TRAVESSA DELS ESTANYS AMAGATS

Distància: 73 km
Temps empleat: 21h 26m  (parades incloses en 3 etapes)
Desnivell + : 3599m

Aquest any també he decidit fer travessa en solitari, la ruta escollida és la dels Estanys Amagats. Aquesta ruta va ser creada en homenatge en Kilian Jornet, per tota la seva trajectòria durant la seva infància en aquestes contrades i perquè quan era petit, deia que de gran volia ser contador de llacs.

És curiós, perquè durant la ruta tots aquests estanys queden amagats i l'itinerari no els visita, almenys un gran percentatge d'ells. És per això, que es recomana allargar les etapes, no només per visitar els cims principals, sino també per gaudir d'aquests estanys que es troben amagats en racons inhòspits.

Circula per les muntanyes del nord de la Cerdanya i entra a Andorra per visitar la bonica Vall del Madriu, que és patrimoni de la humanitat.
La vaig fer durant tres etapes. Conèc més que bé la zona i gairebé no vaig necessitar ni mapes, per tant, vaig adaptar la mateixa ruta al meu gust. Realment és una zona que freqüento sovint, i gairebé tot el recorregut ja l'havia visitat en sortides esporàdiques, però tenia ganes d'enllaçar una ruta que em permetés voltar-ho tot de manera continuada.

Seguint la mateixa tònica que les vacances al pirineu aragonés, la meteo va acompanyar sense pluja. El vent fred del nord va ser present, primera nit amb temperatures negatives en refugi lliure a l'Illa (Andorra), però durant el dia aquest vent fred, ajudava a superar els desnivells positius. La resta, tot perfecte i amb bona visibilitat.

Aqui deixo un mapa general del recorregut i posteriorment l'explicació de les tres etapes de forma detallada.


Mapa general del recorregut

ETAPA 1 : REFUGI DE MALNIU (2138m) - REFUGI DE L'ILLA (2480m)

Alçada mínima: 2138m
Alçada màxima: 2695m
Distància: 18 km
Temps empleat: 5h (parades incloses)
Desnivell + : 1133m
Desnivell - :  1133m

Una etapa molt bonica, la més d'alta muntanya de tot el recorregut. Haurem de pujar dos ports, primer la Portella d'Engorgs (2695m) i després el Port de Vallcivera (2575m) on entro a Andorra, que em deixarà pràcticament al Refugi de l'Illa (2480m) on passaré la nit, situat gairebé a la capçalera de la Vall del Madriu.

Boniques vistes del Circ dels Engorgs, del Puigpedrós (2914m) de la zona de Vallcibera i de les muntanyes que formen la capçalera de la Vall del Madriu a Andorra.

És l'etapa més suau tot i que el desnivell supera els mil metres. Bonica l'experiència viscuda al refugi de l'Illa on hi havia d'altra gent que ja havia ocupat part de les instalacions. Per sort, vaig poder entrar a la part tancada del pastor (pany espatllat) i vaig poder beneficiar-me d'unes mantes que van ajudar a suportar millor els -3ºC que varem arribar de nit.
Sense pensar-m'ho ni un moment, vaig aprofitar els sacs de sal que hi havia dins la cabana per tapar les escletxes per on entrava el fred. També vaig tenir que desplaçar-me lluny del refugi per anar a buscar llenya i poder fer un foc més que imprescindible. El fet d'obrir la finestra a punta d'alba i poder gaudir de la sortida del sol a tanta alçada no té preu.

Mapa del recorregut

Sortida del Refugi de Malniu (2138m) amb mala visibilitat. Amb prou feines veiem l'estany Sec

El sender, ben definit, segueix el Gr11 realitzant un cómode flanqueix en direcció oest

La Vall de Meranges, formidable

L'aigua brolla per tot arreu, hem tingut dies plujosos

Refugi lliure d'Engorgs o Joaquim Folch i Girona (2380m) punt d'inici del circ que porta el mateix nom

Ara toca endinsar-nos al circ i anar guanyant alçada progressivament. De seguida em trobo el primer d'un seguit d'estanys que fan aquesta zona molt més atractiva.

