Amb l’entrada de la primavera es tornen a
despertar les il·lusions per seguir de nou, els circuits pels prats pirinencs a
la recerca dels moixerons. I amb això, tornar a sentir aquella olor de farina
única i màgica, que només es repeteix poques vegades cada any.
Com sempre, és un bolet fidel a la cita però
també cal que les condicions ambientals acompanyin i aquest any de moment no ho
han fet. El vent i la sequera s’han aliat, els pitjors enemics per aquest
bolet.
El fet de ser un bolet de prat que neix a camp
obert, facilita l’entrada de les pluges i de la humitat. És per aquest motiu
que cada any n’hi ha, en més o menys quantitat. Aquest avantatge contrasta amb
altres factors negatius com pot ser el pas del bestiar de pastura, al qual li
encanta menjar moixerons, o factors com el vent que afecta de ple aquestes
zones per estar en terreny descobert.
La feina és ben distreta, revivint sensacions
passades que des de fa un any havien quedat enrera. Així doncs, amb les
eines del bon boletaire i carregat d’il·lusió, em disposo a seguir la ruta
marcada que em portarà a visitar totes les moixeroneres que guardo com un
tresor. Cada sortida és diferent: els prats canvien dia a dia tant pels factors
meteorològics com pel pas del bestiar de pastura. L’herba canvia a cada instant
i amb això comença una feina ben entretinguda que consisteix, en primer terme,
a intuir la forma de la moixeronera i una vegada l’hem trobat, seguir-la i
palpar per descobrir els moixerons que en la majoria dels casos, estan molt ben
amagats.
La major satisfacció pel moixeronaire és
trobar una moixeronera que hagi florit sencera al mateix temps. Trobar un arc
de ferradura blanc enmig de la immensitat verda és el millor premi pel
boletaire que busca moixerons.
Aquest any degut a la mala meteorologia, les
moixeroneres han treballat de forma desigual i a destemps. Diguem-ne que és una
mala temporada tot i que n’he tingut per fer-ne algunes menjades. Encara hi ha
marge de solució, ja que a les zones més elevades, amb les darreres pluges encara podrem arreplegar els darrers de la temporada.
Així doncs, deixo una mica de recull de fotos de les tres sortides d'aquest 2015, en símbol d’homenatge als moixerons, un dels meus bolets preferits, tant pel
seu aroma com per la seva finura a taula i sobretot, per la manera de ser buscat.
En aquest link trobareu tots els detalls sobre el moixeró perquè tothom s'animi a la seva cerca: http://www.bolets.com/moixero-moixerno
La Melanoleuca, un bolet susceptible de confondre amb el moixeró. En aquest article hi trobareu totes les diferències: http://www.bolets.com/moixero-vs-melanoleuca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada