VOLTA PEL MASSÍS DEL PUIGPEDRÓS (2915m)

Alçada mínima: 1905m

Alçada màxima: 2915m

Distància: 24,19 km

Temps empleat: 7h54m (parades incloses)

Desnivell + : 1255m

Desnivell - :  1249m

Primera hivernal amb cara i ulls, per situar-me al que avui en dia és el cim més alt de la Cerdanya catalana i de la província de Girona: el Puigpedrós (2915m), envoltat d’un gran entorn amb vistes privilegiades, en una circular en la que gran part de la ruta circulo entre el límit entre Catalunya i França.

La ruta caldrà estudiar-la molt bé, sobretot si la fem a l’hivern, ja que partirem de l’estació d’esquí nòrdic de Guils de Cerdanya, on hi trobarem una barrera que només està oberta de 9h a 17h, la neu i els seus imprevistos poden jugar-nos una mala passada alhora de complir amb aquest horari.

La ruta, en solitari, la començo al pàrquing de l’estació. Prenc l’itinerari de raquetes de neu de l’estació, senyalitzat amb punts vermells que em portaran al Refugi de les Cases. Des d’aquí em dirigeixo a la zona dels Clots per les pistes d’esquí de l’estació, sempre en sentit nord, per buscar la paret nord de la Serra de la Tosa. Ara tocarà buscar el lloc menys inclinat per enfilar-me a les parts més altes, jo ho he fet per una pala d’inclinació moderada per guanyar la Serra de Puig Farinós que m’ha portat dalt el cordal passant just pel costat de la Roca de Colom. La temperatura era alta i la neu tova, no m’han ni calgut els grampons per superar el fort pendent.

Un cop situat a la Serra de Campcardós, formada per un llom ample d’enormes extensions de pendents suaus, es tracta de seguir-la en sentit oest, primer passant a tocar el Puig Farinós (2572m), pel Pedró de la Tosa (2695m) i finalment pel Puigpedrós (2915m), per enllaçar aquests cims passarem pel Pla dels Empedrats i pel Planell de Campcardós.

El descens el farem per la ruta habitual de pujada al Puigpedrós (2915m) pel Serrat de les Perdius Blanques on enllaçarem amb el Gr11 fins el Refugi de Malniu (2130m) i d’aquí al Refugi de la Feixa (2160m) fins arribar de nou a l’estació d’esquí nòrdic de Guils.

Hi havia neu suficient, tot i que podria estar millor. Les altes temperatures i el fet de tenir que començar la ruta passades les 9h, m’han fet utilitzar més temps del que tenia previst, el motiu: la neu era tova i els grampons han estat de poca utilitat, tenint que utilitzar les raquetes en la major part de l’itinerari, fet que ha incrementat la duresa i per tant, el cansament físic, tot i que he pogut arribar dins de l’horari de tancament de l’estació. Per això serà molt important planificar horaris en funció de les condicions del terreny.

La temperatura ha estat molt alta, a la cota 2900m hi havia només -3ºC i el sol escalfava de valent, fet que es notava també a la neu. Esperem que tinguem temperatures normals per l’època per tal que el gruix es pugui mantenir.

Sobre el paisatge tinc que dir que m’he retrobat novament amb el silenci d’hivern, la solitud del moment, envoltat d’un mar de muntanyes tenyides de blanc amb els cims més alts ben visibles: Carlit, Tossa Plana de Lles, Comapedrosa, Montmalús, Puigpedrós de Lanós, Coma d’Or, Fontviva, Fontnegra... un espectacle visual que feia de les aturades per reposar, un autèntic privilegi.

Ja tenim el pirineu ben enfarinat, com més ubicat cap al nord més blanc està. Com sempre, em quedo amb l’enorme silenci que ens porta l’hivern, un entorn ple de vida que ara esdevé aturat, el repós de la hivernació, només paisatges blancs enmig d’un entorn de solitud únic que només dóna l’hivern. Moments de pau interior per reflexionar, gaudir del moment i carregar-se d’energia. Més tard o més d’hora, tornaré a retrobar-me amb el silenci d’hivern!

Mapa del recorregut

Mapa de relleu

Començo la ruta a les 9h en punt, cumplint amb els horaris de l'estació d'esquí nòrdic de Guils Fontanals. Massa tard pel meu gust i fort condicionant per l'estat de la neu. Al fons, des del mateix aparcament ja veig el cordal que hauré de guanyar

L'inici de la ruta és seguint un dels itineraris per raquetes de neu de l'estació, marques amb punts vermells i sempre en sentit nord. Això em costarà un peatge de 3,5€

Fa dies que no neva, però la neu persisteix dins del bosc

Al refugi de les Cases (1800m) deixo l'itinerari per raquetes de l'estació i agafo un corriol que passa per darrera del refugi

