24 d’agost 2019

CRESTA DE LLITEROLA, per la Vall de Lliterola i la Vall de Remuñe


Alçada mínima: 1618m
Alçada màxima: 3222m
Distància: 23,2 km
Temps empleat: 11 hores (aturades incloses)
Desnivell + : 1874m
Desnivell - : 1876m


PUENTE DE LLITEROLA – VALL DE LLITEROLA - PERDIGUERO (fita Est 3170m) – PIC PERDIGUERO (3222m) – PERDIGUERO (fita Oest 3176m) – TUCA DE LLITEROLA (3095m) – PIC ROYO (3121m) – PUNTA DE LLITEROLA (3132m) – AGULLA DE LLITEROLA (3028m) – PORTAL i VALL DE REMUÑE – PUENTE DE LLITEROLA


Espectacular volta que permet guanyar set cims de tres-mil metres en una sola jornada en la qual també es transita de forma íntegra per dues valls, la de Lliterola i la de Remuñe.
Jornada a prova de foc pel que fa exigència física ja que és una ruta llarga i amb un desnivell considerable.

Feia gairebé dos anys que no trepitjava una muntanya de tres-mil metres. Són cims diferents, cap d’ells per una cosa o altre t’ho posen fàcil. Després d’un 2018 on la meteo va espatllar la meva setmana de vacances al Pirineu aragonès, aquest any no tenia gens clar assolir objectius, tot i que al final, la cosa ha acabat bé.

Després d’arribar a Benasc i veure que el temps durant els propers dies anirà a pitjor, decideixo sortir l’endemà de l’arribada prioritzant aquesta sortida, ja que asseguren bon temps tot el dia. És una sortida llarga, doncs em centro durant la tarda a fer tots els preparatius consistents en tema provisions i buscar alternatives per escurçar el recorregut en cas que no acompanyin les forces.

Començo a caminar a les 7h, amb el benestar de ja estar a la zona i estalviar-me la part del viatge, tant d’anada com de tornada.
La pujada la faré per la Vall de Lliterola fins l’Ibonet de Lliterola i d’allà aniré enfilant el llom format per una pedrera immensa que em portarà a la fita est del Perdiguero (3170m), després seguint el cordal arribo al Pic Perdiguero (3222m) cim principal dels tres. Des d’aquest punt baixo en sentit oest per visitar la fita oest del Perdiguero (3176m) per després tornar a desfer fins novament al Pic Perdiguero (3222m) on començo l’espectacular Cresta de Lliterola.
Després de desgrimpar amb cura gairebé dos-cents metres de desnivell fins el Coll Superior de Lliterola (3049m), m’enfilo a buscar la Tuca de Lliterola (3095m). Posteriorment fàcil fins el Pic Royo (3121m). Amb alguna petita grimpada arribaré a la Punta de Lliterola (3132m), lloc on la cresta es torna aèria i cal extremar precaucions, sobretot en la baixada cap a l’Agulla de Lliterola (3028m), a la qual arribaré fent una grimpada d’uns cinc metres aproximadament.
La baixada la faig directament des de l’Agulla de Lliterola (3028m), sense arribar al Coll Inferior de Lliterola (2983m).
Arribat al petit Ibón Blanco, que recull les aigües de la residual glacera de Lliterola, vaig flanquejant sense perdre alçada fins arribar al Portal de Remuñe (2831m). És en aquest punt on decidiré si baixo per Lliterola (baixada més curta i còmode) o ho faig per Remuñe (fent íntegrament aquesta llarga vall i amb suplement de tres quilòmetres de carretera fins el punt d’inici).

Les forces acompanyen i vaig bé d’horari, per tant, la baixada per Remuñe està servida, de fet tenia moltes ganes de conèixer aquesta zona. Arribo a l’inici de la vall de Remuñe que desemboca a la carretera i faig els tres quilòmetres per asfalt en lleuger descens assaborint una gran jornada d’alta muntanya i un dels reptes més grans que he aconseguit.

