Entre boscos i muntanyes, fusió amb la natura: EL MONTE PERDIDO (3355m) per Nerín

Alçada mínima: 1900m
Alçada màxima: 3355m
Distància: 21,21 km
Temps empleat: 10h (parades incloses)
Desnivell + : 1457m
Desnivell - : 1457m

La visita a la Vall d'Ordesa, pels muntanyencs comporta l'ascenció al Monte Perdido, cim més alt de totes aquestes contrades, tercer cim més elevat de tot el pirineu i per acabar-ho d'adobar, muntanya més alta d'Europa de terreny calcari, amb els seus 3355m d'alçada.

Una ascenció que, tot i saber que seria molt massificada, teniem moltes ganes de fer, no només per tot el que haviem llegit i vist a nivell singular, sino per degustar des del cim tot l'atractiu de les muntanyes que formen el seu Massís.

L'ascenció la podem catalogar amb tres parts, primer l'aproximació fins el refugi de Góriz (realment massificat durant bona part de l'época d'obertura), després l'ascenció fins al Lago Helado, consistent en anar superant graons de parets de roca inmensos mitjançant alguna que altre grimpada i per últim, la llarga canal amb final a la coneguda Escupidera (lloc on hi ha més accidents de tot el pirineu per desprendiments de pedres) que ens portarà directament al cim.

La llegenda explica que un pastor estava cuidant el seu ramat d'ovelles quan va veure arribar un captaire pobrement vestit que li va demanar alguna cosa per menjar i una mica d'abric. El pastor va negar-li l'ajuda. Llavors, el cel es va ennuvolar i va desencadenar una terrible tempesta que va provocar que el pastor i les seves ovelles quedessin perduts per sempre en aquelles muntanyes. El captaire era Sant Antoni i quan es va despedir del pastor, ja el va advertir que en aquells paratges surgiria una muntanya tant alta com la seva falta de caritat. D'aqui se li dóna el nom de Monte Perdido.

Tal i com tenim previst, decidim fer l'ascenció en un sol dia. Ens assabentem que des del bonic poble de Nerín, surt ocasionalment a primera hora, un autocar que ens deixa al Cuello de Arenas i que passa a recollir novament a les 20h. Això ens permetrà partir l'ascenció des de 1900m i plantar-nos en poc menys de dues hores al refugi de Góriz en un sender bastant planer.
De fet teniem 12 hores per gaudir de l'ascenció a la tercera muntanya més alta dels pirineus en un dia en què el temps acompanyava. Totes les condicions a favor!

Mapa del recorregut

Sortim del Cuello de Arenas. El camí fins al refugi de Góriz és planer, tenim el handicap que tots els que hauran sortit del refugi aniran davant nostre. De seguida veiem les anomenades Tres Soroes: Cilindro de Marboré (3325m) - Monte Perdido (3355m) - Soum de Ramond o Pico Añisclo (3259m)

L'aproximació al refugi va per seguint la Vall d'Ordesa per la seva part més alta. En aquest punt arribem a la capçalera del Circo de Soaso on es troba la cascada de Cua de Cavall

A mesura que anem avançant s'obren vistes de les parets que formen el Circ de Gavarnie. Veiem el Taillón (3146m) a l'esquerra treient el cap, la Brecha de Rolando, el Casco de Marboré (3012m) i la Torre de Marboré (3009m) a la dreta

Anem avançant, hem d'anar a buscar l'obertura que enllaça el Cilindro de Marboré amb el Monte Perdido

Anem caminant per sender cómode cap al refugi de Góriz, allà començarem a guanyar desnivell ràpidament. Deixem la Vall d'Ordesa al fons

El senderista i la seva ombra que sempre l'acompanya. Ens alegrem que l'ombra d'avui sigui ben visible, senyal de bon temps!

