03 d’abril 2021

VALLS DEL MONTCAU, RUTA DEL TERME I LLOBREGAT


Alçada mínima: 185m
Alçada màxima:  355m
Distància: 17,56 km
Temps empleat: 3h30m (parades incloses)
Desnivell + : 470m
Desnivell - : 470m


Avui m’he decidit a fer una ressenya sobre una ruta que faig habitualment sortint des de la porta de casa. El fet de viure enganxat al Parc Natural de St. Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, dóna moltes opcions per fer passejades. Aquesta però, no entra dins del parc, però té molts atractius com rius, rieres, vinyes, ponts naturals, tines i bons paisatges, tot i que no ens elevem a molta alçada.

La ruta parteix del Pont de Vilomara, ens endinsem enmig de vinyes i masies fins arribar a la riera de Mura. A partir d’aquí, enllacem amb el riu Llobregat que ens ensenyarà alguns dels bonics racons que amaga. Novament guanyo alçada per entrar dins del bonic bosc de pi blanc, característic d’aquesta zona fins a situar-nos en un punt proper a Punta Sabata (341m), per tenir sensacionals imatges del Pont de Vilomara.

Tot i la llargada de la ruta, el desnivell és molt suau i el camí ens portarà molts atractius que ens aniran sorprenent durant el recorregut. Per qui l’interessi, la ruta també és pot començar des de Viladordis a la ciutat de Manresa, ja que el sender hi passa ben aprop.

És temps de primavera a la Catalunya Central i també val molt la pena gaudir del verd que desperta. Són les muntanyes i camins de casa!


Mapa del recorregut




Mapa de relleu




Parteixo de casa, tinc que creuar tota la urbanització i el poble del Pont de Vilomara. De seguida ja veig Punta Sabata (341m), per on circularé a la tornada




Així s'ha llevat el dia a la muntanya de Montserrat després d'una nit d'elevada humitat




Acabat de creuar el poble de Pont de Vilomara circulo entre vinyes i arbres fruiters, concretament presseguers




Les parres ja comencen a treure la fulla




Em dirigeixo en sentit nord, ara circulant enmig de pista forestal. Els boscos pasturats d'aquest indret són ideals per passejar-s'hi. Sóc aprop de l'ermita de Sant Romà, la qual avui no visitaré




El riu Llobregat sempre el porto a l'esquerra a les parts baixes de la imatge




Darrers metres per arribar al Mas Roviralta




Sens dubte, un dels atractius del dia, per on està ubicat i per la seva inmensitat amb una era formidable




Podem seguir per la pista forestal, però val la pena fer una parada a la Font de Can Roviralta situada al mateix Mas. Un lloc fresc, ideal per parar-s'hi a l'estiu. El sender continua i enllaça amb la pista per on circulava




A partir de Can Roviralta el sender circula en descens i ràpidament deixo la pista forestal per seguir aquest camí ben fresat que en poca estona i després d'una curta pujada, em permetrà guanyar un collet i baixar per l'altre vessant




El Mas Roviralta i el seu verd entorn amb vaques pasturant




Boniques estampes primaverals on el verd s'imposa. Vaig divisant els boscos pels quals faré la tornada. Darrera del turó del fons hi trobem la ciutat de Manresa, capital del Bages




Canvio de vessant. Ja veig la riera de Mura, tocarà baixar i creuar-la




Riera de Mura, múltiples opcions indicades en aquest panell informatiu




El tram on enllaço amb la riera de Mura, és el seu tram final. En pocs centenars de metres, enllaça amb el riu Llobregat




Aquest any, degut a les poques pluges, la riera de Mura baixa molt deficitària d'aigua




Després d'un curt tram circulant paral.lel al riu Llobregat el qual em queda a l'esquerra, a contracorrent i en sentit nord, arribo a la zona dels tres salts del Llobregat. Una zona tant bonica com curiosa. Vaig a acostar-m'hi per veure-ho de més aprop...




