11 de juliol 2010

GRAU ROIG-MONTMALÚS-REFUGI ILLA-PIC PESSONS

Circular Grau Roig - Pic de Montmalús (2782m) - Refugi de l'Illa - Circ i pic dels Pessons (2864m)


Impressionant ruta de 2 dies que transcòrre sempre per damunt de la cota 2000m amb uns 1400m de desnivell positiu acumulat durant uns 23km aproximadament.

La ruta parteix des de Grau Roig (Andorra), enfila directe cap al coll de Montmalús i baixa per l'altra vessant entrant a Catalunya per la Vallcivera. Guanyant el seu port entrem novament a Andorra on fem nit al refugi lliure de l'Illa.

El segon dia guanyem alçada fins el Coll dels Pessons i assolim el seu cim. Un cop aqui el descens es realitza enmig de l'espectacular circ dels Pessons en un sender que travessa el circ enmig dels estanys fins a Grau Roig.

Primer repte interessant per guanyar força abans de les noves etapes de GR-11 que m'esperen a l'agost. A més, per primera vegada la Rosa ha caminat amb pes i ha experimentat també, per primer cop, què és dormir en un refugi a tants metres d'alçada. Tot plegat ha sortit genial!



Mapa de la zona. En negre, la ruta circular



Pancarta informativa de la zona a Grau Roig


La pujada per Andorra al Montmalús, encara que més curta, té molta pendent


La parella al cim Montmalús (2782m)


Vistes d'una part del circ dels Pessons


La cara per on baixarem, al fons l'estany de Montmalús




Mentre baixavem trobem 3 motos que pujen al cim. Verdaderament vergonyós enmig de tanta calma sentir soroll de motor... Després de informar-nos amb altres itinerants, ens comenten que a Catalunya esta prohibit però que a Andorra és legal.
Tot i quedar-nos millor, hi estem totalment en desacord...


Un cop fet el descens ens trobem al pla de Vallcivera


Anem guanyant alçada per guanyar el seu port. Vistes del pic de la Munia (2860m)


Panoràmica de la Vallcivera, al fons cap a la dreta hi tenim la Vall de la Llosa


Últims trams abans d'arribar al port de Vallcivera, el desnivell es guanya de cop


Un cop dalt el port, tenim varies opcions


Ja veiem l'estany de l'Illa


Refugi de l'Illa (2480m) on farem nit


Les vistes des del refugi d'Hotel de 5*


Ja tenim el jaz preparat, hi havia força gent, hi cabràn unes 30 plaçes


Tot fent temps per sopar, els núvols circulen ràpidament i se senten trons per tot arreu. Malgrat tot va ploure poca estona. Aqui una imatge que em va impactar


A les 21h cap a dormir, a les 6.30h amunt. La Rosa últimant preparatius abans de sortir


La font del refugi, font de riquesa, fresca i boníiiiissima, l'aigua procedeix del fons de l'estany. Suposo que per això estava tant freda


Jo, contemplant vistes i mirant el pròxim objectiu...


Deixem enrrere l'estany de l'Illa enmig dels primers raigs de sol


Arribem a un estany que els mapes no anomenen. Serà el punt de partida per guanyar el fort desnivell fins el coll dels Pessons


Les vistes a mesura que anem guanyant alçada es fan més impressionants. Els dos estanys deixats enrere



Un helicòpter! Segurament haurà deixat algú que li sobren els diners en algún estany per pescar. És bastant freqüent. De totes maneres, em quedo amb el fet de veure'l volar per sota meu. Quin plaer estar a tanta alçada!


Pic dels Pessons (2864m) guardant el seu circ sota els seus peus


Anem a buscar el coll per començar el descens. Al centre de l'imatge es veu el camí molt dret en zigazaga



D'esquerra a dreta: Pic d'Ensagents (2857m) - Pic Alt del Cubil (2833m) - Pic baix del Cubil (2704m), tanquen el circ per la part oest


La Rosa al cim

Vistes del circ


Arribem al coll on començem el descens. Al centre de l'imatge el pic dels Pessons presidint el circ


Molta pendent a l'inici del descens


Començava a fer molta calor i el pes em començava a matar. Tenia que fixar un objectiu. Aqui el tenim


M'estic aficcionant als banys d'alta muntanya, són els que millor em senten. Feia gairebé 2h estava dalt del Pic que just queda darrera meu. Quina aigua més cristal.lina!


A mesura que perdem metres es pot veure tot el recorregut que hem desfet. A l'esquerra el pic i al centre de l'imatge el coll per on hem baixat


Arribem a l'últim estany, accesible amb vehicle. La civilització de nou, tant bé que estavem


Ja tornant amb el cotxe direcció Pas de la Casa no m'he pogut estar de parar-me a fer una foto a tota la carena amb la que hem compartit el cap de setmana






27 de juny 2010

PIC DE MONTMALÚS per la VALL DE LA LLOSA

Pic de Montmalús (2782m)


Avui hem anat a pujar un nou pic, en una excursió que ja tenia ganes de fer des de feia algunes setmanes.

