CIMS NORD DE LA VALL DE CAMPCARDÓS I L'ORRI DE LA VINYOLA

Alçada mínima:  1990m

Alçada màxima: 2877m

Distància: 22,75 km

Temps empleat: 9h (parades incloses)

Desnivell + : 1606m

Desnivell - : 1633m

Pic d’Envalira (2823m) – Pic Negre d’Envalira (2818m) – Pic de Fontnegra Occ. (2852m) – Pic de Fontnegra Central (2877m) – Pic de Fontnegra Or. (2830m) – Puntes de la Vinyola (2814m-2820m) – Pic de les Valletes (2793m) – Pic de Fontfreda (2738m)

Acabo d’arribar d’un dia sencer a l’alta muntanya. Estic cansat, però he volgut escriure el reportatge amb les sensacions encara ben vives.

Estic content, amb un mes he pogut ratllar de la llista dos objectius que tenia des de feia temps i la sortida d’avui ja és una realitat. Tot i que ja havia fet tots els cims anteriorment, el fet d’haver estat a la zona fa que sempre et quedi el cuquet d’enllaçar-los tots. Després de demanar informació a en Manel Figuera (un gran muntanyenc, escriptor de muntanya i col·laborador amb editorials cartogràfiques, sens dubte un dels meus referents), em va comentar que no hi havia trams complicats, potser algun flanqueig exposat, més enllà de donar per fet que és una ruta que requereix certa experiència, amb bones estones circulant sense camí evident, però en una ruta tant llarga i amb tants cims, sempre es plantegen incògnites que no es resolen fins que s’ajunten muntanya i muntanyenc.

La ruta d’avui és circular, per sort tinc el privilegi de sortir de 2000m d’alçada, que no sempre és possible. D’aquelles que circulen hores en alçada per un cordal, fet que fa sumar cims amb relativa facilitat. 
L'inici a la localitat andorrana del Pas de la Casa. D’aquí, per camí ben fresat i senyalitzat, a guanyar el Coll dels Isards i el Port de Fontnegra (2654m), per començar l’ascenció als dos pics d’Envalira. De fet aquests dos pics anaven en direcció oposada a la circular, però valen la pena i només suposava allargar dos quilòmetres més la ruta per poc desnivell.

Novament al Port de Fontnegra (2654m), segueixo pel cordal en sentit est, sempre pel vessant sud, estones corriol fresat però moltes altres no i amb fites ocasionals. He comés l’error de fer el flanqueig més per sota del que ho hauria d’haver fet, per sort, solventar aquesta mala decisió no m’ha portat perdre massa temps. El punt més delicat d’aquest flanqueig queda sota el Pic de l’Esquella (2781m), es veu exposat però tampoc fora de lo normal, però he vist que es perd una mica d’alçada. Jo he optat per una opció que vaig llegir d’un altre muntanyenc, que consisteix en guanyar el collet (que ens ve de pas) que queda a l’esquerra del Pic de l’Esquella (2781m), per guanyar-lo només em desviaré uns pocs metres en ascens fins dalt de tot del cordal. En aquest collet, em situo al vessant nord, on un corriol còmode em permetrà creuar i superar les possibles dificultats del vessant sud sense perdre alçada. Sembla mentida que pugui existir aquest corriol al vessant nord amb les caigudes que hi ha, però és ben verídic i no comporta cap dificultat.

Superat aquest tram ja tenim el primer Pic de Fontnegre Occ. (2852m) a tret, el guanyaré superant una zona d’enormes blocs en ascens. Posterior baixada fins la Portella de les Valletes (2796m) per superar novament en ascens el Pic de Fontnegre central (2877m), el més alt dels tres i punt més elevat del dia. Repetiré la jugada per superar el Pic de Fontnegre Or. (2830m). Després, una llarga i suau baixada fins el Coll de l’Orri de la Vinyola (2723m) per tornar a encadenar un seguit de pujades i baixades, primer a les Puntes de la Vinyola (2814m-2820m), després al Pic de les Valletes (2793m) i per últim, al Pic de Fontfreda (2738m).

El descens, el faré per una de les canals nord que baixen del Pic de Fontfreda (2738m) en direcció el Circ de l’Orri de la Vinyola. Aquesta serà el segon escull complicat a superar durant la jornada, caldrà no equivocar-se i agafar una canal que hi hagi herba i no pedres, pel risc a esllavissades degut a l’elevada inclinació. Arribat al Circ, caldrà estar molt atent amb les fites, ja que esdevé una zona caòtica plena de blocs i nerets, no trobar el camí a seguir es pot fer molt llarg i més tenint en compte que ja porto hores caminant. Superada aquesta zona, aniré a creuar un telefèric que puja de l’estació d’ski Porte Puymorens, per creuar al vessant nord. Ho faré bastant més a la dreta del Pic de la Mina (2683m) fàcilment reconeixible. El vessant nord consisteix en un llarguíssim flanqueig per terreny indefinit a l’inici, i més fresat al final, per la zona de les antigues mines de Puymorens, aniré creuant torrents en direcció oest fins guanyar uns pocs metres on ja veuré el Pas de la Casa ben aprop.

