El GR 11: un sender, per qui no ho sàpiga, que creua tot el pirineu desde el Cabo de Higuer (Irun), fins al Cap de Creus (Girona). En total uns 840km i 41.700m de desnivell positu acumulat que normalment es fan entre 30 i 40 dies creuant transversalment Catalunya, Andorra, Aragó i Navarra per el pirineu. Creuant valls senceres per collades d'alçada, visitant pobles i refugis, gaudint dels nombrosos llacs, tot ideal pels amants de la muntanya.
La ruta és espectacular. Les etapes acostumen a finalitzar en refugis d'alta muntanya o als petits pobles de les valls. Els desnivells són importants durant gran part del trajecte, ja que és un "no parar" de travessar valls, de manera tant ascendent com descendent. Si a tot això li sumem el pes de la motxilla ens trobem en una ruta exigent tant físicament com mentalment, però que, per l'esforç i els paisatges s'ho ben mereix. Tot un repte ja ho veieu!
Aquest any tocava acabar de travessar el pirineu Aragones i entrar a Navarra, en total uns 150km amb aproximadament 6600m de desnivell positiu acumulat, fent nit a refugis, tenda en alçada, càmpings i cases rurals de pobles tant bonics com són Isaba, Sallent de Gallego o Hiriberri.
Amb aquestes noves etapes només són 172 els quilometres que em queden per completar la ruta, precisament les dues puntes.
Aquest any ha estat predominat pel fred, degut al vent del nord provinent de França i per la pluja, ja que durant els 5 primers dies de travessa va acompanyar-me estones. Gairebé m'ho estimo més així ja que haver de suportar tanta calor, amb tant pes i esforç, és bastant difícil.
La boira també s'ha fet notar, problemes per seguir les marques, paisatges tètrics... imprevistos solventats amb qüestió de temps. Tot plegat una bona aventura amb final feliç !
El dia abans de la sortida desde la finestra de l'Hostal de Panticosa, on varen donar-me molts consells sobre la primera etapa considerada per molts l'etapa reina del GR 11
ETAPA 1: PANTICOSA - SALLENT DE GÁLLEGO
21km
1182m desnivell +
1482m desnivell -
Salt d'aigua pujant a l'embassament de Bachimaña
Embassament de Bachimaña, de grans magnituds
Un cop superat l'embassament de Bachimaña trobem els salts d'aigua que baixen dels ibones azules
Ibon azul, el color del seu aigua justifica el seu nom, això, barrejat amb el paisatge fan un entorn ideal
Els ivon azules amaguen una gran sorpresa damunt seu: El massís dels Infiernos amb els seus 3 pics de 3082m, 3076m i 3073m
A mesura que vaig pujant, m'acosto millor a aquest espectacular massís. Des d'aqui es pot veure bé la famosa "Marmolera" i la seva cresta que enllaça els tres pics dels Inferns amb la glaçera als seus peus
Pala de neu d'uns 200m abans d'arribar al coll dels Inferns. Degut al pes i per seguretat decideixo calçar-me els grampons tot i que la pendent podría ser pitjor
A mitja ascenció abans d'arribar al coll. Al fons de tot el massís del Vignemale
A mesura que vaig pujant, m'acosto millor a aquest espectacular massís. Des d'aqui es pot veure bé la famosa "Marmolera" i la seva cresta que enllaça els tres pics dels Inferns amb la glaçera als seus peus
Pala de neu d'uns 200m abans d'arribar al coll dels Inferns. Degut al pes i per seguretat decideixo calçar-me els grampons tot i que la pendent podría ser pitjor
A mitja ascenció abans d'arribar al coll. Al fons de tot el massís del Vignemale
Ja som dalt del coll de l'Infern (2721m), toca descansar i descalçar-se el ferro
Tot el recorregut deixat endarrera amb els estanys al fons
Glaçera, marmolera i pic oriental dels Inferns des del seu coll
