Alçada mínima: 1530m
Alçada màxima: 3375m
Temps empleat: 10h (contant parades)
Distància: 18 km
Desnivell + : 1900m
Desnivell - : 1900m
Hem començat les vacances d'agost amb alguns objectius d'ascenció fixats a Aragó, on hi trobem les muntanyes més altes del pirineu. El Posets amb els seus 3375m és la segona muntanya més elevada del pirineu després de l'Aneto.
El massís del Posets és espectacular, les seves formes ondulades i rogenques són úniques en tot el pirineu. L'ascenció la realitzem per la ruta normal, partint del pàrquing del Puente d'Espigantosa on hi trobem un salt d'aigua espectacular. Remuntem per la Vall de Grist fins el refugi Ángel Orús i enllaçem amb la Vall de Llardaneta fins trencar en direcció nord per agafar la costeruda, llarga i inclinada Canal Fonda que ens portarà al Collado del Diente, a través del qual acabarem de completar l'ascenció per l'àmplia cresta anomenada Espalda de Posets.
Un dia genial, sense vent, amb molt bona visibilitat i temps assoleiat. Neu dura a la Canal Fonda, partida en dos trams (inici i final). Grampons imprescindibles ja que el pendent de la canal és bastant pronunciat. Grans vistes des del cim de les principals muntanyes del pirineu Aragonés, incloent-hi una de les valls més boniques: Estós.
Normalment el temps d'ascenció d'estiu per aquesta vessant sud és inferior al que hem posat (10h), però aquest any com que no hi havia neu continua a Canal Fonda, hem perdut bastant temps alhora de calçar-nos i descalçar-nos els grampons. Molts estius, aquesta canal queda lliure de neu.
Després de creuar pels peus de moltes d'aquestes muntanyes fent la transpirinaica, sense poder pujar-hi pel què comporta la propia travessa; he trobat el moment de tornar a la zona per intentar guanyar-me el permís d'aquests cims per poder-los coronar. I és que aquesta part de pirineu dóna per molt i és difícil acabar-s'ho tot, per això de ben segur hi tornarem.
Ascenció senzilla i molt recomanable a una de les muntanyes més altes i amb millors vistes de tot el pirineu!
Mapa del recorregut
Estacionem al pàrquing d'Espigantosa i només començar ens trobem amb la Cascada d'Espigantosa. Espectacular preludi del que ens esperarà a partir d'ara
Anem pujant per la Vall de Grist, paral.lels al riu anomenat Aigüeta de Grist, que recull les aigües de les diverses canals i torrents de les muntanyes que envolten la vall
El sender que puja al refugi és planer i va salvant el desnivell positiu de manera progressiva
Refugi Ángel Orús (2100m). Sobrepassat el refugi, ens desviem en direcció oest per enllaçar amb la Vall de Llardaneta
Seguim pujant, al fons queda la Vall de Grist
Seguim guanyant alçada seguint el curs del Torrent de la Llardaneta. Al fons a la dreta ja veiem l'espectacular Diente Llardana, punt on ens desviarem direcció nord. Punt d'inici de la Canal Fonda
Imatge de Canal Fonda, entre Diente Llardana (3094m) a l'esquerra i Tuca Alta (2910m) a la dreta
Encara hi queda neu. Ens hem de calçar els grampons perquè la pendent pot causar algún ensurt en cas de relliscar
Aqui podem veure el pendent de la Canal Fonda. Al fons les crestes del Forcau, per on hem pujat
Capçalera de la Vall on hi ha ubicada la Canal Fonda, anem pujant cap al Collado del Diente per situar-nos per damunt de tres-mil metres
A mitja pujada ens hem de treure els grampons, ja que hi ha un tram de la canal lliure de neu. Ens caldran novament a la pala final. Costeruda pujada amb tartera de rocs no massa grans
Collado del Diente (3010m), custodiat per l'espectacular forma del Diente de Llardana (3094m)
Des d'aqui ja veiem el Posets, encara queda una bona estona per arribar al cim
Espectacular la cordillera de las Espadas on encara hi queda bastanta neu
A partir dels 3mil metres, el paisatge canvia radicalment. El contrast de les formes rocoses i la neu et transporten en un ambient diferent
La fàcil aresta cimera que ens portarà al cim
Pic Posets o Pic Llardana (3375m). Mirant cap a oest, la famosa Cresta de las Espadas
Vall d'Estós amb la glaçera de la Llardana que es va perdent en primer terme. Espectacular el desnivell i la profunditat a la que ens queda aquesta sensacional Vall
Zoom cap al refugi de Viadós (1740m)
Cap al nord, tenim el tram de cresta que hauran de passar els que realitzen l'ascenció per Biadós. Una mica més distret que el que hem fet nosaltres
Zoom cap al nord-oest amb l'espectacular massís del Vignemale (3298m) i la seva glaçera. Clarament podem veure que al sector francés hi ha molta més neu acumulada
Una mica més cap a l'oest i ben aprop del Vignemale treu el cap el Mont Perdut (3355m)
Ara mirem cap al nord-est on veiem la forma punxaguda del Perdiguero (3222m). Un dels objectius dels propers dies
Zoom cap al Massís del Perdiguero
Més cap al nord-oest ja podem veure el massís de la Maladeta amb l'Aneto (3404m) al fons, un altre dels objectius de la setmana. Als nostres peus el Plan d'es Ibons amb els ibons de Batisielles
Zoom cap a la Maladeta: l'Aneto sostre dels pirineus
A l'est en la mateixa perpendicular la Vall de Vallibierna amb el Pic de Vallibierna (3067m) coronant la zona. Un altre dels nostres objectius propers!
Espectaculars les formes del massís del Posets, bonics contrastos entre el roig i el blanc nevat
Ja hem començat el descens. La meteo acompanya i podrem gaudir d'un descens tranquil
Toca baixar la canal Fonda, amb precaució i sense presses
Ens parem a refrescar i fer algunes fotos al torrent de la Llardaneta que encara recull abundant aigua procedent del retardat desglaç d'enguany
El riu forma un congost entre el qual hi circula, boniques imatges que ens ofereix la natura
Les marmotes es deixen veure, aprop del refugi Ángel Orús on s'han acabat acostumat a l'home
Els lliris de muntanya ben florits, acompanyats per una primavera plena d'aigua i innundacions que ha persistit humida gràcies als ruixats d'estiu que aquest any sí han acompanyat
Molt guapo!!!
ResponElimina