13 de novembre 2011

LA CONQUESTA DELS LACTARIUS





Per fi una sortida decent. Ja en portava unes quantes amunt i avall sense gens d'éxit. Els meus familiars, gent de bosc i de pagés ja comentaven que mai havien vist una temporada com aquesta de dolenta.

Després de les últimes plujes tot feia pensar en bons auguris, la meva sogra em comentava: "aquesta pluja és bona per no pels bolets de mitja i alta muntanya, encara que aguantin les temperatures, ha caigut en mala lluna!", ja veig que tenia raó. El pare per altra banda em comentava: "l'any passat van sortir masses bolets a molts llocs, no t'esperis repetir-ho, el bosc necessita temps per reposar".

Aquest any, tot estava ben preparat, dues setmanes de vacances i el pont de tot sants. Al final res de res, fiascu dels grans. Molts matins perduts, gasoil cremat i dies perduts visitant un munt de comarques. Sempre queda la informació recopilada fruit de l'inspecció del terreny.

L'altre dia parlavem amb el Sergi, teniem la dignitat als peus després de tantes sortides nules, ni tant sols els haviem pogut tastar amb decència. Finalment i després de pensar-ho bé decidim anar allà, on fins feia deu anys no havia fet falta tornar-hi perquè les nostres properes boleteres sempre havien donat fruits. Un viatge de un parell d'hores llargues i uns boscos mixtes d'avet i faig espectaculars.

Ens falta dia, ensopeguem la zona bona al migdia on omplim dos cistells en dues hores i tant sols en dues rases. Arribem justos, un 40% dels rovellons corcats i amb ben poca naixença. Tornem contents, ens ho hem passat bé i hem recordat els moments de cada any amb el bosc ple de bolets de totes menes.

L'espina ja està treta, ara esperar uns dies i aviam si podem arreplegar alguna llanega i fredolic. Ja era hora que reactivés aquest tópic, ho trobava a faltar.


El protagonista i objectiu: Lactarius Salmonicolor, no és dels millors rovellons culinariament però suficient com estan les coses













Moixerons de tardor, bromoses o pampa grisa (Clitocybe Nebularis), pel meu gust és un bolet molt valorat tot i que no tothom la tolera i pot causar transtorns intestinals. Nosaltres agafem els exemplars més joves i ens encanta !


Neix en cercles molt nombrosos. Aquesta tots eren gegants i estaven passats


Alguns fredolics també corrien per la zona (Tricholoma) difícil catalogar l'espècie



Algunes espècies curioses: Bolet de Pi (Hypholoma Fasciculare)


Una espècie de Poliporal, potser Trametes Versicolor



Algunes imatges dels boscos amb bon contrast de colors de tardor, faig i avets




La collita entre els dos