A l'altre vessant hi trobem el genial ibon de Tebarray. Un forat ideal per haver-hi un estany
Imatge de l'Ibon de Tebarray custodiat pel Pic de Tebarray darrere seu (2916m)
Tot el recorregut deixat endarrera amb els estanys al fons
Glaçera, marmolera i pic oriental dels Inferns des del seu coll
A l'altre vessant hi trobem el genial ibon de Tebarray. Un forat ideal per haver-hi un estany
Imatge de l'Ibon de Tebarray custodiat pel Pic de Tebarray darrere seu (2916m)
Per la dreta es veu el camí a seguir estret, ben fresat i enmig de la pendent, fins arribar al coll de Tebarray (2782m)
Vistes dels Pics i coll de l'Infern des del coll de Tebarray
Saltem cap a la Vall de Llena Cantal. A l'esquerra el seu pic (2956m)
La baixada del coll de Tebarray és un xic complicada amb molta pendent i pedres desfetes
La vall per on baixaré, l'ibon de Llena Cantal, l'embassament de Respomuso al fons, i tot el Massís del Balaitus (3144m)
Vistes dels Pics i coll de l'Infern des del coll de Tebarray
Saltem cap a la Vall de Llena Cantal. A l'esquerra el seu pic (2956m)
La baixada del coll de Tebarray és un xic complicada amb molta pendent i pedres desfetes
La vall per on baixaré, l'ibon de Llena Cantal, l'embassament de Respomuso al fons, i tot el Massís del Balaitus (3144m)
Ibon de Llena Cantal amb el Balaitus al fons
Refugi de Respomuso (2200m) guardat i molt ben equipat
Sallent de Gállego, tot i que molt turístic, amb molt encant
1327m desnivell +
Un cop deixada l'estació d'ski de Formigal m'enfilo en direcció nord
Ibon d'Anayet (2250m), la boira espessa va fer que perdés el camí durant una estona
Pic d'Anayet (2555m), les vistes haguéssin estat espectaculars si la boira no m'hagués fet la guitza
Canal Roya, quina vall més ben definida i marcada
Part d'on havia baixat. La boira era d'alló més espessa
Pals indicatius GR 11 aragones
D'aigua fresca i bona que em va venir de meravella
Candanchú. Poble d'esquiadors
El fort vent del nord que bufava feia aixecar la boira ràpidament. La nit abans hi havien hagut tempestes
Un servidor, proper objectiu: travessar el barranc d'Aspe per canviar de vessant
Una de les primeres fagedes que travessava, quins llocs més humits i fantàstics
Pas prèvi abans d'arribar al barranc d'Aspe. Una pendent molt forta totalment descomposta. Ja m'havien avisat els companys que feien la ruta en sentit contrari que hi havia cert perill en aquest tram
Més fagedes
Arribant a l'ibon d'Estanés (1770m) ja a l'Aragó
Imatge de l'ibon de Estanés abans de ser envaït per la boira
Sallent de Gállego, tot i que molt turístic, amb molt encant
ETAPA 2: SALLENT DE GÁLLEGO - CANDANCHU
1327m desnivell +
1047m desnivell -
25 km
25 km
Caminant cap a Formigal amb els pics dels Inferns al fons
Un cop deixada l'estació d'ski de Formigal m'enfilo en direcció nord
Ibon d'Anayet (2250m), la boira espessa va fer que perdés el camí durant una estona
Pic d'Anayet (2555m), les vistes haguéssin estat espectaculars si la boira no m'hagués fet la guitza
Canal Roya, quina vall més ben definida i marcada
Part d'on havia baixat. La boira era d'alló més espessa
Pals indicatius GR 11 aragones
D'aigua fresca i bona que em va venir de meravella
Candanchú. Poble d'esquiadors
ETAPA 3: CANDANCHÚ - GUARRINZA
547m desnivell +
903m desnivell -
21 km
Coll de Causiat, etapa que durant uns quants quilometres entra a França per aquest coll
El fort vent del nord que bufava feia aixecar la boira ràpidament. La nit abans hi havien hagut tempestes
Un servidor, proper objectiu: travessar el barranc d'Aspe per canviar de vessant
Una de les primeres fagedes que travessava, quins llocs més humits i fantàstics