Arribem als Estanys Aparellats o Estanys dels Minyons. D'esquerra a dreta: Tosseta de l'Esquella (2870m) - Pic d'Engorgs (2825m) - Roc Colom (2686m) - Puigpedrós (2914m)

Una altra dels Estanys dels Minyons amb el punt més alt d'aquestes contrades, el Puigpedrós (2914m)

Ens dirigim en suau pendent cap a la Portella d'Engorgs (2685m) que ja veig davant meu

Guanyo alçada ràpidament i vaig descobrint més estanys que formen el circ dels Engorgs. El panorama dels seus cims és espectacular

Terreny descomposat al darrer tram abans d'arribar a la Portella d'Engorgs (2685m)

La Serra de l'Esquella tanca el circ dels Engorgs

Ara toca planejar una mica per acabar baixant per l'altre vessant que ens portarà al Pla de Vallcivera, capçalera de la Vall de la Llosa

Un cop baix el pla, veiem tot el recorregut en pujada que hauré de fer fins arribar al Port de Vallcivera (2575m)

Pla de Vallcivera i Cabana dels Esparvers (2060m)

Just abans d'arribar al Pla de Vallcivera, trobo la desviació que ens portaria cap a la Portella Blanca d'Andorra (2521m), punt fronterer entre Catalunya, França i Andorra

Portella Blanca d'Andorra (2521m) i capçalera de la Vall de Campcardós per França i de la zona dels Engaïts a Catalunya

Mirada enrere des del Pla de Vallcivera. La Cabana dels Esparvers a l'esquerra i tot el descens que he realitzat desde la Portella dels Engorgs

Després de guanyar una mica d'alçada circulant per Vallcivera, arribo a una zona planera plena de pastures amb aigües tranquiles, el lloc és fenomenal i m'aturo a reposar una mica mentre gaudeixo del paisatge. La Muga (2860m) treu el nas darrera de tot

Continuo guanyant alçada, ja veig el Port de Vallcivera al fons (2575m)

Començo a pujar el tram final del Port de Vallcivera guanyant desnivell ràpidament. Al fons es visualitza bé la Portella d'Engorgs (2695m) i tot el recorregut desfet fins aquest punt. A la dreta el vessant nord de la Muga (2860m) s'aixeca de manera imponent

La Muga (2820m)

Arribo al Port de Vallcivera (2575m), entrada a Andorra. Baixo uns pocs metres i de seguida arribo a l'estany de l'Illa. Al fons el Pic dels Llops (2843m)

Estany de l'Illa, amb l'illa al mig

Sota l'estany, hi trobem el refugi lliure de l'Illa (2480m). Dormiré a la part esquerra de la imatge

Vistes privilegiades des de la finestra del refugi, amb les muntanyes més elevades de la Cerdanya catalana. D'esquerra a dreta: Tosseta de Vallcivera (2848m) - Tossa Plana de Lles (2916m) - Pic de Setut (2865m) - Portella de Setut (2695m) - Pic de Coma Extremera (2810m).
L'estany Rodó en primer terme

Aqui vaig passar la nit, gràcies a les instalacions del pastor i que no va fer acte de presència. Com a mostra d'agraiment li vaig deixar una mica de llenya. A les 9h ja era dins el sac

ETAPA 2 : REFUGI DE L'ILLA (2480m) - REFUGI DE CAP DEL REC (1960m)


Alçada mínima: 1960m
Alçada màxima: 2752m
Distància: 24 km
Temps empleat: 7h (parades incloses)
Desnivell + : 1355m
Desnivell - : 1237m

Com que el primer tram del dia és en descens, tenint en compte que sortim d'una nit molt freda, decideixo sortir del refugi un cop hagi sortit el sol i es comenci a escalfar l'ambient. El dia és fenomenal, d'aquells que inviten a caminar. L'aire és fred. He passat una nit millor de la que m'esperava.

Bonica etapa ja que podrem gaudir de la Vall del Madriu, una de les més boniques d'Andorra. També tindrem dos ports per pujar, primer la Collada de la Maiana (2430m) i després el Port de Perafita (2587m) on entraré de nou a Catalunya. Després, un plàcid descens fins el refugi de Cap del Rec (1960m) situat al nord de Lles de Cerdanya, enmig de bosc mixte de pi roig i pi negre.

Aquesta etapa la vaig moldejar una mica a la meva manera, ja que l'itinerari baixa fins a l'estació de fons d'Aransa. He decidit prendre un altre camí per arribar al refugi de Cap del Rec estalviant-me un parell de quilometres, per compensar-ho, vaig decidir pujar el Pic de Perafita (2752m). La opció escollida li ha donat valor a la ruta ja que canvio zona de baixa alçada per guanyar el Pic de Perafita que ofereix grans vistes.
Final d'etapa refugi guardat de Cap del Rec (1960m) on podré prendre una bona dutxa i fer un bon ápat en condicions. Poca gent al refugi, una habitació de 30 lliteres només per mi. Un bon relax per afrontar tercera i última etapa, la més llarga de totes.


