06 de setembre 2016

PIC GRAN FACHA (3005m) per l'ARESTA SUD


Alçada mínima: 1640m
Alçada màxima: 3005m
Distància: 19,7 km
Temps empleat: 10h20m (parades incloses)
Desnivell + : 1570m
Desnivell - : 1570m


El Pic Gran Facha o de Bachimaña (3005m) es troba situat en el cordal fronterer entre Aragó i França. És un cim que separa les valls de Piedrafita i Bachimaña, la seva forma piramidal el converteix en un cim molt atractiu pels muntanyencs.

La ruta més senzilla és realitza pujant fins el Collado de la Facha (2665m) i completar l’ascens per l’aresta nord, es pot pujar per la Vall de Piedrafita al cantó aragonès (refugi de Respomuso), o per la Vall de Marcadau pel vessant francès (refugi de Wallon). La opció que hem escollit nosaltres és pujar per l’aresta sud, partint des del balneari de Panticosa, en una ruta amb més dificultat. La pujada al Gran Facha (3005m) és llarga i amb un desnivell important per qualsevol via, però tindrem la opció de fer-ho en dos dies fent nit als pròxims refugis guardats que envolten la zona: Bachimaña (desde Panticosa), Respomuso (desde Piedrafita), Wallon (desde Marcadau).
Com que a l’agost el dia encara és llarg, estem de vacances i no ens espera ningú, decidim fer la ruta en una sola jornada, en el que serà la sortida més dificultosa de les cinc que he fet.

Inici de la ruta al balneari de Panticosa on just al costat del refugi Casa de Piedra, surt el GR11 que marxa en sentit nord. El sender és ben fresat, va planejant i guanyant alçada progressivament, fins hi tot trobem alguna zona equipada amb cable que pot resultar útil si la pedra és molla. Després de superar la forta pujada de la Cuesta del Fraile, arribem a la cua de l’Ibón Superior de Bachimaña on hi ha situat el nou refugi de Bachimaña. El GR11 voreja l’estany pel seu marge esquerra i un cop superat, arribem a un creuament de camins indicat amb un pal senyalitzador. El GR11 continua en sentit oest cap al Coll de Tebarray o dels Infiernos (2722m), nosaltres circularem en sentit nord-est pel GR-T 24 que es dirigeix cap a França a través del Port de Marcadau (2541m), marcat també amb vermell i blanc i sempre per camí fresat. Després de guanyar alçada suaument, arribem l’estany inferior de Pecico, en aquest punt ens separem del GR-T 24 i ens desviem a l’esquerra, voregem l’estany pel seu marge dret i en poca estona ens plantem a l’estany superior de Pecico. No serà fins que arribem als estanys de Pecico que veurem el Pic del Gran Facha (3005m) per primera vegada després d’unes 3 hores caminant. 
El recorregut a partir d’ara queda clar, pujar per la inclinada tartera descomposta, fins arribar a l’entrada d’una canal que ens deixarà a un coll (2833m) situat al vessant sud del Gran Facha (3005m), després quedarà superar uns 200m curts de desnivell, amb constants grimpades per roca molt dolenta i poc segura, que ens farà assegurar cada punt de recolzament fins arribar al cim. La tornada la realitzarem desfent el camí d’anada.

El recorregut que he explicat comporta certes dificultats: la tartera del vessant sud del Gran Facha (3005m) és molt inclinada a la seva part final, inclosa la canal que ens acosta al coll (2833m), roca descomposta que cal tractar amb molt de compte (sobretot de baixada) per evitar possibles allaus de pedra. També caldrà anar molt amb compte dels despreniments si portem excursionistes davant nostre. Superat el coll (2833m), tindrem una forta pujada amb molta grimpada amb passos de (II-) fins arribar al cim del Gran Facha (3005m). 
El Sergi va decidir no completar aquest darrer tram de l’ascensió i esperar-me a l’estany superior de Pecico. Per part meva, vaig conèixer l’Asier, un noi de Bilbao amb el que vàrem realitzar junts la part més complicada de l’ascensió. De fet, és fàcil fer amistats en terreny tant abrupte, on tenir companyia, ajuda molt a superar les dificultats i a seguir el bon camí. 

El que si que recomano, és que qui vulgui pujar el Gran Facha (3005m) sense trobar-se grans dificultats, ho faci a través del Collado de la Facha (2665m) que queda situat al vessant nord del cim (recorregut habitual), tot i que la nostra opció és una altra alternativa factible, cal tenir clar que la ruta presenta molt més pendent amb una grimpada exposada, potser per muntanyencs més experimentats.

Tot i això, les sensacions que m’han quedat després d’aquest dia han estat genials. El recorregut és especialment bonic, hem vist molts estanys que hi hem passat a tocar, hem pogut degustar la cara nord dels Infiernos amb el que queda de la seva glacera i he recordat el meu pas pel GR11 per aquesta zona ara fa uns quants anys. Sensacionals estampes paisatgístiques envoltades d’un entorn molt contrastat en un dia en que la meteo ha acompanyat millor que mai.

Amb el Pic Gran Facha (3005m) tanco una nova campanya d’estiu al Pirineu aragonès, que com any rere any, m’ha deixat ple de satisfacció i on encara queden pics emblemàtics pendents de visitar, és per això que hi tornarem, perquè tot i la duresa de les seves muntanyes, els esforços realitzats tenen la seva gran recompensa quan podem veure els paisatges des dels cims!


Mapa del recorregut




Mapa de relleu




Iniciem el recorregut al balneari de Panticosa, són les 7:30h i la temperatura és de 7ºC, anem amb roba d'hivern però portem roba lleugera a la motxilla perquè es preveu que les temperatures vagin augmentant a mesura ens apropem al migdia




Enfilem en sentit nord per un sender amb pujada i molt suau, que va paral.lel al torrent que porta les aigües procedents dels estanys de la part superior




Mentre anem guanyant metres, el torrent ens ofereix bonics salts que ens ajuden a progressar més fàcilment. De baixada, ens trobarem gent banyant-se als gorgs








Després d'uns dos quilòmetres inicials de molt ben fer, arribem a la Cuesta del Fraile que no és més que superar aquest resalt rocós que es veu a la imatge. Pujada costeruda però no molt llarga




La conca dels estanys està plena d'aigua i les parets de la Cuesta del Fraile rebossen aigua per tot arreu




Superada la Cuesta del Fraile arribem a la cua de l'Ibón de Bachimaña on hi trobem el nou refugi de Bachimaña. La zona és molt bonica




Des de les parts baixes és impossible pendre imatges de l'Ibón de Bachimaña al complet, ho farem més endavant




Estem vorejant l'Ibón de Bachimaña per l'esquerra, per sender força planer. Continuem caminant pel GR11




Ara hem de baixar fins el pla que es veu al centre de la imatge. Al fons destaquen el Pico Gaurier (2906m) i la Punta Zarre (2941m) a la seva dreta. Per l'esquerra, el Pico Piedrafita (2959m)




Arribem al creuament de camins que queda al pla situat a l'extrem esquerra de l'Ibón de Bachimaña. En aquest punt deixem el GR11 i prenem el GR-T 24 en direcció el Puerto de Marcadau (2541m) o altrament anomenat Collada de Pecico




El GR11 deixa de circular en sentit nord per fer-ho en sentit oest en direcció el sentit de la imatge per anar a buscar el Collado de Tebarray o dels Infiernos (2722m). Ja podem veure el vessant nord dels Pics Infiernos i les cascades d'aigua que baixen procedents dels Ibones Azules que queden situats als peus dels Infiernos




Anem guanyant alçada i ara si que podem veure l'Ibón de Bachimaña gairebé al complet. Per l'esquerra s'obren vistes a l'Ibón inferior de Gramatuero




Des de la bifurcació de camins, hem anat pujant sense guanyar grans desnivells. Sense donar-nos compte arribem a l'estany inferior de Pecico. Al fons ja veiem el cordal on està situat el nostre objectiu: el Pic Gran Facha (3005m), tot i que encara no l'acabem de veure bé




Just arribar a l'estany inferior de Pecico el GR-T 24 marxa cap a la dreta a buscar el Puerto de Marcadau (2541m), nosaltres hem d'agafar el corriol de l'esquerra que va en direcció l'estany superior de Pecico. Haurem d'estar alerta ja que aquest encreuament no està senyalitzat




En molt poc temps ens plantem a l'estany superior de Pecico. Ara si que veiem el Gran Facha (3005m) i el recorregut per pujar-hi, el cim és el de la dreta. Parem a esmorzar, portem més de 3h caminant i vist el que queda, el Sergi decideix no seguir i m'espera en aquest bonic estany. Mentre esmorzem vaig memoritzant el terreny per trobar la via d'ascens millor possible. El pic de l'esquerra és la Punta de Lagardère (2957m)




Imatge per veure la ruta d'ascens des de l'estany superior de Pecico. Primer pujaré per la zona herbada de l'esquerra, després enllaçaré per la inclinada tartera (on es veuen traces de camí) fins l'entrada de la canal que fa una diagonal cap a l'esquerra per guanyar el coll (2833m) que queda just a la part esquerra de la imatge, just on s'aprecia un petit punt blanc que és una congesta de neu que ocupa el mateix coll. Després, superar uns 200m de desnivell grimpant per l'aresta sud fins el cim del Gran Facha (3005m) que queda al centre de la imatge




Detall de la pujada a la tartera i l'entrada a la canal fins el coll (2833m). El punt negre que està dins del cercle vermell sóc jo mateix en una imatge del Sergi, que m'observava mentre pujava




La he vorejat l'estany superior de Pecido enmig de blocs inestables i començo a encarar la forta pujada fins el coll (2833m)




Aniré a buscar la zona herbada que em permetrà guanyar metres amb més facilitat




Però la zona herbada s'acaba i després només queda pedra i més pedra. A la part inferior es veu en petit l'Asier que puja darrera meu. Amb ell, coincidirem a l'entrada de la canal i acabarem fent i desfent el recorregut junts




L'Asier anirà davant durant l'ascens, ja som dins de la canal on el principal risc és la inclinació i el despenjament de pedres




Ja veiem la congesta de sortida de la canal, a la part final ens apareix aquest gendarme que d'ascens vorejarem per la dreta i de baixada per l'esquerra




Sortim al coll amb moltes dificultats per l'esquerra de la congesta, quan erem dalt ens donem compte que hagués estat millor pujar per la dreta del gendarme, realment la congesta és bastant més gran del que semblava i gairebé ocupa tota la sortida de la canal. A les parts més produndes queden els estanys de Pecico




La baixada per l'altra banda del coll és molt més suau, seguim traces d'un sender per situar-nos bé sota la paret sud abans de començar a grimpar




Anem guanyant alçada i ja veiem cap a l'oest l'embassament de Respomuso amb el sempre present Midi d'Ossau (2884m) al fons




Ja portem una estona grimpant, la màxima dificultat que trobarem serà de II- tot i que trobarem alguns punts exposats




Serà important no perdre de vista les fites que ens guiaran pel millor cami




Després d'una bona estona amb mans i peus arribem al Pic del Gran Facha (3005m). Cap al sud, sensacionals les vistes del vessant nord del Massís dels Infiernos amb la seva marmolera i el que queda de la seva glacera




Part del cim on hi ha la famosa capella on a dins hi hauria d'haver-hi una imatge de la Mare de Déu de Lourdes, doncs m'hi trobo un roc... veiem els excursionistes que han pujat per la ruta habitual des del Collado de la Facha (2665m)




Imatges cap al nord amb el Collado de la Facha (2665m) que divideix les Valls de Piedrafita (marxant a l'esquerra) i Marcadau (cap a la dreta). S'intueix el sender que baixa cap al vessant francès. Al fons destaquen el Peña de Aragón (2918m) i el Petit Facha (2947m) a la dreta




Cap a l'est, la cresta que hem seguit per arribar al cim amb el Massís del Vignemale de fons




Aqui es pot veure el desnivell que hi ha del coll on hem pujat (2833m) fins el cim del Gran Facha (3005m)




Foto de cim abans d'iniciar el descens... va bé això d'anar acompanyat!




Hem deixat el cim del Gran Facha (3005m) que es veu al fons. Abans de baixar, recorrem un tros d'aresta cimera per poder degustar les vistes cap al sud, per on hem pujat




Sensacional les vistes d'aquest vessant, potser les que més m'han agradat. Als nostres peus, els estanys de Pecico amb l'Ibón de Bachimaña darrera seu i gran part de la ruta que hem fet per arribar fins aqui. Sota nostre baixa ben dibuixada la cresta que fa de frontera entre Aragó i França, que arriba fins el Massis del Vignemale i molt més. A l'esquerra de l'estany superior de Pecico, els dos Pics de Marcadau (2675m-2677m)




Ara si, estem en ple descens. Anem desgrimpant lentament assegurant cada moviment




Hem desgrimpat els passos més compromesos i ja veiem la congesta de neu que ens indica que ens anem acostant al coll (2833m)




Apunt d'entrar a la canal, aquesta vegada entrarem per la part superior de la imatge. Els estanys de Pecico encara queden molt avall




Deixem el cim del Pic Gran Facha (3005m) enrere




Baixem per la canal lentament i pràcticament enganxats, em poso davant i vaig baixant enganxat a un dels laterals on hi ha roca sòlida per poder-me agafar, el grau d'inclinació és important




Mirada enrere del recorregut desfet fins la congesta on hi ha situat el coll (2833m)




Sortim de la canal i arriba la tartera, la primera part el pendent no disminueix i perdem els suports on agafar-nos. Anem xafant amb molta cura per evitar possibles desprendiments massius




Ibón superior de Pecico, allà m'espera el Sergi fent una vacaina. Al fons, el Massís del Vignemale sempre de cara




A mesura que anem baixant el pendent és fa més amè, de fet, hem baixat molt millor del què ens esperavem




Satisfets d'haver fet un bon treball en equip, s'acaben les complicacions tècniques i gaudim del darrer tram del descens abans d'arribar a l'estany superior de Pecico




Voregem novament l'estany superior de Pecico, em despedeixo de l'Asier i vaig a cercar en Sergi. El tenia localitzat des de mitja tartera




Detall de la tartera, entrada de canal i grimpada des del coll fins el cim del Gran Facha (3005m)




Som al migdia, el vent gèlid s'ha aturat i el sol ha escalfat l'ambient. En Sergi m'ha anat seguint fins l'entrada a la canal. Mentre li explico amb tot detall l'ascens/descens al Gran Facha (3005m), aprofito per canviar-me de roba i per picar fruits secs. De seguida reprenem la ruta i iniciem el descens




Busquem un bonic lloc per parar a dinar una mica amb l'Ibón de Bachimaña com a protagonista




I seguim avançant per el mateix sender que hem transitat unes hores abans, molt suportable i sense grans desnivells, anem gaudint de l'excel.lent dia d'estiu que tenim i dels paisatges magnífics que ens acompanyen




Detall del camí, ben fresat i de bon seguir, que davalla lentament fins l'Ibón de Bachimaña




Arribem al pla on hi ha la bifurcacions de camins on agafarem novament el GR11 per seguir el descens definitiu




Ja hem creuat l'Ibón de Bachimaña i ara ens toca baixar tota la Cuesta del Fraile fins el marcat sender que es veu a la part inferior de la imatge




Degustant els espectaculars salts d'aigua mentre anem davallant




Ja es deixa veure l'Ibón del balneari, no ens queda massa desnivell més per perdre




Molts racons on aturar-se a gaudir del moment




Finalment arribem al punt d'inici i com marquen les pautes, no podem marxar de la zona sense fer un parell de cerveses al concorregut refugi Casa de Piedra, on anem contrastant les vivències viscudes d'aquests tres dies intensius d'alta muntanya. Ara només quedarà escollir zona per l'any vinent!