09 d’agost 2012

GRAN TUC DE COLOMÈRS (2934m)



Alçada mínima: 1740m
Alçada màxima: 2934m
Temps empleat: 12h contant parades
Distància: 28,66 km
Desnivell + : 1382m
Desnivell - : 1382m


Últim dia de senderisme. En decidim fer una de grossa: el Gran Tuc de Colomèrs (2934m), punt més alt de l'espectacular Circ de Colomèrs, el qual conté un total de 38 estanys de formes i grandàries de tot tipus. Ja ús podeu imaginar els paisatges contrastats que ens ofereix la zona.

Ens trobem amb un contratemps: a l'estiu, la pista està tallada de Banhs de Tredós fins al parquing del guarda del refugi de Colomèrs (5 km). Només es pot accedir al parquing, amb els taxis del Parc Nacional amb el seu corresponent càrrec. A més, el primer taxi no surt fins les 9h.
Tenint en compte que la ruta és molt llarga i no ens podem permetre sortir tant tard, decidim començar a caminar a punta d'alba des de Banhs de Tredós. Per acabar-ho d'arreglar, no varem arribar a temps per agafar el taxi de baixada, ja que l'últim taxi baixa a les 18:30h. O sigui, que hem fet 10km que ens hauriem pogut estalviar.
Recomano a tothom que vulgui fer la ruta , fer-la fora d'época estival per poder estacionar el vehicle al parquing del guarda del refugi de Colomèrs i així estalviar temps i forces.

Tot i així ha merescut la pena, han estat molts km's, moltes hores d'ascenció i pràcticament tot un dia sencer a la muntanya. La idea era fer la ruta circular i tornar per la part oest del Circ i així poder visitar la majoria d'estanys que el formen, però s'hauria complicat el tema i tenim molt clars els nostres límits i que la muntanya és per gaudir-la i no per mortificar-se.
Així doncs, varem fer una mini circular a les parts elevades de la ruta, per acabar completant el descens pel mateix camí de pujada.

Poca cosa a dir, les imatges parlen per si mateixes. Un dia amb molta calor a totes cotes, molt bona visibilitat a tots els vessants, tot el recorregut sense creuar-nos ningú, i uns paisatges que desperten pura adrenalina. Un gran nombre d'estanys per arreu, els quals, alguns passem a tocar-hi, i d'altres els observem desde posicions elevades. La veritat és que el contrast del color d'aquestes valls i circs glaciars amb el blau intens dels estanys, ofereixen unes formes i panoràmiques que otorguen cert privilegi a qui els pot observar.
A més, tenim l'afegit que podem gaudir de les vistes de les zones que hem visitat els últims dies, per fer-nos una bona idea de tot el que hem fet aquestes genials vacances.

La veritat és que encara queden molts racons per visitar d'aquest Parc Nacional, sens dubte hi tornarem, encara queden molts cims, moltes valls i molts estanys per veure:  el camí, és seguir cumplint objectius per formar-ne de nous, i és que la muntanya sempre dóna per molt !



Mapa del recorregut


Fa molt poc que caminem, són les 7:34h arribem a un esplèndid salt d'aigua provinent del Canal des Pletius


Els 5 km de pista que separen els Banhs de Tredós fins el parking del guarda del refugi de Colomers, els fem a través d'un sender ben adaptat que transita enmig del bosc


Rieres d'aigua neta i cristalina. Encara no ha sortit el sol


Una imatge curiosa, un pi que neix dins d'un inmens bloc de pedra


Ja hem arribat i sobrepassat el refugi de Colomèrs. El nou refugi està en funcionament i té una pinta excel.lent, tot i que no hi varem estar. Enllaçem amb el Gr11 i arribem al primer de molts estanys que veurem al llarg del dia i que formen el Circ de Colomers: Estany Long (2191m), les aigües del qual, enllaçen amb l'Estany Redon


Seguim guanyant alçada, deixem enrere l'Estany Long i l'Estany Redon, amb el Tuc de Sendrosa (2702m) de fons


