17 d’agost 2019

PIC DE SUBENUIX (2950m) per la Vall Fosca


Alçada mínima: 1760m
Alçada màxima: 2950m
Distància: 24,2 km
Temps empleat: 10h45m (aturades incloses)
Desnivell + : 1483m
Desnivell - : 1483m


Feia massa temps que no tornava a la Vall Fosca, la darrera escapada al Pic de Peguera (2983m) i Pic de Monestero (2878m) em van deixar un gran record de la zona.
Clar tenia, que si volia una ruta farcida d’estanys aquest era el lloc ideal i tenint en compte que em faltaven els estanys de la zona nord-oest amb el Pic de Subenuix (2950m) de capçalera, la sortida era clara.
El Pic de Subenuix (2950m) delimita les comarques del Pallars Jussà i Pallars Sobirà i també el Parc Nacional d’Aigüestortes pel sud.

Avui no vaig sol, és la primera que fem amb el Miquel Àngel després de tantes converses sobre muntanya. Ha estat molt emocionant poder compartir de nou les sensacions, els neguits, decisions i treball en equip en una dura i llarga jornada d’alta muntanya que ens ha compensat amb les una de les millors vistes des d'un cim que recordo últimament.

Després d’estacionar a l’embassament de Sallente, el sender s’eleva fort en sentit est per la traçada i fàcil canal del Pigolo, fins arribar a un punt que anem planejant sentit nord seguint l’antiga via del carrilet (que utilitzaven per transportar materials, cal recordar que una part dels estanys de la zona són creats per la mà de l’home amb l’objectiu de generar energia elèctrica).
Arribats a l’estany Gento, seguim direcció el Refugi de la Colomina (2408m). Arribats a l’enorme estany Tort, deixem el sender que va al refugi i circulem en sentit nord-oest creuant l’estany Tort, l’estany de Mariolo, l’estany d’Eixerola, l’estany de Cubieso i l’estany de Castieso que ens deixa als peus del Pic de Subenuix (2950m).
La pujada la fem anant a buscar la Collada dels Gavatxos (2666m) que queda a l’esquerra del pic, després seguim l’aresta fins arribar al Pic de Subenuix (2950m). La baixada la decidim fer per la canal sud central a la qual hi accedirem a través d’una bretxa que s’obre enmig de l’aresta i que ens deixarà de forma directe a l’estany de Castieso on enllaçarem amb el mateix camí de l’ascens fins al punt d’inici.

Sortida molt llarga i esgotadora, el desnivell és important però en aquest cas, la distància més. L’aproximació és llarga i amb constants i curts puja-baixa que són una mica trencacames.
Per sort el temps ha acompanyat molt durant el dia, sol a estones i un vent fresc que convidava a caminar. No s’ha d’oblidar que és una muntanya molt propera als tres-mil metres i per aquestes alçades no hi ha res fàcil.
A destacar l’aresta, que tot i ser fàcil, cal parar atenció en varis punts a la part final perquè es torna aèria. Si es vol baixar per la canal sud (no recomanable pujar-hi pel fort pendent i terreny trencat), cal escollir bé el punt on deixem l’aresta per evitar zones tallades (explicacions a les imatges).

Molt satisfet d’aquesta sortida farcida d’estanys en aquesta zona única de Pirineu, d’haver gaudit d’un dels grans cims d’Aigüestortes i d’haver compartit les vivències dels paisatges amb algú que s’estima tant com jo aquesta afició. La primera de moltes més!

I com que fer cims porta a fer-ne de nous, toca ja anar pensant amb la propera!


Mapa del recorregut




Mapa de relleu 




La ruta comença a l'aparcament sud de l'embassada de Sallente al final de la carretera que s'endinsa a la Vall Fosca. El sender de seguida guanya alçada fent llaçades




Després d'arribar al replà del centre de la imatge, seguim guanyant alçada per un sender molt fresat i còmode





Ens falta poc per acabar el primer tram de pujada i agafar el sender del carrilet per flanquejar de pla fins l'estany Gento. Al centre de la imatge es veu un punt negre que és l'entrada d'un dels varis túnels que haurem de creuar





Sender del carrilet, molt suau i pla, ens permet gaudir de les vistes que ens hem guanyat fent els primers 400m de desnivell





