01 de març 2015

COLLSACABRA: ROCALLARGA - CINGLES DE L'AVENC - SALT DE SALLENT


Alçada mínima: 730m
Alçada màxima: 1196m
Distància: 19,9 km’s
Temps empleat: 5h30m (parades incloses)
Desnivell + : 740m
Desnivell - : 740m


Visita a la zona del Collsacabra a la comarca d’Osona, feia molts anys que no visitava el bonic poble de Rupit i la idea era fer una bona volta partint d’aquesta localitat.
De fet, mentre m’acostava a Rupit a punta de dia, els paisatges del Collsacabra amb les seves imponents cingleres ja em feien intuir que el dia seria espectacular.
El Collsacabra consisteix en un seguit de cingleres que delimiten al nord amb la Garrotxa i al sud amb Osona (les Guilleries) i la Selva.

Per poder veure gran part interessant de la zona, decideixo fer una ruta que consisteix en dues circulars que enllacen entre elles. Una per visitar l’espectacular Cinglera de l’Avenc i fer el cim del Rocallarga (1287m) i l’altre per tenir bones vistes de l’Agullola, de les cingleres de Pujolràs, Casadavall, del Far i poder visitar el Salt de Sallent, imprescindible si anem a Rupit, de més de 100m de caiguda i especialment bonic de veure en èpoques de pluja.
La ruta és llarga, però amb un desnivell acceptable. Amb molts atractius durant tot el recorregut, com les Baumes, espectaculars caigudes de les Cingleres, miradors, boniques fagedes i alzinars, zones de pastura on l’herba ja està apunt de néixer, torrents, rieres i unes vistes formidables cap als Pirineus, des del Pedraforca fins al pirineu més oriental...

He tornat a casa amb molt bones sensacions, la zona és fantàstica i he pogut veure que encara hi queden moltes cingleres per visitar, així com els seus pobles com Tavertet i els que envolten els Embassaments de Sau i Susqueda. Així doncs, tornarem al Collsacabra!


Mapa del recorregut




Mapa de relleu




Són poc més de les 8h, aprofito que el forn de Rupit està obert per comprar-hi un pa fet amb forn de llenya i començo a caminar




Guanyo una mica d'alçada circulant pel Gr-2. Ja puc veure la zona de Cabrera que també haurem de visitar amb el pirineu ben emblanquinat de fons




Després de guanyar una mica d'alçada, arribo al Mas de Rajols. En aquest punt, començo la primera circular




Continuo guanyant alçada enmig de faig per anar a buscar el Collet de Rajols (1159m)




Collet de Rajols (1159m), el dia ha començat gris però mica en mica va aclarint. En aquest punt, em desvio direcció sud per arribar-me al Cim del Rocallarga (1287m)




La pujada cap al Rocallarga (1287m) és plàcida enmig de pista herbada, a meitat de camí trobem la Balma de Cortils




Cim del Rocallarga (1287m), difícil de creure les vistes que trobem en aquest cim. Al fons treu el nas una petita part de l'embassament de Susqueda, tot un espectacle




Cap al sud-oest, el Massís del Montseny amb el Turó de l'Home i el Matagalls. A la part inferior, el camí que va pel fil de la cinglera de l'Avenc i del Pla de Boixer pel qual transitaré més tard




Cap al nord, zoom cap al Pirineu. Des del Pedraforca (2506m) fins la Tossa d'Alp (2536m), passant per la Serra de Cadí Moixeró




Un cop visitat el Rocallarga (1287m), tornem al Collet de Rajols (1159m) pel mateix camí. A partir d'aqui deixo el Gr i circulo sense sender definit i tirant de mapa, en descens per anar a buscar l'inici de la Cinglera de l'Avenc. Arribo a la zona de la Rambla i del Pla del Dolmen enmig d'extenses pastures




Després de creuar el Torrent de l'Avellanosa, arribo a la Cinglera de l'Avenc. Intento transitar tant al marge com puc per gaudir de les espectaculars vistes




Unes caigudes que arriben molt més avall del que es mostra en la imatge. El sender és atractiu i bonic




De tant en tant, mirada enrere per mirar el camí desfet i admirar les grans dimensions de la Cinglera de l'Avenc. Al fons i sota Tavertet veiem les aigües de l'embassament de Sau




Segueixo gaudint en alçada, al fons treu el cap la Cinglera del Far




Bones zones de pastura pel bestiar amb vistes inmillorables. Qui pogués ser vaca!