Ja hem sobrepassat el refugi de Góriz (2200m), mirada enrera per veure el recorregut desfet fins ara. Les ovelles s'han apoderat de les zones verdes

Ràpidament guanyem alçada amb alguna grimpada fàcil

Anem superant graons de pedra, el recorregut és prou entretingut

La Vall d'Ordesa marca més que mai a mesura que anem guanyant metres d'alçada. La piràmide del Punta Tobacor (2779m) destaca a la dreta

Seguim avançant enmig de gegants blocs de pedra que en algún dia es van despendre de les parts altes del massís

Última grimpada abans d'arribar al Lago Helado, Ordesa de fons

Lago Helado, que no li fa pas justícia el nom, almenys en aquesta época estival. Damunt d'ell el cuello del Cilindro (3074m), s'hi pot accedir sense masses problemes

La canal que ens portarà al cim del Monte Perdido, visible a la dreta. Per sortejar la neu, anirem vorejant per l'espoló de la dreta de les imatges

Encara que no ho sembli, la canal guanya en pendent a mesura que anem progressant. La pujada es fa realment costosa. Parem a descansar amb unes vistes d'encant: El Cilindro de Marboré (3325m), també accessible però amb passos més tècnics. Fins hi tot hi ha un tram de canal amb anclatjes per rapelar

La Rosa suant de valent en ple pendent

Arribem a la part final i més dreta de la canal, l'anomenada: "Escupidera", molt perillosa ja que en cas de glaç o neu i relliscar, el pendent t'expulsa fora de la canal per la part dreta de la imatge caient per l'abisme, d'aqui el seu nom. En aquest tram, és on s'acumulen més accidents de tot el pirineu, ja que el major problema és el desprendiment de pedres degut a l'elevat grau d'inclinació. Com es pot veure, hi ha bastant trànsit per la zona i és fàcil que algú pugui rebre. El Monte Perdido al centre

Cim del Monte Perdido (3355m)

Mirada cap al nord: Lago de Marboré (2595m), a l'esquerra el Pico Tucarroya (2819m), i al mig la Brecha de Tucarroya. Carena fronterera amb França

Seguint la mateixa carena direcció est, trobem el punxagut Pico de Pineta (2861m) capçalera de la vall que porta el seu nom

Valle de Pineta molt tapat per la circulació de boira. Una vall sensacional i molt recomanable. La caiguda és gairebé 2000m de desnivell. És una de les altres via d'ascenció al Monte Perdido, a través del Balcón de Pineta, per accedir-hi pel seu vessant nord a través de la seva glacera

Cap al nord-oest ens trobem les muntanyes de Gavarnie amb molta neu encara. Tot un espectacle poder divisar muntanyes tant altes des del tercer sostre dels pirineus

Lago Helado i Cilindro de Marboré des del cim del Monte Perdido. Només trenta metres de diferència d'alçada separen els dos cims

Cap al sud la Torre de Góriz (2792m) queda petita als nostres peus, al fons la Vall d'Ordesa

Cap a l'est una gran senyora muntanya que ens va quedar pendent el Soum de Ramond o Pic d'Añisclo (3259m)

Cap al nord-oest, zoom cap al Massís del Vignemale, els núvols no ens acaben de deixar divisar els cims, però si podem veure bé la glacera d'Ossoue

Una mica cap al nord del Soum de Ramond, treuen el cap els dos Picos de Baudrimont (3045m-3026m)

Els núvols s'aixequen i em permeten pendre una altra imatge més visible del bonic Valle de Pineta

Imatge global del vessant nord del Monte Perdido, amb el Balcón de Pineta a la dreta, el Lago de Marboré que recull les aigües de la glacera

Zoom cap al Lago de Marboré que encara està en procés de desglaç

Comencem el descens. Aqui podem apreciar millor la inclinació de la "escupidera" i el llarg recorregut que tenim fins arribar al Lago Helado. Cal baixar amb molt de compte per mirar que no es desprenguin pedres cap avall ja que el terreny està molt descompost

Aqui es veu el recorregut que pren la gent per sortejar la neu. Molt de trànsit en aquesta complicada zona. Aprofitant que porto material d'hivern ja estic esperant arribar a la pala de neu per baixar-hi de dret, opció descartada per la majoria dels excursionistes

La Rosa ha decidit baixar per la via normal, m'ha fet algunes fotos mentre baixava per la pala de neu. Totalment en solitari. A l'inici hi ha bastanta inclinació i s'ha d'extremar precacions, la resta un passeig