19 febrer 2012

RAQUETES AL COLL DE TORN (CAPCIR)



Alçada mínima: 1861m
Alçada màxima: 1895m
Temps empleat: 3h45m contant parades
Dsitància: 13,2 km
Desnivell  +: 150m
Desnivell -:  150m 


Ja portem uns mesos d'hivern i volem tocar neu. És ben cert que no hi ha res més bonic, que gaudir de la muntanya en cada estació, amb els paisatges que ens ofereix la natura. La primavera i l'estiu amb la verdor i els colors dels arbres florits, la tardor, amb els contrastos de colors de les fulles, l'hivern , amb els paisatges blancs de la neu ...

És ben cert que al nostre pirineu Cerdà més proper hi ha ben poca neu. No volia anar-lo a visitar i trobar-me amb el dessolador paisatge de falta de neu i herba morta cremada.
Buscant buscant, vaig detectar que al Capcir, hi havien gruixos entre 20-40cm de neu a cotes entre 1600-2000m. Cap allà varem anar, ja feia temps que tenia ganes d'anar-hi perquè me n'havien parlat molt bé.

A França ho tenen ben muntat, aprofiten bé el fet, que les perturbacions, penetren per les seves valls i muntanyes i descarreguen fort, després arriben desgastades al nostre pirineu. Tenen un munt d'estacions d'ski alpí i unes zones que anomenen espais nòrdics, lloc on varem anar. Vindría a ser com un espai lúdic, equipat amb itineraris per raquetes, ski de fons, baixades amb trineu...

Arribem amb cotxe fins a Mont-Louis i enfilem dirección nord cap a La Llagonne i en breu al Coll de la Llosa, on estacionem el vehicle i ens informem de les posibilitats existents. Decidim fer l'itinerari més llarg, el que porta al Coll de Torn. Recorregut molt planer, constantment senyalitzat i apte per a tothom. L'excursió va i torna pel mateix camó.

Gaudim dels paisatges que ens ofereix el bosc nevat, les genials vistes cap al sud del massís del Canigó i les muntanyes del Pirineu de Núria. El nivell de neu bastant acceptable. Hem pogut, fer fi, tastar la neu. Ara, buscarem alguna cosa més exigent per les mateixes contrades, abans no s'acabi l'hivern.




Coll de la Llose, punt de partida



Un servidor amb tots els estris al damunt



La Rosa, com sempre m'acompanya. Veiem un bon gruix de neu



Ruta impecablement indicada



En ocasions el sender s'estreny enmig del bosc



En funció de la zona el gruix s'incrementa. Neu dura transformada



El blanc de la neu ens ofereix els típics paisatges hivernals



Mirem cap al Sud, Bastiments i Infern. La nevada que va caure per la zona va ser important



Pirineu Gironí



Més paisatges blancs





Arribem al coll i refugi de Torn. Guardat i en bones condicions



Se'ns obren vistes cap al vessant nord. L'impressionant Pic de Madres (2469m) treu el cap al fons cobert per la boirina



Hem iniciat la tornada. Parem a contemplar la cara nord del Massís del Canigó, impressionant el paquet de neu



A l'esquerra del Massís del Canigó, podem veure el mar. Impressionant contrast de paisatges



Seguim mirant cap al sud-oest, amb els pics de Bastiment (2881m) i Infern (2869m)



Seguim la carena, amb els Pics de la Vaca (2826m), Fossa del Gegant (2801m), Noufonts (2861m) i Eina


Zoom cap al circ de Cambra d'Ase



Sector Puigmal, on es poden veure bé les pistes de l'estació alpina Puigmal-d'Err



Bons gruixos acumulats en algún tram



Els núvols visitaven les muntanyes del pirineu oriental i deixaven una bonica estampa



29 gener 2012

PUIG DE COMA ERMADA - COSTA PUBILLA - ROC DELS LLAMPS - PEDRA PICADA



Alçada mínima:  1510m
Alçada màxima:  2053m
Temps empleat:  6h20m contant parades
Distància:  16,2 km
Desnivell + :  843m
Desnivell -  :  839m


Sortida circular per la Serra de Montgrony a través del GR-3 fins al collet de Maians, per deixar-lo, i anar guanyant alçada fins arribar dalt del cordal d'aquesta Serra a través del coll de la Bona. Un cop aqui, ens dirigim cap a est i oest passejant-nos per les parts més altes i anar gaudint de les bones panoràmiques de ofereixen els seus cims fronterers entre Berguedà i Ripollés.

