Alçada mínima: 1370m
Alçada màxima: 2921m
Distància: 32,3 km
Temps empleat: 10h (parades incloses)
Desnivell + : 2077m
Desnivell - : 2077m
Els dos Pics de Collroig (occidental 2833m i
oriental 2804m) estaven pendents a l’agenda desde feia temps, aquests cims de
color rogenc que formen part del Massís del Carlit, sempre m’havien cridat
l’atenció després de veure’ls des de varies ubicacions mentre pujava altres
muntanyes de la zona.
Després de mirar mapes i consultar dades, veig
que el cordal continua fins arribar al mateix Carlit (2921m), el puja per l’aresta
sud enmig d’una cresta i zones de grimpada. Decideixo intentar-ho amb la idea
de fer una volta circular que acumularà molts quilòmetres i desnivell, ideal per fer en solitari.
La ruta comença a la petita localitat francesa
de Les Escaldes, situada entre els pobles de Dorres i Angostrina en un
desviament a la dreta per la carretera que puja de Puigcerdà al coll de Pimorents.
Una pista forestal m’ajudarà a endinsar-me en sentit nord fins la zona del Ras
del Carlit, on veuré per primera vegada els Pics de Collroig, a partir d’aquí trobaré
alguna escassa fita i marques grogues mig esborrades per seguir un camí
inexistent. El fet que hi hagi els Pics de Collroig davant, tot i que encara
lluny, farà més fàcil orientar-se per guanyar el cordal enmig d’aquesta zona
sense camí.
Un cop guanyat el cordal pujo els dos Pics de
Collroig i vaig carenejant fins que decideixo arribar-me al Pic de la Serra de
les Xemeneies (2878m), posterior baixada fins el Coll dels Andorrans (2749m)
per pujar fins el Carlit (2921m) per la seva aresta sud. Després baixada pel
vessant est i ruta habitual que transita pels estanys del Desert del Carlit fins
les Bulloses, d’aquí enllaço amb el sender del Tour del Carlit que mitjançant la Vall
d’Angostrina em portarà al punt d’inici.
Tinc que deixar clar que cal tenir experiència
a muntanya per fer aquest recorregut, per la seva llargada, duresa amb el
desnivell i trams de cresta molt aeris on tota precaució serà necessària. La
tardor ja deixa entreveure l’hivern a l’alta muntanya, el vent fred del nord
m’ha fet vestir d’hivern i per primera vegada després de molts mesos, he tornat
a notar les sensacions de fred en l’època on el dia s’apaga lentament.
També tinc que dir que per primera i única
vegada he pogut estar totalment sol al cim del Carlit (2921m), és el que té
sortir entre setmana i fer cim aprop de les dues del migdia. En aquells moments
el vent no bufava i he deixat volar la meva mirada enmig d’un paisatge de
bellesa extrema que no podia aportar-me millors sensacions.
Així doncs m’emporto molts records d’aquesta
sensacional sortida, la brisa del fred vent a la cara, els núvols millorant el
paisatge, els muflons seguint els meus moviments des de les crestes, ramats
d’isards saltant enmig d’enormes planells i aquells sentiments tant positius
que et queden quan assoleixes un repte personal i veus que el cos et respon. Tot
això envoltat d’una solitud única on només hi ha dos protagonistes: jo i la
muntanya.
Ara només em quedarà pujar el Carlit (2921m)
pel seu vessant nord, fent altres muntanyes que encara no he pujat i degustant
novament els grans paisatges que envolten aquest Massís.