Fa uns sis anys que vaig intentar el Perdiguero, aleshores, en aquell mes d’agost només vam poder arribar a la fita est (3170m). Va començar a nevar amb fortes ventades provocant torb i el descens va ser molt complicat per tenir que baixar la pedrera amb la roca molla.
Com que era qüestió de temps tornar-hi, fer-ho amb aquest recorregut ha significat tornar-hi per tot lo gran.

Molt satisfet i necessitant temps per pair tantes sensacions, tantes muntanyes de tres-mil metres de cop, en un recorregut únic, per dues valls de renom i amb una cresta que et fa pujar pulsacions deixant-se fer. Estanys blaus, blancs, glaceres, enormes caigudes a l’abisme i tot això, envoltat dels altres massissos més alts del Pirineu (Posets i Maladeta). Sens dubte, sensacions d’espectador de luxe en un entorn difícil de millorar.

I havent pogut complir objectius i amb la il·lusió de compartir-ho, aquesta és la primera de les tres cròniques de les meves vacances d’estiu al Pirineu més alt!



Mapa del recorregut




Mapa de relleu




Arribo a la zona de carretera on creua el barranc de Lliterola, entre Senarta i el Vado de l'Hospital. Hi ha bona zona per estacionar. Un panel informatiu em dóna la benvinguda a l'entrar a la Vall de Lliterola




Després d'una curta pujada enmig d'avetoses, surto a una zona més neta on ja s'intueix el sentit de la vall. El sender està molt ben fresat




Una nova pujada sobtada em permet seguir guanyant alçada per guanyar un replà superior




Ara el sender perd pendent i es va endinsant per la Vall de Lliterola de forma suau, la qual ja es pot veure la seva capçalera. Al fons ja es pot divisar el Perdigueret (2804m) amb el Perdiguero (3222m) a la dreta. A l'esquerra de la imatge, just on comença a tocar el sol, es divisa la Cabana de Lliterola




Nombrós ramat d'ovelles a la Cabana de Lliterola. Curiosament, cada vegada que he estat per la zona hi havia ovelles a la cabana, és possible que el pastor hi passi vàries nits a l'estiu




En aquest punt em desvio del recorregut que avança fins la capçalera de la Vall de Lliterola, on hi trobaríem el Collado de Perdigueret (2413m) per enllaçar amb la Vall d'Estós.
Jo aniré en sentit nord-oest per passar entre el Perdigueret (2804m) i el Perdiguero (3222m)




Ara el sender torna a guanyar alçada per sender fresat. Passaré just per la dreta de la cascada d'aigua que es veu al centre de la imatge




Passada la cascada, em trobo amb aquesta bassa natural d'aigües transparents que convida a banyar-s'hi, llàstima que no tornaré per aquí




La Vall de Lliterola




Vaig guanyant alçada i situat sota les parets del Perdigueret (2804m) el recorregut es va estrenyent en direcció l'Ibonet de Lliterola. Al fons bonica estampa del Perdiguero (3222m)




Vaig seguint unes marques consistents amb punts vermells. Ara toca fer una fàcil grimpada en la part on s'estreny més el recorregut...




... que em permetrà arribar a la conca que alberga l'Ibonet de Lliterola. Sens dubte, un lloc molt bonic on molts excursionistes aprofiten per acampar per partir el recorregut en dues jornades. Al centre destaca la Collada Ubaga (2703m) amb el Perdiguero (3222m) per la dreta




Mirada enrere cap a l'Ibonet de Lliterola. Hi he accedit per la part esquerra de la imatge




