29 de desembre 2012

VALL DEL FLEQUER, SERRA DE GILI, VALLHONESTA (ST LLORENÇ DEL MUNT)



Un parell d'excursions en circular, partint del Pont de Vilomara i dins del Parc Natural de St Llorenç del Munt. L'eix central és la Serra de Puig Gili, amb una elevació màxima de 623m i les Balmes Rojes com a punt més destacat d'aquesta Serra.

El primer dia assolim la Serra de Puig Gili per la seva vessant sud i completem la circular arribant a l'antic Hostal de St Jaume de Vallhonesta on enllaçem amb el Gr-4 que ens portarà novament al poble pel Serrat dels Trons.
El segon dia assolim la Serra de Puig Gili per la seva vessant nord, a través de la Vall del Flaquer i les seves històriques tines, que ens permetran imaginar com es vivia antigament.

Cada excursió té uns 14km i uns 700m de desnivell positiu, perquè ús en feu una idea. La zona no té desperdici, molta muntanya, molts boscos i una trama important de pistes forestals per arreu. El temps ha acompanyat, si bé, a primeres hores hem pogut tastar les baixes temperatures i espesses boires, típiques de la Catalunya central en époques d'hivern. Boires que ens han deixat espectaculars paisatges un cop guanyavem alçada i que han acabat alçant-se amb el pas de les hores.

Amb tot això i tenint en compte que queda a tocar de casa, les rutes són interessants ja que deixen traçes del passat i he volgut informar-me per saber com es vivia antigament en l'época i poder-ho explicar millor amb l'ajuda de les fotografies que he anat recaptant.


Mapa de les dues rutes circulars




Foto parcial de la Serra de Puig Gili, amb el seu punt més elevat i les Balmes Rojes sota per la seva vessant sud



Carena on es troba l'antic hostal de Sant Jaume de Vallhonesta. Foto tirada des de la Serra de Puig Gili



Zoom de la imatge anterior on s'aprecien les restes de l'antic Hostal situat als peus del Serrat dels Trons. Al fons Montserrat



Parada a la Serra des Ermitanets mentre baixem a buscar la pista que ens ha de portar a St Jaume de Vallhonesta



Arribem a l'antic Hostal de St Jaume de Vallhonesta, situat en una Serra que separa els termes municipals de St Vicenç de Castellet, Mura i el Pont de Vilomara. Dóna entrada al Parc Natural de St Llorenç del Munt i enllaça amb el Gr4, Camí ral i camí dels maquis



L'Hostal, era un defensor del Camí ral, que antigament era la via més ràpida a peu, entre Manresa i Barcelona. També va ser escenari de l'activitat dels maquis després de la postguerra del Francés. Encara conserva zones que poden donar una idea del que havia estat abans els portals, les quadres, la bassa, cisternes, pedres de molí...






També en forma part l'Ermita que porta el mateix nom que l'Hostal, d'origen romànic i restaurada el segle XV, donava servei religiós als qui feien ús del Camí ral






Des de l'Hostal, el camí que porta al poble, segueix per un bonic corriol que va planer, al fil de la carena del Serrat dels Trons



Ja en la segona excursió i en un paisatge plenament hivernal i amb molta boira, arribo a les Tines del Bleda.
Les tines, consten de dos espais ben definits: per una banda dipósits coberts externament per rajoles de ceràmica que servien per emmagatzemar el vi antigament. A la part superior hi havia una fusta, damunt de la qual, s'hi posava la verema i un pal on s'hi agafaven els trepitjadors per mantenir l'equilibri mentre xafaven el raïm






Arribo a les Tines del Tosques.
Seguint una mica l'explicació del que eren les Tines, la part de baix estava formada per una barraca annexe al dipòsit per la seva part inferior, des d'aqui, hi ha una obertura,  per la qual extreien el vi ja fermentat del dipòsit. Aquest espai (barraca) també era utilitzat per seguir manipulant el vi i alhora, emmagatzemar-lo



Aqui es pot veure bé el dipòsit on es guardava el vi després d'aixafar el raïm. Forrat de rajoles de ceràmica



Enmig d'espessa boira, arribo a les Tines de l'Escudelleta






El sol comença a fer acte de presència i la boira comença a aixecar-se. La meteo deixa estampes tant espectaculars com aquesta



Arribo a les Tines d'en Ricardo, a tocar el Torrent del Flequer. En aquest punt, abandono el sentit circular de la ruta per enfilar-me directament cap a la Serra d'en Gili i baixar-ne per la vessant sud per anar a visitar les Tines de les Balmes Rojes



La boira es va aixecant molt lentament



Mirant cap a St Jaume de Vallhonesta amb Montserrat al fons. La boira deixa paratges esplèndids



Tines de les Balmes Rojes. Ha valgut la pena desviar-se del recorregut per arribar fins aqui. Sens dubte, les millors Tines del dia



Formen un conjunt de dues Tines aprofitant la pedra de la mateixa balma, que fa de tanca



Uns metres més endavant, seguint la mateixa balma, trobem un espai més ample (sota de la mateixa) que havia estat utilitzat com a cobert pel bestiar en l'época. Dins d'aquest cobert, també hi ha una Tina