Mapa del recorregut
Mapa de relleu
Les Escaldes, inici de la ruta dins territori francès. He estacionat el vehicle just on hi ha aquests tres blocs d'apartaments
El camí de seguida s'enfila per guanyar alçada, seguint les marques vermelles i grogues del Tour del Carlit
Abans d'arribar a la pista forestal em trobo amb la Cabana de la Pleta de les Escaldes (1760m)
Arribo a la pista forestal, pujaré per l'esquerra i tornaré per la dreta. En aquest punt deixo el sender del Tour del Carlit que segueix per la dreta i puja en la mateixa direcció pel fons de la Vall d'Angostrina
La tardor és ben viva al pirineu. Bonics contrastos de colors
Aquesta pista és tot un espectacle, ara canvio els boscos de pi negre pels colors vius de la fageda
He abandonat la pista forestal i entro a la zona del Ras del Carlit. Sense camí i amb alguna fita ocasional i marca mig esborrada vaig guanyant alçada fins que ja albiro la carena que tinc que guanyar. A l'esquerra el camí que seguiré per guanyar el cordal i al centre de la imatge el Coll Roig (2725m) amb el Pic de Collroig Occidental a la seva esquerra (2833m) i el Pic de Collroig Oriental a la seva dreta (2804m)
Tram de cresta que hauré de fer un cop guanyat el cordal fins arribar al Pic de Collroig Occidental (2833m), a la dreta de la imatge
En aquest punt m'aturo a esmorzar una mica, només fins arribar al cordal tinc uns +1500m i caldrà arribar-hi amb forces per afrontar tot el que vingui. Mirada cap al sud per on he pujat, amb la Vall d'Angostrina (per on tornaré) al centre de la imatge i les muntanyes del pirineu de Núria al fons amb el Puigmal (2913m) a la dreta
Segueixo pujant, cap al sud ja puc veure l'Estany de Collroig pel que hi he passat ben aprop
Algú m'observa com si fos un intrús des de dalt el cordal. Simplement sensacional, imponent i molt agraït que per uns moments jo hagi estat el seu protagonista
Sóc dalt del cordal i s'obren les vistes del vessant nord que és una meravella. Abans però fixo la mirada en els que seran els meus propers passos. A la dreta el Pic de Collroig Occ. (2833m) i al centre treu el nas el Carlit (2921m) al fons
Cap al nord, estany de Fontviva amb el Pic de Fontviva (2673m) al seu damunt. A la dreta el Pic de Coma d'Or (2826m) i el Puigpedrós de Lanós (2842m)
L'Estany de Collroig va quedant cada cop més lluny, al centre la Vall d'Angostrina per on faré la tornada
Al fons a l'esquerra mig tapat pels núvols el Pic de Font Freda (2738m), sota seu el petit poble de Porté Puymorens i en primer terme l'Estany del Passet i l'Estany de Fontviva amb el Puig de Fontviva (2673m) a la dreta
Ara toca trams de cresta estreta per terreny descomposat fins arribar a un fals cim. Cal assegurar bé les pedres on posaré les mans
Un petit descens i pujada final fins el primer cim del dia
Pic de Collroig Occidental (2833m)
Mirada enrere al recorregut desfet. A l'esquerra es veu el llom pel qual he guanyat la carena
I mirada endavant cap on aniré. A la part inferior el Coll Roig (2725m), damunt seu el Pic de Collroig Or. (2804m), el cordal segueix fins el Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m) i al fons el Carlit (2921m), un recorregut molt i molt atractiu. A partir d'ara i fins el Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m) el camí és fàcil i circula per la part alta del cordal
Mirada cap al sud des del Coll Roig (2725m)
Mentre pujo al Collroig Or. (2804m) val la pena girar-me per contemplar el vessant nord-est del Collroig Occ. (2833m) que és d'on vinc
Pic de Collroig Oriental (2804m) i segon cim del dia. Darrera meu l'altre Collroig
Espectacular el paisatge cap al nord. A l'esquerra Coma d'Or (2826m) i Puigpedrós de Lanós (2842m), al centre el Pic de les Xemeneies (2755m) i a la dreta el Pic del Castell Isard (2633m)
Estany de Fontviva, Pic de Fontviva (2673m) i itinerari de pujada als Pics de Collroig pel Bac de Collroig on la caiguda és important
Continuo circulant sense complicacions, al centre ja veig el meu proper objectiu el Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m). Per arribar-hi m'hauré de desviar uns metres del cordal ja que s'endisa una mica cap a la Serra de les Xemeneies però valdrà la pena visitar-lo. Ara el Carlit (2921m) em queda tapat, la circulació pel cordal és ràpida, no s'han de superar grans desnivells i avanço a bon pas
Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m), tercer cim del dia i segon més alt
Des d'aquest punt, podriem baixar per la Serra de les Xemeneies que continua després del su Pic. Cal tenir en compte que hi ha passos de IIº i IIIº a superar, per tant pot ser arriscar sense encordar-se
Des del Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m) es presenten grans vistes del vessant sud del Carlit (2921m) i del Coll dels Andorrans (2749m) i ja puc fer-me una idea clara del recorregut que hauré d'afrontar, cap allà vaig!