Un cop creuat l'Ibonet de Lliterola, hi ha la opció de seguir cap a la Collada Ubaga (2703m) per un sender que supera el resalt i que marxa cap a l'esquerra un cop creuat l'estany, o seguir recte pel barranc que conecta l'Ibonet de Lliterola amb l'Ibón Blanco de Lliterola.
La darrera ocasió que vaig estar a la zona, vaig optar per la Collada Ubaga (2703m), però en aquesta ocasió he decidit seguir els punts vermells i fer-ho pel barranc.
Les marques vermelles, em deixen a un punt proper de la Collada Ubaga (2703m) on comença el pedregar, però hi ha la opció de seguir fins al final del barranc i arribar a l'Ibón Blanco de Lliterola i començar la pujada des del mateix Ibon





Vessant nord del Perdigueret (2804m) amb la Collada Ubaga (2703m) a la dreta. El sender que he seguit pel barranc m'ha deixat bastant aprop del coll




Ja veig la Forca de Remuñe (2945m) amb el Portal de Remuñe (2831m) a la seva esquerra. Al fons lleugerament a l'esquerra despunta el Pic de Malpàs (3109m)




I això és el que vindrà a partir d'ara i durant una bona estona: blocs i més blocs en pendent sostingut fins arribar al cordal




Vaig guanyant alçada i vaig guanyant cada vegada paisatges millors en forma de recompensa. Ja diviso l'Ibón Blanco de Lliterola




Recorregut que porto fet des de l'Ibonet de Lliterola que ja queda molt avall. S'intueix el barranc que conecta els dos estanys




Ja em queda menys per arribar dalt el cordal. La pujada és bastant penosa i més si no s'està habituat a l'alta muntanya. Tot i portar un ritme bastant tranquil per dosificar-me bé, he adelantat molta gent que havia sortit davant meu




Per fi arribo al cordal, que no deixa de ser una cresta àmplia formada per més blocs. Almenys al fons ja diviso el meu primer objectiu del dia, la fita est del Perdiguero (3170m)




Pel vessant sud s'obren vistes cap a la bonica Vall d'Estós, amb la zona dels Batisielles al fons




Bonica imatge del llarguíssim llom que porta al Perdiguero (3222m) i de la conexió entre l'Ibonet de Lliterola i l'Ibón Blanco de Lliterola




De sobte ja començo a divisar la cresta que tinc previst recòrrer. Per la dreta despunten els Pics de Crabioules (3106m-3116m)




Arribo a la fita est del Perdiguero (3170m), primer cim del dia. Ja puc veure el recorregut que em queda fins el Pic Perdiguero (3222m)




Cap al nord marxa la cresta que faré, amb el llarg descens del Perdiguero (3222m) fins el Coll Superior de Literola (3049m), just damunt de les congestes que queden més a la dreta de la imatge. Després s'eleva la Tuca de Lliterola (3095m) i damunt seu el Pic Royo (3121m) amb el seu color roig característic




I sense entretenir-me massa, segueixo fins arribar al Pic Perdiguero (3222m), segon objectiu del dia, punt més alt de la jornada i pic més alt del que seria el tercer massís més alt dels pirineus després de la Maladeta i del Posets




Bonic escrit que no passa desapercebut. Molt gent al cim, de totes les edats pujant per la ruta normal. També veig gent fent la cresta en sentit contrari al que ho faré jo amb els que em creuaré i aprofitaré per parlar i contrastar sensacions. Estic al cordal fronterer entre Aragó i França




Cap al vessant francès, la glacera Xel de la Baca, amb el Pic Xel de la Baca (3110m) damunt seu i el Pic de Gourgs Blancs (3129m) just a la seva dreta




Zoom cap a la decadent glacera del Xel de la Baca, on destaca el Pic de Gourgs Blancs (3129m) a la dreta




Als meus peus i també dins de França, el Llac de Portillon d'Oô




Cap al nord-est la cresta que hauré de seguir. Al fons a l'esquerra despunta el Pic Lézat (3107m) a França, per la dreta destaquen els Crabioules (3106m-3116m)




