seria un suplici que ni es veuria compensat pel paisatge inexistent.

Com a punt positiu podem dir, que en algún moment, el vent aixecava la boira i ens deixava veure l'Ibon Blanco de Lliterola, considerat per algún membre d'interpretació del Parc Nacional expert amb Ibons, un dels llacs més bonics del pirineu, encara semi-glaçat.

Sens dubte va ser un dels pitjors dies, però després d'un descens tot passat per aigua, ens varem quedar molt bones sensacions, de tot l'esforç fet fins on varem poder arribar. Esperem poder tornar a visitar aquesta zona per gaudir de les esplèndides vistes que ofereix! 

Aprofito l'avinentesa per saludar al company de Badalona i als dos Pacos de Castelló per la seva companyia en els metres finals d'ascens i durant tot el descens. Dóna gust anar a la muntanya i trobar-se gent així !

Mapa del recorregut

Només estacionar el vehicle vaig a mirar el pont per on baixa el Barranco de Lliterola. Ja em faig una idea de com deu baixar l'aigua a les capçalera de la Vall de Lliterola

El moviments de núvols és important, a primeres hores tant s'aclareix com s'emboira qualsevol punt

Vall de Lliterola, per cómode ascens. Ja veiem el punxegut Perdigueret (2804m) i el Perdiguero al fons a la dreta tot blanc de les recents nevades

Zoom cap aquesta zona. Sembla que els núvols no volen marxar del Perdiguero. Per molt aclarit que s'hagi posat als voltants, la mala meteo sempre ha estat a les parts altes del cim

Una mica més aprop, ara sembla que s'aclareixi, un parany que ens para la meteo perquè ens hi anem acostant

Abans d'arribar a la Cabaña del Ubago de Lliterola (2020m), el sender es bifurca. Nosaltres seguirem en direcció nord-oest per la Vall de Lliterola deixant la Coma de Perdiguero a l'esquerra

Semblen rocs però són centenars d'ovelles. El pastor ha fet nit a la Cabaña

Espectacular el ramat d'ovelles a la Coma de Perdiguero

Seguim pujant seguint el curs del Barranco de Lliterola. Ara guanyem alçada bruscament i el barranc ens compensa regalant-nos bonics salts d'aigua

Seguim pujant en direcció l'Ibonet de Lliterola on tenim previst esmorzar. Per moments sembla que el dia millori

Algunes congestes de neu que persisitiran de ben segur fins l'hivern degut al seu bon gruix. Alguna cosa s'hi amaga dintre

Evidentment no m'hi he quedat a passar la nit

Espectacular entrada a l'Ibonet de Lliterola a uns 2400m. Parem a esmorzar mentre veiem empitjorar la meteo de manera ràpida

Ens hem decidit a continuar. Ara toca pujar un fort resalt per salvar més de 300m de desnivell fins arribar a la Collada Ubaga (2703m). Deixem l'Ibonet de Lliterola amb la seva forma de cor als nostres peus

Zona del Portal de Remuñe (2831m) on baixa el torrent que recull les aigües de l'Ibón Blanco de Lliterola

Hem arribat a la Collada Ubaga (2703m). Les vistes de l'escarpat Perdigueret (2804m) són sensacionals

En aquest punt se'ns obren vistes cap a la Vall d'Estós, el temps encara aguanta i podem gaudir d'aquests paisatges de postal

S'ha acabat el bon camí, hem guanyat el llom i ens costa molt avançar enmig del pendent i dels blocs de pedra

Estem aprop de tres-mil metres i el temps empitjora amb violentes ratxes de vent. Per un moment, se'ns obren vistes a l'Ibón Blanco de Lliterola que ens queda a la nostra dreta mentre pujem

La neu agafa ràpid, començem a preocupar-nos pel descens mentre cada cop el vent i el pendent és més fort

Alguns dels companys renuncien fent ús de raó. Ens estem ficant en un bon embolic!

Finalment, els que quedem aconseguim arribar al Hito Este del Perdiguero (3170m) amb visibilitat totalment nula, molt de vent i neu. Descartem continuar tot i que sabem que ens queda poc, ens donem per satisfets i començem el descens

Baixem enmig del torb que afortunadament no bufa molt enfadat. Molta precaució, roques molles, nevades i fort vent. Al fons, minúscul, veiem l'Ibonet de Lliterola

La meteo ens dóna un descans i ens deixa tornar a veure l'Ibón Blanco de Lliterola amb les seves aigües encara glaçades. Si el temps hagués acompanyat ens hagués agradat anar-lo a visitar de més aprop, però hi tornarem!

Espectacular el seu color blau blanquinós i el contrast amb els blocs de glaç flotant damunt d'ell

El Perdigueret i l'Ibonet. Seguim baixant amb molta precaució

La Vall d'Estós cada vegada amb pitjor visibilitat

Cada cop neva més fort, estem ben xops, però no hi ha altre remei que continuar amb el descens

Quan arribem a Collada Ubaga (2703m), ens sentim molt millor, fora de perill, ara plou però quedem més arraserats del vent i a partir d'ara s'han acabat els blocs i tornem a caminar per sender

Encara queda molta neu per la zona. Sembla que el desglaç hagi començat fa només quatre dies

Ibonet de Lliterola on parem a descansar un moment, abans de continuar baixant per la Vall de Lliterola. No he pogut captar més imatges perquè ja es veu com estava d'amorrada la boira a les parts baixes de la vall.
Tot i la mala meteorologia, i tot i no podir gaudir de les vistes dels vessants un cop fet l'avantcim, el vent ens ha deixat veure un bocí d'aquest massís tant fenomenal que de ben segur tornarem a visitar