27 de desembre 2014

ESTANA, BASTANIST i PRAT DE CADÍ


Alçada mínima: 1230m
Alçada màxima: 1969m
Distància: 15,3 km's
Temps empleat: 5h (parades incloses)
Desnivell + : 945m
Desnivell - : 960m

Aquest cap de setmana passat no ha estat l'ideal per enfilar-se massa, les prediccions meteorològiques de vent i neu a l’alta muntanya s’han fet escoltar. Descarto les muntanyes més ubicades a nord perquè és on arribarà primer el canvi de temps. Penso amb la Serra de Cadí, no fa massa, com sempre em passa, vaig quedar embadalit per com la neu de l’hivern afecta les parets verticals de seu vessant nord, les tonalitats de colors clars, entre la pedra i la neu, les seves canals blanques i unes faldes ben abrigades per pins i avets de verd contrastat, fa delícies a qualsevol mirada. Cal dir que, encara hi queda molta neu per acumular-s'hi, que de ben segur millorarà el paisatge actual.

La idea és fer una circular pel vessant nord de la Serra de Cadí, sense guanyar massa alçada ni la intenció d’arribar a guanyar la carena. Penso i miro la cartografia, amb l’objectiu de poder fer una circular que em permeti col·locar-me ben aprop dels peus de la Serra.
Partint del bonic poble d’Estana a la Cerdanya, perdo alçada fins al Santuari de Bastanist i m’enfilo de forma continuada fins el Collet de l’Estenedor. A partir d’aquí, un llarg i transversal flanqueig fins a Prat de Cadí que m’oferirà espectaculars estampes d’una part dels pics, puig, roques i canals que formen el vessant nord del Cadí. Des de Prat de Cadí, descens fins Estana per completar la volta.

He considerat l’excursió com a hivernal, tot i que no he fet servir material d’hivern ja que la cota en aquesta zona voltava els 2100m. En aquesta ruta, en cap moment superem la cota dos mil, però cal tenir en compte que la part del flanqueig es realitza entre 1800-1970m, per tant, seria normal trobar-hi neu. Ruta sense cap dificultat tècnica, en la que caldrà anar amb compte amb el gel que es forma als torrents i llocs embassats amb poca aigua, fet normal estant situats al vessant bac.

Val molt la pena acostar-se al vessant nord del Cadí a l’hivern, encara que només sigui acostant-se als pobles com Estana que ofereix unes vistes difícils de superar. Des d’Estana, arribar-se a Prat de Cadí suposa tant sols 3 km’s a peu amb suau pujada, però ben asseguro que hi ha recompensa. És un dels llocs més pintorescs i bonics que he vist mai a muntanya.

La Serra de Cadí és molt llarga, i em motiva la idea de enllaçar noves circulars amb aquesta per acabar de descobrir com és tot el seu vessant nord a l’hivern. Els pobles del seu vessant nord, són encantadors i semblen tocats per la màgia d'aquestes fenomenals parets.
Per moltes vegades que m’hi acosti, el Cadí sempre em sorprèn amb una cosa o altra.
D'aquesta manera despedeixo l'any, espero que aquest nou que començarem sigui millor per tots. Bon any nou a tots!

Mapa del recorregut circular





Sortida des d'Estana, es veu bona part del flanqueig que faré




Surto del poble, agafo el Gr150 que em baixarà fins el Santuari de Bastanist




Els torrents amb poc cabal es van glaçant de mica en mica




El camí ben gebrat a mesura que m'acosto a la part profunda de la vall




Santuari de la Mare de Déu de Bastanist




A partir d'aqui comença la pujada, primer enmig de pi i després enmig d'un avetar més que interessant i que no tenia controlat. El camí està pintat però en ocasions cal parar atenció i no despistar-se ja que és fàcil perde'l. Puja seguint el Torrent del Feixanc de l'Áliga i el Torrent de l'Estenedor




Arribo al Collet de l'Estenedor (1969m), la neu és present tot i que el gruix és petit. Punt més alt del dia




Parets imponents a la zona del Feixanc de l'Áliga




L'hivern ja actua de valent al pirineu




Al centre el Pic del Cabirol (2443m) a la dreta el Pic de la Costa Cabirolera (2605m)




Mirada cap al nord, vistes nules a les muntanyes frontereres entre la Cerdanya, Andorra i França. El canvi de temps ja hi ha arribat




Arribo a la zona dels Collets




Ben aprop de la paret, en plena tartera








El sender és marcat i sobretot, ben fitat. Durant el flanqueig, guanyo i perdo desnivell constantment i tant m'apropo com m'allunyo de la paret




Ja he sobrepassat l'alçada del Pic del Cabirol (2443m)




Espectacular la Serra Cabirolera, plena de roques punxagudes i una verticalitat perfecte




