MONTSERRAT: CIRCULAR DE CAN MAÇANA

Alçada mínima: 716m
Alçada màxima: 1133m
Temps empleat: 5h30m contant parades
Distància: 14,1km
Desnivell + : 807m
Desnivell - : 858m



No ha passat massa temps des que varem anar a Montserrat per primera vegada. Ens va agradar tant que, amb la Rosa, hem decidit tornar-hi, però aquest cop, dissenyant la ruta al nostre gust, amb mapa en mà, i després d'observar les múltiples possibilitats que ofereix la zona.

Aquesta vegada hem optat per fer una bona circular partint del Coll de Can Maçana (716m), recorrent part de la zona de les Agulles, els Frares Encantats i els Ecos. Assolint com a punt més elevat el cim del Montgròs (1133m).  La idea era fer una integral que donés la volta a tota la muntanya de Montserrat, però el dia és curt i es necessiten bastantes hores per fer-ho. Així de la manera que ho hem fet, anem descobrint la muntanya de mica en mica. Per fer la ruta, hem utilitzat d'anada el PR C-78 i de tornada el GR 172, perfectament ben senyalitzats.

El dia ha estat dels més càlids d'últimament, fred a punta d'alba i un fred vent procedent del nord que bufava amb força a les parts altes, ben bé fins al migdia. La visibilitat molt bona excepte als pirineus. La ruta és molt entretinguda, constants pujades i baixades no massa llargues que es transformen en un trenca-cames fàcil de superar. Algún tram amb corda, alguna baixada on cal parar atenció, però cap pas complicat al nostre entendre. Senders enmig de boscos de boix, roure i alzina, que fan que cada cop que guanyem un coll o port, poguem gaudir de les diferents perspectives que ofereix la muntanya.

De fet, no hi ha millor cosa que poder fer aquestes sortides a un pas de casa i per camins i corriols fresats, ben poc transitats.
Seguirem descobrint la muntanya de Montserrat!



Mapa del recorregut: Coll de Can Maçana (708m) - Collet de Guirló (802m) - Refugi Vicenç Barbé (890m) - Pas del Príncep (971m) - Coll de Port (974m) - Coll del Miracle (979m) - Coll de les Comes (985m) - Montgrós (1133m) - Portell de Migdia (1029m) - La Cadireta (899m) - Coll de Can Maçana (708m)

Sortim del Coll de Can Maçana amb el Serrat de la Portella de cara

Serrat de la Portella, circulem pel sender de petit recorregut C-78, el qual s'endinsa dins la muntanya de Montserrat per l'est del Serrat de la Portella

Les primeres llums començen a guanyar alçada

Roca Gran de la Portella (933m)

Guanyem alçada a través d'una petita i fàcil grimpada per arribar a la Portella (883m)

Ja som dins de la muntanya de Montserrat, deixem enrere la Roca Gran de la Portella

Zona de les Agulles

Ens dirigim cap al refugi per un sender enmig del bosc, ben marcat i ben fitat

Refugi Vicenç Barbé (890m), guardat i en bones condicions tot i que amb poca capacitat

Foto de parella ben bé sota de la Roca de la Partió (937m)

En aquest punt, passem a tenir vistes de la zona dels Frares Encantats

I a mesura que anem avançant, noves perspectives i noves formes rocoses van descobrint els nostres ulls

Abans d'arribar a Coll de Port o Coll de Porc (974m), trobem una cova, a tocar la Font de l'Esllavissada

Ja hem guanyat Coll de Port, ara ens dirigim cap al Coll del Miracle

Coll del Miracle (979m), amb espectaculars vistes del vessant nord

Genial la Balma de les Pruneres

Punt per fer vivac, i fer encendre foc. Fins hi tot hi han unes graelles per coure menjar. Sens dubte un bon lloc ben arraserat enmig del bosc on passar la nit

Baixem ràpidament per tornar a guanyar alçada i arribar al Coll de les Comes (985m)

El Cilindre o el Cabrit (1101m) es comença a deixar veure

Espectacular i elevada forma rocosa que despunta elegantment

Ara toca perdre alçada fins arribar al Bassal dels Avellaners (curiós bassal d'aigua estancada que persisteix degut a la profunditat i lloc ombrívol on es troba situat)

Seguim baixant per entretinguts passos

Guanyem novament alçada i arribem al cim del Montgrós (1133m). La Rosa fotografia la zona dels Ecos

Cap a l'Est, Sant Jeroni (1237m) i el Mirador del Moro (amb les antenes)

Miranda de Sant Jeroni (1237m), punt més elevat de la muntanya de Montserrat, on varem estar la setmana anterior

Zoom cap a la zona dels Ecos

Zoom cap a la zona des d'on venim: les Agulles i els Frares Encantats

Un servidor al cim del Montgrós, aguantant les fortes ventades. Al fons treu el cap el Cavall Bernat (1111m)

La baixada cap a la Font de la Cadireta és d'alló més entretinguda. Al nostre entendre, aquests passos trenquen la dinàmica del sender i li dónen un toc d'emoció al camí, tot i no ser gens perillosos

