15 d’agost 2016

ESTANYS DEL PESSÓ: PIC ROI (2750m) i TUC DELS CARANTS (2791m)


Alçada mínima: 1689m
Alçada màxima: 2791m
Distància: 12 km
Temps empleat: 4h40m (parades incloses)
Desnivell + : 1160m
Desnivell - : 1150m


Una de les visites imprescindibles a la Vall de Boí per qualsevol muntanyenc és visitar els estanys del Pessó i alguns dels cims que envolten aquest petit circ. La zona és molt bonica i denota un marcat caràcter d’alta muntanya que no deixarà ningú indiferent.

La opció que he escollit és pujar el Pic Roi (2750m) i el Tuc dels Carants (2791m) que delimiten els límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i que em deixaran bonics paisatges de les valls que davallen pel vessant nord i genials perspectives de la cubeta on queden dipositats els estanys del Pessó.

La ruta s’inicia a la mateixa carretera que va de Taüll a l’estació d’esquí de Boí Taüll.  Aproximadament un quilòmetre i mig passat el nucli residencial del Pla de l’Ermita, en una corba tancada de dretes, estacionem el vehicle. Hi ha àmplia zona d’aparcament i fins hi tot un panell informatiu que indica les possibilitats existents. D’entrada circulo per una variant del Gr11 (Gr 11.20) marcat amb franjes vermelles i blanques, que es dirigeix al Port de Rus, el sender guanya desnivell molt suaument. Després d’una estona seguint-lo, trobo un pal indicador que em desvia en sentit nord-est mitjançant un corriol molt dret i costerut que guanya alçada estrepitosament i que puja paral.lel al barranc del Pessó (lloc on desenvoquen les aigües dels estanys del Pessó), aquest sender està fresat i marcat amb estaques curtes pintades de groc molt visibles. Arribo a l’estany inferior del Pessó i en poc més de quinze minuts, a l’estany superior que és notablement més gran i més bonic.

Degustades les vistes, em dirigeixo en sentit nord sense camí fresat, seguint ocasionals fites, que guanyant alçada còmodament em portaran a l’evident Collada del Montanyó (2655m) on ja tindré els dos cims del dia a banda i banda. Primer el Pic Roi (2750m) i després el Tuc dels Carants (2791m), per tornar al punt d’inici desfent el mateix camí de l'anada.
El recorregut no presenta trams tècnics, potser la pujada al Tuc dels Carants (2791m) la cresta s’estreny una mica però no cal ni fer servir les mans. Diguem que la màxima dificultat de la ruta és el fort desnivell que es guanya en una curta distància.

El Pic del Pessó (2894m) i el Pic del Pessó Petit (2793m) s’eleven imponents des de les aigües del mateix estany superior, l’estampa val realment la pena. Si torno a visitar la zona, aquests seran els pics que escolliré, tot i que la jornada serà bastant més llarga. Ull amb els temps de la ruta, ja que vaig anar bastant ràpid. Per qui no vulgui fer els cims, la visita a l’estany superior del Pessó ja val realment la pena. És un d'aquells indrets per passar-hi el dia sencer.

Després d’altres jornades amb caminades molt més senzilles pel fons de la Vall, em despedeixo de quatre dies a la Vall de Boí, on he descansat sense oblidar-me de la muntanya i on m’emporto dues rutes d’alta muntanya que m’han deixat ben satisfet.
Aconseguit el nivell físic desitjable, ara toca preparar alguna cosa pel pirineu aragonès i és que l’estiu no s’atura i com que el dia encara és llarg, ara toca viure jornades senceres d’alta muntanya que em deixin ple de llibertat!


Mapa del recorregut




Mapa de relleu




Inici de l'itinerari, són tot just les 6:30h el dia es comença a aixecar. Zona d'estacionament àmplia a la carretera que va de Taüll a l'estació d'esquí. M'endinso pel GR 11.20 en sentit est




A l'inici el sender és senzill i guanya molt poca alçada. Circula enmig d'un bosc magnífic de pi negre




Després d'un parell de quilòmetres, deixo el GR que segueix el sentit de la Vall i canvio la orientació per circular en sentit nord-est. Pels que seguiran pel GR el Port de Rus encara queda lluny




Paral.lel al Barranc del Pessó, guanyo desnivell bruscament enmig del bosc per acabar sortint en aquesta zona herbada on el camí es perd per moments. El desnivell es constant però potser es suavitza una mica al sortir del bosc




Les estaques m'indiquen des de la distància, cap on m'he de dirigir. El sol encara no m'ha guanyat terreny i una suau brisa fresca em fa guanyar metres ràpidament. És el que té començar a caminar a punta d'alba




Arribo a l'estany inferior del Pessó situat a 2400m. Al fons a la dreta ja es deixa veure el Pic del Pessó (2894m) amb la Colladeta de les Mussoles (2707m) ben marcada




Després de vorejar l'estany inferior del Pessó per l'esquerra, he de guanyar uns metres més d'alçada per situar-me a la cubeta on hi ha situat l'estany superior




