10 d’abril 2016

SERRA DE PICANCEL, PELS CAMINS DE LA PORTELLA


Alçada mínima: 485m
Alçada màxima: 980m
Distància: 19 km
Temps empleat: 5h25m (parades incloses)
Desnivell + : 805m
Desnivell - : 792m


En aquesta ocasió hem anat a conèixer una mica més la Serra de Picancel. Volta pel seu vessant sud per endinsar-nos a les seves cotes mitges i gaudir dels seus boscos, masies abandonades amb molta història amagada, frondosos torrents i esglésies que han tingut un paper determinant en èpoques passades.

La ruta la iniciarem des del refugi de pescadors de Pedret. Per arribar-hi agafarem la sortida del mig per entrar a Berga i una carretera estreta ens baixarà fins a Pedret, lloc concorregut pels berguedans, a tocar el riu Llobregat i amb un pont i una església molt boniques. L’anada la farem per un sender que circula més al nord, marcat amb punts grocs i on haurem de tenir presents les bifurcacions per no equivocar-nos. 
Primer arribem fins a l’església de St. Quirze de Pedret, un lloc molt bonic. Després seguim durant una estona per pista forestal que ens condueix al torrent de Guimbàs, on comencem a guanyar alçada per un sender ben fresat que s’introdueix enmig del bosc frondós. Sempre alternant pistes forestals amb senders dins del bosc, arribarem a St. Miquel de les Canals amb el seu mas i acollidora ermita on esmorzarem. Passant pel mas abandonat de Corrubies, baixarem per camins i pistes fins arribar al Torrent de la Portella i n’anirem seguint el curs fins arribar al Monestir de la Portella, un altre dels racons idíl·lics del dia que ens oferirà vistes del cim més alt de la Serra de Picancel: el Saldaguda (1168m).
Una vegada degustats els paisatges, desfarem el camí fins a Corrubies i completarem la circular seguint el curs del Rec de Bosoms passant per boniques fonts fins arribar al punt d’inici. Sempre seguint marques grogues.

Recorregut llarg però amb un desnivell molt acceptable, boniques vistes del vessant sud de la Serra del Cadí, Serra d’Ensija, Rasos de Peguera, Figuerassa, Cim d’Estela, Roc d’Uró... i la sempre present Montserrat mirant a sud. Una circular que val la pena fer, un racó més que hem descobert al Berguedà i amb moltes ganes de tornar a endinsar-nos per la Serra de Picancel!


Mapa del recorregut




Mapa de relleu




La ruta comença travessant el Pont de Pedret, no fa massa que aquesta aigua ha sortit de l'embassament de la Baells, aigua neta i freda a la que em banyava i hi pescava durant la meva infància a la ciutat de Berga




Pont gòtic i medieval de Pedret, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya




En poca estona i en un petit ascens arribem a l'església romànica de Sant Quirze de Pedret, que se'n té coneixement des de l'any 1167, la qual va ser restaurada als anys 60 i d'especial menció les pintures romàniques que van ser descobertes en el seu interior







Hem deixat l'església de St. Quirze de Pedret i per pista forestal hem arribat fins la rasa del torrent de Guimbàs. Aquí prenem un sender fresat que transita enmig del bosc, on començarem a guanyar alçada de forma ràpida i prolongada




Superat el Collet de les Fustes, el pendent es suavitza i sortim del bosc




Després de guanyar alçada i sortir del bosc ens esperen bones recompenses. D'és d'aquest punt, la ciutat de Berga amb els Cingles de Queralt




Ampliant el camp de visió, les muntanyes dels Rasos de Peguera i la Serra d'Ensija al complet




Som a Sant Miquel de les Canals, on hi trobem el mas i l'ermita de Sant Miquel




Feia uns mesos hi havíem estat, un noi jove estava treient runa per arreglar-la una mica i hem pogut comprovar-ne el bon estat. Una ermita molt acollidora se'ns dubte




El Pla de Sant Miquel, on el bestiar ja hi ha pasturat la primera herba. Les muntanyes de Rasos de Peguera al fons: Cim d'Estela (1869m), Roc d'Uró (1942m) i la Torreta de l'Enginyer (1985m). A la dreta la Serra d'Ensija




En aquest punt hem esmorzat. Varies possibilitats per endinsar-nos a l'interior de la Serra de Picancel. Nosaltres ens dirigirem en sentit sud cap a la Portella




Primer un tram de descens pronunciat fins arribar al mas abandonat de Corrubies, punt d'enllaç de la circular




Després d'una baixada constant fins al Torrent de la Portella, una pista forestal ens portarà al Monestir de Sant Pere de la Portella. Un lloc d'accés motoritzat però sorprenentment molt solitari. Val la pena perdre-s'hi







Des de la Portella tenim unes boniques vistes del vessant sud del Saldaguda (1168m), punt més elevat de la Serra de Picancel




Després de gaudir una estona al Monestir de St. Pere de la Portella, desfem el camí fins al mas Corrubies i acabem de completar la circular. Arribem al mas abandonat de Mascaró




Un camí ben fresat i en suau descens, ens baixarà del mas Mascaró fins a una pista forestal on hi trobarem el Torrent de Bosoms. No hi ha pèrdua en aquest punt




I seguint el curs del Torrent de Bosoms, arribarem a la Font de Bosoms, un lloc ben fresc tot i que hi rajava poca aigua




Seguim caminant entre pistes i senders, som als: Camins de la Portella




Baixada per pista forestal amb la ciutat de Berga i els Cingles de Queralt de fons, molt agraït




I entre pistes i corriols, arribem a la Font de Ruc, en aquesta hi baixa més aigua i aprofitem per refrescar-nos una mica. Som al migdia i la temperatura és plenament primaveral




Ens endinsem enmig del bosc per enfilar un camí que ens va acostant novament al riu Llobregat




Ja veiem el Llobregat, al fons les muntanyes de Berga comentades abans. Ara només caldrà seguir el sender en sentit oposat al riu, que en suau descens en hi anirà acostant...




... fins arribar novament al Pont de Pedret, on aprofito per prendre'n noves perspectives. Hem finalitzat la ruta en una matinal molt entretinguda




M'ha costat però al final l'he enxampat. El Picot Garser, en plena feina, el seu soroll l'ha delatat. Sens dubte l'anècdota del dia