Per l'est, a l'esquerra el Pic de Malpás (3109m), a la seva dreta la punxa del Pic Bom (3005m), al centre el Portal de Remuñe (2831m) la Forca de Remuñe (2945m) i l'Ibón Blanco de Lliterola als seus peus. Per la dreta l'aresta que porta al Pic Perdiguero (3222m) per la seva ruta normal




Massís del Posets amb el Posets (3375m) com a punt més elevat. Per l'esquerra el Massís del Cotiella




En aquest punt es pot veure el camí que seguiré un cop baixi de la cresta per arribar al Portal de Remuñe (2831m). Des de l'esquerra, aniré flanquejant a mig aire per damunt de l'Ibón Blanco de Lliterola per no perdre alçada intentant així, arribar al Portal de Remuñe (2831m) de la forma més plana possible




En un vist i no vist, em desvio de l'itinerari per anar a visitar la fita oest del Perdiguero (3176m), a la qual arribo en uns vint minuts aproximadament




Aquest és el recorregut del Pic Perdiguero (3222m) fins on sóc, la fita oest del Perdiguero (3176m)




Boniques perspectives de bona part de la Vall d'Estós, amb la zona de Batisielles pel centre i el Massís del Posets per la dreta




Capçalera de la Vall d'Estós amb el Puerto de Chistau (2577m) per la dreta, amb el Pic Posets (3375m) damunt




Torno cap al Pic Perdiguero (3222m) amb vistes a la cresta que iniciaré en poca estona




Començo la cresta de Lliterola, la qual em deixa com a primeres imatges les parets del vessant nord de l'aresta que forma la ruta normal per arribar al Perdiguero (3222m)




Baixada per grans blocs on sortejo les principals dificultats sempre pel vessant francès. Caldrà anar amb compte amb la caiguda de pedres i on caldrà fer servir les mans en més d'una ocasió




Passos aèris durant la forta baixada del Pic Perdiguero (3222m) direcció el Coll Superior de Lliterola (3049m)




Vaig baixant entretingudament i fent via gairebé sense ni adonar-me'n




Collado Superior de Lliterola (3049m), on existeix la opció d'iniciar el descens cap a l'Ibón Blanco de Lliterola. Al centre la Forca de Remuñe (2945m) amb el Pic d'Alba (3107m) al fons dins el Massís de les Maladetes




Després d'una suau pujada, arribo a la Tuca de Lliterola (3095m). Des d'aquest punt, el Pic Perdiguero (3222m) al fons amb el Coll Superior de Lliterola (3049m) a la part inferior de la imatge




Mirada del recorregut que prossegueix la cresta la qual es suavitza considerablement. A la meva esquerra el Pic Royo (3121m), a la dreta la Punta de Lliterola (3132m) amb els Crabioules (3106m-3116m) al fons




Noves perspectives mirant cap al sud en direcció l'Ibon Blanco de Lliterola




Recorregut fàcil cap al Pic Royo (3121m) que el caracteritza el seu color rogenc que forma una veta roja que baixa pels dos vessants de la muntanya, després la cresta segueix cap a la Punta de Lliterola (3132m) a la dreta de la imatge




Sensacionals estampes cap al vessant francès, el qual a mesura que vaig avançant per la cresta, em deixa al descobert grans paisatges. Per l'esquerra es divisa la glacera del Portillon amb el Pic del Portillon d'Oô (3050m) damunt seu. Al centre la glacera del Xel de la Baca amb el Pic Xel de la Baca (3110m) i el Cap de la Baca (oriental i occidental 3103m-3097m). Per la dreta el Pic Jean Arlaud (3065m) i l'imponent Pic de Gourgs Blancs (3129m)




El Portillon d'Oô (2913m), la glacera del Portillon i el Pic del Portillon d'Oô (3050m) a la dreta, amb el Massís del Posets al fons




Còmodament arribo al Pic Royo (3121m), cap al nord ja diviso el sisè tres-mil del dia, la Punta de Lliterola (3132m)




Tot el recorregut desfet fins aquest punt. Per la dreta es pot veure bé la fita oest del Perdiguero (3176m), que queda una mica apartada de la circular




