31 de maig 2014

PIC DELS ESTANYONS (2834m) I EL DESGLAÇ PIRINENC


Alçada mínima: 2115m
Alçada màxima: 2834m
Distància: 17,4 km
Temps empleat: 5h20m
Desnivell + : 895m
Desnivell - : 895m


Nova sortida a la muntanya, molt incerta ja que durant la setmana ha plogut a tot el territori i la baixada de temperatures ha provocat una baixada de la cota de neu. La veritat és que tenia ganes d’enfilar-me bastant amunt i aprofitant que anava en solitari havia preparat varies propostes.

Les trucades als refugis de Meranges i Cap del Rec no van aclarir-me massa com estava la zona ja que les nevades havien estat molt recents. Al final em decideixo per visitar la zona de la Serra del Sirvent que dóna lloc a la carena fronterera amb Andorra més alta de la Cerdanya catalana. La idea és fer aquesta Serra per la carena i resseguint la cresta fent nombrosos cims fins arribar a la Tossa Plana de Lles, on iniciaria el descens pel seu recorregut habitual, completant una exigent però espectacular circular.

Començo a caminar d’hora a quarts de vuit, carregat amb tots els estris com si es tractés d’una dia d’hivern, la temperatura era de 2ºC.
Es tracta de fer un flanqueig per pista plana fins arribar amb ascens al refugi dels Estanys de la Pera i des d’aquí en pujada continuada, arribar a la carena per transitar varies hores en alçada. A partir de 2400m vaig calçar-me les raquetes ja que hi havia uns 30cm de neu nova continuada.

Les previsions meteorològiques avisaven de ruixats a la tarda, però sembla ser que es van avançar. Quan circulava per cota baixa, ja vaig poder comprovar que hi havia bastant moviment de núvols en alçada, cosa que significava vent dalt la carena. Estones semblava que s’obria el cel i estones que s’emboirava de mala manera. Vaig poder assolir el Pic dels Estanyons (o pic de la Colilla), entraven fortes ràfegues de vent procedents del cantó Andorrà. A partir d’aquí va ser un voler i no poder, continuo i després d’un descens i un nou ascens d’uns 100m de desnivell decideixo abandonar. De fet estava molt i molt a prop del segon cim del dia, el Tossal Bovinar (2841m), però no valia la pena continuar.
El temps havia empitjorat i la muntanya em mostrava la seva cara més amarga, la boira m’havia cobert i no divisava res, el fort vent aixecava la neu de les cornises provocant cops de torb i havia començat a nevar. Vaig entendre que no havia d’estar allà, l’avís havia estat prou consistent. Resseguint les mateixes traces, vaig iniciar la tornada pel mateix camí. Baixada molt còmode i divertida fins al refugi, amb neu nova i les raquetes lliscant, enmig d’una suau nevada que em traslladava a un dia més propi de gener que de finals de maig.

Al final vaig poder gaudir d’una jornada genial que va tenir de tot i més. Especial menció a l’abundant desglaç amb rius, salts, rieres, recs... tot rebassant d’aigua i un paisatge que cada vegada està més verd.
Els darrers kilòmetres, els vaig fer acompanyats pels dos amics, imagino del refugi del Cap de Rec, un Sant Bernat i un Mastí dels Pirineus, fidels als meus passos, com si es preocupessin de portar-me a bon port, van estar amb mi fins hi tot en els moments de relax un cop acabat, mentre estirava les articulacions i desava els estris.
Tot i que sempre et queda un mal sabor per no haver complert els objectius fixats, les sensacions van ser positives, sobretot, perquè vaig saber llegir la situació en un moment delicat i això no sempre és fàcil. A més, ara tinc un nou repte, poder completar aquesta circular que corona gran part dels cims més alts de la Cerdanya catalana!

