24 de juny 2015

ELS TRES "MILS" DE MALLORCA


 Alçada mínima: 692m
Alçada màxima: 1113m
Distància: 13,9 km
Temps empleat: 4h30m (parades incloses)
Desnivell + : 627m
Desnivell - : 627m


Aprofitant uns dies de descans, hem anat a l’illa de Mallorca de forma improvisada. Allà hi tenim la Serra de Tramuntana, un paratge magnífic, d’aquells que amb el pas dels anys, l’acaben anomenant com a patrimoni de la humanitat. Queda situada al nord-oest de l’illa de Mallorca.

Després d’assabentar-me que a la Serra de Tramuntana hi ha les muntanyes més elevades de l’illa, no podia faltar-hi una excursió. Concretament la més alta és el Puig Major (1445m), però ens van comentar que no s’hi podia pujar ja que hi ha establerta una base aèria militar espanyola que antigament havia estat americana.
Així doncs, ens acostem a la zona del Puig Major, on de ben segur hi hauran muntanyes de similar alçada.
Partint de l’embassament de Cúber, decidim fer una volta circular que ens portarà a visitar els cims de Sa Rateta (1113m), Na Franquesa (1067m) i el Puig de l’Ofre (1090m) per poder veure una part de l’illa de Mallorca en perspectives d’alçada.

El recorregut guanya ràpidament els 400m de desnivell fins el primer cim del dia: Sa Rateta (1113m), després es tracta de baixar fins el coll i pujar els altes dos cims del dia: Na Franquesa (1067m) i Puig de l’Ofre (1090m) que ens aniran donant varies perspectives de la zona. Una vegada fet descens definitiu, tornem per l’altre llera de l’embassament de Cúber. El sender és ben fresat en la major part del recorregut, en els trams on ho és menys, la ruta es fa evident.
S’ha d’anar en compte i no menys valorar aquesta zona, on els pendents i caigudes són importants i podem tenir problemes si sortim de les rutes senyalitzades. Les parts elevades estan formades per roques llises que poden portar complicacions si el terreny és moll.

El recorregut ens ha agradat molt, crec que amb el poc temps que teníem hem encertat l’opció escollida, que serà la recomanarem a tota la gent de muntanya que vulgui visitar l’illa de Mallorca.
Esperem en un futur poder seguir fent senderisme a ses illes!


Mapa del recorregut




Mapa de relleu




La ruta comença a l'aparcament que trobem a la carretera just a l'Embassament de Cúber. Agafarem el sender que va cap al Refugi de Cúber i tornarem pel Gr-221 que volta l'Embassament de Cúber per ponent




Començem vorejant l'Embassament de Cúber pel vessant sud-est i just arribats a la presa prenem un sender que marxa a mà esquerra que va paral.lel a la Canonada d'Emaya i que es fica en aquesta mena de vall tancada




Ara ens toca baixar fins la rasa per creuar el torrent i creuar a l'altre cantó




A partir d'aquí, pujada continuada enmig de vegetació baixa i bosc de pi fins arribar al Coll des Bosc (799m)




Sobrepassat el Coll des Bosc (799m) deixem la vegetació i ens trobem aquest sender de pedra blanca ben fresat. El camí ens porta a buscar el cordal pel vessant sud que és més planer




Curiós, la fauna al vessant sud hi trobem cabres salvatges i al vessant nord de l'Embassament de Cúber hi trobem ovelles




Seguim transitant per sender ben fresat que puja fent ziga-zaga i que ens permet contemplar les boniques vistes de l'illa de Mallorca




Hem arribat al cordal, darrers metres de pujada per assolir el primer cim del dia




Puig de Sa Rateta (1113m) amb l'Embassament de Cúber als peus i l'Embassament del Gorg Blau al fons. A l'esquerra s'eleva la muntanya més alta de l'illa de Mallorca: El Puig Major (1445m). El paisatge és realment sensacional




Típica morfologia d'aquesta zona amb les cabres vigilant-ho tot des dels caps de roc




Cap on hem d'anar, a l'esquerra el Sa Franquesa (1067m) i al fons tapat per la boira el Puig de l'Ofre (1090m). A la dreta la pista per on tornarem mitjançant el Gr-221




Ara seguim la carena una miqueta fins arribar a aquest punt on ja veiem el ràpid descens fins el Coll des Gats (995m) i posterior ascens fins el Sa Franquesa (1067m) al centre de l'imatge. Al fons el punxagut vessant sud del Puig de l'Ofre (1090m)




Ja estem pujant cap al Na Franquesa (1067m)




Darrers metres per arribar al cim amb més cabres controlant-nos




Puig de Na Franquesa (1067m)




Puig Major (1445m) a l'esquerra, una petita part de l'Embassament de Cúber i el Sa Rateta (1113m) des del cim del Na Franquesa (1067m)