Arribem a l'estany Gento que bombeja les seves aigües per conductes fins l'embassada de Sallente generant energia elèctrica





Aquesta escultura representa la dimensió dels tubs que bombejen l'aigua i la inclinació que tenen. Les dimensions són espectaculars, tot un detall que no siguin visibles dins del paisatge





La previsió del temps és que el vent bufi de sud amb cops de 40 a 60 km/h fins al migdia. Per ara el que tenim és fresc si bé no fred. Els núvols van i venen degut a la circulació de vent en alçada.
Seguim per sender fresat en ascens seguint les indicacions que porten al refugi de la Colomina (2408m)





Arribem a l'estany Tort. En aquest punt deixem el sender que va al refugi de la Colomina (2408m) i seguim en sentit nord-oest pel sender que segueix la Carros de Foc, on tornem a trobar el carrilet





Anem vorejant l'estany Tort per sender marcat. És un estany molt llarg i ens portarà estona creuar-lo sencer enmig de constants i curtes pujades i baixades. A mesura que anem creuant-lo, de sobte apareix per primera vegada el nostre objectiu, el Pic de Subenuix (2950m), que és la punta del fons a l'esquerra, la punta de la dreta és el Pic dels Estanyets (2891m)





Acabem de creuar l'estany Tort, damunt seu el bonic Pic de Tort (2886m)





Ja veiem el proper estany que creuarem: l'estany de Mariolo, al fons el nostre objectiu cada vegada ens queda més aprop





Canalització d'aigües entre l'estany de Mariolo i l'estany Tort. Aquests estanys tenen preses i són artificials, és per això que no es veuen plens del tot





I damunt l'estany de Mariolo hi trobem el Pic de Mariolo (2856m)





Creuat l'estany de Mariolo arribem a l'estany Eixerola i l'estany de Cubieso que en formen un de sol. Creuarem per l'esquerra i guanyarem suaument un petit resalt que ens deixarà a les basses de Cubieso





A mig creuar l'estany d'Eixerola i Cubieso deixem la ruta de Carros de Foc que es dirigeix en sentit oest a la Collada de Dellui (2577m). Nosaltres seguim creuant els estanys en sentit nord cap al Coll dels Gavatxos (2666m)





Estany de Cubieso amb el Pic de Tort (2886m) al fons





Arribem a l'estany de Castieso on parem a esmorzar mentre estudiem la ruta que ens queda fins el Pic de Subenuix (2950m). La pujada la farem fins el Coll dels Gavatxos (2666m) que queda a l'esquerra, després seguirem l'aresta fins al cim. La baixada la farem per la canal sud central que baixa directa del cim. L'aproximació ha estat llarga i des d'aquest punt encara ens queden sis-cents metres de desnivell, tres-cents fins el Coll dels Gavatxos (2666m) i tres-cents més per l'aresta fins el Pic de Subenuix (2950m)





Iniciem la pujada cap al Coll dels Gavatxos (2666m), el sender no està gaire fresat però amb l'ajuda de les fites es segueix bé





La pujada al Coll dels Gavatxos (2666m) consisteix en un primer tram de forta pujada per acabar fent un flanqueig on el terreny perd una mica de pendent fins el coll





Mirada enrere per descansar i veiem que ha aparegut l'estany de Morto que tot i no creuar, hem tingut a tocar. Al fons el Pic dels Vidals (2902m) al centre i el Pic de Tort (2886m) a la dreta





Coll dels Gavatxos (2666m) límit fronterer amb el Parc Nacional d'Aigüestortes. Es pot dir que només el tram de l'aresta és el que circularem per dins del Parc Nacional





El tram d'aresta fins el Pic de Subenuix (2950m) que toca seguir en sentit nord-est





S'obren les vistes de tot l'entorn d'Aigüestortes, on a mesura que anem avançant, es faran més importants. Per començar, cap al nord els estanys dels Gavatxos formen la capçalera de la Coma dels Pescadors





Sens dubte, un privilegi ser on sóc en un dia en que la meteorologia ha estat perfecte





Estanys Morto, Castieso i Eixerola-Cubieso que ens ensenyen el recorregut que hem fet fins arribar on som. L'espectacular Pic de Tort (2886m) guardant la zona