Arribem a l'Estany Obago (2260m), al fons a l'esquerra el Port de Ratera (2594m) i al centre el Pic de Ratera (2594m). En aquest punt deixarem el Gr11 per dirigir-nos en direcció sud, a través d'un sender poc fresat. Les fites tornaran a ser els nostres principals indicadors


A partir d'ara el camí guanya en pendent. Seguim pujant, al fons l'estany Obago i el petit Estany Solet


Arribem a la zona formada pels Estanys del Cap de Colomèrs, calculo que seràn uns 15 estanys, de totes les mides. Ja veiem la capçalera del Circ


Ens anem acostant a les parets que completen el circ i busquem la canal de pujada que ens durà al Portau de Colomèrs (a l'esquerra)




A partir d'aqui, començen els feixucs blocs de pedra. Tenim clar on és el Portau de Colomers, però caldrà seguir amb atenció les fites per poder accedir a la pronunciada canal pel lloc correcte


Seguim guanyant alçada, ara per pendent herbosa, als nostres peus l'Estany més gran del Cap de Colomèrs


Portau de Colomèrs (2731m), rampa final per guanyar la canal i accedir al vessant sud a través de l'estret pas


Més blocs de pedra abans de guanyar el Portau de Colomèrs






Estem al Portau de Colomèrs (2731m), se'ns obren les espectaculars vistes del vessant sud. A la part inferior, l'Estany de Bergús, guardat pel Pic del Redó (2541m) damunt seu, i a l'esquerra, un dels petits Estanys Gelats del Bergús


A partir d'ara, hem de seguir pel vessant sud en direcció oest, resseguint la cresta, inentant perdre la menor alçada possible. L'objectiu és assolir el coll que es veu al final de la imatge per acabar enfilant l'amplia cresta que ens portara al Gran Tuc de Colomers, el qual despunta a la dreta del coll


Zoom cap al coll i la cresta final, la perpectiva del Gran Tuc des del fil de la carena


Arribo al cim passades les 13h migdia (2934m), l'ascenció ha estat molt llarga. Hi trobo una figura feta amb ferro i un vèrtex geodèsic. Em giro per mirar tot el que m'envolta


Cap a l'est, tota l'àmplia carena que envolta el circ i la part que hem realitzat nosaltres des del Portau de Colomèrs. La Rosa està a la cresta, esperant-me ja que ha decidit no continuar fins el cim degut a un problema de genoll. Queda tant petita que és impossible d'apreciar


Zoom cap a la Rosa, que m'espera gaudint de les vistes. Porta una samarreta taronja


Un servidor, des de la posició de la Rosa, dalt del Gran Tuc de Colomèrs. Gairebé sóc inapreciable enmig de tanta inmensitat


Mirem cap al nord tot el recorregut que hem fet, amb els dos estanys més grans del Cap de Colomèrs en primer terme, la forma del Circ és un espectacle


Mirant cap a l'oest, veiem tota la zona de Contraix. En primer terme un dels Estanys Gelats de Contraix, al centre una part de l'Estany de Contraix i a la seva esquerra el Collet de Contraix (2749m) amb el Pic de l'Estany de Contraix (2895m) a la dreta del coll i el Pic de Contraix (2957m) a l'esquerra.
També veiem la Punta Alta de Comalesbienes (3019m), al centre i fons de la imatge, i el Massís dels Besiberris i la Maladeta al fons


Fem una mica de zoom cap a la zona oest, mirant una mica més cap al nord. Al terme mig de la imatge veiem tot el Massis dels Besiberris, amb els seus tres pics: Besiberri nord (3009m), Besiberri del Mig (2995m) i Besiberri Sud (3024m) i el Comaloforno (3028m), la zona més elevada del Parc Nacional. Al fons el Massís de la Maladeta (3404m) amb l'Aneto, despuntant en primer terme


Una vista general del Circ de Colomers amb el seu rosari d'estanys, amb el Tuc de Pòdo (2728m) com a cim més elevat de dins el Circ