És una zona ben bonica que ens permetrà creuar el riu si no hi baixa molt aigua








A aquesta alçada, a la dreta de la pista per la qual circulo, hi trobem la Casa de les Tines. Una zona realment bonica per la seva assimetria i és que no hem d'oblidar, que la comarca del Bages, la vinya va ser en temps ancestrals el principal mitjà de vida. Les tines eren unes construccions fetes de pedra i morter de calç, per dintre eren impermeabilitzades amb rajoles envarnissades d'un color vermellós. Per la part superior s'hi abocava la verema al damunt d'unes fustes per trepitjar-la, Ell vi anava a parar dintre. Per la part inferior, hi havia una aixeta per la qual s'extreia el vi. Moltes tines, tenien una barraca construida anexe a la part inferior, ideal per guardar les eines i també ideal per conservar-hi les botes amb el vi extret




Continuo la meva ruta. En aquest punt, mitjançant un pont, em disposo a creuar el riu Llobregat. Sóc al punt més llunyà de la ruta i em disposo a fer un gir per transitar en sentit sud i completar la circular. Enllaço amb la Ruta del Terme




Després de circular en sentit contrari del que ho feia i també paral.lel al riu Llobregat, després de guanyar una mica d'alçada arribo al Mirador dels Tres Salts i Casa de les Tines que veiem al fons, al centre de la imatge. Es pot apreciar la pista per la qual he vingut




Continuo circulant paral.lel al riu Llobregat, a vegades a la seva mateixa alçada, a vegades uns metres més per sobre, al fons el barri de Viladordis, a tocar Manresa




Arribo a la Casa de les Hortes, a la qual no hi viu ningú. Encara es conserven les feixes on en èpoques habitables, es cultivaven




He tornat a perdre alçada i circulo en sender planer a la mateixa alçada que el Llobregat que tinc a tocar. Sempre en sentit sud




En aquest punt, vaig trobant zones on el meandre del Llobregat s'obre i em permet acostar-me fins tocar l'aigua. Zones tranquil.les per perdre-s'hi una estona




He creuat la carretera que baixa de Manresa al Pont de Vilomara i he començat a guanyar alçada rapidament. Ara, el Llobregat ja em queda lluny, als meus peus. Des d'aquest punt puc observar els conreus de vinya i fruiters situats aprop de la llera del riu




Mirada a bona part del recorregut desfet amb el Llobregat als meus peus i els conreus de vinya i fruiters a tocar




Ben aprop de Punta Sabata (341m) tinc una bonica estampa del Pont de Vilomara amb el Parc Natural de St. Llorenç del Munt i l'Obac de fons




Després de circular pocs kilometres per pista, arribo a aquest desviament on m'hi trobo una taula improvitzada feta amb les pedres de la zona. Estic arribant a la zona del Pont Foradat




El Pont Foradat o de les Arnaules. Un pont fet amb la pedra natural de 27m que creua aquest torrent. Sens dubte un dels millors atractius de la ruta







Un cop visitat el Pont Foradat, descens ràpid per arribar al Raval de Manresa on després de creuar el pont gòtic construit el segle XIII, arribem al nucli urbà




No cal dir que durant el recorregut he tingut la bona pensada d'anar recollint esparrecs per fer una truita pel sopar





29 d’agost 2020

ROCA ENTRAVESSADA (2.928m) i PIC DE MEDACORBA (2.913m)



Alçada mínima: 1.567m
Alçada màxima: 2.928m
Distància: 13,4 km
Temps empleat: 8h45m (aturades incloses)
Desnivell + : 1.492m
Desnivell - : 1.509m


ARINSAL – REFUGI PLA DE L’ESTANY – ROCA ENTRAVESSADA (2.928m) – PIC DE MEDACORBA (2.913m) – COLLADA DELS ESTANYS FORCATS (2.743m) - ARINSAL

Espectacular sortida a Andorra amb el Miquel Àngel que m’ha acompanyat en aquesta prometedora sortida per visitar el segon cim més elevat del principat, el Roca Entravessada (2.928m) i el Pic de Medacorba (2.913m), punt trifronterer entre Catalunya, Andorra i França en un gran ambient d’alta muntanya.