Pas prèvi abans d'arribar al barranc d'Aspe. Una pendent molt forta totalment descomposta. Ja m'havien avisat els companys que feien la ruta en sentit contrari que hi havia cert perill en aquest tram
Més fagedes
Arribant a l'ibon d'Estanés (1770m) ja a l'Aragó
Imatge de l'ibon de Estanés abans de ser envaït per la boira
Des de la collada a (1925m) ja visualitzo la vall per on hauré de baixar
Baixant cap al pla de Aguas Tuertas (lloc molt visitat)
La Sierra de Secús situada en el què abans havia estat una vall glaciar
La vall de Guarrinza amb la Sierra d'Alano al fons
Sierra d'Alano a l'esquerra i Chipeta Alto (2175m) a la dreta
ETAPA 4: GUARRINZA - ISABA
1198m desnivell +
Surto de la tenda i les primeres llums del dia dalt la Sierra d'Alano. El millor despertar!
Les boires començen a envair les valls. Deixo endarrera el refugi de lo Sabucar mentre vaig guanyant alçada
La boira espessa s'apodera del paisatge tot pujant el coll de Petraficha. En aquest altiplà hi han isards que per la boira no es poden apreciar
Dalt el coll de Petraficha (1966m) després de múltiples complicacions per seguir el camí degut a l'espessa boira
Sierra d'Alano per la seva cara nord amb les seves espectaculars puntes i agulles
Amb aquesta foto i la propera podem veure la Sierra d'Alano al complet
He entrat a Navarra. L'any passat la Federació de muntanya de Navarra va arreglar els seus problemes amb el Govern de Navarra i va remarcar tot el seu tram. La veritat és que es mereixen felicitacions, ja que el marcatge és impecable. Els pals indicatius mostren, a més de la direcció, els quilometres restants, el temps restant i una traça de recorregut
El Puerto de Navarra (1297m) és el punt fronterer amb Aragó un cop passat Zuriza
El camí que baixa del port cap a Isaba, circula enmig de fagedes ben humides degut al important volum de precipitació que registra la zona
Entrant a Isaba, al fons Peña Ezcaurre (2045m) un dels pics més importants i bonics de la zona
El camí que puja cap a l'ermita Ntra. Sra. de Idoia és extraordinàri
Impressionants els boscos de faig que travessa el sender. Una meravella perdre's per aquests boscos! Aqui veiem el sender amb marques per no perdre el camí
Arribo al punt més alt de l'etapa amb pluja i un vent glaçat
A partir d'aqui m'esperaven 11km turtuosos de pista forestal enmig de grans paratges rurals
La Borda d'Arrese enmig de prats
Un ramat de les característiques ovelles blanques vasques, que decoren el paisatge, reposant a l'ombra
Impressionants les extensions de cultiu de patates
Tot el que allargava la vista, bonica estampa de núvols amenaçadors
Pista i més pista, ara, enmig de boscos de pi negre
Parada per dinar sota un arbre a la Borda de Juanxeberradre
Arribant a Ochagavía amb la Sierra de Abodi al fons
ETAPA 6: OCHAGAVÍA - HIRIBERRI (VILLANUEVA DE AEZKOA)
928m desnivell +
Unes bones vistes abans d'arribar al paso de las Alforjas, ja gairebé dalt d'Abodi
Un cop d'alt la Sierra de Abodi, veiem Ochagabía al fons mirant cap al sud
El camí circula per dalt Abodi que té una bona planúria i bones vistes per les dues bandes
Arribo al punt més alt de la serra: Alto de Irati o de Abodi (1494m)
Pel nord vistes genials de la Selva de Irati amb el Pantano de Irabia
Un cop feta tota la Sierr4a de Abodi, baixada fins a Taplako per anar a buscar la següent serra que també seguiré per la carena. Taula d'informació dels pics llunyans a Taplako
Tots els pics deixats enrrera i que estan indicats a la taula informativa de la foto anterior. Podem veure les puntes més altes: Acher (2099m), Rincon Alano (2352m), Peñaforca (2390m), Ezkaurre (2047m)...
