20 de maig 2010

SENDERISME PER MADEIRA (PORTUGAL)

Ascenció al Pico Ruivo (1861m)


Madeira, el nostre destí d'aquestes primeres vacances d'enguany. Una illa Portuguesa situada en ple oceà Atlantic a uns 1000km de la península Ibèrica. L'illa té 57km de llarg i 22km d'ample (el troç màxim).

És una illa amb molt relleu, desnivells pronunciats, sense platjes, clima tropical, volcànica però amb molta flora. Ja ho veieu, ideal pel senderisme.

L'excursió exposada assoleix el punt més alt de l'illa: el pico Ruivo de 1861m.

L'excursió parteix del pico Arieiro on s'hi arriba amb vehicle. Consta d'uns 17km de durada per camins escarpats a les roques verticals de les muntanyes, poc apte per vertígens. Un desnivell positiu d'uns 600m totalment irregular fa que sigui un trenca-cames físicament.



Impressionants caigudes de desnivell


Inici del camí



El paisatge escarpat, impropi de qualsevol illa


El sender era increible






Indicadors durant el trajecte

Les vistes des del cim espectaculars



El refugi de Ruivo a pocs metres del cim


De tornada, agafem una desviació (per no tornar pel mateix camí) que empalmarà amb el camí principal 4km després


La Rosa davant l'abisme







El pic Ruivo ampliat mentre tornavem


Més trams del genial camí


La Rosa amb el Pic d'Arieiro al fons (punt d'inici)



Ja hem arribat, al fons veiem el pic Ruivo. Impressionant excursió, res a envejar a qualsevol cota del nostre pirineu pel que fa a vistes i desnivell

01 de maig 2010

ELS MOIXERONS, EL TRESOR DE LA PRIMAVERA

Les moixeroneres ja treballen. Per fi arriba l'espècie que conjuntament amb el boletus (cep) més m'agrada: els moixerons (Calocybe Gambosa)

El moixeró és un bolet especial que neix a les moixeroneres. Aquestes prenen forma en els prats on no es conrea, en els quals, neixen les flors i l'herba lliurement, tanmateix aquests prats són pastura pel bestiar.

El moixeró primaverenc té molt de gust i és un dels bolets més perfumats. El fet que sigui molt millor que el moixeró de tardor i que només en neixin unes 3 setmanes a l'any fa que per a mi sigui el bolet més esperat.

Per coneixer les moixeroneres s'ha d'emplear molt i molt de temps. Quan l'herba és baixa els moixerons es veuen més facilment tot i que la moixeronera encara no marca bé, però quan l'herba és alta s'ha de palpar la terra tot seguint la moixeronera que d'aprop no és tant fàcil. Tots aquests fets, sumant-hi la difícil memorització de les moixeroneres, fa que per a mi la cerca d'aquest bolet sigui tot un art.

Molts són els secrets que envolten aquest bolet, alguns d'ells, com no escuar-los al lloc trobats, tapar bé l'herba un cop collits... fan mantenir el secret de la zona.

Les corrioles, carreretes, camasecs... (Marasmius Oreades) acompanyen els moixerons en aquesta època i els seus hàbitats són molt semblans tot i que abunden molt més.

Aqui va un bon reportatge d'aquest bolet que tant m'apassiona



Moixerons i moixeroneres

















Més moixerons i corrioles







Les collites




Moixerons al plat