La Roca Entrevessada (2.828m) tot i ser el segon cim més alt d’Andorra és poc conegut, els motius rauen en les dificultats per arribar-hi en qualsevol dels seus vessants. La ruta proposada parteix de la part alta del poble d’Arinsal.
En l’inici, la ruta coincideix amb la que puja al Pic de Comapedrosa (2.942m) però de seguida trobem la desviació que es dirigeix a la Vall del Pla de l’Estany on anirem seguint el Gr11.1. Després de creuar el refugi anem guanyant alçada de forma permanent i un flanqueig amb suau pujada ens portarà al primer dels tres estanys Forcats. En aquest punt, deixem el Gr i en sentit sud pugem per guanyar la cresta, a partir d’aquí anem crestejant fàcil fins que topem amb un contrafort on cal grimpar un mur d’uns 20m d’alçada on serà important guiar-nos per les fites per buscar la millor via de sortida. Posteriorment fàcil per un llom amb molt de pendent fins arribar a la Roca Entravessada (2.828m). El descens el farem pel vessant nord en una baixada delicada on el pendent és molt accentuat cal anar assegurant cada moviment, la principal dificultat més que els passos en sí, consisteix en anar intuint la baixada més adequada vorejant per la base dos espectaculars gendarmes evitant anar a tota cresta i escollint sempre la canal correcta. Arribats a la Collada dels Estanys Forcats (2.743m), el Miquel Àngel decideix esperar-me (ell ja l’havia pujat anteriorment) i inicio en solitari la pujada al Pic de Medacorba (2.913m), vaig seguint les fites enmig de gran pendent utilitzant les mans ocasionalment fins arribar al seu allargat cim.
Després de gaudir llarga estona de les espectaculars vistes inicio el descens fins la Collada dels Estanys Forcats (2.743m) on em retrobo amb el Miquel Àngel per iniciar la baixada definitiva fins Arinsal sempre seguint el Gr11.1.

Dia amb visibilitat excel•lent on hem pogut degustar en primer terme tot el Massís de la Pica d’Estats i també de la Maladeta. Potser recomanaria fer la circular en sentit contrari per encarar de pujada pel vessant nord a la Roca Entravessada (2.828m) i evitar així desgrimpar superant el fort desnivell de baixada. En qualsevol cas, en aquest tram el casc és imprescindible i com ja he comentat abans, serà important seguir el camí correcte per evitar zones tallades verticals.

Sortida molt alpina i espectacular pel Parc Nacional Valls del Comapedrosa per visitar aquestes dues grans muntanyes en una ruta on els paisatges i la superació de les dificultats ens han aportat tots els ingredients d’una gran jornada d’alta muntanya. Com sempre, la companyia del Miquel Àngel ha estat molt agradable i junts hem pogut compartir tot el que aquest recorregut ens ha donat.

Sensacional també la zona dels Estanys Forcats, una de les zones més fredes d’Andorra on la neu triga més a marxar-ne, un racó molt bucòlic i abrupte per desconectar-hi un dia sencer. Després d’haver-nos fixat molt amb les vistes des dels dos cims, hem vist que la zona ofereix moltes opcions i no tardarem a programar noves rutes circulars per poder gaudir-ne de tot els racons, i és que el país dels pirineus dona per molt per moltes vegades que el trepitgem.