Guanyant alçada arribo a la Sierra de Berrendi
Vistes de la cara sud desde la Sierra de Berrendi. Predomina entorn rural amb zones boscoses, tot el contrari que la cara nord, amb la Selva de Irati on predominen els boscos de faig
Última baixada fins Hiriberri (Villanueva de Aezkoa) on al centre de la imatge es pot veure
Un horreo amb un pilot de llenya al costat. El poble està a 900m d'alçada fet que fa que els hiverns siguin freds i amb neu. Durant l'estiu recapten llenya, la tallen i la deixen assecar. Un cop seca la guarden al horreo per subsistir durant l'hivern
Un cop creuat el petit poble de Orbara (al centre de la imatge) el camí guanya alçada fins Latxaga
Les frondoses fagedes tornen a fer acte de presència. Aquests dos últims dies fa calor, ha marxat el fred i s'agraeix la frescor ombríbola d'aquests boscos
Una estaca en les planúries Navarres ens marca el sender a seguir quan no hi han arbres ni pedres per posar les marques. Al fons el cim de Laparordokigaina (1407m)
Sortint d'una de les poques pinedes que he travessat, això si impressionant
Arribada a Auritz (Burguete), objectiu complert, mig litre de cervesa, una bona dutxa, el carinyo de la meva estimada Rosa que tants dies portava sense veure i un bon festival per celebrar-ho al Hostal Aitzane el qual té fama d'haver-hi la millor cuinera de Navarra
Baixant cap al pla de Aguas Tuertas (lloc molt visitat)
La Sierra de Secús situada en el què abans havia estat una vall glaciar
La vall de Guarrinza amb la Sierra d'Alano al fons
Sierra d'Alano a l'esquerra i Chipeta Alto (2175m) a la dreta
Acampada a la intempèrie amb no massa bones previsions meteorològiques
ETAPA 4: GUARRINZA - ISABA
1198m desnivell +
1601m desnivell -
23 km
Surto de la tenda i les primeres llums del dia dalt la Sierra d'Alano. El millor despertar!
Les boires començen a envair les valls. Deixo endarrera el refugi de lo Sabucar mentre vaig guanyant alçada
La boira espessa s'apodera del paisatge tot pujant el coll de Petraficha. En aquest altiplà hi han isards que per la boira no es poden apreciar
Dalt el coll de Petraficha (1966m) després de múltiples complicacions per seguir el camí degut a l'espessa boira
Sierra d'Alano per la seva cara nord amb les seves espectaculars puntes i agulles
Amb aquesta foto i la propera podem veure la Sierra d'Alano al complet
He entrat a Navarra. L'any passat la Federació de muntanya de Navarra va arreglar els seus problemes amb el Govern de Navarra i va remarcar tot el seu tram. La veritat és que es mereixen felicitacions, ja que el marcatge és impecable. Els pals indicatius mostren, a més de la direcció, els quilometres restants, el temps restant i una traça de recorregut
El Puerto de Navarra (1297m) és el punt fronterer amb Aragó un cop passat Zuriza
El camí que baixa del port cap a Isaba, circula enmig de fagedes ben humides degut al important volum de precipitació que registra la zona
Entrant a Isaba, al fons Peña Ezcaurre (2045m) un dels pics més importants i bonics de la zona
ETAPA 5: ISABA - OCHAGAVÍA
775m desnivell +
820m desnivell -
21 km
Vistes del bonic poble d'Isaba
Vistes del bonic poble d'Isaba
El camí que puja cap a l'ermita Ntra. Sra. de Idoia és extraordinàri