Mirada enrere per observar l'itinerari desfet. Espectacular el Pic de Collroig Occ. (2833m) i el Bac de Collroig amb el seu roig característic
Ara tinc que baixar fins el Coll dels Andorrans (2749m) per un terreny inestable però sense complicacions (a la part inferior de la imatge). Després, encarar l'aresta sud que em pujarà al Carlit (2921m). La part més complicada és la primera, en la qual s'ha de superar una agulla per una cresta, que tot i ser curta, és molt afilada i aèria per banda i banda
Des d'aquesta imatge es veu bé l'agulla que ja he superat, darrera el Coll dels Andorrans (2749m) i al fons el Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m). A partir d'ara caldrà buscar els millors passos per un terreny bastant descomposat i anar grimpant sense complicacions fins arribar al cim del Carlit (2921m)
Sensacional el vessant nord de la Serra de les Xemeneies vist desde l'aresta sud del Carlit (2921m)
Com més vaig pujant menys complicacions trobo, una petita grimpada més abans de fer cim
Cim del Carlit (2921m) quart del dia i més elevat. Muntanya més alta de tot el Pirineu Oriental i sostre de tota la Cerdanya. Anem a mirar que s'hi veu des d'aquí
Part parcial del recorregut fet fins arribar en aquest punt amb el Coll dels Andorrans (2749m) a la part inferior, el Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m) i tot el cordal fins arribar als Pics de Collroig
Serra de les Xemeneies amb el Puig de Fontviva (2673m) al darrera. A la dreta l'Estany dels Forats (2457m) lloc de pas per pujar al Carlit (2921m) pel vessant oest
Coma d'Or (2826m) i Puigpedrós de Lanós (2842m), Estany de Lanós. S'intueix el sender que puja al Carlit (2921m) des de l'Estany dels Forats
Cap a l'est el Desert del Carlit, ruta de pujada habitual i per on jo realitzaré el descens
Cap al sud la Coma dels Forats i la Vall d'Angostrina amb el Puigmal i les seves muntanyes de fons
Cap al nord-est (de dreta a esquerra): Petit Peric (2690m), Gran Peric (2810m) i Puig de la Portella Gran (2765m)
Seguint el cordal de la imatge anterior, trobem el recorregut que va del Puig de la Cometa (2763m) a la dreta, fins la Portella de la Grava (2426m) i el Puig de la Grava (2671m) a l'esquerra
Cap a l'oest, les muntanyes frontereres amb Andorra. Al centre i fons les punxes dels Pics d'Envalira (2821m-2827m), el Pic Fontfreda (2738m) en primer terme i la Vall de Campcardós que marxa a l'esquerra de la imatge. A la part inferior l'afilada aresta de la Serra de les Xemeneies
Començo el descens enmig d'un mar d'estanys. Feia temps que no hi passava i em venia molt de gust, tinc que dir que fins les Bulloses no m'he trobat a ningú i he pogut gaudir d'aquest magnífic entorn millor que mai
Poc després d'haver iniciat el descens, tinc una nova perspectiva del Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m) i del Coll dels Andorrans (2749m)
Primer dels múltiples estanys que aniré creuant durant el descens. Aquest, tot i no està mencionat als mapes queda molt arraconat i acollidor enmig d'un entorn d'alta muntanya. Val la pena parar-se a contemplar-lo durant uns moments
Estany Sobirà
En aquest punt enllaço amb el sender que fa una volta circular pels estanys, jo baixaré per l'itinerari més curt. El Carlit (2921m) sempre al fons
Estany Llong i Estany Llat
Estany de les Dugues amb el Carlit de fons (2921m), a partir d'aquest punt em despedeixo del Carlit (2921m) fins la propera visita