La zona de Puymorens és pur espectacle pirinenc, ja sigui per aquest vessant proper a Andorra, o més a l’est amb tota la zona del Massís del Carlit. Avui la ruta ha estat llarga i exigent, em quedo amb lo solitari que és aquest indret (no he trobat ningú en tot el dia), el bonic verd llampant amb què m’ha rebut la zona i les formes de les muntanyes que cauen vertiginosament cap al vessant nord, formant zones tant boniques com el circ de l’Orri de la Vinyola o tancant la màgica Vall de Campcardós pel sud.

Com una formiga, em vaig movent enmig de la immensa natura, el regne de la muntanya m’obre les seves portes i amb dies com aquest, és un plaer i un luxe poder-ne formar part, només puc agrair-ho d’una manera: respecte i estimació per deixar-me fer, i per molts anys poder seguir suportant aquests esforços que tant compensen!
S'acosten les vacances d'estiu, s'acosten uns dies on la muntanya és la protagonista i no me'n separo ni un moment, en tinc ganes!

Mapa del recorregut

Mapa de relleu

Són les 7:30h i parteixo del petit poble andorrà del Pas de la Casa. Això em garantirà guanyar més de la meitat del desnivell amb ombra i fresca

Vaig seguint el curs dels remontadors de l'estació d'esquí. Em dirigeixo cap al Pic de les Abelletes (2600m) que vorejaré per la dreta en busca del Coll dels Isards

Arribo a la zona de l'estany de les Abelletes, un indret molt bucòlic

Em vigilen des d'un bon punt de guàrdia. Al fons el Pic de les Abelletes (2600m), continuo en ascens

El camí és fresat, encara hi havia les senyals indicadores de la cursa de muntanya ultra trail d'Andorra feta recentment. Al fons ja diviso el Coll dels Isards

Tota la pujada que porto feta des del Pas de la Casa fins el Coll dels Isards

Arribat al Coll dels Isards, encara em quedarà superar un altre port per situar-me dalt del cordal principal: el Port de Fontnegra (2654m). El sender puja flanquejant per l'esquerra, transita per la zona ombrívola fins arribar dalt del port, just on s'ajunten l'ombra i la claror

Darrers metres abans d'arribar al Port de Fontnegra (2654m)

Coll dels Isards amb el Pic de les Abelletes (2600m) a la seva dreta, vista des del Port de Fontnegra (2654m)

Ja tinc els dos Pics d'Envalira a la vista, cap a ells vaig

Ja sóc dalt del Pic d'Envalira (2823m). Cap al sud la Portella Blanca d'Andorra (2517m) que divideix la Vall de Campcardós per l'esquerra i la Coma d'Engaït per la dreta. Damunt seu, la Tosseta de l'Esquella (2869m)

La llarga i immensa Vall de Campcardós marxa cap a l'est. Des de dalt el cordal que la tanca pel nord, m'oferirà unes estampes sensacionals

Cap a l'oest, varis coneguts, com la Muga (2861m), darrera seu la Tossa Plana de Lles (2905m), pel centre el Pic d'Engaït (2776m), Bony d'Envalira (2681m), Pic dels Pessons (2864m) per la dreta...

Baixada ràpida i pujada curta fins el Pic Negre d'Envalira (2818m)

El Circ dels Pessons vist des del Pic Negre d'Envalira (2823m)

Pic Alt del Cubil (2833m) i Pic Baix del Cubil (2704m) tancant el circ dels Pessons pel nord. Al fons el massís de la Pica d'Estats

Torno a devallar fins el Port de Fontnegra (2654m) per començar la circular. Ja es poden veure la majoria de cims que assoliré, destacant pel centre els Pics de Fontnegra i marxant per la dreta la Vall de Campcardós

Espectacular el vessant nord del Pic d'Envalira (2823m) vist des del Pic Negre d'Envalira (2818m)

Ja estic en ple flanqueig per camí poc evident, poc fresat i ocasionalment fitat. Capçalera de la Vall de Campcardós amb la Tosseta de l'Esquella (2869m), la Portella Blanca d'Andorra (2517m), l'estany de les Passaderes i la Serra de Cadí al fons

Cada vegada vaig deixant més lluny els Pics d'Envalira

Verdes pastures i el capritxós curs que segueixen les aigües al fons de la Vall de Campcardós