Encaro el recorregut per arribar a la Punta de Lliterola (3132m), a la qual arribaré sense dificultats enmig d'alguna petita grimpada




Punta de Lliterola (3132m). A partir d'aquest punt i fins la baixada a l'Ibón Blanco em posaré el casc ja que encaro la part més complicada de la cresta de Lliterola




Des d'aquest punt es veu el Llac del Portillon d'Oô i el recorregut que puja cap al Coll Inferior de Lliterola (2983m). Damunt del llac destaquen el Pic Gourdon (3034m) i el Pic des Spijeoles (3065m)




Cap al nord, sensacional la cresta cap al Pic Lézat (3107m) i el Grand Quayrat (3060m) just darrera seu




A partir d'ara la cresta es torna estreta i en molts punts bastant aèria, els passos no són complicats sempre que es segueixi el recorregut lògic que no costa de trobar. El primer tram de cresta és bastant planer fins a una petita punta que es veu al centre de la imatge.
Pel fons despuntes els Crabioules (3106m-3116m)




 Recorregut aèri fet de cresta des de la Punta de Lliterola (3132m). Alguna fita esporàdica m'indica que vaig pel bon camí. El Pic Perdiguero (3222m) al fons




Vídeo sobre les vistes del tram de cresta que va entre la Punta de Lliterola (3132m) i l'Agulla de Lliterola (3028m)





Després del tros que planeja de cresta, em trobo una caiguda en la qual puc divisar el Coll Inferior de Lliterola (2983m) a l'esquerra i l'Agulla de Lliterola (3028m) lleugerament a la seva dreta. Sortejaré les dificultats del descens pel vessant sud aragonès.
Es visualitza les restes que queden de la glacera de Lliterola




Després del fort descens, em planto als peus de l'Agulla de Lliterola (3028m). Darrera els dos Crabioules (3106m-3116m)




Una curta trepada vertical d'uns cinc metres em deixen al capdemunt de l'Agulla de Lliterola (3028m), setè i darrer cim de la jornada. Al fons tot el recorregut per arribar fins aquí des dels peus de l'aresta del Perdiguero (3222m)




Sensacionals vistes cap a l'Ibón Blanco (a l'esquerra) i l'Ibón Blanco de Lliterola amb el Portal de Remuñe (2831m) damunt seu. Al fons destaca el Pic d'Alba (3107m) al Massís de les Maladetes.
És sensacional la diferència de colors de les aigües dels estanys, que van des d'un blau intens fins a un blau blanquinós




Aquest és el tram de fort descens realitzat vist des de l'Agulla de Lliterola (3028m)




La baixada la faré des del collet que es forma just a sota de l'Agulla de Lliterola (3028m). El fet que estigui una mica trepitjat em facilitarà l'itinerari de descens per evitar zones tallades




La roca està molt desfeta i baixo lentament, quan trobo una pala de neu no dubto en aprofitar-ho per guanyar temps i estalviar rocs. L'estiu avançat i les bones temperatures fan que la neu estigui perfectament aprofitable




Darrers metres per arribar a l'Ibón Blanco, que recull les aigües de la glacera de Lliterola




Sensacional imatge de l'Ibón Blanco amb les seves blanquinoses aigües. Al fons, el Coll Inferior de Lliterola (2983m)




Un altre petit estany d'aigües blanques sense anomenar reposa alimentat per les aigües que cauen de la cresta de Lliterola, amb tota l'aresta del Perdiguero (3222m) al fons




Vaig creuant a mitja alçada per damunt de l'Ibón Blanco de Lliterola anant a buscar el Portal de Remuñe (2831m).
Al final de l'Ibón Blanco de Lliterola, baixa el barranc amb camí practicable que enllaça amb l'Ibonet de Lliterola per acabar el descens per la Vall de Lliterola




Pic Perdiguero (3222m), Tuca de Lliterola (3121m), Pic Royo (3121m)...