Mapa del recorregut




Mapa de relleu





Iniciem la ruta en una zona d'estacionament que trobem una vegada creuada la petita població d'Arinsal






Poc després de començar a caminar trobem la desviació a mà dreta que ens portarà en sentit nord cap al Pla de l'Estany







Cap a l'oest marxa l'obaga de Comapedrosa en direcció al refugi i al pic que porta el mateix nom







Després d'un tram de pujada sostinguda arribem a les bordes de la Coruvilla






I després d'una forta pujada pel que sembla una antiga pista forestal, arribem a un pla on veiem l'espectacular i curta vall del Pla de l'Estany acabada per aquesta enorme paret que tenim al davant i que haurem de superar per dirigir-nos als nostres objectius, encara no visibles, a l'esquerra de la imatge







Les boniques marmotes es deixen veure en aquesta zona






Just al final de pla abans de començar la pujada es troba situat el Refugi del Pla de l'Estany, recentment restaurat ja que l'hivern de 2018-2019 va baixar una allau de la capçalera de la Vall amb tal força que va malmetre el refugi 







El sender que supera el gran esglaó té tendència cap a la dreta. Quan ja hem guanyat uns metres d'alçada ens apareixen les imponents vistes del Pic de Comapedrosa (2.942m), la Collada dels forats dels Malhiverns (2.823m) i a la seva dreta el Pic de Baiau (2.881m) i la cresta que prossegueix fins la Roca Entravessada (2.928m)






Zoom cap a la Collada dels Forat dels Malhiverns (2.823m), punt d'enllaç entre la Vall del Comapedrosa i la Vall del Pla de l'Estany per les seves parts elevades




A mitja pujada trobem la desviació a mà dreta que ens portaria als Estanys de Montmantell, Port d'Arinsal (2.734m) i al Pic del Pla de l'Estany (2.859m) que haurem de visitar en una futura ocasió







Després de pujar una estona més i superar el resalt que es veu a la image el sender tendeix a flanquejar en sentit oest en una pujada més suau que ens durà als Estanys Forcats. Al fons a l'esquerra per primera vegada, ja veiem la Roca Entravessada (2.928m)







Parada per observar l'esglaó superat i d'on venim







Arribem al primer dels tres Estanys Forcats, situats en aquesta raconada tancada idíl·lica. El Gr 11.1 voreja per l'esquerra els estanys i s'enfila fins la Collada dels Estanys Forcats (2.743m) que s'intueix a l'esquerra. Damunt seu veiem el Pic de Medacorba (2.913m) i la cresta direcció al Pic de Racofred (2.837m)







En aquest punt parem a esmorzar. És aqui on també abandonarem el Gr per anar cap a l'esquerra per guanyar la cresta sud que es veu a la imatge que ens portarà al cim de la Roca Entravessada (2.928m) al centre de la imatge







Vistes de gran part del recorregut de pujada amb l'esglaó superat i amb el Pic del Pla de l'Estany (2.859m) despuntant per l'esquerra







A mesura que anem guanyant alçada divisem el segon Estany Forcat. Segons el mapa, es pot pujar enmig dels dos estanys per la marcada canal que ens deixa al collet que es veu al centre de la imatge i que ens portaria al Pic de Racofred (2.837m) a la dreta de la canal. Ja anem veient que la zona dona per molt







Darrers metres per arribar a l'aresta. A partir de l'estany Forcat el camí desapareix i només ens guiarem per escasses fites fins arribar a la Roca Entravessada (2.928m)







Un cop guanyada l'aresta veiem tot el recorregut que ens queda. Primer un tram fàcil de cresta, després guanyar el resalt que veiem lleugerament a la dreta i finalment la pujada final a la Roca Entravessada (2.928m) visible al fons







Arribem al vertical resalt que cal superar. He llegit que es pot superar per l'esquerra mitjançant una estreta vira però nosaltres optem per escalar-lo directament







La grimpada no és complicada, caldrà que anem localitzant les poques fites que hi trobem les quals ens dirigiran pel millor pas. Tot i això la grimpada és bastant exposada. A la imatge la cresta d'on venim amb el Miquel Ángel en plena feina







Espectaculars i aèries imatges de la grimpada amb el primer dels Estanys Forcats als nostres peus







Superat el resalt veiem que encara ens queda bastant per guanyar el cim







Més enllà del pendent i desnivell les dificultats s'han acabat. Anem pujant amb paciència. Darrera nostre, el resalt i la cresta que portem feta per l'aresta sud del Roca Entravessada (2.928m)







Guanyada la part més elevada, els nostres ulls no donen l'abast amb tot el que veuen. Darrers metres fins el cim







Cim de la Roca Entravessada (2.928m), segona muntanya més elevada d'Andorra, fronterer entre Andorra i Catalunya i un objectiu perseguit des de feia molt de temps, motiu per estar-ne contents!