Aquest és el desnivell que he de superar per enllaçar amb l'estany superior del Pessó, poc més de seixanta metres positius




Arribo de sobte a l'estany superior del Pessó. Sensacional paratge amb gran ambient d'alta muntanya i el Pic del Pessó (2894m) guardant la zona. És de dia, però el sol encara no s'ha apoderat de la zona, les siluetes de la cresta del Pessó es dibuixen dins l'estany




Després de vorejar una mica l'estany superior per l'esquerra, el camí es desdibuixa i alguna fita ocasional em guiarà per anar guanyant metres, no obstant, és evident saber cap on m'he de dirigir. Deixo enrere l'estany superior del Pessó amb el Pic Petit del Pessó (2793m) i la Collada del Pessó (2689m) a la seva esquerra




Vist on estic i que vaig a guanyar un coll, el pendent és molt suportable i el recorregut per arribar-hi no se'm fa gens llarg




Mentre em dirigeixo a la Collada del Montanyó (2655m) apareix el Tuc dels Carants (2791m) per on em passejaré més tard




Arribant a la Collada del Montanyó (2655m), el sol comença a escalfar però, per sort, he pogut fer gran part de l'ascens sense la seva companyia




Des de la Collada del Montanyó (2655m) ja veig el cim del Pic Roi (2750m). Per arribar-hi seguiré caranejant fins trobar un tram amb lloses de pissarra enquistades que hauré de creuar i que em portarà al cim de manera definitiva de forma fàcil




Cap al nord cau la Vall del Montanyó, oberta, de gran bellesa i amb molta verdor




Cim del Pic Roi (2750m), primer cim del dia assolit. Ara tocarà gaudir una bona estona per les alçades




Cap al nord marxa la cresta del Montanyó que separa la Vall del Montanyó de la Vall de les Mussoles que marxa per la dreta de la imatge




La sensacional Vall del Montanyó vista des del cim del Pic Roi (2750m)




Cap al sud-est, la cresta que passant per la Collada de les Mussoles porta al Pic del Pessó (2894m), pel que he llegit és bastant assequible




El sol encara no ha guanyat prou alçada i m'espatlla la qualitat de les imatges. Per la dreta de la Cresta del Montanyó, marxa la Vall de les Mussoles amb l'escarpada Serra de les Mussoles




Cap al sud-oest, el recorregut que seguiré fins arribar al visible Tuc dels Carants (2791m) passant per la Collada del Montanyó (2655m)




Ja he iniciat el descens del Pic Roi (2750m) i sobrepassada la Collada del Montanyó (2655m), nova pujada cap al Tuc dels Carants (2791m). Al centre de la imatge queda el Pic Roi (2791m)




Tram on la cresta s'estreny, deixo de caminar per terreny herbat per fer-ho en zona rocosa. Sense cap dificultat




Cim del Tuc dels Carants (2791m)




Pic Roi (2750m) vist des del Tuc dels Carants (2791m) amb un mar de muntanyes darrera




Estany, collada i Pics del Pessó (2894m-2793m) des del Tuc dels Carants (2781m)




Molt avall i nirant cap al sud-oest, el punt d'inici del recorregut i una mica més enllà el Pla de l'Ermita




Recorregut des del Tuc dels Carants (2791m) fins el Tuc de Comamarja (2559m) que havia pujat dos dies abans. Queda situat al centre de la imatge




Cap al nord, la Vall del Montanyó en la seva màxima plenitud. Cal dir que des de la Collada del Montanyó, hi ha un corriol que baixa cap a la Vall que porta el mateix nom i que ens portaria al Pla d'Aigüestortes si la seguíssim fins al final




Tinc que treure una mica el nas per poder veure l'estany inferior del Pessó des del Tuc dels Carants (2791m)




Ja he iniciat el descens, abans d'arribar a la Collada del Montanyó (2655m) ja em decantaré cap al sud per anar a buscar l'estany superior del Pessó on esmorzaré envoltat de la tranquil.litat de les seves aigües. Avui he estat el primer excursionista del dia en arribar a aquesta zona. Al fons destaca el Pic Roi (2750m)




I segueixo camí avall, primer cap al bonic estany inferior del Pessó




I després per pendents herbades on trobo les estaques que em senyalitzen el camí




Descens ràpid i vertiginós fins arribar al prat que es veu a la part central de la imatge




Arribant al prat que donarà descans a les meves cames. A partir d'aquí, enllaço novament amb el GR que em portarà al punt d'inici per un suau flanqueig






09 d’agost 2016

LA VALL DE BOÍ: TUC DE COMAMARJA (2559m)


Alçada mínima: 1615m
Alçada màxima: 2559m
Distància: 8 km
Temps empleat: 2h50m (parades incloses)
Desnivell + : 944m
Desnivell - : 944m


Han començat les vacances d’estiu, com cada any, amb la intenció de que la muntanya en sigui la protagonista. Ens hem escapat uns dies a la Vall de Boí, amb la idea de descansar i de fer caminades senzilles per mantenir el físic amb forma.