...segueix Punta de Lliterola (3132m), Agulla de Lliterola (3028m) i Coll Inferior de Lliterola (2983m)




Vídeo de la cresta vista des de sota, concretament des de l'Ibón Blanco de Lliterola




Planejo fins al final on queda el Portal de Remuñe (2831m)




Arribo al Portal de Remuñe (2831m) on tinc una perspectiva de la totalitat de la cresta que acabo de fer




Forca de Remuñe (2945m) vista des del Portal de Remuñe (2831m)




El llom pedregós que forma l'aresta del Perdiguero per la qual puja la ruta normal




Les forces acompanyen i l'horari és molt acceptable, per tant, desestimo la opció de baixar fins l'Ibón Blanco de Lliterola que m'enllaçarà fins la Vall de Lliterola i decididament m'endinso a la llarga Vall de Remuñe per degustar-la de principi a fi.
La primera zona del Portal de Remuñe (2831m) circula còmodament sense perdre massa alçada encaminant-se cap a la dreta per evitar les zones tallades i buscar un flanqueig més còmode per accedir de la millor manera a la part profunda de la vall.
En aquestes parts altes formades per grans extensions de pedra s'hi formen petits estanys que milloren el paisatge




Després d'enfilar el recorregut correcte, vaig seguint les fites enmig d'un altre enorme pedregar.
Tancant la Vall de Remuñe des del seu inici, per l'esquerra, destaca el Mall Pintrat (2842m)




Vaig baixant per la dreta apropant-me a la Cresta de les Fites de Remuñe, després tombaré a l'esquerra per afrontar la forta baixada final fins la part profunda de la Vall de Remuñe




En aquest punt deixo el pedregar després de molta estona i em trobo de nou marques vermelles que m'indiquen el pas per un sender que en forta ziga-zaga baixa fins el fons de la Vall de Remuñe




Capçalera de la Vall de Remuñe amb la Forca de Remuñe (2945m) i el Portal de Remuñe (2831m) per l'esquerra que ja queden per damunt meu. He baixat per la part esquerra de la imatge, al centre la zona dels arenals de Remuñe




Darrers blocs just abans d'arribar al riu anomenat Aigüeta de Remuñe




Arribat al riu, circulo perdent alçada progressivament per un sender que va pel costat dret del riu




Ara vaig perdent alçada més alegrement en una zona on el riu s'enbarranca una mica. Es veu l'Ibón de Remuñe a la part inferior de la imatge. Al fons per la dreta destaquen la Tuqueta Blanca de Paderna (2714m) i la Tuca Blanca de Paderna (2847m)




Espectaculars salts d'aigua baixen per les parets que tanquen la Vall de Remuñe pel nord




Mirada enrere per despedir-me de la Forca de Remuñe (2945m) i del Portal de Remuñe (2831m)




I mirada endavant per gaudir del Pic d'Alba (3107m) i la Cresta dels Quinze Gendarmes que es despenja per la dreta




El sender entra dins del bosc durant una estona on prossegueix el descens. En aquest punt ja puc veure l'Hospital de Benasc, fet que m'indica que estic apunt d'acabar el meu recorregut per la Vall de Remuñe




I efectivament poc després, surto a la carretera just als indicadors que informen sobre l'entrada a la Vall de Remuñe




Ara només em queden uns tres quilòmetres per asfalt en lleuger descens fins arribar al punt d'inici. Mentres baixo vaig gaudint dels enormes salts d'aigua que baixen de les zones que he visitat, creuant la carretera i perdent alçada fins arribar al Riu Ésera.
Ha estat una jornada realment sensacional, arribo bastant sencer al vehicle on aprofito per menjar una mica i estirar, acabo de fer una volta realment sensacional, molt paisatge pels meus ulls i moltes sensacions per assimilar el que haurà estat un dels millors dies de pirineu, el qual quedarà gravat per sempre en els millors records del meu muntanyisme!