Mapa de l'ascenció




Parteixo del Refugi del Pradell (2115m), des d'aquest punt ja puc veure el Tossal Bovinar (2841m). Em faig una idea de la neu que em trobaré i decideixo agafar raquetes i grampons




Arribo al refugi dels Estanys de la Pera, ubicat en un entorn d'alta muntanya a 2354m. Disposa de part lliure durant l'hivern. Obert a partir de mitjans de juny. El Pic de Perafita al fons




He començat a pujar en direcció nord-est. Al fons s'aixequen imponents el Perafita o Tossal de la Truita (2752m) i el Monturull a l'esquerra (2761m)




Cap on m'he de dirigir amb temps molt variable. Sóc a 2400m amb neu continuada, em calço les raquetes




Segueixo l'ascenció per la coma de la paret sud de la Serra del Sirvent, amb cada cop més neu




Al centre i fons de la imatge ja es divisa el Pic dels Estanyons amb molt mala visibilitat




Arribo al Pic dels Estanyons o Pic de la Colilla (2834m)




La visibilitat disminueix, aqui es pot veure el recorregut desfet amb la boira que tapa el Pic de Perafita i el Monturull




El recorregut que toca seguir, amb els núvols amorrats a la Tossa Plana de Lles (2916m) al fons




Després d'uns metres de descens, toca pujar fins al cim que es veu a la imatge, als mapes no surt documentat




El panorama empitjora, així es veu el camí que tocaria seguir, una mica tètric. Decideixo desfer el camí i perdre alçada





Abans però, una ullada al vessant Andorrà amb la Vall del Madriu en un moment d'obertura de la boira





Agulles afilades entrant cap Andorra




Ha començat a nevar, una altra imatge de la Vall del Madriu, enfocant cap a la seva capçalera




El separo de la carena per iniciar el descens per la Coma on he pujat. La boira encara tapa el Perafita i el Monturull tot i que en primer terme podem observar el Pic del Sirvent (2748m)




Serra del Sirvent




Zoom cap al bonic Pic del Sirvent (2748m)




Zoom cap al sector del Monturull, boniques imatges hivernals




Serra de l'Airosa i Monturull a la dreta




Darrers metres abans d'arribar de nou al refugi de la Pera, em descalço les raquetes, al fons un dels Estanys de la Pera




Parada breu a menjar alguna cosa al refugi i continuo el descens enmig d'un paisatge encantador




Darrers metres, mirada cap al sector d'on vinc. En temps no ha millorat gens




Els meus acompanyants durant els darrers kilòmetres





I un petit video que vaig fer un cop esmorzat des del refugi dels Estanys de la Pera, on encara hi nevava suaument






EL PIRINEU EN PLE DESGLAÇ, HOMENATGE A L'AIGUA

Com cada any en aquesta època, val la pena acostar-se al pirineu per poder gaudir del desglaç, i amb ell, d'una muntanya verda i viva que brolla d'aigua per tot arreu. Tot un privilegi poder estar rodejat d'una natura tant bonica decorada per l'aigua en moviment que circula en forma de rius, rieres, recs, rases, salts... així doncs, el meu homenatge particular al desglaç primaveral !


























03 de maig 2014

MONTSERRAT DES DE COLLBATÓ


Alçada mínima: 388m
Alçada màxima: 1237m
Distància: 18 km
Temps empleat: 5h15m (contant parades)
Desnivell + :  1060m
Desnivell - :1060m


Sortida de forma improvitzada a la muntanya de Montserrat, la Rosa tenia moltes ganes d'anar-hi i aquesta vegada hem buscat pujar-hi pel seu vessant sud partint del bonic poble de Collbató.
La ruta, com gairebé sempre, circular. Pujada pel camí del Pont, gens freqüentat per enllaçar amb el sender que puja del Monestir fins a Sant Jeroni, un cop a Sant Jeroni, baixem per la ruta habitual fins al Monestir i des d'aqui baixem cap a la Santa Cova on, ben bé abans d'arribar-hi, ens desviem pel camí de les Feixades novament fins a Collbató.