L'aresta a l'inici té traces de sender i es deixa fer fàcil. Darrera el Miquel Àngel hi trobem les pales de Cubieso





Una petita obertura ens permet veure la canal sud i ens plantejem fer el descens per aqui tot i que ens acabarem de decidir un cop hi arribem baixant





Anem guanyant alçada, el terreny tot i no ser difícil cada vegada és més trencat





La circulació d'aire en alçada fa que els núvols ballin damunt nostre deixant uns paisatges idíl.lics i tenebrosos per moments





Després d'aquest tram trencat, arribem a la part final formada per grans blocs de pedra. Ens trobarem amb una curta i aèria grimpada que no passa de grau I la qual, després de fer un gir a l'esquerra, ens deixarà directament al cim





El fet de guanyar tres-cens metres més de desnivell des del Coll dels Gavatxos (2666m) fa que els paisatges amb grans caigudes sota nostre siguin realment espectaculars





I amb tot, arribem al Pic de Subenuix (2950m), format per enormes lloses i coronat per un gran bloc. L'espai és reduït i haurem de moure'ns amb cura per poder gaudir de tots els vessants









Pel sud els estanys que hem anat creuant durant l'ascens





Al costat dels estanys destaquen el Pic dels Vidals (2902m) amb una marcada canal blanca, al seu costat el Pic de Tort (2886n). En primer terme la cresta que segueix fins el Pic dels Estanyets (2891m)





Cap al nord-oest, l'estany Llong amb el Gran Tuc de Colomers (2933m) just damunt seu





Cap al sud-oest, tot el recorregut realitzat per la cresta des del Coll dels Gavatxos (2666m)





Cap al nord-est es veuen bé els Encantats (2745m-2734m). A la dreta el cim del Subenuix (2950m)





Al nord-est veiem la cresta que marxa fins el Pic Inferior de Subenuix (2872m), al centre l'estany gran d'Amitges. Damunt de l'estany es veuen les Agulles d'Amitges, damunt seu una mica a l'esquerra destaca el Tuc de Saboredo (2833m), després el Pic d'Amitges (2851m) i per la dreta els dos Pics de Bassiero (2900m-2894m)





Més cap al nord, inconfusible la silueta del Tuc de Maubèrme (2880m)





Per l'esquerra marxa la Serra de Subenuix, pel centre la Vall de Subenuix, itinerari d'ascens a aquesta muntanya desde l'estany de Sant Maurici, per la dreta els Encantats





Estany Llong per l'esquerra, al centre l'estany Redó i damunt seu l'estany del Bergús. Damunt la cresta que va des del Gran Tuc de Colomers (2933m) al Tuc de Ratera (2862m) passant pel Tuc del Bergús (2845m)





Cap al sud-est l'espectacular Pic de Peguera (2983m) s'eleva per la dreta sent el cim més alt de tota la zona després del Subenuix (2950m). El cordal segueix fins el Coll de Monestero (2715m) amb el Pic de Monestero (2878m) per l'esquerra





El Pic de Subenuix (2950m) vist des del Pic de Peguera (2983m) s'eleva de manera imponent





El Montsent de Pallars (2883m) es deixa veure elevant-se al fons amb el Pic dels Vidals (2902m) i el Pic de Tort (2886m) en primer terme. Tres objectius pendents anotats per quan torni a la zona





Prenent imatges de la capçalera de la Coma dels Pescadors on es troben ubicats els estanys dels Gavatxos





Foto de cim, ja tenim el primer objectiu del dia. El segon és baixar fins el cotxe i el tercer arribar fins a casa. Al final hem fet un bon treball en equip!