Una altra mirada cap al sud, veiem Colomers d'Espot, al fons de la Vall (no visible) tindriem l'Estany Llong i el seu refugi. La Vall desenvoca a Aigüestortes


Ja hem iniciat el descens. Hem optat per baixar per una canal abans d'arribar al Portau de Colomèrs, el camí està marcat amb fites i sembla una bona opció. Ens hem de dirigir a tocar l'Estany del Cap de Colomèrs que ens queda més a la nostra esquerra. Damunt de l'estany despunta el Tuc de Pòdo (2728m)


Després de fer els primers metres de baixada per la canal, la resta fins l'estany, pedres i més pedres


Seguim baixant amb unes genials vistes de on venim. A l'esquerra, la canal de baixada, al centre, el Gran Tuc de Colomèrs (2934m) i a la dreta de tot, l'Agulla del Gran Tuc (2894m)


A mesura que anem baixant, s'amplien les perspectives. Aqui va un parell de fotos enllaçades que mostren les vies utilitzades de pujada i de baixada, i la situació dels cims




Unes mirades ens controlen, ens sentim observats. Una delicia de la naturalesa, poder veure els isards que es troben sempre guaitant el territori. A més, barrejats amb la muntanya, ens deixen unes imatges magnífiques




Estem apunt de perdre les vistes del Gran Tuc de Colomèrs. Ens girem amb nostàlgia per contemplar per darrera vegada el Gran Tuc i la capçalera del Circ. Els isards segueixen controlant els nostres moviments


La idea era des de l'estany, pujar cap al Coll de Podò per baixar per la part oest del circ i poder visitar altres estanys, però, era tard, a més implicava més desnivell de pujada i afegir més km's a la ruta. Opció descartada. Completem el descens per on haviem pujat. Al fons a l'esquerra el Gran Tuc de Colomèrs (2934m) i al centre el Tuc de Pòdo (2728m) amb una petita part de l'Estany de Pòdo als seus peus


Petita parada en el descens, encara ens queden bastants km's per desfer, el dia és perfecte: fa calor, bona visibilitat i no ens espera ningú


Seguim baixant, al fons les muntanyes que acabem de conèixer


Parem al salt d'aigua de l'inici per refrescar-nos i inmortalitzar el moment junts. Estem contents, avui n'hem fet una de les grans!


S'han acabat els dies i hem completat els objectius amb escreix. El físic ha aguantat bé, hem fet un munt de km's i desnivell per conèixer llocs nous, buscant les muntanyes i serres més elevades de la zona. En aquests moments, puc dir que ens trobem en un bon estat físic i mental,ja que els nostres cossos s'han habituat a l'esforç diari.
Crec que podriem seguir durant dies visitant muntanyes, valls, estanys, tarteres, colls, crestes... coneixent aquests racons de la nostra terra tant abruptes i salvatges, però que sempre ens obren les portes per donar-nos la benvinguda.
Sens dubte, unes vacances tant senzilles com fantàstiques, una proba més de tot el que pot oferir la muntanya !

08 d’agost 2012

CIRC BACIVÈR, BAUSEN I ARTIGA DE LIN



CIRC DE BACIVÈR



El fet que les excursions tinguin bastant desnivell i siguin llargues, fa que reservem dies per fer activitats més suaus, que també valen molt la pena.
El dia del mal temps, varem intentar endinsar-nos dins del Circ de Bacivèr, però la pluja, només ens va deixar arribar al primer Estany de Bacivèr, just per veure els pics que envolten el circ. L'excursió va ser de 2h30m amb un desnivell de 268m. La mala visibilitat i precipitació no convidava a seguir guanyant alçada. Tot i així, deixo unes poques imatges per poder-se'n fer una idea.


