Alçada mínima: 1669m
Alçada màxima: 3107m
Distància: 19,8 km
Temps empleat: 9h44m (aturades incloses)
Desnivell + : 1575m
Desnivell - : 1567m
BAÑOS DE BENASQUE – IBONS D’ALBA – PIC D’ALBA
(3107m) – PADERNA – REFUGI DE LA RENCLUSA (2140m) – LA BESURTA – LLANOS DEL
HOSPITAL – BAÑOS DE BENASQUE
Darrera sortida al Pirineu aragonès i potser la millor, visitant el
Massís de la Maladeta amb el Pic d’Alba (3107m) com a principal objectiu. Com
que cal aprofitar la sortida, aprofito per fer una circular que em permetrà
gaudir de la Vall d’Alba i de gran part de la zona de Paderna.
El Pic d’Alba (3107m) és el cim més elevat de l’extrem occidental del
Massís de la Maladeta, per aquesta zona, a l’oest hi trobem la Vall d’Alba que
ens ofereix dos bonics estanys amb l’espectacular cresta d'Alba o cresta dels quinze gendarmes
que la tanca pel nord separant-la de la Vall de Cregueña, per la zona sud hi
trobem Paderna amb els seus contrastos de colors i bonics cims.
La ruta la començo a Hospital de Benasque. El sender de seguida
s’enfila brutalment per la Canal del Turonet, sempre paral·lel al torrent. Dic
brutalment perquè hi ha un parell o tres de zones amb cordes i cadenes per
ajudar a superar el fort pendent. Després més suau, i en pujada sostinguda de
bon fer fins el primer Ibón d’Alba. A partir d’aquí el sender es va perdent i
l’herba deixa pas a la blanca pedra.
Després de passar uns metres per sobre del segon Ibón d’Alba em vaig
decantant cap a l’esquerra per guanyar el cordal, molt atent a les fites per no
perdre la direcció correcta. Guanyat el cordal encara em queden dos-cents
metres de desnivell fins el cim. Vaig pujant per una pedrera cada vegada més
descomposta seguint traces de camí i fites fins arribar a la poderosa cresta.
Després de passar la curta però aèria cresta, arribo al Pic d’Alba (3107m) on
esmorzo i disfruto del paisatge durant llarga estona, totalment sol.
La baixada la faré desfent els dos-cents metres de desnivell i seguiré
la cresta en sentit sud, on una llosa amb una corda em permetrà saltar al
vessant de Paderna mitjançant una canal molt trencada i amb molta pendent.
Desfeta la canal, només quedarà el llarg descens per la Pleta de
Paderna enmig d’un enorme pedregar que vaig sortejant amb paciència, jugant a
buscar les zones més estables. Arribat al Ibón de la Renclusa enllaço amb el
plàcid sender que em baixarà fins el refugi de la Renclusa (2140m) i d’aquí, a
la Besurta. Després només caldrà seguir pel Gr 11.5 i planejar suaument fins
arribar al punt d’inici.
La Maladeta és un espectacle, per a mi molt millor que la resta de massissos
pirinencs. Les seves inestables crestes formades pels grans blocs de pissarra
que s’agrupen com un castell de cartes, les seves agulles que sembla que
s’aguantin sense base estable i tot això, tenyit per aquest color ocre que li
dona aquest toc abrupte i tenebrós digne del Pirineu més alt.
Puc dir que ha estat un plaer passejar-me per allà dalt i alliberar la
meva mirada, perquè en totes direccions hi ha sensacional paisatge per veure.
Aferrant-me al moment, intento exprimir al màxim les sensacions que m’ofereix
aquesta zona tant bonica. Em sento petit enmig de tanta immensitat, però
l’esforç m’ha ofert tal recompensa que a la vegada em sento fort i gratament
alliberat.
Sensacions difícils de transmetre al Pirineu més alt, espero tornar-hi
aviat perquè m’ensenyi totes les sorpreses que em té amagades!
Mapa del recorregut
Mapa de relleu
Arribo a l'hotel balneari de Baños de Benasque just quan comença a clarejar
El sender flanqueja suaument travessant una tartera de pedra
Després d'uns cent metres, un indicador em desvia en sentit est. Pel cartell ja s'intueix el que vindrà
Una forta pujada, amb molt de pendent, s'endinsa per la Canal del Turonet sempre ben aprop del torrent
Un parell o tres de passos amb cadenes per ajudar a superar el pendent i molt adients en cas de terreny moll
Superada la Canal del Turonet, entro en zona àmplia i oberta en la qual planejo una estona. Perfecte després de tanta pujada seguida. Al fons el Embalse de Paso Nuevo a tocar del Pla de Senarta i la carretera que transita de Benasque a la Besurta
Després del planeig, torno a guanyar alçada. El marcat sender m'ajuda a progressar. Al fons despunta el Mall Pintrat (2842m) visitat un parell de dies abans
Arribo al clot on hi ha instal·lat el primer Ibón d'Alba amb l'espectacular Vall d'Alba tancada per la poderosa cresta d'Alba o dels quinze gendarmes. El Pic d'Alba (3107m) ja despunta al fons a l'esquerra.