Seguim contemplant les excel.lents vistes que ens dóna el contrast de boira



Els raigs de llum penetren enmig de la boira i fan que s'alçi ràpidament



La boira però, no arriba a sobrepassar la Serra de Gili






He desfet el recorregut fins arribar novament a les Tines d'en Ricardo per acabar de completar la circular. Arribo al Mas Flequer, antic mas actualment abandonat amb més Tines al seu entorn. Només quedarà baixar fins al Mas d'Oristell per acabar de completar els últims quilometres per pista asfaltada

15 de desembre 2012

EL MATAGALLS I LES SEVES CONTRADES




Alçada mínima: 850m
Alçada màxima: 1696m
Temps empleat: 4h30m contant parades
Distància: 14,08km
Desnivell + : 846m
Desnivell - :  846m


Visita al Montseny per fer el Matagalls (1696m), una de les muntanyes més emblemàtiques de la zona, per no dir la que més. La idea era poder enganxar algún contrast de tardor, però el paisatge era ja, plenament hivernal.

Com gairebé sempre, dissenyem una ruta circular, que ens permeti aprofunditzar i descobrir millor la zona i la veritat, no ens ha deixat gens decebuts. Tot i que la volta és una mica trenca cames, hem pogut veure grans paisatges, visitar la zona de l'ermita de St Bernat, que ens ha agradat molt, i passejar enmig de grans fagedes, alzinars i boscos mixtes de castanyer i roure. Tot un espectacle. N'he aprés bona nota per la temporada de bolets.

La temperatura no era molt freda, però bufava un vent fred, molt fort a les parts elevades. Aquest vent, ha fet que no ens poguessim entretenir tot el que hauriem volgut al cim del Matagalls. La visibilitat no era bona, el vent continuament arrossegava els núvols i jugava amb ells obstaculitzant el paisatge inmediat. Al vessant dels pirineus, els núvols eren més compactes i el paisatge per identificar les muntanyes, nul.
Cap al sud, es deixava veure el mar i la muntanya de Montserrat, que s'imposava per damunt de la boira, una estampa ben bonica.

El tram més complicat, ha estat, l'inici de la baixada des del Matagalls en direcció St Bernat. Estem parlant de senders poc fresats i sense marca, algunes fites ocasionals. Les fulles caigudes durant aquesta estació, dificultaven encara més, la visió del sender. En aquesta ocasió, el gps ha estat providencial.

Tornarem a visitar el Matagalls, molts són els itineraris que arriben al cim i de ben segur, ens farà el pes poder-lo veure des d'altres vessants, i és que el Montseny és ben únic!

Bones festes i els millors desitjos pel proper any !

Mapa de la ruta




Sortim del coll de St Marçal (1106m), ben bé al peu de la carretera BV-5114



Pujada enmig de netes fagedes que ja han perdut la totalitat de les fulles



Bonics boscos de faig amb catifes de fulles i bonics exemplars









 A estones el sender s'eixampla i es torna planer, moments agradables pel senderista



Un cop guanyat el Coll Pregon (1532m), arribem a al Collet de l'Home Mort (1639m), des d'on ja veiem, enmig de la boira la creu del Matagalls



Últims metres abans de fer cim



La parella al Matagalls (1696m) enmig d'un fort i fred vent



Mirem cap a la zona del pirineu oriental amb mala visibilitat. Núvols molt compactes



Zoom cap a la zona de les Agudes i Turó de l'Home amb mala visibilitat. El vent movia els núvols amb rapidesa



El vent ha aixecat els núvols de forma momentànea i ens deixa veure les Agudes (1706m), a l'esquerra, i el Turó de l'Home (1706m) a la dreta. Punt més elevats del Montseny



Zoom cap a les Agudes i Turó de l'Home



Mirem cap al sud-est, zona del Vallés Oriental, amb boira amorrada a les fondalades



Cap al sud-oest, veiem la Mola, el Moncau i Montserrat al fons, enmig de les boires



Ara toca desfer el camí fins al Collet de l'Home Mort (1639m), des d'on començarem el descens en direcció sud



Uns pocs metres d'ascenció i arribarem al Turó de la Bandera (1654m), començarà l'eterna baixada fins a St Bernat



Zoom cap al Turó de l'Home (1706m) amb restes de boirina i vistes del mític repetidor



Ara toca caminar enmig d'un espectacular alzinar



Ermita de St Bernat de Montseny. Zona lúdica molt ben conservada amb servei d'allotjament i restauració enmig d'un ben conservat paratge natural



Espectacular el paisatge, el qual marca bé els contrastos entre les zones de faig, que han perdut la fulla, amb les zones de baixa vegetació i alzinars que encara la conserven



Travessem rieres afluents de la riera de St Marçal



Toca un nou tram enmig de fageda, abans d'arribar a la pista que ens acabarà portant de nou al Coll de St Marçal (1106m)



Enmig de boscos de faig i ben aprop del Coll de St Marçal, arribem a la Font Bona que emergeix a la superfície, les aigues fruit d'aquesta excepcional fageda