Aquest corriol em porta a una pista d'esquí nòrdic, també itinerari de l'estació. La segueixo caminant per la vora amb molta cura de no malmetre la pista. Sóc a la zona dels Clots

He deixat la pista nòrdica, a partir d'ara començo a caminar per terreny intuitiu, vaig guanyant desnivell de forma continuada després d'un inici de molt ben fer. Mirada enrere cap a França, amb el vessant nord de les muntanyes de Núria al fons i el bonic poble de la Tor de Querol en primer terme

Em vaig aproximant a la paret sud d'aquest petit circ que tanca la Serra de Puig Farinós per l'esquerra. El pendent es suavitza. Moment d'escollir per on pujar, la pala que es veu a l'esquerra al costat del bosc serà la millor opció. L'aproximació la faré seguint el curs del Rec del Gespetar

En aquesta zona, ja fa anys va haver-hi un accident d'aviació i encara es poden trobar restes de l'avió

Arribo a la base de la pala, a partir d'ara el desnivell i l'esforç serà constant per arribar als voltants de 2300m

Són poc més de les 10h, cal dir que m'he afanyat per poder trobar la neu dura. Però no ho estava massa, he pogut pujar bé amb les raquetes però la fusió es començava a notar

Ja sóc dalt la Serra de Puig Farinós, tot el recorregut fet per arribar fins aquest punt

Ara segueixo guanyant alçada amb bona pendent però sense terreny exposat. Circulo per la Serra de Puig Farinós que enllaça amb la Serra de Campcardós. A l'esquerra despunta el Pedró de la Tosa (2695m)

Cap al sud veiem els boscos de Guils de Cerdanya amb el Pla de la Feixa al fons, que el creuaré durant la tornada

Dalt la Serra de Campcardós, ara circulo en sentit nord-oest encara amb pendent moderat, no perdo de vista el Pedró de la Tosa (2695m) a l'esquerra

Paro a menjar una mica, no fa vent i el sol escalfa. He buscat un roc on pogués reposar bé i gaudir del moment mentre recuperava energies. De sobte, la incomoditat de sentir-me observat enmig d'aquesta solitària immensitat, desinteressadament busco amb la mirada fins que el trobo, allà quiet, observant-me a cada moviment totalment immòbil, imposant respecte. Sóc a casa teva penso, i només puc mostrar-te gratitud

Cap al nord-est s'imposa el Massís del Carlit amb la seva aresta sud a l'esquerra que baixa fins el Coll dels Andorrans, el Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m) i les dues puntes que formen els Pics de Collroig (2804m-2833m)

Cap al nord destaca la Coma d'Engràcies i el Puigpedrós de Lanós (2842m), el Coma d'Or (2826m) i el Pic de Fontviva (2673m) a la dreta. Aquests dos darrers, visitats l'any passat en una bonica hivernal que voltava tota aquesta fantàstica zona

Darrers metres d'ascens costerut abans d'entrar al Pla dels Empedrats. Veiem el recorregut desfet, encara no m'he tret les raquetes de neu, que per cert ja és ben tova

En aquest àmpli llom, el meu recorregut pel Pla dels Empedrats era més pel vessant sud proper a Catalunya, de sobte veig al fons unes fites on m'arribo que m'han fet pensar que era el Puig Farinós (2594m), però segons els mapes aquest es situa més aprop del vessant de França, no em quedava molt lluny però he preferit continuar pel cordal direcció el Pedró de la Tosa (2695m). Ja tindré l'excusa per tornar-hi!

Vessant sud ceretà, on es veu tot el recorregut que he fet d'aproximació, que va per l'esquerra de la imatge. Al centre, damunt del la zona boscosa s'intueix l'estació d'esquí nòrdic de Guils, on he iniciat la ruta. A la dreta el Pla de la Feixa. Al fons a l'esquerra el Puigmal (2910m), al fons a la dreta el Puigllançada (2409m) i la Tosa d'Alp (2536m)

Cap al nord, mirada cap a França amb la Vall de Campcardós a les parts profundes i el Pic de Fontfreda (2738m) com a primera muntanya destacada d'un llarg i abrupte cordal de cims importants, que guarden la Vall de Campcardós pel seu vessant nord

La Vall de Campcardós es va endinsant fins culminar a la Portella Blanca d'Andorra (2521m) punt fronterer entre Catalunya, Andorra i França. Els tres Pics de Fontnegra (2854m-2879m-2835m) són ara els protagonistes que tanquen el vessant nord de la vall

Segueixo caminant pel Pla dels Empedrats per terreny estable i còmode en direcció el Pedró de la Tosa (2695m) que es veu al centre de la imatge. Al fons, la punta del Puigpedrós (2915m) m'espera

Inevitable gaudir del paisatge francès. A la part inferior el poble de Porté Puymorens i la carretera que puja al Coll de Puymorens

El Pla dels Empedrats és un enorme espectacle. Sembla mentida que pugui haver-hi tant extensa planúria en un cordal de tanta alçada

El Padró de la Tosa (2695m) ja queda ben aprop, al fons el Puigpedrós (2915m)

Cap al sud, després del Puigllançada i la Tossa d'Alp, la Serra de Moixeró i l'inici de la Serra de Cadí. A la part inferior l'estany de Malniu que tot just feia una setmana havíem visitat

Cim del Padró de la Tosa (2695m), sembla que les raquetes ja formen part del meu cos...