Molt animat, m'endinso ansiós per descobrir-ne les entranyes
Flanquejo l'Ibón per l'esquerra i vaig guanyant alçada enmig de traces de sender i fites. Circulo en sentit sud-est en una zona molt tancada que em permetrà fer tot l'ascens sense l'escalfor del sol
Festival d'aigua per tot arreu
El recorregut gira suaument cap a la dreta, es perd la traça en favor del pedregar granític. Cal anar amb compte amb les fites i obviar les canals que s'enfilen directes.
Arribo al segon Ibón d'Alba, passo uns metres per sobre
Em vaig apropant a la capçalera de la Vall d'Alba. Per la dreta s'obre la Bretxa d'Alba que ens portaria al vessant de Cregueña, però jo vaig per l'esquerra a buscar el llom que baixa del Pic d'Alba (3107m) visible a l'esquerra
Pic d'Alba (3107m) al fons. he d'anar a buscar el blanquinós coll que es veu a l'esquerra del cim. L'aresta de l'esquerra em separa del vessant occidental de la zona de Paderna que veuré més tard
Molta pedra a les parts més altes, però el recorregut fitat és llest i alterna pedres amb petites zones herbades per fer millor la progressió
Per la dreta del Pic d'Alba (3107m) marxa la imponent cresta d'Alba o dels quinze gendarmes de molt renom al Pirineu pels escaladors experts
Vaig contar un parell de cordades. Amb una d'elles em vaig creuar i saludar tot just desfeta la petita cresta que porta al Pic d'Alba (3107m). Ha de ser sensacional dominar aquest esport
El que porto fet de pujada, el sol encara no m'atrapa. Al fons despunta el Massís del Perdiguero (3222m) amb l'espectacular Vall de Remuñe, per la dreta despunta el Mall Pintrat (2842m)
Pic d'Alba (3107m) vist des de la Vall de Remuñe uns dies abans
Vaig guanyant alçada que em permet veure una visió global de la Cresta d'Alba o dels quinze gendarmes que tanca la Vall d'Alba pel sud
Vaig progressant. Tot i sempre estar visible l'objectiu, costa guanyar distància
En aquest punt em costa trobar les fites, estic a les parts més elevades i és important no perdre la direcció correcte. Vaig movent-me dreta, esquerra i desfent una mica el recorregut per trobar el bon camí
La pedra es fa petita, aparèix terreny trepitjat i fins hi tot amb traça de sender, estic apunt d'arribar al cordal
Arribo dalt el cordal i miro per on he pujat amb el segon Ibón d'Alba bastant avall
En aquest punt paro a menjar alguna cosa. He pujat gairebé sense aturar-me i vist el que em queda, he de menjar. Davant meu els dos-cents metres de desnivell que encara tinc fins arribar a l'objectiu del dia. Encararé el tema per l'esquerra per acabar guanyant l'aresta enmig de fort pendent
Sota meu la zona occidental de Paderna separada per una petita aresta per la Vall d'Alba. Tot i que no em surt recorregut al mapa, penso que s'hi podria baixar per fer una bonica circular coneixen la Vall d'Alba al complet. Al fons la Tuca Blanca de Paderna (2847m)
Els darrers 150m de desnivell coincideixen amb la ruta que puja per la Vall de Paderna desde la Renclusa, el recorregut està molt trepitjat i el que semblava ser una paret inflanquejable resulta ser molt menys. Les úniques dificultats recauen en el fort pendent enmig de terreny desfet
Fins que arribo en aquesta bretxa que m'ofereix vistes directes cap a la continuació del Massís de la Maladeta
Les vistes pel vessant que he pujat (per l'esquerra) són realment espectaculars. Al fons el Perdiguero (3222m) i la Cresta de Lliterola amb la Vall de Remuñe desfent l'alçada
Després d'una petita grimpada la cresta es torna horitzontal en un tram curt fins arribar al Pic d'Alba (3107m), que ja tinc a tocar
Aquesta petita cresta, tot i ser aèria en molts punts, es deixa fer. Només cal anar amb calma i fixar els moviments amb un mínim de seguretat.