Mapa del recorregut

Aquestes són les vistes des del refugi quan em disposo a sortir. Dia perfecte amb bona visibilitat, la lluna de fons i la Vall del Madriu en descens. No es pot demanar més

La zona de l'Illa en funció de l'any i de les pluges, té més o menys estanys. Només aquesta zona en concret pot arribar a tenir fins a 10 estanys, com que variarà en funció de l'any, imagino que per això no tenen nom

Espectaculars la Tossa Plana de Lles (2916m) a l'esquerra i el Pic de Setut (2867m) a la dreta

La Muga (2860m) treu el cap a l'esquerra, la Mugueta (2772m) al centre i la Tosseta de Vallcivera (2848m) a la a dreta

Vessant nord del Pic de Setut (2867m) i el Port de Setut (2696m) a la dreta, pel qual podriem saltar a Catalunya encara que no hi hagi senders marcats al mapa

Estany de la Bova sota el Pic de Setut (2867m)

En aquesta zona hi ha bastantes barraques on el pastor hi amaga sacs de sal pel bestiar. Veig que han senyalitzat millor els senders. Ara segueixo el Gr11 i el Gr7

Jo mateix amb un dels estanys que enguany està poc ple. Darrera meu el Pic de Coma Extremera (2808m) que enllaça amb la Serra del Sirvent

Continuo baixant per la Vall del Madriu i ja se m'obren vistes del bonic Pic de la Colilla o dels Estanyons (2834) en plena Serra de Sirvent

El Pic del Sirvent al centre (2748m)

Arribo al bonic refugi del Riu dels Orris (2230m). L'estat dels refugis andorrans és una passada. Dels molts que hi ha, tots són lliures excepte el del Comapedrosa i de Juclar i el seu estat és impecable

El Pla de l'Ingla a la Vall del Madriu, una zona realment espectacular. D'aqui neix el Riu Madriu, amb aigües tranquiles en aquest inici de recorregut

Arribo al Prat de l'Estall on el Riu Madriu baixa amb més força. Aqui abandono la Vall del Madriu i segueixo el ARP (Alta Ruta Pirinaica) en direcció sud a buscar la Collada de la Maiana (2426m)

Pujada curta, constant i amb pendent amb algún observador donant-me ànims

Arribo a la Collada de la Maiana (2426m), mirada cap a la Vall del Madriu i la seva capçalera

Mirada cap on m'he de dirigir. A l'esquerra el Port de Perafita (2573m) i al centre s'eleva el Pic de Perafita (2752m) que visitaré al cap d'una estona

Refugi de Perafita (2200m)

Ara toca guanyar alçada. Passo a tocar de l'estany de Perafita

Enfilo el sender ben definit que em portarà al Port de Perafita (2573m) que ja veig al fons

Port de Perafita (2573m), entrada a la Catalunya. Em desvio del sender per anar a guanyar el Pic de Perafita

Un servidor al Pic de Perafita (2752m), anem a mirar les vistes

Cap al nord la Vall de Perafita per la que he pujat, dins d'Andorra

Cap al sud-oest el Montorull o Torre dels Soldats (2761m). Els dos cims s'enllaçen entre ells sense grans dificultats

Cap al sud-est la zona cap on em dirigiré, els estanys de la Pera i el refugi que porta el mateix nom. Aransa queda al fons

Cap a l'Est, la bonica Serra del Sirvent. Abans, des de la Vall del Madriu, podiem veure el vessant nord d'aquesta Serra. Ara, des d'aquest punt, podem veure el vessant sud, zona per la qual s'accedeix a tots els cims. Al centre el Pic del Sirvent (2748m) i a la dreta el Pic dels Estanyons (2834m)

Zoom cap al nord muntanyes andorranes. A l'esquerra, sector Casamanyes (2740m-2725m-2752m), Pic de l'Estanyó (2915m) i segon sostre d'Andorra i a la dreta al fons el Pic de la Serrera (2913m)

Cap al nord-oest, les muntanyes del massís del Comapedrosa (2943m), als punt més elevats d'Andorra on encara s'hi amaga alguna congesta de neu

Els cavalls, els núvols i l'herba tendra

Refugi dels Estanys de la Pera (2354m)

A partir d'aqui, baixada cómode enmig de planells i bonics boscos fins al refugi de Cap del Rec

Refugi de Cap del Rec (1960m), un lloc molt bonic i un tracte excel.lent. Bon lloc per descansar abans d'afrontar la darrera i més llarga etapa de la travessa

ETAPA 3 : REFUGI CAP DEL REC (1960m) -  REFUGI DE MALNIU (2138m)


Alçada mínima: 1285m
Alçada màxima: 2138m
Distància: 28,5 km
Temps empleat: 9h (parades incloses)
Desnivell + : 1265m
Desnivell - : 1265m


Etapa bastant llarga però molt cómode ja que el sender és en baixades suaus i bastant planer. La única complicació són els dos darrers quilometres, des del poble de Meranges fins al refugi de Malniu on haurem de superar uns 600m de desnivell en un tram curt amb les cames ja cansades.