Passada la Serra Cabirolera, s'obre la part més salvatge d'aquest vessant nord. D'esquerra a dreta: Roca Verda, Canal del Cristall, Roca de l'Ordiguer, Puig del Quer (2571m)




Roca Punxeguda i Roca Verda, entre elles, la Canal de la Roca Verda




M'acosto a Prat de Cadí... cal anar molt amb compte amb el gel




Moment d'obertura




Prat de Cadí, paradís de muntanya. D'esquerra a dreta: Roca Verda, Canall del Cristall, Roc de l'Ordiguer, Canal de l'Ordiguer, Puig del Quer (2571m)




Zoom cap a la Canal del Cristall. Encara hi falta molta neu, delicies pels pirineistes experts tot i que també molts hi han deixat la vida




Una estampa nadalenca, que és el que toca ara




Zoom cap al Roc de l'Ordiguer, Canal de l'Ordiguer i Puig del Quer (2571m)




I una seqüencia del que ofereix Prat de Cadí a l'hivern












M'endinso novament dins el bosc per iniciar el descens fins Estana. Durant tot el recorregut no m'he trobat ningú, serà ara on no pararé de saludar a tot tipus de públic que va a visitar Prat de Cadí




La part de Cadí que continua, la zona del Volturó, Canal Baridana... les zones més elevades de tota la Serra i on m'hauré de buscar una altra circular per continuar contemplant l'espectacle d'hivern al vessant nord




Veig el poble d'Estana, cap on em dirigeixo per completar la circular




Arribant a Coll de Pallers (1499m), el canvi de temps ha arribat a la Serra de Cadí. Comença a caure alguna volva de neu molt tímidament




Coll de Pallers (1499m)




En aquest punt enllaç de senders cap a altres pobles ceretans




Entrant al bonic poble d'Estana




La Serra de Cadí, res a veure amb la foto d'inici on la visibilitat era molt millor. Ara hi neva i els núvols es van apoderant de la seva part alta. Estic content, la muntanya s'ha deixat veure en un dia de temps complicat






20 de desembre 2014

Hivernal al PIC DE PERAFITA (2752m)


Alçada mínima:  1850m
Alçada màxima: 2752m
Distància: 16,9 km's
Temps empleat: 5h30m (parades incloses)
Desnivell + : 953m
Desnivell - : 953m


Després de les darreres sortides al pre-pirineu, que ens han proporcionat bones vistes a les muntanyes pirinenques ben tenyides de blanc, les ganes per anar a trepitjar neu no s'han fet esperar.
Aquest diumenge passat, i en solitari, no m’ho vaig pensar ni un moment. Tot i que són dies difícils a la feina, dono preferència al fet de carregar piles que no pas al fet de descansar. Així doncs, amb unes condicions meteorològiques incertes, agafo tot el material d’hivern i em dirigeixo cap a l’estació d’ski nòrdic d’Aransa, a la Cerdanya, per començar l’aventura de pujar el Pic de Perafita o Tossal de la Truita per situar-me en la carena fronterera amb Andorra i poder gaudir d’un paisatge predominantment blanc.
La qualitat de la neu era bona pel senderisme, una neu dura perfecte per les raquetes i els grampons. L’estació nòrdica d’Aransa era tancada, calculo uns 15cm de neu que tenyien de blanc la part baixa però no suficient per començar la temporada. A les parts altes el gruix voltava els 50cm tot i que les ventades dels darrers dies havien escampat la neu formant algunes plaques de vent que calia anar en compte i esquivar. El gel era present per damunt dels 2600m on els grampons es feien imprescindibles per evitar ensurts.
La principal dificultat, va ser un tram abans d'arribar al refugi dels estanys de la Pera, hi ha nombrosos recs d’aigua, sense massa profunditat, coberts per la neu, i és fàcil que les plaques no aguantin el pes i tinguis un ensurt caient dins l’aigua. Tot just comencem l'hivern i encara queda molta neu per caure.

Un dia totalment en solitari, no vaig trobar-me ningú en tot el recorregut. Les vistes des del cim espectaculars, tot i que hi bufava un vent molt fred amb temperatures que rondaven els -10ºC, visibilitat acceptable tot i que cada vegada anava a pitjor. Les muntanyes andorranes, les muntanyes de la Serra del Sirvent, el Cadí de fons... tot rodejat d’un blanc paisatge i d’aquest silenci que tant buscava i trobava a faltar, un silenci que parla per si sol, que només es fa sentir a l'hivern, que malgrat privar de tota vida,  respira pau i tranquil·litat envoltat de la màgia de la muntanya. Aquest silenci d’hivern és màgic, per a mi, el major contrast entre l’època estival i hivernal que val la pena viure.
També tinc que dir, que les caminades d'hivern tot i tenir el seu risc, la neu és bona aliada, ja que evita qualsevol obstacle del camí. D'aquesta manera es gaudeix més, ja que podem caminar contemplant el bonic paisatge sense tenir que preocupar-nos d'on trepitjem.