Des d'aquí veiem el Puig de l'Ofre (1090m) amb claretat, els núvols porten tot el matí jugant amb el cim de l'Ofre




Ara toca un cop més baixar fins el Coll des Cards (963m) per tornar a pujar fins el Puig de l'Ofre (1090m) i completar els tres cims del dia




Pujant cap al Puig de l'Ofre (1090m) amb el Na Franquesa (1067m) al fons




Puig de l'Ofre (1090m) i merescut descans enmig d'un mar de núvols que ens fa estar atents als moments d'obertura per poder gaudir del paisatge




Cada vegada els núvols són més abundants. L'Embassament de Cúber ens queda lluny, a la seva dreta el Sa Rateta (1113m), d'on venim




Zoom cap al Sa Rateta (1113m) i el Na Franquesa (1067m)




Les perspectives i zones muntanyenques de l'illa de Mallorca són d'àmpli abast, d'aquí l'existència de senders de gran recorregut que ens poden permetre passar uns quants dies en plena muntanya enllaçant travesses que ens portaran a descobrir paratges magnífics




Un cop al Puig de l'Ofre (1090m) hem intentat trobar el sender que ens havia de portar al Coll de l'Ofre, però al no anar documentats, hem decidit tornar a baixar fins el Coll des Cards (963m) per acabar saltant al vessant nord i completar el descens. La boira cada vegada era més freqüent a les parts més baixes




Font de S'Aritja que ens ha anat la mar de bé en un dia de intensa calor




Enllçem amb el Gr-221 que ens portarà al punt d'inici vorejant l'Embassament de Cúber per l'oest en sentit Barranc de Biniaraix




Morfologia de les muntanyes Mallorquines amb un sota bosc farcit de boniques alzines




Mirada enrere en un moment en què els núvols ens han deixat veure els tres cims del dia que acabem de pujar




Sensacionals les muntanyes de Mallorca on de ben segur hi tornarem si visitem de nou l'illa










21 de juny 2015

MOIXERONS 2015: L'ART DE PALPAR LA TERRA



Amb l’entrada de la primavera es tornen a despertar les il·lusions per seguir de nou, els circuits pels prats pirinencs a la recerca dels moixerons. I amb això, tornar a sentir aquella olor de farina única i màgica, que només es repeteix poques vegades cada any.
Com sempre, és un bolet fidel a la cita però també cal que les condicions ambientals acompanyin i aquest any de moment no ho han fet. El vent i la sequera s’han aliat, els pitjors enemics per aquest bolet.
El fet de ser un bolet de prat que neix a camp obert, facilita l’entrada de les pluges i de la humitat. És per aquest motiu que cada any n’hi ha, en més o menys quantitat. Aquest avantatge contrasta amb altres factors negatius com pot ser el pas del bestiar de pastura, al qual li encanta menjar moixerons, o factors com el vent que afecta de ple aquestes zones per estar en terreny descobert.

La feina és ben distreta, revivint sensacions passades que des de fa un any havien quedat enrera. Així doncs, amb les eines del bon boletaire i carregat d’il·lusió, em disposo a seguir la ruta marcada que em portarà a visitar totes les moixeroneres que guardo com un tresor. Cada sortida és diferent: els prats canvien dia a dia tant pels factors meteorològics com pel pas del bestiar de pastura. L’herba canvia a cada instant i amb això comença una feina ben entretinguda que consisteix, en primer terme, a intuir la forma de la moixeronera i una vegada l’hem trobat, seguir-la i palpar per descobrir els moixerons que en la majoria dels casos, estan molt ben amagats.
La major satisfacció pel moixeronaire és trobar una moixeronera que hagi florit sencera al mateix temps. Trobar un arc de ferradura blanc enmig de la immensitat verda és el millor premi pel boletaire que busca moixerons.

Aquest any degut a la mala meteorologia, les moixeroneres han treballat de forma desigual i a destemps. Diguem-ne que és una mala temporada tot i que n’he tingut per fer-ne algunes menjades. Encara hi ha marge de solució, ja que a les zones més elevades, amb les darreres pluges encara podrem arreplegar els darrers de la temporada.

Així doncs, deixo una mica de recull de fotos de les tres sortides d'aquest 2015, en símbol d’homenatge als moixerons, un dels meus bolets preferits, tant pel seu aroma com per la seva finura a taula i sobretot, per la manera de ser buscat.
En aquest link trobareu tots els detalls sobre el moixeró perquè tothom s'animi a la seva cerca: http://www.bolets.com/moixero-moixerno

















































































La Melanoleuca, un bolet susceptible de confondre amb el moixeró. En aquest article hi trobareu totes les diferències: http://www.bolets.com/moixero-vs-melanoleuca