Arribo al final de la Cinglera de l'Avenc que enllaça amb la Cinglera del Pla Boixer. Aquesta darrera és complicat de circular-hi arran de carena degut a les grans extensions de boixos que hi trobem




En aquest punt em situo a la mateixa alçada que el cim del Rocallarga (1287m) que s'intueix al fons. Les extensions de boixos invaeixen les pastures




Zoom cap al Cim del Rocallarga (1287m) des del Pla Boixer




Zoom cap als Cingles de Pujolràs i del Far. Cap allà vaig




Al Pla Boixer, enllaço amb pista asfaltada que durant 1km em portarà novament al Mas de Rajols. Abans però, parada al Mirador del Silenci, un altre dels grans atractius del dia








Un cop al Mas Rajols, completo la primera circular. Ara tornaré en direcció Rupit pel camí que he fet d'inici però el deixaré poc abans d'arribar-hi, a l'alçada del Torrent de Sabaters on em desviaré cap al Pla de la Palomera per iniciar la segona circular del dia. Bonica perspectiva del Cingle del Pla Boixer des d'aquest punt




Després d'un tram una mica perdedor arribo al Pla de la Palomera. El proper objectiu serà el mirador dels Bassis, un altre gran atractiu de la ruta




Circulant enmig d'un bonic bosc d'alzines




He arribat al Mirador dels Bassis on hi trobo novament vistes espectaculars. Al fons la Cinglera del Far, en primer terme els Cingles de Pujolràs i de Casadavall. A la part inferior, hi trobaré el Salt de Sallent, cap on em dirigiré properament




Una mica més al sud trobem el Cingle de l'Agullola amb l'Agullola (926m) destacant al fons. Hauré de baixar fins la pista que es veu a la part inferior per anar flanquejant fins ben bé l'inici del Salt de Sallent




Estic en ple descens, en aquest punt hi ha unes tombes antropomòrfiques que en époques ancestrals van se excavades a la roca




Continuo en ple descens cap al Pla de Roquer enmig de roure i alzinar




Val la pena desviar-se uns metres del camí per anar a visitar l'ermita de Sant Joan de Fàbregues situada sota el Cingle del Pla Boixer




Un cop al Pla de Roquer, una pista em portarà al Salt de Sallent. Al fons es veu el Mirador dels Bassis on he estat feia ben poca estona




Escaladors experts penjats de la Cinglera de Pujolràs




Arribo a l'inici del Salt de Sallent, que arrossega les aigües de la riera de Rupit. Salt cap a l'abisme!




Per poder veure de forma decent el Salt de Sallent, cal guanyar uns metres direcció la Cinglera de Pujolràs on podrem veure una millor perspectiva








Des d'aquest punt es pot observar millor l'Agullola (926m) i la seva cinglera




 Desfem el camí fins a l'inici del Salt de Sallent i prenem un sender ben definit que circula en direcció nord per la riba dreta de la riera de Rupit i que ens portarà al poble. A mig camí, la Font de la Pomareda, un indret perfecte a l'estiu




La riera de Rupit en aquest punt encara presenta aigües tranquil.les








Entro a Rupit pel sud, tocarà creuar el poble per arribar al cotxe i completar aquesta sensacional sortida






15 de febrer 2015

LA SERRA PEDREGOSA AL CADÍ


Alçada mínima: 1567m
Alçada màxima: 2442m
Distància: 16 km’s
Temps empleat: 4h30m
Desnivell + : 905m
Desnivell - : 905m


Aquest hivern no podia faltar una sortida a la Serra de Cadí, fa dies estava ben nevada però les fortes ventades dels darrers dies han fet bona neteja. Trio la opció de pujar-hi pel vessant sud, tot i que la majoria d’accessos en aquesta època, estan tancats i això fa que s’incrementi la distància i durada de la ruta.