Cap al nord el proper objectiu, l'allargada forma del Pic de Medacorba (2.913m) amb el Massís de la Pica d'Estats al fons. Per aquest vessant pujaré al Pic de Medacorba (2.913m) a través de la Collada dels Estanys Forcats (2.743m) que es divisa a la part inferior dreta de la imatge.
Pel gran desnivell i poca distància ja intuïm que la baixada pel vessant nord de la Roca Entravessada (2.928m) no será un passeig







Zoom al Massís de la Pica d'Estats amb el Pic del Medacorba (2.913m) en primer terme







Cap a l'oest, entrada a Catalunya, amb el Circ de Baiau i els seus estanys, el Pic de Vallpeguera (2.739m) damunt dels estanys, i al fons el Pic d'Ascorbes (2.784m) amb els dos estanys d'Escorbes a la dreta amb el Monteixo (2.905m) i el Pic de Norís (2.820m)








Més cap al nord-est dins d'Andorra, despunta el Pic de Tristaina (2.882m)







Cap a l'est, destaquen el Pic de la Serrera (2.913m) i el Pic de l'Estanyó (2.915m) també dins d'Andorra







Tot el recorregut al complet fins el cim de la Roca Entravessada (2.928m), amb l'aresta sud al cim i Arinsal al fons de la vall






La cresta que va de la Roca Entravessada (2.928m) fins el Pic de Comapedrosa (2.942m) presenta passos de grau III i és convenient anar assegurat







Des de la Portella de Baiau (2.757m) a l'esquerra, es veu el visible sender que baixa al Circ de Baiau i la cresta que circula en sentit sud, la qual passant per l'Agulla de Baiau ens acosta al Pic de Sanfonts (2.883m) al fons a l'esquerra, una altra opció de ruta per la zona 







Espectaculars els estanys de Baiau amb el refugi metàl·lic visible en una elevació a la dreta de la imatge







Darreres imatges abans d'iniciar el descens






Retrocedim uns metres des del cim de la Roca Entravessada (2.928m) per anar a buscar l'entrada a aquesta canal, punt que ens marca l'inici del descens. Primer hem de superar un esglaó per unes lloses llises en que haurem d'extremar les precaucions. Al centre la Collada dels Estanys Forcats (2.743m), proper objectiu






Anem baixant mig desgrimpant per la canal fins que trobem una zona tallada d'uns tres metres de caiguda de delicat descens. En aquest punt cal sortir de la canal per la dreta i abandonar-la







Seguim desgrimpant amb molta cura de no fer baixar pedres, ja que no tenim visibilitat per veure si hi ha muntanyencs que pugen






Anem circulant sempre enmig de trams trencats i descomposats barrejants amb plaques llises que cal evitar. No trobarem gaires indicacions ni fites, cal preparar bé la baixada







Ja tenim visible la primera agulla, anirem just fins la seva base. Hi ha alguna fita que ens porta a flanquejar l'agulla per la seva part mitjana però aquesta ruta és molt exposada







Just a la base de l'agulla, baixarem per la canal que es veu de la dreta. Seguim en un tram molt trencat i de molta pendent, sempre evitant la desgrimpada per la roca dura que formen les agulles







Seguim baixant, es divisa el camí que a través de la Collada dels Estanys Forcats (2.743m) entra a Catalunya i baixa al Circ de Baiau







Superades les dues agulles, la zona s'obre, el desnivell disminueix i s'acaben les dificultats, ara anirem baixant flanquejant per la dreta per acostar-nos al màxim a la Collada dels Estanys Forcats (2.743m)