Jornada plenament estiuenca amb molt bona visibilitat i un sol de justícia cap al migdia.
Part del recorregut ja l'haviem fet, però la pujada totalment inhèdita enmig de sender estret i tupit el qual es notava que no és massa utilitzat. Només ens ha faltat trobar-nos amb alguna cabra salvatge típica d'aquesta zona.
A més, enmig de la múltitud i del gran turisme internacional, hem aprofitat per entrar a la Basílica i donar una volta per la zona més cèntrica del Monestir la qual, feia anys que no visitava fugint de les aglomeracions de la zona. Ha valgut la pena per tornar-la a tenir fresca en la meva memòria.

Tornarem a aquesta zona, encara queda pendent fer-hi la volta integral amb en Jordi, a més, la muntanya de Montserrat ofereix un munt de camins per fer i desfer rutes de qualsevol llargada i desnivell, queda aprop de casa i els seus paratges són d'una bellesa única, què més es pot voler?


Mapa del recorregut circular




Sortim de Collbató i ens dirigim per pista forestal cap a l'oest. El camí escollit per l'ascens és tant inusual que no surt indicat als panells informatius




Hem iniciat la pujada pel camí del Pont




Un bonic forat dins de la roca a la part que enllaçem amb la Canal de l'Ermità mort




Seguim pujant, hem sortit de l'espés bosc i ja podem abarcar el bon paisatge que ens ofereix el desnivell guanyat




A la dreta sempre la curiosa Serra de l'Alzina de les Paparres




A l'esquerra el Serrat de Sejolida amb les roques de l'Albarda destacant




Parem un moment per mirar el recorregut desfet i veiem que Collbató queda lluny, lluny...




Enllaçem amb el Camí nou de St. Jeroni, ara podem veure una espectacular perspectiva del Cavall Bernat (1111m)




Ens decidim a pujar a St. Jeroni, punt més alt de la muntanya de Montserrat. El sender cada vegada és més transitat. Espectacular la zona dels Ecos




Sant Jeroni al fons, hem hagut de superar uns 200m més de desnivell i incrementar la ruta en uns 3 km's més. El mirador amb molta afluència de gent




Espectaculars les vistes des de St. Jeroni. Des d'aqui podem veure casa nostra!, tota la zona del pla de Bages als nostres peus






Foto de parella al punt més alt de la muntanya de Montserrat




Seguint la paret de la cara nord en direcció oest, unes caigudes de pur espectacle amb la zona de les Agulles i els Frares Encantats al fons




Estem baixant cap al Monestir, veiem gent escalant a la zona de les Tisores, espectacular i pur paradís pels escaladors. Aviam si els veieu








Seguim el descens cap al Monestir. Arribem al Pas dels Francesos




Monestir de Montserrat a la vista!




Després de la visita de rigor al Monestir, el creuem i proseguim amb el descens pel Camí del Rosari que porta a la Santa Cova, lloc on realment van trobar per primer cop la Moreneta. Aquest camí esta ple d'escenificacions, amb pintura i escultures de la vida de Jesucrist






Mirada enrere obligada per contemplar en el seu millor estat l'Elefant (1156m) a l'esquerra i la Momia (1127m) al centre, situats ben bé damunt del Monestir




Entrem a xafardejar a la Santa Cova on hi trobem un bonic claustre descobert




Deixem la Santa Cova i fem un llarg flanqueig pel Camí de les Feixades




El sender en descens a estones i en un pla flanqueig per anar a guanyar el vessant sud que ens portarà a Collbató de nou






Ja veiem el bonic poble de Collbató al fons




Arribem a la zona d'estacionament per accedir al Camí de les Feixades




Abans d'arribar al nucli de Collbató, parem a fotografiar l'ermita de la Salut envoltada i protegida del típic paisatge que ens ofereix Montserrat