Alçada mínima: 1727m
Alçada màxima: 3177m
Distància: 15,66 km
Temps empleat: 8h (parades incloses)
Desnivell + : 1480m
Desnivell - : 1480m
Tot i no quedar-nos molt aprop d'on estavem ubicats, el Gran Bachimala o Pico Schrader (3177m) era un objectiu prioritàri d'aquests dies al pirineu d'Aragó. Una muntanya d'alçada situada al cordal fronterer entre Aragó i França amb un terreny totalment diferent al que estavem acostumats si el comparem amb el Massís de la Maladeta.
Realitzem l'ascenció a través del Refugi de Biadós, per arribar-hi, hem d'anar fins la localitat de San Juan de Plan i un cop passat el poble ja trobem un desviament a la dreta on surt una pista forestal transitable amb turisme (caldrà anar amb compte) que després d'uns 12 km's ens deixarà a tocar el bonic Refugi de Biadós (1740m).
El sender que puja cap al Cuello de la Señal de biadós (2536m) és molt còmode i ben fresat, seguim un ampli llom herbat fins arribar-hi. A partir d'aquí flanquejem el circ en sentit nord fins entrar a una zona amb molta pedra on curiosament hi ha un sender fresat i fitat que ens portarà en constant ascens al coll que precedeix el cim. Després, tenim uns 150m de cresta entretinguda on caldrà extremar les precaucions en els punts en què es fa més estreta fins arribar al cim del Gran Bachimala (3177m).
El descens el farem pel mateix camí fins arribar al Cuello de la Señal de Biadós (2536m), en aquest punt ens desviarem en sentit est per acabar completant la ruta en circular, baixant per un barranc fins al fons de la Vall d'Añes Cruzes i passant per la cabana que porta el mateix nom, on enllaçarem amb el Gr-11 per tornar al punt d'inici.
La veritat és que em feia molta il.lusió tornar a repetir aquest tram de Gr-11 perquè en tenia molts bons records de l'època en que vaig fer la transpirinaica, recordo el Valle de Estós i el Valle de Añes Cruzes partit pel Puerto de Chistau (2577m) com una de les millors Valls de tot el pirineu, tant per les muntanyes que les amparen, com per les tonalitats d'un verd espectacular amb què es vesteix aquesta zona.
Un dels principals atractius del dia és la zona del refugi guardat de Biadós, situat a tocar de les Bordas de Biadós en un entorn idíl.lic davant mateix de les parets nord-oest del Pico Espadas (3332m) i el Pico Posets (3375m) que formen el Massís de Posets, segon més elevat del pirineu després de la Maladeta. Les vistes són espectaculars i conviden a asseure's una estona per contemplar aquests cims amb les restes del Glaciar de Llardana als seus peus, tot contemplant les sanefes que formen les roques de les seves parets verticals, úniques a tot el pirineu.
El Gran Bachimala (3177m) és una muntanya que no representa dificultats tècniques, per sort, si no ens desviem, podem arribar-hi per camí sempre fresat. La única dificultat recau en la seva cresta final que pot resultar dificultosa per persones poc avessades a l'alta muntanya, no tant pels pasos complicats, però si per les caigudes que tenim a banda i banda.
Seguim gaudint del pirineu d'Aragó envoltats constantment d'un mar de muntanyes i fent allò que més ens agrada descobrint nous paisatges, valls i cims d'espectaculars estampes!