Se'ns obren noves perspectives

Arribem a la Font de la Cadireta, humida però sense aigua

Hem deixat el PR C-78 que ens portaría fins al Monestir. Ens desviem per un camí poc fresat i marcat, guanyant alçada a través de fort pendent fins arribar al Portell de Migdia

Ara toca baixar per la cara nord, per la Canal de Migdia fins enllaçar amb el GR-172 que en direció oest ens portarà al punt d'inici

A mitja baixada ens desviem uns metres per anar a visitar la Font de la Llum, ubicada en un lloc espectacular. Les seves aigües són recuperades de l'interior de la muntanya

Hem arribat al Cami de la Font de la Llum, enllaçem amb el GR-172 en direcció oest cap al Coll de Can Maçana

Parada per visualitzar el Monestir de Santa Cecília (677m) a la dreta de la imatge, amb el Moncau i la Mola al fons (Parc Natural St Llorenç del Munt i Serra de l'Ubach)

Hi havien zones on el terra estava brutalment aixecat per les marques dels senglars en busca d'arrels per menjar. Els glans estaven al seu punt, un altre plat exquisit per aquests animals

El camí que transcórre per la cara nord, ens deixa veure les caigudes que ofereix aquesta abrupte cara. En aquest cas, la cara nord de la zona dels Frares Encantats

La Roca Foradada i la Cadireta (899m) a l'extrem. El camí passa ben bé per sota la Cadireta

Camí estret i ben fresat enmig d'extensa vegetació

Hem arribat a la Cadireta, hem de passat ben bé per sota. Aquesta roca és espectacular

Hem travessat la zona de la Cadireta i Roca Foradada, vistes de de l'altre part i últims metres ja fins al punt d'inici: Coll de Can Maçana (716m)

SANT JERONI, EL SOSTRE DE MONTSERRAT

Després de reservar un parell de mesos per anar al bosc a buscar bolets i comprobar que el fred ja ha arribat de manera persistent, hem anat a fer una bona caminada per començar a descobrir la muntanya de Montserrat.

L'oferta del Joan i la Marta, bons coneixedors de la zona, no es podia refusar. La ruta que va dissenyar el Joan partia des de Castellgalí i arribava fins al Monestir de Montserrat, assolint Sant Jeroni (1236m) punt més alt de la muntanya de Montserrat. La pujada l'hem fet per la canal de Sant Jeroni i hem baixat fins al Monestir pel Gr-4. La baixada fins al poble de Monistrol de Montserrat l'hem fet amb el cremallera. La ruta no presenta dificultats: algún tram fàcil amb corda per la canal i un fort desnivell als últims metres d'aquesta, que desenvoquen a l'ermita de Sant Jeroni.

La meteo ha estat genial pel meu gust, tot i que a primera hora del matí els -5ºC del termòmetre es reflectien en el gebrador i fred paisatge matinal. A mig matí el sol ha augmentat la temperatura, tot i que bufava un suau vent, l'estada al cim va ser d'allò més agradable. Bona visibilitat amb boirines a la part dels pirineus. De fet hi ha tanta vista per veure, que per poc que puguis observar, quedes satisfet.

La vista des del cim de Sant Jeroni és espectacular. La ubicació de la muntanya és perfecte, al centre de Catalunya, sense altres Serres que hi estiguin a tocar. Des de Sant Jeroni, es pot observar des de l'Aneto fins a Mallorca, passant pels pirineus catalans, Pica d'Estats, Montseny, Collsacabra, St Llorenç del Munt, Collserola ...

La muntanya de Montserrat era una assignatura pendent. Sembla increible, cada cop que surto a la terrassa de casa la miro, s'alça imponent enmig de l'altiplà central, però mai havia anat a descobrir-la. Després de pensar fredament el motiu, he deduit que la massificació de gent provinent del Monestir, em tirava tant enrera, que mai m'havia plantejat passejar-m'hi de manera seriosa, i menys en cap de setmana.

L'agradable sorpresa que m'he emportat de l'experiència, és que hi ha un món per caminar. Un munt de rutes circulars, de senders de gran recorregut, camins i corriols que porten a llocs inhòspits, vies d'escalada per tots els gustos, formes rocalloses amb formes imaginatives, i tot això, amb un toc místic, que en l'actualitat respresenta la història ermitana que encara es conserva en algúns racons de la muntanya.

De ben segur que tornarem a visitar-la, dóna per molt !

