27 de maig 2011

NOVA TROBADA AMB ELS MOIXERONS

Diumenge novament escapada. Aquesta vegada en solitàri. Vaig escapar-me a mig matí per passar quatre hores al bosc buscant moixerons.

El paisatge era formidable, amb tonalitats verdes de tot tipus, soroll a naturalesa, naixement de fauna, flora, rieres esplèndides de cabdal... una infinitat de coses ideals per desestressar-se del dia a dia.

El protagonista del dia, va fer acte d'aparició ben aviat, moltes moixeroneres treballaven de manera parcial. Les més soleies precisaben ser regades. Les corrioles encara no havien arrancat.

En definitiva, un bon matí i una collita molt aceptable per acabar de fer reserves.
Ara, necessito tocar les alçades amb algún trekking que ja tinc pensat. Respirar l'aire fresc i pur dels cims i gaudir de les panoràmiques que tinc sota meu. Sentir-me alliberat !

Aqui van les fotos del homenatge que li faig al moixeró, un dels meus bolets preferits que de ben segur torno a visitar




Part d'algunes moixeroneres es deixaven fotografiar mostrant la plena florida







Començava a nèixer algún champinyó silvestre. Aquest crec que és el Agaricus Arvensis




Moixerons amb fauna. Crec que hi havia un niu de marietes a la moixeronera, n'hi havien de minúscules



Moixerons de totes formes i tamanys







Una altra moixeronera. Aquests són més petits i costen de veure



Llàstima no poder-vos mostrar la olor que desprenen, és per a mi, lo millor d'aquest bolet










La familia al complet







La collita









19 de maig 2011

ÉPOCA DE MOIXERONS, COMENÇA LA VIDA ALS PRATS

Ja han arribat els moixerons (Calocybe gambosa) als prats, coincidint amb el canvi d'estació, l'herba comença a creixer i amb ella un munt de vida.



Diumenge va ser el primer dia que, jo i el Sergi, varem poder visitar les moixeroneres. Mal dia. Dissabte havien arrasat, les més marcades estaven totalment xafades, no m'extranya que s'acabin perdent.



Sort que la gent no li agrada emerar-se massa, ajupir-se i ficar les grapes en llocs inòspits i totalment a cegues. Aquesta va ser la nostra tàctica: seguir les moixeroneres a quatre grapes palpant-la amb molta cura. Dins les crescudes mates verdes de l'hervat estaven els moixerons. Tapats seria la paraula. Varem collir els exemplars aceptables ja que aquesta espècie cria massivament i varem deixar els més petits per una propera ocasió.



Un cop més, no deixaré de dir que juntament amb els boletus, els moixerons és el bolet que més m'agrada, tant de buscar com de menjar. El seu aroma i olor és inconfusiblement adictiu.


Per ara, n'hem menjat tota aquesta setmana i hem pogut congelar un parell de bosses per menjar durant bones ocasions durant l'any.



Les corrioles tot just començaven a sortir, espero properament poder-ne fer un reportatge que també són molt bones!







Començen a apareixer els primers moixerons del dia











Moixerons de totes formes i tonalitats, grans, petits, cama-llargs, clars, foscos...






















Un gripau pirinenc, treient el cap sobre una moixeronera



Part d'una moixeronera









Una de les poques corrioleres plenes que varem trobar. Tot just començaven a treballar







Collita ampliada




Collita dels dos



Corrioles netes a punt per cuinar



Moixerons nets separats per fer truites



Moixerons al foc preparant-se per, posteriorment congelar



Resultat: truita de moixerons



Truita de corrioles



Mostra del verd dels prats i la bellesa d'una petita part dels nostres pirineus