Parteixo des de l’aparcament del mirador del Pedraforca, situat damunt el poble de Saldes al Berguedà, la idea inicial és intentar arribar al Pic de Costa Cabirolera (2604m), cim més alt del Berguedà i província de Bcn, però quan he arribat al pas que baixa fins la font dels Cortils el temps ha empitjorat, la boira baixava i començava a nevar. No he volgut arriscar i ficar-me en aquesta immensa olla en condicions poc favorables. Canvi de plans, decideixo continuar circulant per la Serra Pedregosa amb l’intent d’aconseguir arribar al cim del Comabona (2548m), però just al moment d’endinsar-me pel vessant nord la nevada ja era intensa amb una visibilitat horrible. Evidentment s’ha imposat la prudència i arribat aquest punt, he començat a desfer el camí, tenia temps per gaudir de la baixada amb tranquil·litat.

Realment, arribar a les parts altes de la Serra de Cadí ja val la pena, els isards m’han vingut a saludar, uns ramats importants, de molt bon aspecte, sens dubte, un dels millors moments de la jornada. La part negativa del dia és la poca neu que hi ha a nivell general, amb uns nivells molt inferiors del que tocaria per l’època. Durant el trajecte m’he trobat plaques de gel, neu discontínua a plapades i zones pelades amb l’herba ben morta. M’he emportat tots els estris, tant les raquetes com els grampons i no he acabat fent servir res, imagineu com estava el panorama. Segurament no era el millor dia per fer una sortida així, tot i que al final el dia s’ha acabat aclarint, l’avís de la muntanya s’ha fet escoltar.

Encara queda marge perquè les muntanyes es vesteixin de blanc, de cap a peus. Esperem tenir un bon desglaç!


Mapa del recorregut




El recorregut amb relleu




La pista que porta al Colell està tancada, sempre hi havia accidents a l'hivern ja que s'hi acumula gran quantitat de gel i les caigudes són espectaculars. Ja fa uns hiverns van haver-hi tres víctimes mortals i des de llavors van decidir tancar-la durant l'hivern. Així doncs, tocarà una bona estona de pista amb neu i gel




El fet de tenir tant aprop el Massís del Pedraforca és una delícia pels ulls




Al fons ja treu el nas el Pic de la Costa Cabirolera (2605m), el que era el principal objectiu del dia. Cim més alt del Berguedà i de la província de Barcelona




Circulant per la pista, ens anem trobant salts d'aigua que baixen de les canals del Pedraforca ben glaçats, els típics paisatges d'hivern




Mirada cap al sud, el Berguedà, en un dia gris




I més gel, paradís pels amants de l'escalada en aquesta especialitat




Ja arribat al Colell (1845m) i em trobo al Coll de les Bassotes (1861m). A partir d'aqui pujada continuada fins arribar a les parts més altes del Cadí per aquest vessant. Al fons treu el cap el Pic Costa Cabirolera (2605m)




Progressant entretingudament enmig de neu no continuada. Val la pena parar i girar-se per contemplar l'espectacular magnitud del Massís del Pedraforca. A la part inferior es visualitza bé tot el recorregut de pista que he fet, ben bé als peus del Pedraforca




Ja sóc al cordal del Cadí. En aquesta zona de la Serra de Cadí hi ha una espècie de vall interior que separa el vessant sud del nord de la Serra. És la Coma dels Cortils que es veu a la part inferior. En aquest punt, cal baixar fins la Coma dels Cortils per guanyar l'altre vessant, i arribar mitjançant el Pas del Cabirol al Pic de la Costa Cabirolera (2605m) que veiem a l'esquerra de la imatge




