Ja han arribat els moixerons (Calocybe gambosa) als prats, coincidint amb el canvi d'estació, l'herba comença a creixer i amb ella un munt de vida.
Diumenge va ser el primer dia que, jo i el Sergi, varem poder visitar les moixeroneres. Mal dia. Dissabte havien arrasat, les més marcades estaven totalment xafades, no m'extranya que s'acabin perdent.
Sort que la gent no li agrada emerar-se massa, ajupir-se i ficar les grapes en llocs inòspits i totalment a cegues. Aquesta va ser la nostra tàctica: seguir les moixeroneres a quatre grapes palpant-la amb molta cura. Dins les crescudes mates verdes de l'hervat estaven els moixerons. Tapats seria la paraula. Varem collir els exemplars aceptables ja que aquesta espècie cria massivament i varem deixar els més petits per una propera ocasió.
Un cop més, no deixaré de dir que juntament amb els boletus, els moixerons és el bolet que més m'agrada, tant de buscar com de menjar. El seu aroma i olor és inconfusiblement adictiu.
Per ara, n'hem menjat tota aquesta setmana i hem pogut congelar un parell de bosses per menjar durant bones ocasions durant l'any.
Les corrioles tot just començaven a sortir, espero properament poder-ne fer un reportatge que també són molt bones!
Començen a apareixer els primers moixerons del dia


Moixerons de totes formes i tonalitats, grans, petits, cama-llargs, clars, foscos...




Un gripau pirinenc, treient el cap sobre una moixeronera

Part d'una moixeronera


Una de les poques corrioleres plenes que varem trobar. Tot just començaven a treballar


Collita ampliada

Collita dels dos

Corrioles netes a punt per cuinar

Moixerons nets separats per fer truites

Moixerons al foc preparant-se per, posteriorment congelar

Resultat: truita de moixerons

Truita de corrioles

Mostra del verd dels prats i la bellesa d'una petita part dels nostres pirineus