13 de novembre 2011

LA CONQUESTA DELS LACTARIUS





Per fi una sortida decent. Ja en portava unes quantes amunt i avall sense gens d'éxit. Els meus familiars, gent de bosc i de pagés ja comentaven que mai havien vist una temporada com aquesta de dolenta.

Després de les últimes plujes tot feia pensar en bons auguris, la meva sogra em comentava: "aquesta pluja és bona per no pels bolets de mitja i alta muntanya, encara que aguantin les temperatures, ha caigut en mala lluna!", ja veig que tenia raó. El pare per altra banda em comentava: "l'any passat van sortir masses bolets a molts llocs, no t'esperis repetir-ho, el bosc necessita temps per reposar".

Aquest any, tot estava ben preparat, dues setmanes de vacances i el pont de tot sants. Al final res de res, fiascu dels grans. Molts matins perduts, gasoil cremat i dies perduts visitant un munt de comarques. Sempre queda la informació recopilada fruit de l'inspecció del terreny.

L'altre dia parlavem amb el Sergi, teniem la dignitat als peus després de tantes sortides nules, ni tant sols els haviem pogut tastar amb decència. Finalment i després de pensar-ho bé decidim anar allà, on fins feia deu anys no havia fet falta tornar-hi perquè les nostres properes boleteres sempre havien donat fruits. Un viatge de un parell d'hores llargues i uns boscos mixtes d'avet i faig espectaculars.

Ens falta dia, ensopeguem la zona bona al migdia on omplim dos cistells en dues hores i tant sols en dues rases. Arribem justos, un 40% dels rovellons corcats i amb ben poca naixença. Tornem contents, ens ho hem passat bé i hem recordat els moments de cada any amb el bosc ple de bolets de totes menes.

L'espina ja està treta, ara esperar uns dies i aviam si podem arreplegar alguna llanega i fredolic. Ja era hora que reactivés aquest tópic, ho trobava a faltar.


El protagonista i objectiu: Lactarius Salmonicolor, no és dels millors rovellons culinariament però suficient com estan les coses













Moixerons de tardor, bromoses o pampa grisa (Clitocybe Nebularis), pel meu gust és un bolet molt valorat tot i que no tothom la tolera i pot causar transtorns intestinals. Nosaltres agafem els exemplars més joves i ens encanta !


Neix en cercles molt nombrosos. Aquesta tots eren gegants i estaven passats


Alguns fredolics també corrien per la zona (Tricholoma) difícil catalogar l'espècie



Algunes espècies curioses: Bolet de Pi (Hypholoma Fasciculare)


Una espècie de Poliporal, potser Trametes Versicolor



Algunes imatges dels boscos amb bon contrast de colors de tardor, faig i avets




La collita entre els dos








16 d’octubre 2011

PICS DE SALÒRIA, BASSIETS I TORRE DE CABÚS

Alçada màxima:  2789m
Alçada mínima:  1650m
Temps empleat:  8h30m contant parades
Distància:  14.58 km
Desnivell +:  1398m
Desnivell -:  1399m


Aquest cap de setmana, aprofitant que feien la Fira de St Ermengol a la Seu d'Urgell varem dedicir improvitzar un itinerari per aquelles contrades per aprofitar bé el dia.

Aquesta fira ens encanta, el tema principal són els formatges del Pirineu i a més s'hi poden trobar productes de primera qualitat, ja que hi ha una mostra de cada comarca, que exposa els millors productes de la seva zona.

La ruta, circular, volta els pics més alts de la comarca de l'Alt Urgell amb el Pic de Salòria (2789m) com a pic més alt de la comarca i punt més alt del recorregut.
Complementen la circular el Pic de Salòria oriental (2764m) el Bassiets (2760m) i la Torre de Cabús (2778m).
El punt d'inici és des de la Borda de la Plana, una mica més amunt del poble d'Os de Civís al qual hi accedirem a través d'Andorra.

Les perspectives són molt bones i la visibilitat excel.lent en aquest dia de tardor. Les bones vistes de la Maladeta, el massís de la Pica d'Estats, el Comapedrosa, Vall de Tor, Circ de Finestres, Pallars...  i de la majoria de cims d'Andorra, fan que sigui un gran mirador de les zones més altes del nostre pirineu.