Mapa del recorregut
Mapa de relleu
Comencem a caminar i en ben poc arribem a la zona del Refugi de Biadós (1740m) on hi trobem aquest moment en homenatge al muntanyenc
De seguida trobem indicadors per tenir clar el camí que hem d'agafar. Ens fem una idea del desnivell positiu i l'estona que tardarem en superar-lo per aconseguir el premi del Gran Bachimala (3177m)
El sender de seguida guanya alçada i s'introdueix dins del bosc, deixem enrere el refugi de Biadós
Després d'una mitja hora caminant, sortim del bosc i entrem en una zona oberta de pastures a camp obert. Arribem a la Cabana del Sarrau situada a la Pleta de las Vacas
El sender es suavitza i anem guanyant alçada lentament per un sender que es fa lloc enmig d'aquestes pastures immenses
Encara que no ho sembli el sender va guanyant alçada amb un caminar més que còmode
Arribem dalt d'aquest llom que haurem de recòrrer de forma parcial. Per primera vegada ja veiem el Gran Bachimala (3177m). A l'esquerra el llom que haurem d'anar a buscar per arribar al cim
Saltem pel vessant nord d'aquest llom per fer un flanqueig enmig del pendent que ens portarà al Cuello de la Señal de Biadós (2536m), que queda amagat al darrera d'aquest esperó de pedra de la dreta . També es veu l'altre vessant de la muntanya, per la cual circularem en poca estona
Arribem al Cuello de la Señal de Biadós (2536m) on pararem a esmorzar. Estem a l'horitzó de l'ascens, a partir d'ara entrarem en un terreny totalment diferent
Ja estem caminant per l'altre vessant que ens portarà al circ de Bachimala. Veiem el llom pel que fa poc hem circulat i el marcat sender que mitjançant flanqueig ens ha portat al Coll de la Señal de Biadós (2536m)
Seguim guanyant alçada de forma còmode, a poc a poc anem canviant el color verd de l'herba per l'ocre dels pedregars de l'alta muntanya d'aquesta zona
El dia aguanta bé, visibilitat acceptable que ajuda a millorar els paisatges
Estem en ple circ de Bachimala, l'estem rodejant en sentit nord. Veiem el llom que haurem d'anar a buscar per arribar al cim del Gran Bachimala (3177m) a l'esquerra de la imatge. Entrem en una zona que sembla més pròpia d'estar caminant per la lluna que al nostre planeta!
Estem a les parts baixes del llom, anem guanyant alçada enmig del pedregar. A diferència del Massís de la Maladeta on les lloses de granit en són protagonistes, en aquesta zona el pedregar és diferent degut a l'acidesa del terreny on abunda la pissarra. Blocs de pedra relativament petits i sender fresat enmig d'ells, fa que anem fent camí de forma progressiva
Aviam si trobeu una perdiu enmig de tanta pedra... ús ben asseguro que hi és!
Seguim circulant sobre el cordal, el sender passa uns metres per sota a l'esquerra de la imatge, nosaltres decidim circular pel seu fil per poder degustar les vistes de l'enorme circ de Bachimala. D'aquesta manera l'aire que puja del circ ens farà més suportable guanyar el desnivell. El Gran Bachimala (3177m) és el primer cim que es veu després de guanyar el cordal
Avantcim no mencionat als mapes, que trobem mentre anem acostant-nos al final d'aquest llarg llom
Els darrers metres abans d'arribar al final del llom, el pendent s'intensifica de forma important. Un sender en zig-zag per terreny descompost ens acabarà de portar al final del llom on ja veurem les caigudes cap a França
Hem guanyat el cordal que creua de sud a nord i que és fronterer amb França. Afrontem la cresta final que tot i ser aèria no presenta passos complicats per gent avessada a muntanya
Cim del Gran Bachimala (3177m) aconseguit. Al fons despunta el Massís del Posets amb el Pico Posets (3375m) i el Pico de las Espadas (3332m). A la dreta en primer terme destaca la Punta Sabre (3136m)
Cap al nord continua la Cresta de Bachimala fronterera entre França i Aragó, amb els pics de Punta Ledormeur (3129m), Punta del Ibón (3100m), Bachimala Chicot (3061m), Pico l'Abeillé (3029m) i seguint cap a oest, el Pico del Puerto de la Pez (3019m). A les parts profundes i dins d'Aragó, els Ibons petits de Bachimala
Zoom cap als Ibons petits de Bachimala