Arribo a les Bulloses, un cop hi sigui hauré de circular pels plans que es veu a la imatge en direcció est per anar a buscar la Vall d'Angostrina
A les Bulloses reprenc el sender del Tour del Carlit. Ja estic circulant per la zona planera que comentava abans, em dirigeixo cap a les pistes d'esquí del Roc de la Calma que es veuen a l'esquerra de la imatge. Sender molt còmode on avanço àgilment
Arribo al bosc Estatal de la Calma on ja veig que estan començant a preparar les pistes per una temporada d'hivern que ja tenim a tocar. En aquest punt m'endinso a la Vall d'Angostrina
Sempre seguint les marques grogues i vermelles del Tour del Carlit i travessant el torrent de forma continuada saltant de roc en roc, i amb molta concentració perquè les cames porten ja molta feina feta
A partir d'aquí, tot un plaer i meravella circular per la Vall d'Angostrina que vesteix les seves millors gales de tardor en aquest recull d'imatges
Després de baixar de forma suau per la Vall d'Angostrina, creuem per darrera vegada el riu que porta les aigües de la Coma dels Forats
Arribem a la bonica ermita de Sant Martí d'Envalls. Un lloc amb molta història i segons diu la tradició, salvada miraculosament d'un allau ja fa un munt d'anys
Ara agafo una pista forestal que envoltat d'una bonica fageda em portarà en lleuger ascens, al punt d'enllaç de la circular. Es tracta de saltar a la següent vall per arribar a les Escaldes en descens
He arribat al punt on completo la circular. Ara només em queda baixar per l'altre vessant fins les Escaldes. Boniques extensions de prats pasturats que contrasten amb els colors vius de tardor en una exigent i sensacional ruta que m'ha permés descobrir una mica més aquesta bonica zona
Moltes felicitats! Un gran esforç per una gran ruta. S'ha de tenir un cap molt clar i bones cames per assolir aquest gran recorregut amb trams difícils.
ResponEliminaGaudir de la muntanya i la natura forma part de la teva vida.
De nou moltes felicitats!!!
Moltes gràcies Maria! de fet, de vegades també va bé provar-se a prova un mateix i la satisfacció de la ruta combinada amb que el cos respongui no té preu.
ResponEliminaSalut i muntanya!
Collons Carles estàs fort!!, gran sortida aquesta, encadenant un pic darrere d'un altre i gaudint al final d'eixa zona lacustre i d'eixos boscos tenyits de tardor...i sense vore a ningú, no més que els isards i els muflons.
ResponEliminaSalut company!!!
Moltes gràcies Dani! la ruta és llarga, però la tornada molt plàcida sense grans desnivells. Val la pena visitar aquesta zona, aviam si ús animeu i pujeu :)
ResponEliminaSalut!
Carles, quina és la dificultat exacte de les grimpades. L'agulla a tocar del coll dels Andorrans, quin grau i exposició té?
ResponEliminaFelicitats per la ruta, sensacional1
Carles, quina és la dificultat exacte de les grimpades. L'agulla a tocar del coll dels Andorrans, quin grau i exposició té?
ResponEliminaFelicitats per la ruta, la trobo sensacional!
L'agulla primer s'ha de pujar i és senzill, però després s'ha de baixar, tram curt, deu ser uns 25 metres de baixada fins a un collet, amb cresta afilada i pati per banda. Conta que hi ha algún pas de segon grau però amb cames llargues es fa bé tot i que millor no ficar-s'hi si no es té experiència amb alta muntanya o assegurar-se amb un cordino per anar més segur.
ResponEliminaA partir del collet la grimpada la vaig trobar fàcil, buscant els millors passos només faràs servir les mans en algunes ocasions.
Moltes gràcies pels teus comentaris i molta salut i muntanya!