Seguirem visitant el pirineu vestit de blanc!


Mapa del recorregut




Inici des del Fornell a l'estació d'ski de fons d'Aransa




De seguida es veuen els efectes de les fortes ventades dels darrers dies després de la situació de llevantada. Arbres inmensos caiguts enmig del camí




Bassa de Comabella totalment glaçada




Més pista sense guanyar gairebé desnivell. Caminant molt còmodament




Just abans d'arribar a la zona de Pollineres, en un parell d'ocasions cal travessar el torrent per seguir el camí marcat




Zona de Pollineres, accesible per pista forestal, amb taules i zones per cuinar carn i un refugi no guardat




A partir d'ara, sempre en ascens fins fer el cim. En aquest bonic pla ja veig el cim i el recorregut que em queda per arribar-hi. Abans però hauré d'arribar al refugi de la Pera




Just abans d'arribar al refugi, em desvio uns metres per anar a vistiar l'estany petit de la Pera, també ben glaçat amb el Perafita de fons




Arribo al refugi dels estanys de la Pera (2354m) guardat, però tancat en període hivernal. Sense aturar-me, continuo costes amunt. El Perafita despunta al fons




Sense traça marcada que pugui orientar-me, ara tocarà buscar la millor pala per guanyar el Port de Perafita (2586m), intentant esquivar les plaques de vent. A la dreta s'intueix el Collet de Sant Vicenç (2573m) per on iniciaré el descens




Port de Perafita al centre




Mirada enrere per degustar el que porto d'ascenció. Al fons els escassos raigs de sol iluminen la neu a la Serra Airosa




El Perafita des del seu coll. Ara toca afrontar els 200m de desnivell fins el cim, circulant per aquest bonic llom on la única complicació és el glaç que hi trobaré, ja que el vent ha netejat la capa superficial de neu que hi havia.




Pic de Perafita o Tossal de la Truita (2752m)




Cap al sud-oest, el sender que enllaça amb el Monturull o Torre dels Soldats (2761m). A la part inferior, el Coll de Claror (2570m)




La bonica Vall de Claror ja a Andorra amb un bon tou de neu




Cap al sud, tot el recorregut desfet




Cap a l'est, la Serra de Sirvent, amb el Pic de Sirvent (2748m) i el Pic de la Colilla o Estanyons (2834m). A l'esquerra el Pic dels Pessons (2864m) a Andorra




Zoom cap al Collet de Sant Vicenç (2573m), per on realitzaré el descens i cap al pic de Sirvent (2748m)




Sector occidental de les muntanyes andorranes. Des del Comapedrosa passant pel Casamanya i Estanyons fins el pic de la Serrera. Bon estat de neu a partir dels 1800m




L'hivern a Andorra




Zona per la qual realitzaré el descens. Encara que hi hagi molta neu, aquesta es manté dura, m'ajudarà a fer el descens de forma ràpida i còmode.




No podia faltar una estampa cap al vessant nord del Cadí, on ja tenim totes les canals ben nevades




Zoom cap al refugi dels estanys de la Pera, on pararé a canviar grampons per raquetes i menjar una mica




Cap al nord, la sensacional Vall de Perafita a Andorra




Ja he començat el descens. Em situo al Collet de Sant Vicenç (2573m) per iniciar el descens. Precaució en aquest tram inicial on la inclinació és important




El blanc el protagonista del dia, dóna un caire salvatge i abrupte a la muntanya




Val la pena entretenir-se a immortalitzar el moment




Des d'aquest punt del descens, s'observa bé el Perafita (2752m) a l'esquerra, el Port de Perafita (2586m) al centre i el Collet de St. Vicenç (2573m) a la dreta




Arribada novament al refugi dels Estanys de la Pera. Me n'adono que han obert una nova ruta: "Perseguits i Salvats", en honor als jueus que perseguits per les ideologies de Hitler, buscaven refugi a França durant la segona guerra mundial travessant els pirineus en condicions molt desfavorables. Podeu trobar més informació a: http://www.perseguitsisalvats.cat/




Esmorzar que s'ha fet esperar, de cara a la galeria enmig d'un bonic paisatge




Canvi d'eines d'hivern i continuo desfent el mateix recorregut pel qual he pujat




Novament, arribo a Pollineres, mirada enrere per despedir-me del Perafita




Torno a enllaçar amb pista forestal, sender cómode i llargues rectes sense guanyar ni perdre massa desnivell fins al Fornell, punt d'inici




Deixo també algunes boniques estampes d'hivern, fred i glaç. És el que ens tocarà viure a partir d'ara