Sortim des de l'urbanització Mas Planoi de Castellgalí. Seguirem el cami ral que enllaça amb múltiples senders de gran recorregut

Paisatge gebrador a primeres hores del matí. Montserrat al fons

El sol comença a aixecar-se, caminem ràpid per fer passar el fred, per camins planers

Camps de conreu gebrats i boira gebradora a la falda de la muntanya

Espectaculars les formes de la roca. No cansen mai a la vista

La Rosa va fent camí, el dia serà ben clar

Múltiples indicadors i múltiples senders. Nosaltres seguirem el Gr-4 de marques blanques i vermelles

Cada vegada ens acostem més a la seva falda. Ara tocarà un tram de suau pujada fins arribar a l'ermita de Santa Cecília

Ja hem sobrepassat l'ermita de Santa Cecília i som a l'inici de la canal de Sant Jeroni. Imatges de ple hivern amb aquest gel, que probablement persistirà uns quants mesos més

La pujada per aquesta via, és entretinguda, li dóna una mica d'emoció al dia, tot i que els passos no són complicats

Guanyem alçada de manera ràpida, la muntanya s'alça de cop enmig de la plana central. A partir d'aqui, el sender s'enfila fortament en ziga-zaga fins arribar al coll on s'hi troba situada l'ermita de Sant Jeroni. Vista parcial de la canal de Sant Jeroni

La petita ermita de Sant Jeroni. Enllaç amb el sender que agafarem per baixar fins al Monestir

Uns 10 minuts i arribem al cim de Sant Jeroni (1236m). Se'ns obren vistes als 360º, un espectacle que amb prou feines la mirada s'atrapa

Formes espectaculars s'amaguen dins la muntanya

Veiem la torre de Collserola amb el mar de fons

Cap al nord l'horitzó guanya la mirada. Vistes cap al pirineu de Núria i Collsacabra a la zona d'Osona

Les gegants ombres de la muntanya de Montserrat s'estampen damunt del Bages

Seguint amb la mirada la serra des del seu punt més elevat. Mirem cap a l'Anoia amb els molins del parc eòlic de fons

Cap a l'est, en primer terme, el Moncau (a l'esquerra) i la Mola (dreta). Darrera el Montseny amb el Matagalls, enblanquinat per les primeres nevades de la temporada

Zona del Cadí Moixeró

Toca baixada, molt plàcida, enmig d'un bosc d'alzines barrejat amb enormes boixos i trossos amb escales, perfectament adequades a les formes del terreny. Arribem al Pla dels Ocells

Més de les formes que mai s'acaben durant el descens

El monestir ja treu el cap a les parts més profundes

El petit sender construit als peus de la roca

ELS ROVELLONS ARRIBEN A CASA

Les cotes altes/mitjes han deixat de produir bolets, la temperatura pròpia de l'época ha parat les florades i el temps no ha estat propici per generar-ne de noves. Les úniques zones que han aguantat, són allà on hi ha hagut les florades més fortes, que es poden tornar imparables. Recordo fa un parell d'anys, collint rovellons mentre nevava a 1500m, una florida espectacular, que encara n'engegava de nous ben entrat novembre.
Ara però, és l'hora d'anar baixant d'alçada i de latitud. Els bolets han arribat als boscos de casa i, és on toca explorar.
Amb la Rosa, hem estat visitant boscos de faig, de castanyers, collint castanyes i fins hi tot corrioles en prats ben humits, després de les darreres i abundants plujes.

Aquest cap de setmana, he decidit anar a investigar els boscos del costat de casa, amb l'objectiu d'agafar alguna llenega i l'esperança de poder trobar una lleneguera  per guardar-la com un tresor.
Dissabte la investigació no va anar massa bé, cap llenega, però encara vaig poder fer una trentena de rovellons. L'observació del terreny global, intentant visualitar-lo des de varis punts, ficar el nas per alguna pista sense éxit, em va donar alguna referència per fixar la visita de diumenge.

Diumenge, a punta d'alba, començo a caminar directe cap al bosc que tenia pensat, parlo amb caçadors que hi havia per la zona, per saber el seu abast: potser hauré de modificar plans, penso. La veritat és que només entrar al bosc ja començo a veure pinatells i llores per arreu. Al cap de res, començo a veure el primers rovellons (lactarius sanguifluus). Ja n'hi havien collit, però n'estaven sortint de nous amb ganes.
Un bosc de ben circular a trossos, bonic al meu entendre: pi blanc jove, garrics, alzines, cirerers d'arboç, romanins... i amb bolets de moltes menes.
De tornada, investigo i aconsegueixo lligar la carretera que hi puja per, el proper dia, estalviar-me la caminada inicial. Ha estat un dia genial, a les 11h arribo a casa amb el cistell ple, però amb la punxa clavada de no haver collit cap llenega. La millor sensació ha estat, saber cada dia més, que visc en un lloc envoltat d'abundants i genials boscos, tot un món per descobrir.

Com sempre, quan menys t'ho esperes és quan t'emportes els millors records. Ara només toca confiar en la sort, de que les properes exploracions continuin en la mateixa línia, però el temps passa i els bolets no persisteixen!

Collita del diumenge

Les ginebres amb els ginebrons que començen a madurar

Les cireres d'arboç també arriben al seu millor punt. Ja em volta el cap, algún dia collir-ne per fer-ne algun invent culinari. Són dolçes i m'agrada el seu punt

Començem l'apartat culinari amb uns rovellons a la brasa

Torrant castanyes a Viladrau

Corrioles netes per ser cuinades

Macarrons amb rovellons i camagrocs

Patates amb fredolics

Albargínia farcida de verdures i ceps amb formatge blau

Fins hi tot, m'he animat a fer un vídeo d'una rovellonera que vaig trobar. Tota una experiència filmar, collint bolets. Una manera, potser més didactica, per aprendre sobre bolets en ple medi natural