Sense donar-me'n massa, durant aquest primer tram de flanqueig, m'he anat allunyant del cordal perdent alçada. Per sort ho he pogut solventar a temps i una àmplia aresta m'ha tornat a col.locar al lloc on tenia que ser. La cara positiva és aquesta bonica imatge del Pic de Fontnegra Occidental (2852m) amb la punta del pic Central (2877m) que sobresurt al centre de la imatge. Al fons a la dreta una de les Puntes de la Vinyola

Recupero el sentit correcte del recorregut i de seguida veig el tram més exposat del flanqueig. En primer terme tenim el Pic de l'Esquella (2781m) i darrera seu el Fontnegra Occ. (2852m) i el Central (2877m). El sender del vessant sud flanqueja per sota el Pic de l'Esquella (2781m). Jo he optat per guanyar el coll que es veu abans d'arribar a aquest pic, per sobrepassar-lo pel vessant nord on s'intueix un sender que em permetrà creuar aquesta zona amb comoditat

Sender bastant fresat i còmode però amb un pati digne del millor pirineu

Sobrepassat el Pic de l'Esquella (2782m) arribo a aquesta bonica zona plana on ja endevino el camí fins el Pic de Fontnegra Occ. (2852m)

Pic de Fontnegra Occidental (2852m) amb la zona dels Pessons al fons

Des d'aquí ja veig el Pic de Fontnegra Central (2877m), proper objectiu, entre els dos, la Portella de les Valletes (2796m)

Ja sóc dalt del Pic de Fontnegra Central (2877m), el més elevat dels tres i punt més alt del dia. Des d'aquí ja veig el Pic de Fontnegra Or. (2830m) a la part inferior esquerra de la imatge, i tot el recorregut que em queda fins arribar a l'altiplà del Pic de Fontfreda (2738m), al fons destaquen els grans de la Cerdanya francesa que mencionaré a mesura que m'hi vagi acostant

Vaig voltant el Pas de la Casa pel sud. A l'esquerra queda l'Estany de les Abelletes que he creuat d'inici

Fent via cap al Pic de Fontnegra Or. (2830m)

Pic de Fontnegra Or. (2830m), cinqué cim del dia i el més baix dels tres Fontnegres

Espectacular el vessant nord del Pic de Fontnegra Central (2877m), vist des del Fontnegra Or. (2830m). Al fons a la dreta sobresurten els dos Pics d'Envalira que cada vegada queden més lluny

Ara segueixo flanquejant i per una estona deixo les pujades i baixades trenca-cames constants. Per sender fresat, planer i còmode arribaré al Coll de l'Orri de la Vinyola (2724m) que ja es divisa al centre de la imatge. Un cop aquí encararé les dues Puntes de la Vinyola (2814m-2820m) que ja es divisen

Sóc al Coll de l'Orri de la Vinyola (2724m). Des d'aquí, marxa en sentit nord la cresta que ens portaria al Pic de la Mina (2683m), primera i alternativa per escurçar el recorregut de forma notable. Les cames aguanten, el dia és llarg, vaig ben aprovisionat d'aigua i menjar i a més, no m'espera ningú. Segueixo amb els objectius marcats gaudint de l'alta muntanya

Ja sóc dalt de la primera Punta de la Vinyola (2814m). Des d'aquest punt veig part del recorregut deixat enrere amb el Coll de l'Orri de la Vinyola (2724m) a la part inferior, seguit dels Pics de Fontnegra i la cresta que porta al Pic de la Mina (2683m) marxant per la dreta

Al mateix moment s'obra el nou recorregut que hauré d'afrontar: baixada directe per tornar a guanyar alçada fins assolir la segona Punta de la Vinyola (2820m). A l'esquerra es veu l'altiplà del Pic de Fontfreda (2638m) i les inclinades canals per on baixaré fins el circ de l'Orri de la Vinyola

Cim de la segona Punta de la Vinyola (2820m) i setè cim del dia

Des d'aquest punt es deixa veure el Pic de les Valletes (2793m), per assolir-lo intentaré despenjar-me el menys possible seguint per la part alta del cordal

Mirant enrere i en primer terme, veig la primera Punta de la Vinyola (2814m) on acabo d'estar

Mirada cap al Massís de la Pica d'Estats

Ja sóc al Pic de les Valletes (2793m), des d'aquí es mostra l'escarpat vessant nord de la segona Punta de la Vinyola (2820m) amb caiguda cap al circ

Circ de l'Orri de la Vinyola. D'aquí a una estona estaré circulant per aquest extens pedregar que es divisa a les parts més profundes del circ