Un detallat vídeo de com vaig passar la cresta:
Arribo al Pic d'Alba (3107m), no hi ha absolutament ningú. Esmorzaré la mar de tranquil degustant els paisatges a més de tres-mil metres d'alçada, no té preu!
Acabat d'esmorzar, trec el mapa per identificar tot el que veig. Cap al sud-est, la cresta segueix endinsant-se a les parts més altes de la Maladeta. Val la pena identificar totes les muntanyes que en formen part
Cap al sud, la capçalera de la llarga Vall de Cregueña amb una petita part de l'Ibón de Cregueña a la vista, el tercer més gran de tot el pirineu. Per l'esquerra despunta el Pic d'Araguells (3043m) i darrera seu al fons el Pic de Vallibierna (3067m)
Cap a l'oest la Vall de Cregueña segueix el seu trajecte fins arribar a les parts més fondes. Al centre, la cresta d'Alba o dels quinze gendarmes, separa les dues valls
Cap al nord ja puc divisar tota la Vall de Paderna per on faré el descens, ja veig que m'espera estona amb molta pedra. A la part central de la imatge, una mica a la dreta, on es veu més verd hi ha el refugi de la Renclusa (2140m).
Al fons a l'esquerra despunta la Tuca de Salvaguardia (2738m)
Zoom cap al refugi de la Renclusa (2140m), tot un trajecte per degustar fins arribar-hi
Segueixo estant sol, però encara em queda molt per fer. M'afanyo, acabo de veure varis grups que pujen pel vessant de Paderna i seria complicat trobar-los baixant la canal pel desprendiment de pedres. Deso trastos, desfaig el petit tram de cresta i em preparo pel que serà un llarg descens
Així es veu el Pic d'Alba (3107m) i la cresta d'Alba o quinze gendarmes, des del Mall Pintrat (2842m)
Després de baixar la paret principal, en comptes d'anar cap a la dreta de la imatge (per on he pujat), segueixo l'aresta principal que baixa del Pic d'Alba (3107m) per zona fàcil. La intenció és anar a buscar la canal que salta al vessant de Paderna, camino just per la zona més alta buscant el que es veu a la imatge, un tram amb corda que indica que estic a la canal correcta
Una corda que serveix de gran ajuda sobretot sobre terreny moll. La llosa és gran, de mal agafar-s'hi i amb molta pendent.
La canal i el seu fort pendent. No baixaré fins al fons, ho faré fins a la part central de la imatge on començaré un flanqueig cap a la dreta.
He trobat gent a peu de canal, els esperava i no pujaven, després de parlar, s'han refugiat darrera una gran pedra i he baixat amb molta cura fins el punt on es trobaven, després d'intercanviar informació, han renunciat i retrocedit, pensaven que el Pic d'Alba (3107m) quedava tot just superada la canal i no comptaven amb els dos-cens metres de desnivell més cresta que faltava per arribar-hi
La canal vista des de sota ja reflexa el fort pendent
Vaig baixant seguint les fites enmig de blocs, sota meu veig el Pic de Paderna (2622m), damunt seu la Tuca de Salvaguardia (2738m)
El cordal per on circulava a buscar la canal es transforma en aquesta bonica cresta anomenada Cresta de la Tuca Blanca
Continuació de la Cresta de la Tuca Blanca fins arribar a la Tuca Blanca de Paderna (2847m) i la Tuqueta Blanca de Paderna (2714m) sota seu. Espectacular paisatge de colors amb aquestes dues muntanyes sensacionals que brillen amb el seu blanc contrastat
Vaig baixant, per la dreta, cap al nord, les glaceres d'Alba i de la Maladeta es deixen veure, per l'esquerra la Cresta dels Portillons que separen aquesta zona de la glacera d'Aneto
Vaig baixant cap al vessant nord del Pic de Paderna (2622m) que ara mateix és la referència, poc abans d'arribar al seu coll, aniré cap a la dreta per superar un nou resalt en descens pronunciat
Tot el que porto baixat amb el Pic d'Alba (3107m) al fons. El caos de blocs granítics que porto baixat és total
Però per davant encara no s'acaben. Jugant a saltar pedres buscant el millor camí on no n'hi ha!
El refugi de la Renclusa (2140m) es va acostant però encara queda molt. Aquest és el resalt que superaré per l'esquerra, ara el paisatge s'alterna amb zones herbades. Em dirigeixo a la part central de la imatge
Gir a la dreta deixant el cordal del Pic de Paderna (2622m), era una opció fer-lo però m'hagués comportat no fer la circular completa i agafar un bus. Un bon motiu per tornar a la zona.