El trekking de 26,66km i 1236m de desnivell positiu, al completar-se en un recorregut llarg s'ha fet més suau. Una temperatura mitjana d'uns 16ºC i gens de vent. Al començament visibilitat regular, i durant tot el trajecte de tornada, plovent amb estones calamarsa.

Per arribar al punt d'inici, cal agafar un trencant a mà dreta entre la població de Lles de Cerdanya i l'estació que porta el seu nom, en direcció Viliella. Un cop a Viliella s'agafa una pista transitable fins Cal Jan de la Llosa des d'on partirem.

La ruta transita tota la Vall de la Llosa. Dalt de pic de Montmalús ha començat a pedregar i m'he hagut d'espavilar a perdre alçada fins al refugi on m'esperava la Rosa.
Hem decidit continuar en un moment en què havia afluixat, però el cert, és que les 3h que teniem de tornada no ha parat de ploure i pedregar estones. Resultat i conclusió: xops com ànecs i per molts diners que portis invertits amb equipatge si t'exposes sota la pluja reiterada estona l'aigua acaba penetrant per tot arreu.

De fet, al tenir una temperatura càlida i sense vent, em sembla, que ha estat una de les vegades que ens hem mullat més de gust, simplement, una de les moltes anècdotes viscudes per gaudir d'una jornada de 8 hores en plena muntanya.



Mapa del recorregut


Deixem enrere Cal Jan de la Llosa. Un parell de masies habitades.

La nit anterior havia plogut i els torrents baixaven plens d'aigua


Enfilant la Vall de la Llosa amb una bona visibilitat


Sembla que el Cami dels bons homes enllaçava amb alguns trams


La Cabana dels Esparvers, quins records, fa anys em va salvar d'una brutal tempesta


Vistes cap a est. A l'altra banda de les muntanyes del fons hi ha el circ d'Engorgs amb els seus estanys i Malniu al fons de la vall


Agafem el camí que va en direcció el Port de Vallcivera


Al arribar al Pla de Vallcivera, enfilem el torrent direcció nord, que baixa dels estanys de Montmalús. Al fons el conegut Pic de la Muga (2860m)



El primer estany de Montmalús, un cop creuat entrem a Andorra


Arribem a l'estany gran de Montmalús, al fons el pic de Ribuls (2827m)


Parada tècnica per estudiar el recorregut: a la dreta el Pic dels Colells (2748m) i al fons darrera d'un servidor el Pic de Montmalús (2782m)


Guanyant alçada i deixant l'estany darrera


Una moto de neu, algú que es devia quedar tirat i no tenia prous diners per pagar la grua... tot curiós


Arribant al coll


Dalt del coll amb vistes espectaculars cap al sud amb la meteo empitjorant ràpidament


Els núvols començen a tapar els cims d'alçada


Jo mateix al coll


A pocs metres del coll i després de flanquejar una congesta arribo al objectiu



L'imponent Pic dels Pessons (2864m) amb el seu impressionant circ als seus peus


Circ dels Pessons amb múltiples estanys





Els núvols amenaçant el Pic dels Pessons


L'estany de Montmalús, darrere el pic de la Muga i al fons a l'esquerra la vall de la Llosa


Baixada ràpida cap al refugi


Refugi de Montmalús, lliure d'unes 10 plaçes amb molt bones condicions

Imatges del Riu de la Llosa abans i un cop arribats amb plena tempesta




24 de juny 2010

TORNEN ELS CEPS PER SANT JOAN

Sembla que aquest any la temporada de ceps d'estiu va amb retard a cotes altes. Després d'algunes sortides al pirineu sense èxit, en trec la conclusió que per les alçades han de pujar les temperatures, per altra banda el bosc está en perfectes condicions d'humitat.

Avui, en solitàri, he decidit anar a la cerca del cep (boletus aereus) i del rossinyol (cantharellus cibarius) a cotes més baixes enmig de boscos d'alzina i castanyers. El bosc està en perfectes condicions si bé amb aquestes temperatures no trigarà a necessitar aigua de nou.

Tot estava bastant remenat, les llores i les amanites rubescens sortien amb força, els rossinyols començaven a nèixer. El bosc estava pletòric amb un munt d'espècies que recordaven les vistes d'èpoques de tardor.

Caminant, caminant i desmarcant-me per terreny poc conegut i amb vegetació nova per a mi, he pogut fer una bona collita i aprendre nous hàbitats pels bolets. A més, avui era un dia de solitud al bosc.