Recorregut que em queda fins el Pic de Fontfreda (2738m), que oficialment queda situat a la dreta de l'altiplà. Ara toca baixada i posterior pujada molt suau que m'anirà genial per recuperar-me una mica d'aquest nou trenca-cames que m'ha permés guanyar els cims més alts del circ de l'Orri de la Vinyola. Les canals que agafaré pel descens cauen vertiginosament cap al circ. Aquesta perspectiva és inmillorable per escollir la canal de baixada, ho faré just pel costat esquerra de la primera pala de terra que es veu a la imatge

El Puigpedrós (2915m) vist des del Pic de les Valletes (2793m) amb la punxa del Roc Colom (2724m) a la seva dreta. Què petita que es veu enmig de tanta immensitat

Són les parets que tanquen la Vall de Campcardós pel sud. A l'esquerra Roc Colom (2724m), al centre la Portella de Meranges (2634m), a la dreta el Pic Oriental d'Engorgs (2819m). Al fons els dos Bonys del Manyer (2806m-2809m) i al fons a l'esquerra el Pic de la Carbassa (2735m)

Arribo al Pic de Fontfreda (2738m), novè i darrer cim de la jornada

Gran dia meteorològicament parlant i de gran visibilitat. Cap al nord-oest, per l'esquerra el Massís de la Maladeta amb el rei Aneto (3404m) i per la dreta el Massís de la Pica d'Estats (3143m)

Cap al nord-est, a l'esquerra el Puigpedrós de Lanós (2842m) i el Puig de Coma d'Or (2826m), per la dreta el Carlit (2921m), el Pic de les Xemeneies (2878m) i el Pic de Collroig Oriental (2804m)

Molt avall queda la petita localitat francesa de Porté

I una mica més a l'esquerra, a la part inferior el marcat Coll de Porté Puymorens amb la Coma d'en Garcia endisant-se cap al nord amb el Tossal Mercader (2547m) per l'esquerra i el Pic de Querforc (2585m) que el precedeix. Al fons destaca el Pic d'Auriòl (2695m)

He iniciat el descens i vaig en busca de la canal de baixada escollida. Des d'aquest punt tinc una bonica perspectiva de gairebé tot el recorregut que porto fet, passant per les Puntes de la Vinyola, els Fontnegres i els Pics d'Envalira al fons a la dreta

Encara una imatge més de la zona del Carlit: per l'esquerra la Serra de Fontviva que culmina amb el Pic de Fontviva (2673m), al centre s'eleva el Carlit (2921m) amb el Coll dels Andorrans (2749m) i el Pic de les Xemeneies (2878m) a la seva dreta. A la part inferior es deixa entreveure l'estany del Passet

Cap al sud marxa la Vall del Querol

Inici de la canal de baixada del Pic de Fontfreda (2738m) amb bones vistes de la zona per on he transitat

Baixada molt inclinada on cal agafar-s'ho amb calma i mirar bé on posem els peus per no ensopegar, però mica en mica es va fent bé. A mesura que vaig endinsant-me al circ, es van obrint noves perspectives de les canals que s'enfilen fins les parts més altes dels pics que el tanquen

Intentant baixar sempre per les zones herbades per evitar esllavissades pel fort pendent. Al fons destaca el Pic de la Mina (2683m)

Canal de baixada superada, arribo a un petit pla on paro a menjar una mica per recuperar forces, ara tocarà jugar a saltar blocs de pedra intentant seguir les poques fites existents que em guiaran pel millor camí possible enmig de tant pedregar

Mica en mica vaig sortint del circ esquivant les dificultats del fet de no circular per camí fresat. Vaig arribant a les zones herboses que es veuen al fons de la imatge on m'hi trobaré els telefèrics que pugen de l'estació d'esquí de Porté Puymorens

Espectacular imatge del Circ de l'Orri de la Vinyola amb una de les seves puntes per la dreta i les canals de baixada del Pic de Fontfreda (2738m) per l'esquerra

Ja he saltat al vessant nord on un llarg i planer flanqueig em permetrà tancar la circular

Creuaré varis torrents com el Rec del Baladrar a la imatge

Aquí es veu part d'aquest llarg flanqueig que tret del primer tram, circula per un sender planer de molt bon fer i envoltat d'un verd primaveral

Terreny de pastures, on en aquesta època sembla que troben la felicitat amb pastures tendres i aigua per tot arreu. Al fons destaca el Pic d'Auriòl (2695m) i per la dreta el Tossal Mercader (2547m)

Última mirada enrere per despedir-me d'aquestes muntanyes que m'han acompanyat durant el dia

Després de superar un petit turó, de seguida veig el Pas de la Casa, he enllaçat amb la HRP (Alta Ruta Pirinenca) i només em quedarà davallar una cinquantena de metres per tancar aquesta sensacional volta