Un dia perfecte, la Rosa em va acompanyar i varem poder gaudir junts d'aquestes genials vistes. Una meteo genial, gens de vent, temperatures agradables i bona visibilitat a les parts més elevades. Els paisatges de tardor amb els seus contrastos de colors, transformen els boscos en una autèntica delícia per la vista.
Les primeres gebrades a primera hora del matí, també hi són presents.


Mapa circular del recorregut



Primers passos per pista forestal. Al fons veiem la carena que haurem d'assolir que ens portarà al Pic de Salòria



Indicadors de les múltiples posibilitats que tenim per la zona



Riu de Salòria, afluent del Valira. En aquest tram baixava poca aigua



Gaberneres ben florides, bon aliment pels cavalls que pasturaven per la zona



Barranc de Salòria amb el Pic de Bassiets al fons


Un de cada color, impressionants exemplars, reis de les pastures



Al coll de Conflent (2154m). Hi trobem un panell informatiu de tota la fauna, flora i pics de la zona que la nostra vista allarga. El Parc de l'Alt Pirineu



Pics del vessant andorrà vistos des del coll de Conflent


Foto de les vistes andorranes anteriors des del Coll de Conflent


El mirador del Coll de Conflent. Aprofitem per esmorzar-hi i agafar forçes ja que encara ens queda el tram amb més pendent


Pujem per la Pala de Salòria fins assolir el seu llom. La pendent és considerable. Deixem el Coll de Conflent al centre de la imatge





Arribem al llom, ja divisem el Pic de Salòria (a l'esquerra) i el Salòria Oriental (a la dreta), entre els dos, la cresta a la qual s'ha de parar atenció en alguns trams


La rosa pujant pel llom amb un mar de núvols darrera seu



Parem un moment a contemplar les vistes, el panorama és espectacular i els núvols hi dónen el seu toc especial



Ja som al Salòria, mirant cap al sud oest, per la zona del Port del Cantó, veiem el Pic de l'Orri Vell (2011m)



Cap a l'oest espectaculars imatges del Massís de la Maladeta amb l'Aneto coronant la zona



Cap al nord, el Massís de la Pica d'Estats amb el Sotllo, el Verdaguer i la Pica



Cap al nord est, el cim més alt d'Andorra, el Comapedrosa amb el Pic de Baiau a la seva esquerra i el forat dels malhiverns, formant el coll que queda enmig dels dos pics



Cap a on ens dirigirem: el Salòria Oriental, la Torre de Cabús i les muntanyes andorranes al fons



Vistes d'on venim amb el Pla de la Cabana al fons



Foto de parella al Pic de Salòria



La Vall de Tor als nostres peus pel vessant nord



Començem la cresta que ens portarà cap al Pic de Salòria Oriental


Cal parar atenció en alguns trams per evitar qualsevol risc


Pic de Salòria Oriental (2764m). Tot i que en la majoria de mapes no el cataloguen és ben visible


Baixem suaument fins al coll ,que ens portarà, després d'una breu estona pujant, al Pic de Bassiets (2760m)



Cap al nord, la Serra de Bassiets, bosc de Burgó i el Pic d'Escorbes (2788m) presidint el fons



Del Pic de Bassiets a la Torre de Cabús


Per primera vegada podem divisar aquest exemplar de mufló, robusta ovella salvatge de gran cornamenta que va ser introduida a Andorra a inicis dels anys 90 del segle passat. Ens ha despertat grans sensacions al ser el primer cop que la veiem




Vistes dels dos Salòries des del Pic de Bassiets



Fent camí cap a la Torre de Cabús, veiem tot el recorregut desfet amb els dos Salòries i el Bassiets en primer terme. La Rosa va afrontant els últims metres de desnivell



Torre de Cabús (2778m)



Serra de Bassiets i serrat de Capifonts mirant cap al nord



El llom pel qual descendirem fins arribar al Pla de la Cabana



Un altre exemplar de Mufó salvatge, s'allunya de nosatres



Un troç de bosc ple de pins morts. Aprofitem per fer-nos una foto amb el Salòria Oriental de fons



Únics exemplars de rovellons que trovem durant el llarg recorregut, la veritat és que tot estava bastant sec, com la resta del territori



El barranc del riu Salòria, el qual hem d'anar travessant per completar el descens, buscant sempre els millors passos. En alguns punts l'aigua era abundant tot i extranyar-nos