Al fons a l'esquerra la Tuca de Salvaguardia (2738m), a la dreta el Pico de la Mina (2709m)
El que queda de la glacera d'Alba
I el que queda de la glacera de la Maladeta, amb el Pic de la Maladeta (3308m) i el Pic de la Rimaya (3256m) damunt
Vaig arribant a les parts profundes de la vall, aprofito per refrescar-me i menjar una mica. Fa poc que he canviat pedres per sender fresat. Al fons, la Maladeta va quedant lluny
Passo per sota del Pic de Paderna (2622m) i en contemplo el seu bonic vessant sud-est
Arribo a la bonica pleta de Paderna, indret d'aigües tranquil·les amb un verd que aquest any no ha despuntat a la zona, per l'estiu tant sec que hi ha hagut
Els habitants del fons de la Vall de Paderna
Arribo a l'Ibón de la Renclusa o de Paderna, just damunt el meu cap hi ha el Pic d'Alba (3107m), tot un luxe poder capgirar les vistes a tant llarga distància
Vaig seguint l'anomenat torrent d'Alba amb una bonica mirada a la zona de Paderna que acabo de transitar, amb el vessant est del Pic de Paderna (2622m) que avui he vist del dret i del revés. Al fons destaca la Tuca Blanca de Paderna (2847m)
Segueixo per sender ben habilitat, ja tinc visible la distància que em queda fins el refugi de la Renclusa (2140m). A partir d'ara cada vegada m'aniré trobant més gent
Darrera mirada al Pic d'Alba (3107m) des del refugi de la Renclusa (2140m) a la part central de la imatge
Ara em dirigeixo per la ruta normal que puja al refugi, a la Besurta, que queda a la part central de la imatge. Al fons despunten la Tuca de Salvaguardia (2738m) i el Pic de la Mina (2709m)
Arribo a la Besurta amb multitud d'excursionistes i turistes que esperen que arribi el bus que els baixi a la zona d'aparcament de Llanos del Hospital o fins a Benasque. Aquesta és la zona on m'he proposat seguir o acabar la ruta.
Em trobo bé fisicament, aprofito per dinar i vaig a buscar la variant Gr 11.5 que em baixarà per un bonic sender fins Llanos del Hospital
Boniques i planes extensions al Plan d'Están, al fons apareixen els famosos tubs de Paderna, delicies pels esquiadors a l'hivern
Al fons la Maladeta, al centre el vessant nord del Pic de Paderna (2622m), al centre la Tuqueta Blanca de Paderna (2714m) i a la dreta la Tuca del Ésera (2585m)
D'on vinc i cap a on vaig
Vaig baixant per un sender molt còmode sense grans pujades ni baixades fins la zona central on hi ha Llanos del Hospital
Llanos del Hospital, amb un ramat pasturant que va en augment amb més de 800 vaques. El pastor em va comentar que aquest any ja les treuen de la zona perquè no hi ha menjat degut a la sequera, baixen totes de la zona de la Glera o Gorgutes, sota el vessant est del Mall Pintrat (2842m) que es veu al fons.
Tot un espectacle veure tantes vaques agrupades, ja es pot imaginar un com ha de ser de gran Llanos del Hospital
Arribo a la zona d'estacionament de Llanos del Hospital i entro a preguntar a la caseta d'informació. En aquest punt també tinc la opció d'agafar el bus que em porti a Benasque, l'amable noia em recomana seguir pel Gr 11.5 per completar la circular fins Baños de Benasque, només he de pujar el desnivell que es veu a la imatge i després el camí planeja envoltat d'un bonic paisatge
La noia tenia raó, el sender és molt bonic, planeja i alterna trams oberts amb bosc, serà ideal per acabar aquesta gran circular
Cap a l'oest, s'endinsa la bonica Vall de Lliterola amb el Perdigueret (2804m) despuntant al fons
Una mica d'ombra que sempre va bé els dies d'estiu
Per acabar entrant al tram de sender que travessa la llarga tartera just fins a Baños de Benasque, lloc on tinc estacionat el vehicle.
Sens dubte ha estat un dia carregat d'intensitat, amb una gran volta que m'ha fet viure moltes emocions i tot i que estic cansat de cames, m'ha deixat carregat d'energia i alliberat mentalment.
Una gran setmana assolint els objectius programats al pirineu més alt, fet que donarà pas a descobrir-ne de nous mentre les cames aguantin!
Impressionant recorregut circular! És un cim que tinc pendent i la ruta m'ha semblat molt interessant per coronar aquest mític cim del massís de la Maladeta. Tot i que el pla ja haurà de ser per a l'estiu que ve, ara ja és temps de skimo jijiji. Per cert, t'afegeixo al meu bloc (https://www.coronandopicos.com/) a l'apartat de blocs amics per anar seguint les teves pròximes propostes :)
ResponElimina