La ruta consisteix en perdre desnivell un cop sortim de Cap del rec i posteriorment un llarg flanqueig a mig aire en direcció est que ens portarà fins el poble de Meranges per acabar assolint la pujada fins el refugi de Malniu.
És una ruta prou bonica, en aquest cas canviarem els paisatges dels cims i colls de l'alta muntanya per la dels bonics pobles que es troben a les parts baixes de les valls. Pobles com Viliella, Talltendre, Ordèn, Éller o Meranges ens ensenyaran com es viu i vivia a l'alta muntanya. Molts d'aquests pobles, havien estat apunt de desaparèixer, ara han incrementat els seus habitants durant els mesos de bonança degut a les segones residència, tot i que a l'hivern són quatre gats els que hi viuen.


Mapa del recorregut

Començo el dia caminant enmig de bosc planer de pi negre vell. De seguida comença la baixada cap a Viliella pel camí de la Solana

Ja veig el petit i bonic poble de Viliella, el qual creuaré pel mig

Arribo a la Riera de la Llosa que recull les aigües dels barrancs de Vallcivera i la propia Vall de la Llosa, l'hauré de creuar per un petit pont i guanyar una mica d'alçada fins el poble de Coborriu de la Llosa

Arribo a la capella de St. Antoni (1515m), ja veig el petit poble de Coborriu de la Llosa al fons, cap allà vaig

A partir d'ara, la Serra de Cadí m'acompanyarà sempre a la meva dreta

Mirada enrere amb el Monturull (2761m) a l'esquerra i el Pic de Perafita (2752m) a la dreta. En primer terme Viliella

Començo un llarg flanqueig bastant planer en direcció est cap al poble de Talltendre enmig de prats de pastura i boscos de pi roig

La plana Ceretana amb vistes cap a la Serra de Moixeró. Al centre, el seu punt més alt, Penyes Altes de Moixeró (2279m)

Entro al bonic poble de Talltendre enmig d'uns celatge genial. Un petit poble situat en un entorn amb espectaculars vistes cap a la Cerdanya, Moixeró, Cadí i fins hi tot les muntanyes del pirineu Oriental

El refugi de Cal Pere Sidro, amb vistes privilegiades

Ara toca baixar fins Ordèn que ja veig de seguida. Al fons la Tossa d'Alp (2536m)

Arribo a Ordèn, un poble molt petit que destaca per la història de la seva esglesiola romànica de Santa Maria. Tant Talltendre com Ordèn, són coneguts pels seus famosos naps, un dels productes denominació d'origen Cerdanya

Un cop creuem Ordèn, cal baixar fins a la rasa a buscar el Pas d'Éller (1435m) per tornar a guanyar alçada fins un coll que ens situa a l'altre vessant. Llavors en baixada suau arribem al bonic poble d'Éller envoltat d'un verd molt viu

Parada a la Font d'Éller a dinar. Aigua molt baixa en clor i amb una composició més que saludable

Un cop creuat el poble d'Éller, entro a la Vall de Meranges on el Camí de Fontanet em portarà al poble

El sender baixa suaument fins la rasa per on baixa el Riu Duran. Al fons ja s'intueix el final d'etapa i travessa. Destaca el cim del Puigpedrós (2914m)

Vaig avançant i ja veig el poble de Meranges, al fons el Puigpedrós

Petit refrigeri abans d'arribar al poble de Meranges, estic a ple migdia i la calor és important al fons de la vall de Meranges

El bonic i petit poble de Meranges (1539m), potser el més turístic de tota la travessa. Destaca per la seva església romànica i pel museu dels esclops, que explica com es vivia en temps ancestrals

El Riu Duran

El cim de la Carbassa (2738m) des del poble de Meranges

Panells informatius amb l'església romànica de Sant Serni de fons

A partir d'ara, toca guanyar més de 600m de desnivell, pràcticament en línea recta, fet que la pujada sigui costosa amb el sol a l'esquena. Per sort, de tant en tant va bufant aire fred del nord que ajuda molt alhora d'anar guanyant metres

Refugi de Malniu, inici i fi de la travessa. La zona d'aparcament està a rebossar i hi ha molta gent per tot arreu. Moments per estirar les articulacions mentre faig una birra i gaudeixo d'una travessa tant entretinguda com bonica