A la dreta de la cresta de Bachimala i dins territòri francès tenim l'esplèndida Vall d'Aigües Tortes amb els seus llacs. Els núvols ens priven les vistes cap al Massís de Perdiguero i Maladeta
Comencem el descens i ho fem desfent el recorregut de cresta. Ara de baixada i extremant les precaucions en els trams mès aèris
Cap al sud, allà on la cresta s'estreny tenim un bon pati... al cap d'una estona estarem caminant a tocar les congestes de neu que veiem al centre de la imatge
Ja tornem a estar caminant per l'àmpli llom que sembla que mai s'acabi
La sensació d'amplitud és abismal
De baixada escollim seguir el sender i no fer-ho pel fil del llom com hem fet a la pujada. D'aquesta manera baixarem més còmodament. Ja veiem que el sender és ben ferm i fresat enmig de tanta pedra
Ara tocarà gaudir del Massís de Posets, quins records i quins paisatges més formidables. A l'esquerra el Pico Posets (3375m) segueix la Tuqueta Roya (3273m), la Tuca de Llardaneta (3311m) amb la deteriorada glacera de Llardana als seus peus i a la seva dreta el Pico de las Espadas (3332m)
Tornem a estar de nou a les parts baixes del Circ de Bachimala per admirar el Gran Bachimala (3177m) novament des d'aquesta ubicació
Per arribar novament al Cuello de la Señal de Biadós (2536m) decidim fer una mica de drecera
Arribant al Cuello de la Señal de Biadós (2536m) on canviarem de direcció per completar la jornada en ruta circular. A la dreta del coll s'imposa el vessant nord del Pico de la Señal de Biadós (2601m)
Un cop al coll, prenem un sender no massa definit que salta pel vessant est i baixa paral.lel a un torrent fins al fons de la Vall d'Añes Cruzes. Al fons a l'esquerra el conegut Puerto de Chistau (2577m), a la dreta el Massís de Posets
Ràpid descens fins la capçalera de la Vall d'Añes Cruzes. Estem apunt d'arribar a la Cabaña d'Añes Cruzes
Des de la propia Cabaña d'Añes Cruzes ja veiem el bonic recorregut que presenta la Vall d'Añes Cruzes, per on circularem en ben poca estona. Ben bé sota nostra s'intueix el sender per on passa la transpirinaica (Gr-11) i que anirem a buscar
A partir d'ara no deixarem les marques del Gr-11 fins arribar al refugi de Biadós. Moments per reviure records viscuts fa ben bé 15 anys per aquests indrets que la meva ment retindrà per sempre
A mesura que anem avançant pel Vall de Añes Cruzes se'ns obren noves perspectives del Massís de Posets, que s'ha fet el gran protagonista d'aquests darrers metres del descens. Uns contrastos de colors espectaculars entre les parts altes i baixes de la Vall d'Es Clots
Arribem a las Bordas de Biadós, enmig d'un verd que entusiasma. Quin lloc més agradable amb unes vistes ideals
Arribem a un encreuament de camins. En aquest punt comença el sender que puja el Pico Posets (3375m) des del refugi de Biadós i que salta a la Vall de Llardaneta pel seu vessant sud. Nosaltres seguirem cap a Biadós
Sensacionals les Bordas de Biadós
Arribada al refugi de Biadós (1740m), parem a descansar una mica i prendre un refresc mentre reposem contemplant el Massís de Posets que tenim ben bé davant
El reportatge s'acaba com comença, un homenatge al muntanyenc i llarga vida per ell davant del segon Massís més alt de tot el Pirineu
No pareu Carles, ara feia temps que no entrava al teu bloc per qüestions de manca de temps però vaig seguint-te pel facebook.
ResponEliminaMolt bona excursió i em sembla de les més perilloses en quant a la baixada, hi ha una foto de la Rosa baixant que em fa por, què valents sou.
Ja em diràs on és la perdiu perquè no l´he trobada...no la veig! també dir-te que estic una mica cegata...
La foto de la cabana Sarrau la meva preferida, maquíssima.
Forta abraçada.
Moltes gràcies Amalia! és bo que tinguis manca de temps, això vol dir que les coses van bé, me n'alegro que tiris fent el què t'agrada.
ResponEliminaLa Perdiu és al centre de la imatge, està molt ben camuflada amb els blocs de pissarra, n'hi havia dues més que no van sortir ja que estaven en moviment.
La de la cabana Sarrau me l'has fet mirar dues vegades i si, és molt bonica, de fet, n'hi m'hi havia parat a pensar. Els que hi enteneu amb fotografia veieu coses que gent com jo no veu.
Una abraçada i molts records!