Espectaculars les parets del Fener de l'Ós que cauen cap al vessant de la Cerdanya. Al fons el Puigpedrós (2915m), proper objectiu

Després d'un petit descens, entro al Planell de Campcardós, encara que no ho sembli, el Puigpedrós (2915m) encara queda lluny, més de 2 km's el separen del Padró de la Tosa (2695m). Amb paciència vaig avançant per aquest paisatge tenyit de blanc dins d'un entorn màgic

Als darrers metres augmenta el pendent però el tram és curt. Arribo al cim del Puigpedrós (2915m), sostre de la Província de Girona i amb els nous recàlculs de l'ICC, cim més alt de la Cerdanya catalana. El vent fa acte de presència tot i no molestar

Cap a l'oest s'obren els paisatges del bonic circ dels Engorgs. A l'esquerra al fons, la Tossa Plana de Lles (2905m), davant seu el Pic de la Muga (2859m) i als seus peus la Portella d'Engorgs (2691m). La Tosseta de l'Esquella (2869m) al centre de la imatge i els Pics d'Engorgs (2832m-2818m) marxant per la dreta amb l'estany Llarg glaçat als seus peus

Enllaçant cap al sud, la carena que enllaça amb el Circ dels Engorgs amb el cim de la Carbassa (2738m), la Portella del Torer (2657m) i el Bony del Manyer (2808m) a la dreta, per sota fa camí la Vall de Meranges

Cap al sud, la ruta habitual de pujada a la dreta de la imatge i tot el llom nevat pel qual he arribat fins aquí

Espectacular el Massís del Carlit es miri per on es miri

Zona de Porte Puymorens amb el Puigpedrós de Lanós (2842m) i el Coma d'Or (2826m)

Cap al nord hi trobem les muntanyes d'Andorra, destaca en primer terme el Pic de Montmalús (2774m) amb el Comapedrosa (2943m) imposant-se al fons. Sembla que en aquesta zona hi tenen més neu

Recorregut que hauré de fer de baixada, per la ruta habitual la zona plàcida de les Molleres de Puigpedrós, al fons el Pirineu Oriental amb el Puigmal (2910m) com a punt més alt

El dia és assoleiat, molt bona temperatura i sense vent. Massa calor pel meu gust però content perquè encara hi queda un nivell de neu acceptable. La vall de Meranges va perdent alçada cap al sud

Molt còmode la baixada pel pla de les Molleres de Puigpedrós. La neu encara aguantava bé i he decidit treure els grampons, més aviat per fer el fet. Descens ràpid

Abans de seguir perdent alçada, m'aturo a fer una darrera mirada a una de les estampes que més m'han agradat de totes les que he vist. Pic Carlit (2921m), Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m) i els dos Pics de Collroig (2833m-2804m)

Baixant pel Serrat de les Perdius Blanques, ara amb fort pendent fins arribar al pla que es veu al centre

M'aturo a fer un descans i posar-me de nou les raquetes ja que arribo a zona intermitent de neu. Les vistes són sensacionals, la Serra de Calm Colomer amb el cim de la Carbassa (2738m) a l'esquerra i el Bony del Manyer (2808m) per la dreta

Fa poc que he enllaçat amb el Gr11, arribant al refugi de Malniu amb l'estany Sec glaçat

Refugi de Malniu (2130m) amb entorn nevat. Bastanta afluència de gent, sobretot per fer la pujada a l'estany de Malniu

Passat el Refugi de Malniu, el Gr11 enllaça amb el sender que puja a l'estany de Malniu, indicat amb marques grogues, poc després deixo l'itinerari que puja a l'estany de Malniu i em dirigeixo en sentit est per un terreny bastant planer

Enllaço amb pista forestal ben nevada que em portarà fins el bonic Pla de la Feixa, el creuaré per dirigir-me a la zona boscosa que es veu al fons

Creuat el Pla de la Feixa, inicio el descens enmig del bosc alternant zones al descobert. He arribat poc abans de les 17h, quan teòricament es tanca l'estació d'esquí nòrdic i amb ella, la carretera. Tot un descans, ja que per desgràcia meva, he tingut que controlar els horaris. Al final avui els de l'estació han treballat fins tard i he pogut desar les eines i canviar-me la roba amb tranquil.litat. El dia ha estat esgotador, però m'emporto una sensacional jornada d'alta muntanya!