Anem desfent la mateixa cresta i busquem arribar a la bretxa on ens plantejarem si baixar o no per la canal sud cenral. El recorregut de pujada i de baixada creuant aquest mar d'estanys. 
Aquesta vegada ha valgut la pena no fer una circular





En un tram de flanqueig per l'aresta que ens situa al vessant sud de pujada, veiem aquesta opció per agafar la canal, però la descartem. Mentre esmorzàvem a l'estany de Castieso ja hem vist que hi havia un tallat, més tard ho acabaríem certificant





Seguim desfent la cresta pel vessant nord d'Aigüestortes i arriba un punt en que veiem una petita cresta que s'endinsa cap vessant sud direcció a la canal i mor poc després. A banda i banda d'aquesta petita cresta s'obren dues petites bretxes que ens permeten saltar al vessant sud per anar a buscar la canal. Nosaltres ho hem fet per la bretxa que queda més elevada. 
Al fons el Pic de Mar (2840m) a l'esquerra i el Pic dels Vidals (2902m) a la dreta





És en aquest punt on saltem al vessant sud per anar a buscar la part més central de la canal on sembla que hi hagi la pedra més fina amb la intenció de baixar lliscant.
El primer tram té molta pendent, el que faig és anar a buscar aquesta zona herbada per poder baixar més segur





Punt on abandonem l'aresta per baixar cap a la canal i recorregut de baixada




Foto del Miquel Àngel just abans d'abandonar l'aresta. Jo estic a la part alta de la petita i curta zona herbada





Primer baixem ràpid per terreny descompost i fort pendent on avançem amb facilitat anant amb cura. Anem girant cap a l'esquerra per anar a buscar la part central de la canal sud





La part central de la canal no resulta ser com esperàvem, el terreny de pedra fina que pensavem realment era un terreny més dur però tot i així es baixa còmodament. Baixada ràpida on perdem uns cinc-cents metres de desnivell en molt poca distància. 
Al fons destaca el Pic de Mariolo (2856m)





Finalitzada la baixada, parem a les basses de Cubieso a dinar, estem molt contents. L'aire fresquet ha estat el motiu de no banyar-me. Com no podia ser diferent, acabem d'inventar una circular per molt mini que sigui





Desfem el sender d'aproximació pel mateix camí de l'anada. A destacar que en el descens fins el vehicle hem de guanyar encara tres-cents metres de desnivell positiu. Indicador de que en l'aproximació no tot és pujada. 
Al fons veiem l'estany Tort que creuarem per la dreta, per l'esquerra el Pic de Tort (2886m) es mostra en la seva cara més abrupte





Creuant l'estany Tort, a l'esquerra el Roca d'Abellers (2543m), per la dreta el Montsent de Pallars (2883m)





Just abans d'acabar de creuar l'estany Tort enllacem amb el curt tram del carrilet fins la propera intersecció de senders





Panoràmica de l'estany Tort, el més gran que haurem vist avui





Intersecció de camins, nosaltres anem cap a l'estany Gento





Ara sempre de cara, el Montorroio (2862m) per l'esquerra fent honor al color vermell de la pedra que el forma. Per la dreta el Montsent de Pallars (2883m) i l'aresta que els uneix en una altra ruta circular que tinc pendent per la zona





Encara queda bastant avall l'Embassada de Sallente, el cotxe encara ni es veu





Arribem a la intersecció on surt el marcat sender sentit oest que va cap al Port de Rus (2617m). Al centre la Collada de Font Sobirana (2441m) lloc on el sender creua de vessant. És una variant del Gr11, concretament Gr11-20





Arribem a l'estany Gento on hi ha un edifici amb allotjament en el qual s'agafa el funicular que baixa i puja des de l'Embassada de Sallente. Nosaltres deixem el tema del funicular per quan les cames ja no aguantin més, esperem en un futur molt llunyà





Després del tram que planeja i flanqueja seguint les antigues mines del carrilet, i just abans d'empendre el tram més fort de baixada fins el punt d'inici, ens trobem amb aquesta font que ens havia passat desapercebuda durant la pujada. Moment ideal per refrescar-se i hidratar-nos





Comença la baixada final, per sort és curta, estem cansats ja que portem més de deu hores de ruta però la satisfacció i cares d'alegria no ens les treu ningú





Ara si ja tenim a tocar el segon objectiu del dia. Només quedarà tornar a casa per completar una jornada que ha ocupat un dia sencer d'alta muntanya. Una sortida molt llarga que ens ha donat tots els al.licients que buscàvem en una zona que ha complert sobradament les espectatives, i que tot i ja conèixer, en cap moment ha deixat de sorprendre'ns.
Seguim disfrutant de l'estiu intentant buscar la millor muntanya possible!