Aquest és el pas em portaria a la Coma dels Cortils a la part inferior de la imatge, per un descens molt inclinat i posterior flanqueig. El temps empitjora i donat que el que queda és molt llarg, decideixo canviar de plans i intentar assolir el Comabona (2548m)




Els isards fan acte d'aparença. Tot un espectacle i és que aquests animals em tenen fascinat. Aquesta vegada, curiosament no han fugit de mi, se m'han quedat contemplant fins que jo he desaparegut. Un creuament de mirades molt especial i emotiu
















No pot haver-hi millor decoració pel Massís del Pedrafoca








He seguit circulant per la Serra Pedregosa, pel vessant sud. Arribo al punt, on tinc que creuar cap al vessant nord, on mitjançant un llarg flanqueig on amb prou forçes guanyem i perdem desnivell arribaria al Cim del Comabona (2548m). En aquest punt, cap a l'oest, es veu bé la Coma dels Cortils i el Pic de la Costa Cabirolera (2605m) amb molt mala visibilitat




Cap a l'est, el recorregut que em tocaria seguir. Al centre ja es veu el Pas dels Gosolans (2430m) i al fons a la dreta el Comabona (2548m) amb gairebé visibilitat nula




La ben marcada Coma dels Cortils




Zoom cap a la zona de la Costa Cabirolera amb el seu pic a l'esquerra. Al fons a la dreta es veu bé el camí que s'agafa per pujar al cim...




Mirada enrere cap al Pedraforca, el temps empitjora, comença a nevar amb força i el vent s'apunta a la festa. Vaig perdent visibilitat. En aquest punt és on decideixo abortar




El mal temps a la muntanya, situació clarament desfavorable per qualsevol intent




Començo a desfer el camí de pujada, el temps es complica per moments, és qüestió de perdre una mica d'alçada




Ha parat de nevar, gaudeixo de la baixada amb el Pedraforca (2506m) sempre de cara. En aquest pla pararé a esmorzar




Gaudint de les vistes de la Serra del Verd amb el seu punt més alt, el Cap del Verd (2284m), confluència entre Berguedà, Alt Urgell i Solsonès




Bonica zona per parar a esmorzar, les temperatures són negatives. Estampes que mai cansen la vista




Cap a l'oest, la Coma de Cerneres als peus de la Solana de Cadí. Al fons despunta el Cadinell (2112m), al fons el bonic poble de Josa de Cadí




Des del Colell, múltiples alternatives, tant a peu com amb btt




El temps s'aclareix per moments, però mai de manera definitiva. Al fons el Pic de Costa Cabirolera (2605m)




Torno a enllaçar amb la pista, neu i gel que em portarà al punt d'inici




Serra Pedregosa, d'allà vinc








De cop i volta alço la mirada i em trobo amb aquest pur espectacle. Pedraforca, muntanya única!




Els escaladors de gel ja estan en plena feina. A totes les canals glaçades hi havia gent escalant




Vaig circulant per la pista amb precaució i tranquil.litat per poder gaudir de les vistes. Al fons el Comabona (2548m), a la seva dreta el Puig dels Terrers (2469m). Al fons de la vall, Gresolet




Pic de Costa Cabirolera (2605m) i Serra Pedregosa al Cadí




Ben aprop la Serra d'Ensija al complet. A l'esquerra el Serrat Voltor (2281m), a la dreta Gallina Pelada o Cap Llitzet (2307m) i a la seva dreta Roques Blanques (2289m)




Espectacular la caiguda que hi ha fins a Gresolet




Zoom cap a Gresolet, a la part inferior veiem el Refugi guardat de Gresolet. Lloc de pas per la Cavalls de Vents i on vaig fer final d'etapa. Un refugi com cal




Des de l'aparcament m'acosto fins al mirador del Pedraforca i aprofito per estirar una mica mentre contemplo les espectaculars vistes, un lloc que ja val la pena acostar-s'hi encara que portem intencions de no fer cap caminada