Estany de Bacivèr amb Tuc de Marimanha (2679m) al fons


Un pi defallit enmig de l'estany, imatge molt curiosa


Una altra perpectiva de l'Estany de Bacivèr amb el Tuc del Rosari (2594m) despuntant al fons


Un helicòpter voltava per la zona




CIRCULAR A BAUSEN

Alçada mínima: 908m
Alçada màxima: 1390m
Temps empleat: 2h30m
Distància: 6,3 km
Desnivell + : 482m
Desnivell - : 482m


El dia abans de la dura ascenció al Gran Tuc de Colomers, decidim fer una petita circular partint del poble de Bausen, situat molt aprop de França.
Una ruta molt apte per tothom, amb bona part del recorregut dins d'una fageda amb arbres milenaris de proporcions considerables, que priven l'entrada dels raigs de llum i dónen un ambient fresc per caminar-hi. També, amb genials vistes cap a la Maladeta.


Mapa del recorregut


A l'inici del poble de Bausen, ja trobem un indicador que a més d'aquesta ruta, indica altres possibilitats. Aqui podem decidir fer-la en un sentit o en l'altre


Església de Sant Roc amb el cementiri de la Teresa. La història explica, que a inicis del segle XX, dos joves es volien casar. Com que tenien cert grau de parentesc, el capellà no els volia casar si no pagaven una espècie d'impost a l'esglèsia. Al no poder pagar l'impost, varen decidir anar a viure junts en contra de les lleis episcopals de l'época. El dia que la Teresa va morir, jove als 33 anys, el capellà no va voler fer l'enterrament al cementiri. El poble es va unir, i va fer un cementiri civíl a les afores del poble: "el cementiri de la Teresa"


 Vistes del Massís de la Maladeta des del poble de Bausen


Decidim fer la ruta a l'inrevès de les agulles del rellotge. A l'inici del sender, fem una parada per observar el petit poble de Canejan


Entrem a la fageda de Carlac


Impressionant fageda. Es nota que no n'he visitat masses, però cada vegada m'agraden més


Hi trobem faigs que tenen una pila d'anys. Amb tanta antiguitat i història, sempre en trobem algún que no ha sobreviscut al pas dels anys


Huarem de travessar el riu de Carlac un parell de vegades


Una mostra d'un faig enorme, algunes soques tenien un diàmetre espectacular


El sender, molt ben marcat, enmig del bosc, en ocasions es perdía enmig de llargues rectes


Fem una mirada cap a l'est i veiem la Vall de Toran, encara dins de Catalunya


Típiques construccions de la zona de Vielha i Mijaran


Ja tornem a ser al poble de Bausan, els seus carrers estrets i en pendent, amb un ambient tranquil i idíl.lic. Típic dels pobles pirinencs d'alta muntanya




ARTIGA DE LIN


Després de fer la circular a Bausen, decidim anar a Artiga de Lin a visitar els Uelhs deth Joèu (ulls del diable o Júpiter).
Es tracta d'una cascada espectacular que surgeix de sota terra. L'aigua d'aquesta cascada és originada al Forau d'Aigualluts (vall alta del riu Éssera, a 2030 metres) situat als peus de l'Aneto.
El Forau d'Aigualluts captura l'aigua provinent del drenatge de les glaceres de l'Aneto i la Maladeta i la transvassa a través de 4km de recorregut subterràni, travessant la Serra de Pòmero en direcció cap a la conca del Garona i emergint a la superfície en aquest punt, Artiga de Lin, a 1405m d'alçada.
Sens dubte un espectacle de la natura, un fet que mai hagués entrat al meu cap, una prova de que la muntanya no només té vida en l'aspecte superficial, sino que fins hi tot, abarca les parts més profundes dels seus terrenys.


Imatges de la cascada on l'aigua freda baixava amb molta força




Després de fer un petit recorregut en ascens, arribem al gran Plan dera Artiga. Una enorme extensió plana herbada, envoltada de bones muntanyes. Des d'aqui surten varis senders que porten cap a la Maladeta





Com que en imatges, no es mostra bé el cabal i moviment que hi havia de l'aigua, aqui poso un video per tal de poder-se'n fer una bona idea


El riu dels Uelhs deth Joèu, desencadena fonts com aquesta: Font deth Gresilhon