Arribem a la Collada dels Estanys Forcats (2.743m), des d'aquest punt es divisa el tercer dels estanys Forcats que queda sostingut una mica més amunt que els altres dos







El Miquel Ángel m'espera al coll i jo pujo ràpidament al Pic de Medacorba (2.913m) pel seu vessant sud. La pujada és constant i vaig seguint les nombroses fites que vaig trobant, utilitzant les mans de manera molt esporádica.
He de dir, que tot i que la paret sud del Medacorba (2.913m) sembla inexpugnable el seu ascens és molt més senzill del que sembla







Només des del Pic del Medacorba (2.913m) puc veure el desitjat pic dels Lavans (2.892m) fronterer entre Catalunya i França. Sensacional piràmide que tinc moltes ganes de pujar la qual suposa tot un repte afrontar i preparar-ne l'ascenció al no haver-n'hi itineraris.
A l'esquerra del Pic dels Lavans (2.892m) es divisa el Port de Medacorba (2.748m), punt d'enllaç entre els dos cims







Cresta oest del Pic de Medacorba (2.913m) que ens acostaria al Port de Medacorba (2.748m)







Bonica imatge del tancat Circ de Baiau amb el Pic de Santfons (2.883m) a l'esquerra vist des del Pic de Medacorba (2.913m)






Espectacular la Roca Entravessada (2.928m) vista des del Pic de Medacorba (2.913m), per aquest vessant hem baixat. Als seus peus la Collada dels Estanys Forcats (2.743m), on m'espera el Miquel Ángel i tot el desnivell superat per arribar al Pic de Medacorba (2.913m)






Zoom al vessant nord de la Roca Entravessada (2.928m), hem baixat per una de les Canals que es despengen per la dreta







Cap al sud, els tres Estanys Forcats amb Arinsal al fons. Gairebé uns 1.500m de desnivell ens separen del punt d'inici. A la part inferior dreta de la imatge, es pot visualitzar el marcat Gr 11.1 que baixa de la Collada dels Estanys Forcats (2.743m) pel qual circularem en poca estona







Cap al nord, entrada a França amb l'Estany de Medacorba en primer terme i l'Estany de Solcén al fons






En primer terme, la Pica Roja (2.903m) amb el Port de Boet (2.511m) sota seu, amb el Massís de la Pica d'Estats al fons






El Pic dels Lavans (2.892m) una vegada més que em té captivat, el qual presenta una llarga grimpada que caldrà estudiar bé. El Port de Medacorba (2.748m) per l'esquerra







La cresta est del Medacorba segueix direcció el Pic del Pla de l'Estany (2.859m), a la dreta, en un recorregut factible que també es presenta més que interessant







Em despedeixo del Pic de Medacorba (2.913m), amb la intuïció que no será la meva darrera visita. Punt trifronterer entre Catalunya, Andorra i França







Ja de nou amb el Miquel Ángel, iniciem el descens definitiu des de la Collada dels Estanys Forcats (2.743m)







Deixem enrere la conca on queden dipositats els Estanys Forcats i la Roca Entravessada (2.928m) al fons






Vertiginós descens al fons de la Vall del Pla de l'Estany, per còmode i fresat sender amb el Pic de les Fonts (2.749m) de fons







Anem baixant comentant les sensacions de la jornada que encara estan a flor de pell, fet que ens farà menys monòtona la baixada. Arinsal, punt d'inici al fons de la vall






Parada a reposar forces al refugi del Pla de l'Estany amb uns visitants agradables per posar fi al reportatge que tan bones sensacions ens ha deixat en aquesta jornada d'alta muntanya en una zona que no tenia controlada, la qual ens ha sorprés gratament per tot el que ofereix i que de ben segur tornarem a visitar més d'una vegada per poder gaudir novament de cada passa i de tots els racons que ens han quedat pendents però que hem pogut veure des de les dues grans muntanyes que hem visitat. I per acabar, moltes gràcies Miquel Ángel, per acompañar-me i compartir els grans moments que ens ha deixat la sortida!