Excel.lents vistes del Puigmal i Collada de Toses i bones panoràmiques cap al sud. Gens de neu i marcada inversió térmica on la sensació de fred era molt clara a les rases i fondalades. Seguim el cordal fins el Collet de les Fontetes de Castellar on començarem el descens.

Una excursió molt recomanable fins hi tot per fer-la a l'hivern amb raquetes ja que predominen els pendents suaus. Tot i que un cop deixem el GR-3, els camí no està marcat generosament el recorregut és evident.

Ja tenim ganes de neu, aviam si aquest episodi d'inicis de febrer ens deixa el pirineu com ha d'estar: ben blanc i podem fer algúna excursió enmig de neu tal i com marcaría l'época.


 
El recorregut



Primers passos i de seguida arribem a la petita església de Sant Joan de Cornudell




Clara inversió térmica, molt fred a les fondalades



El camí és planer fins arribar al collet de Maians (1469m)



Collet de Maians, bifurcació de senders. Nosaltres ens dirigirem en direcció nord


De seguida començem a guanyar alçada per un camí poc fresat però suficientment marcat


La Serra del Catllaràs i els seus voltants, lloc visitat la setmana anterior


Boniques imatges de ple hivern


Per fi arribem dalt la carena, Coll de la Bona (1890m). A partir d'aqui ens disposem a passar unes hores corrent pel fil de la carena, poguent gaudir de les vistes dels dos vessants


Com no, el Puigmal (2910m), mestre de cerimonies de la zona. A la part inferior, la carretera que porta a la Collada de Toses


Les muntanyes d'Andorra i de l'Ariege, clarament molt més blanques que les de casa nostra


Primer cim del dia, el Puig de Coma Ermada (1996m), molt planer. La Rosa mira el mapa per saber quines muntanyes i serres tenim a la vora


El Cogulló (1792m)


El Montseny i la boira amorrada de la plana de Vic


A l'esquerra el Roc dels Llamps i a la dreta el Costa Pubilla, cap allà anem


Cim del Costa Pubilla (2053m), el més alt del dia amb genials vistes cap al vessant del Puigmal i la Serra de Montgrony


El Puigmal, amb Planoles al fons


El petit i bonic poble de Dòrria, amb el Puig de Dòrria (2547m) damunt seu


Arribem al Roc dels Llamps (2049m), vistes cap als propers objectius


Vistes cap al Pedra Picada, últim cim del dia


Arribem a l'Emperadora (1961m), punt de pas de la travessa Els Bastions, al fons el Pedra Picada



Recorregut deixat enrera amb el Costa Pubilla de Fons


Hem de baixar fins el Coll del Remoló (1869m) per ascendir de nou fins el Pedra Picada


Ja som dalt del Pedra Picada (2006m), veiem tot el recorregut desfet. Al fons a l'esquerra el Taga (2039m) amb el Sant Amand (1851m) a la seva dreta


Un mar de núvols ...


Uns metres més i arribarem al Collet de les Fontetes de Castellar (1875m), aqui començarem el descens


Les fontetes, ben glaçades, hi ha poca aigua en circulació, i malaluradament pel bestiar, fa que es glaçi. La sequetat de la zona era patent


El dia oferia unes vistes que encantaven


Tornant, parem apropet del poble de Guardiola de Berguedà, hem trobat un tram on tot estava glaçat, com si hagués nevat. Eren les 17h i així estava tot de glaç. Temperatura de -1ºC. Ens acostem fins la llera del Llobregat a fer algunes fotos