Ubicats al Pla de l’Ermita (un parell de quilòmetres passat el bonic poble de Taüll), de seguida em va cridar l’atenció el Tuc de Comamarja (2559m), ben visible desde les parts baixes de la vall. Aquest cim, tot i no estar situat dins del Parc Nacional d’Aigüestortes, està inclòs dins la llista dels 100 cims de la FEEC, fet que ha provocat que aquesta muntanya i voltants no hagin passat desapercebuts, sent una zona d’atractiva consideració.

El Tuc de Comamarja (2559m), està situat al cordal que tanca la Vall de Boí pel nord i és el punt d’unió entre les Serres de Llats i Casesnoves. La forma habitual per accedir-hi que surt indicada als mapes, és fent una circular per la Serra de Casesnoves amb descens pel llom sud, no sempre amb camí fresat, tot i que el recorregut sempre serà evident ja que en tot moment tindrem ben localitzades les parts profundes de la Vall de Boí per on iniciarem el recorregut.

En el meu cas, el recorregut ha estat ascens i descens directe des del Pla de l’Ermita pel Serrat dels Hortons i Serrat Solanell, amb el cim sempre visible, fet que s’agraeix quan no trobem cap camí que ens guií. El primer tram és el més enrevessat, enmig de vegetació baixa, herba alta, matolls i ginebres, buscant els millors passos per superar aquesta caòtica zona, sempre guanyant alçada fins que arriba un punt que l’herba predomina, facilitant la feina. A mesura que guanyo alçada, l’aresta és més marcada, intento situar-me sempre al seu límit per poder degustar les vistes cap al Barranc de les Costes que em queda a llevant, fins encarar el darrer tram de pujada on el pendent augmenta considerablement fins el punt d’haver de fer alguna grimpada sense dificultat ni exposició. Finalment dalt del Tuc de Comamarja (2559m) s’obren vistes de la bonica Vall de Boí cap al sud, de la Vall de Sant Nicolau cap al nord que deixa al descobert el Massís més alt del Parc Nacional amb els Besiberris-Comaloforno visibles i un mar de muntanyes que no s’acaba mai.
He sortit a punta d’alba perquè volia estar de tornada per esmorzar, això m’ha portat a no fer la circular, però recomano a tothom que vulgui fer aquest cim, a fer la volta que passa per la zona del “Faro” situat damunt Taüll (lloc on cremen la falla en l’època del solstici d’estiu) i que flanqueja per la Serra de Casesnoves fins arribar al Tuc de Comamarja (2559m) i posterior descens per la ruta que he seguit jo.

Això acaba de començar, època de desconexió total on les alçades i paisatges que ofereixen les muntanyes, transformen la ment. La més pura sensació de llibertat!


Mapa del recorregut




Mapa de relleu




Punt d'inici del recorregut, el Pla de l'Ermita, darrer nucli urbà de la Vall de Boí passat el poble de Taüll




Guayant alçada enmig d'herba alta, pel llom que a l'inici és ben ample. Buscant els millors passos amb el Tuc de Comamarja (2559) ben visible al fons




Pels que facin la recomanada volta circular, imatge del recorregut que per la Serra de Casesnoves en porta al Tuc de Comamarja (2595m)




Vaig guanyant alçada, un puntal d'obra ben visible enmig del llom marcarà el límit on s'acaba la incòmode baixa vegetació per donar lloc a terreny herbat combinat amb roca. M'acosto tant com puc al límit del llom transformat en aresta per poder contemplar les vistes cap al Barranc de les Costes. Al fons s'endevina el Tuc dels Carants (2791m) que vaig pujar un parell de dies després




L'ascens és llarg i costerut, sense treva. El pendent s'accentúa a mesura que em vaig apropant el cim que tot i això, cada vegada veig més proper




Després d'un darrer tram bastant inclinat que m'ha obligat a fer servir les mans, arribo al cim del Tuc de Comamarja (2595m). Cap al sud es poden veure les muntanyes que volten l'estació d'esquí de Boí-Taüll, on hi ha remuntadors que arriben superada la cota 2700m




Cap al nord s'endinsa la Ribera de Caldes amb el Massís dels Besiberris-Comaloforno, el més alt del Parc Nacional. Pel centre també es pot veure el Montardo (2837m) i la Punta Alta (3019m) i el Pic de Comalesbienes (2997m). A la part inferior travessa la Ribera de Sant Nicolau




Perspectiva de la Vall de Boí amb el Massís del Turbon al fons




Nova perspectiva de la Ribera de Caldes amb la Serra de Casesnoves en primer terme




Pic de Comaloforno (3028m) i Besiberris (3009m-2995m-3024m)




Apunt d'iniciar el descens desfent el recorregut de pujada. En aquesta imatge es veu l'itinerari complet fins el Pla de l'Ermita




Bonica panoràmica dels pobles de Taüll i Boí mentre vaig baixant. Fins hi tot es pot apreciar la concorreguda ermita romànica de Sant Climent de Taüll als peus de la imatge