Impressionants els boscos de faig que travessa el sender. Una meravella perdre's per aquests boscos! Aqui veiem el sender amb marques per no perdre el camí
Arribo al punt més alt de l'etapa amb pluja i un vent glaçat
A partir d'aqui m'esperaven 11km turtuosos de pista forestal enmig de grans paratges rurals
La Borda d'Arrese enmig de prats
Un ramat de les característiques ovelles blanques vasques, que decoren el paisatge, reposant a l'ombra
Impressionants les extensions de cultiu de patates
Tot el que allargava la vista, bonica estampa de núvols amenaçadors
Pista i més pista, ara, enmig de boscos de pi negre
Parada per dinar sota un arbre a la Borda de Juanxeberradre
Arribant a Ochagavía amb la Sierra de Abodi al fons
ETAPA 6: OCHAGAVÍA - HIRIBERRI (VILLANUEVA DE AEZKOA)
928m desnivell +
763m desnivell -
21 km
La Sierra de Abodi cap a on em dirigeixo guanyant alçada
Unes bones vistes abans d'arribar al paso de las Alforjas, ja gairebé dalt d'Abodi
Un cop d'alt la Sierra de Abodi, veiem Ochagabía al fons mirant cap al sud
El camí circula per dalt Abodi que té una bona planúria i bones vistes per les dues bandes
Arribo al punt més alt de la serra: Alto de Irati o de Abodi (1494m)
Pel nord vistes genials de la Selva de Irati amb el Pantano de Irabia
Un cop feta tota la Sierr4a de Abodi, baixada fins a Taplako per anar a buscar la següent serra que també seguiré per la carena. Taula d'informació dels pics llunyans a Taplako
Tots els pics deixats enrrera i que estan indicats a la taula informativa de la foto anterior. Podem veure les puntes més altes: Acher (2099m), Rincon Alano (2352m), Peñaforca (2390m), Ezkaurre (2047m)...
Guanyant alçada arribo a la Sierra de Berrendi
Vistes de la cara sud desde la Sierra de Berrendi. Predomina entorn rural amb zones boscoses, tot el contrari que la cara nord, amb la Selva de Irati on predominen els boscos de faig
Última baixada fins Hiriberri (Villanueva de Aezkoa) on al centre de la imatge es pot veure
Un horreo amb un pilot de llenya al costat. El poble està a 900m d'alçada fet que fa que els hiverns siguin freds i amb neu. Durant l'estiu recapten llenya, la tallen i la deixen assecar. Un cop seca la guarden al horreo per subsistir durant l'hivern
ETAPA 7: HIRIBERRI - AURITZ (BURGUETE)
719m desnivell +
719m desnivell +
735m desnivell -
19 km
El riu Irati carregat d'aigua cristal.lina
El riu Irati carregat d'aigua cristal.lina
Un cop creuat el petit poble de Orbara (al centre de la imatge) el camí guanya alçada fins Latxaga
Les frondoses fagedes tornen a fer acte de presència. Aquests dos últims dies fa calor, ha marxat el fred i s'agraeix la frescor ombríbola d'aquests boscos
Una estaca en les planúries Navarres ens marca el sender a seguir quan no hi han arbres ni pedres per posar les marques. Al fons el cim de Laparordokigaina (1407m)
Sortint d'una de les poques pinedes que he travessat, això si impressionant
Arribada a Auritz (Burguete), objectiu complert, mig litre de cervesa, una bona dutxa, el carinyo de la meva estimada Rosa que tants dies portava sense veure i un bon festival per celebrar-ho al Hostal Aitzane el qual té fama d'haver-hi la millor cuinera de Navarra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada