23 de juny 2013

EL COMABONA (2547m) DES DE GISCLARENY



Alçada mínima: 1580m
Alçada màxima: 2547m
Temps empleat: 3h30m (contant parades)
Distància: 9,2 km
Desnivell + : 960m
Desnivell - : 1045m


Tres dies de festa per Sant Joan que han servit per tornar a guanyar alçada després d'un temps dedicat de manera exclusiva als bolets. He tornat a la sensacional Serra de Cadí, pujada a l'emblemàtic Comabona, però aquesta vegada de manera directa, des del vessant sud.

Tot i que la cara sud del Cadí és més suau, les vistes no deixen de ser impresionants: els seus colors calcàris amb tons marronosos, les seves llargues clotades que desemboquen en boscos plens de vida, les vistes de la cara nord del Pedraforca, Ensija... i per acabar, la recompensa d'arribar al fil de la carena, on se'ns obren vistes de tota la plana de la Cerdanya, les muntanyes de la cara nord frontereres amb França i Andorra i els espectaculars penjats verticals que es transformen en precipicis de centenars de metres.

Una excursió no molt llarga però una mica dura, ja que salvem força desnivell en poca distància. A mesura que guanyem alçada i sortim del bosc, el paisatge que abarquem cura qualsevol síntoma de monotonia i cansament. A més, de ben segur podrem gaudir d'algun ramat d'isards, que acostumen a freqüentar per la zona.

Primera sortida a la muntanya aquest estiu, esperem que n'hi hagin moltes més abans no ens tornem a enganxar al tren dels bolets que arrriba al setembre. Sens dubte, es presenten un parell de mesos molt moguts en els quals tindré feina a llegir mapes i buscar nous racons per explorar aquest pirineu que tant m'enamora!



Mapa del recorregut




Arribem a Bagà i des d'allà enfilem la carretera que puja a Gisclareny, on per pista transitable arribem al Coll de la Bauma, punt d'inici




El sender comença dins del bosc i va guanyant alçada progressivament. De seguida, mirant cap al sud veiem l'espectacular cara nord del Pedraforca




Seguim circulant per dins del bosc direcció est, per arribar al punt més oriental de la ruta




Ara, i també mirant cap al sud veiem una bona perspectiva de la cara nord de la Serra d'Ensija




He sortit del bosc, ara guanyo alçada bruscament fins a buscar el pas de la Cabra, vistes cap al Berguedà




A partir d'ara les vistes del propi indret s'obren de manera espectaculars. A partir d'ara, flanqueix direcció oest per tornar a guanyar alçada fins al Coll dels Terrers. A l'est deixo la Serra de Monnell que visitaré en properes ocasions




Vistes cap a l'est: Serra de Cadí i enllaç amb Serra de Moixerò, amb Penyes Altes, Tossa d'Alp i Puigllançada al fons a la dreta




Durant el flanqueig arribo a la Pleta de la Guilla, un refugi fet amb pedra on hi ha un abeurador artificial pel bestiar. Pot ser un bon lloc en cas de la meteo vagi malament....






Un servidor a mig flanqueix amb la nord del Pedraforca darrera




Ja veig l'objectiu final, el Comabona



He guanyat més alçada pels vorals del Clot de Comabona fins arribar a una pendent més suau que em portarà al Coll dels Terrers, al fons de la imatge




Coll dels Terrers




Ja sóc dalt de la Serra, ara tocarà seguir el relleu pel fil de la carena amb algunes pujades i baixades fins arribar al cim. No dóno l'abast amb tantes vistes per ambdós vessants!




Roca Foradada (1975m) i Serra de Gavarret




Els núvols pujen amb força pel Clot del Comabona, lloc per on iniciaré i acabaré el descens




Vistes cap al nord: la Cerdanya amb el refugi de Prat d'Aguiló al planell del fons




Zoom cap al refugi de Prat d'Aguiló (2010m), ubicat en un entorn únic




Sóc dalt el cim i em disposo a esmorzar amb una caiguda de prop de 1000m sota els meus peus




Vistes cap al nord-est: França, el massís del Carlit amb el Carlit (2921m) pic més alt de tota la Cerdanya




Anem seguint les vistes direcció oest: Puigpedrós (2914m) a la dreta, el circ i pics d'Engorgs al centre i esquerra de la imatge




Tossa Plana de Lles (2916m) a l'esquerra, pic més alt de la Cerdanya catalana, la Tosseta de Vallcibera (2848m) al centre i la Muga (2860m) sota el núvol




D'esquerra a dreta: Pic de Monturull (2761m), Perafita (2752m), Serra del Sirvent, Pic dels Estanyons (2834m), Pic de Coma Extremera (2808m) i Pic de Setut (2867m)



Ara fem una mirada cap a la Serra de Cadí en direcció oest




A la dreta hi tenim el pic més alt del Berguedà: Pic de Costa Cabirolera (2604m)




Un servidor al cim del Comabona




Encaro el clot del Comabona per on iniciaré el descens




Ja porto una estona baixant, al fons la pista on tinc el cotxe aparcat i la Serra d'Ensija




La nord del Pedraforca, ara de cara. Aixecar la mirada i trobar-se aquest espectacle, delicia de tot muntanyenc




Darrer tram de baixada dins del bosc




Una petita mostra de fauna i flora!









I un video explicatiu de les vistes i vivències dalt del cim al reportatge que he preparat a bolets.com


http://www.bolets.com/el-comabona-2547m-per-gisclareny





08 de juny 2013

TORNEM ALS PRATS QUE ENS REBEN VESTITS AMB LES SEVES MILLOR GALES



Seguim a la primavera i enguany, ja podem dir que és una de les més plujoses dels últims anys. Tot això comporta que la natura estigui espectacular, molta aigua per arreu, encara neu als cims de les muntanyes i una prats que no paren de brotar herba fresca i verda, delicia per les pastures.

He tornat a buscar moixerons alguna vegada més amb bons resultats. Aquests prats màgics em són fidels cada any i la veritat, pel poc temps que tinc lliure, no tinc necessitat de moure'm per investigar, encara he de dir que ho trobo a faltar, els nous reptes també formen part de la vida del boletaire.
Gràcies al déu de la pluja i al bestiar, hem pogut fer bones collites i filmar bons videos com el de la "moixeronera carregada", per poder-ho compartir amb l'entorn.

D'aqui ben poc, tocarà cambiar la manera de pensar, ja són varies sortides als prats i alegries viscudes amb els moixerons i les murgules. D'aqui res ens visiten els pinícoles i els rossinyols, canvi d'hàbitat, de boscos, de terreny ... una época de curta durada però alhora molt intensa que ja ens truca la porta. Com sempre s'haurà d'anar seguint l'evolució de les variables per encertar a la primera.


Doncs va, una mica més d'imatges i videos del meu bolet preferit: els moixerons, en el seu medi, collites i al plat. Per ser com és, pel seu aroma perfumat i la seva única manera de ser buscat, que el diferencia dels demés.



El seu hàbitat, els prats de pastura










Els moixerons dins dels prats







































Moixeró vs Melanoleuca, tot i que aquesta última és comestible, és fàcil poder confondre-la amb el moixeró ja que neixen en el mateix hàbitat. L'Ivan ens explica en aquest excel.lent article les diferències entre aquestes dues espècies




Les corrioles o cama-secs, també són freqüents pels prats en aquestes époques










Algunes múrgules rosses de muntanya en rases on hi habiten feixes. De tamany considerable




Les collites



















Un video buscant moixerons a la moixeronera carregada





Per acabar de fer-vos entrar ganes d'anar a cercar moixerons, ús enllaço alguna recepta ben digne de probar:


Els moixerons a la cuina:  Calamars farcits de peix i moixerons