12 de setembre 2010

PUIG DE DÓRRIA

Puig de Dórria (2547m)


Diumenge passat varem anar amb la Rosa a fer una ruta de senderisme en una zona que encara no havia freqüentat.

La idea era arribar fins al coll de Queralbs o Pas dels Lladres, però varem veure que teniem aquest pic a tocar que oferia genials vistes del vessant sud del Puigmal, el qual el teniem ben aprop.

Amb una meteo gairebé de ple estiu, vam enfilar el traçat que discorre bàsicament per pista i plans herbats. Uns 20km i 935m de desnivell positiu composen la ruta que varem fer amb poc més de 5 hores.

Moltes idees són les que m'emporto d'aquest trekking. Posibilitats de fer una travessa fins a Núria, pujant el Puigmal; ideal per fer amb raquetes a l'hivern, ideal per fer amb bicicleta... En definitiva, una ruta molt còmoda i ideal per a qui li agradi passar llargues estones per sobre dels 2000m de manera plàcida.


Tot i que el mapa és d'escala petita i no es veu massa bé, aqui va el recorregut


Arribem al pla de la bassa (2028m) en poca estona. Al fons ja veiem tot el recorregut que ens queda. La bassa, té la funció d'abeurador per les pastures


Coll de la Creu de Maians (2000m), punt d'enllaç amb GR-11 que fa d'enllaç entre les comarques de la Cerdanya i el Ripollés


Múltiples posibilitats al coll de la creu de Maians


Al fons a la Cerdanya el Puigllançada (2409m) i la Tossa d'Alp (2536m) a la dreta


Baixem seguint el filat (fronterer amb França) fins al pla de Gorrablanc (2430m)


Tornem a guanyar alçada. Ja veiem la Tossa del Pla dels Lladres (2665m) i el Puigmal (2910m) darrera seu


El Puig de Dòrria (2547m), el nostre objectiu


Foto de parella al cim


Cap al sud la Vall per on es puja a la Collada de Toses per cantó gironí. A l'altra banda els pics del vessant sud: Pedra Picada (2006m), l'Emperadora (1975m), Costa Pubilla (2056m)


Impressionant imatge de la cara sud del Puigmal. De fet ens quedava bastant aprop i teniem ja molt de desnivell guanyat però se'ns hagués fet massa llarga l'excursió


Vistes de la Cerdanya i del Capcir, amb el massís del Carlit al fons a mà dreta


De tornada creixien nuvolades que de ben segur hauràn precipitat. El camí molt plàcid. Excursió més que recomenable per fer amb raquetes a l'hivern






01 de setembre 2010

PERAFITA, MONTURULL, COLL DE LA BARRA

Pic de Perafita (2752m), Pic de Monturull (2761m) i Pic del Coll de la Barra (2631m)


Diumenge amb la Rosa, varem fer aquesta ruta circular que ja tenia moltes ganes de fer. És dels pocs llocs de la Cerdanya on encara no havia estat i les vistes desde altres zones sempre m'havien encantat.

Així doncs, partint desde l'estació nórdica d'Aransa ens proposem avançar fins el refugi dels Estanys de la Pera i des d'allà fer una circular superant 3 pics d'alçada considerable a través de colls, carenes i crestes. Tots fronterers amb Andorra.

La temperatura era molt agradable amb suau vent a les parts altes. Cap al migdia, la calor es feia notar, i més tenint en compte que feia dies que no plovia per la zona. Era un d'aquells dies que podies estar-te una bona estona dalt dels cims, contemplant les excel.lents vistes amb una bona visibilitat.

L'excursió de 7h de durada, compte amb 1030m de desnivell positiu i 1100m de desnivell negatiu amb una longitud de 20km aproximadament.


Croquis de la zona


La primera part del camí és planera enmig de boscos de pi negre


Salt d'aigua provinent dels estanys de la Pera


Arribem al primer estany de la Pera sota del propi refugi. Al fons veiem el Pic de Perafita o altrament dit Tossal de la Truita (2752m)


Una comparativa de la zona del passat mes de febrer d'enguany


En molt poca estona arribem al segon estany de la Pera (2370m) ben bé sota el pic


La major part del desnivell es guanya un cop arribat al Coll de Sant Vicenç (2573m). Al fons veiem el Pic del Coll de la Barra (2631m), últim pic del dia


La Rosa dalt del coll de St Vicenç. Feia un vent bastant fred, però suportable


Al fons ja pel cantó Andorrà veiem l'estany de Perafita a 2470m


Cap a l'est la Serra del Sirvent amb el Pic del Sirvent (2478m) i el Pic dels Estanyons (2834m)


Pic de Perafita, representat per un extrany piolet


El Monturull desde el Perafita, toca baixar la cresta per novament pujar, a través de l'aresta central tant ben marcada


Recorregut des del Monturull fins al Pic del Coll de la Barra a través de la Serra Airosa


Comparativa d'hivern de la Serra Airosa (foto feta febrer d'enguany)


La cresta cap al Monturull ens ofereix alguna vista bastant aerea


Vistes del Perafita a mitja cresta del Monturull. Hi han passos de grimpada, alguns algo aeris tot i que no és complicada


La Rosa al cim del Monturull


Serra Airosa per on baixarem, al final (a la dreta) veiem el Pic del Coll de la Barra, on començarem el descens pel llom


La Rosa al Pic del Coll de la Barra amb el Monturull (esquerra) i Perafita (dreta)


Al fons els dos estanys de la Pera amb el refugi (al final de la pista)


Baixem cap a la Bagueta de la Pera fins a Pollineres. Al fons del fons la Tossa d'Alp (2536m)


Algo de fauna per completar el report, les granotes neixíen en abundància prop dels torrents





17 d’agost 2010

GR-11 PANTICOSA - AURITZ

Doncs aqui va el report de la meva aventura en solitàri durant les primeres 7 nits d'agost.

El GR 11: un sender, per qui no ho sàpiga, que creua tot el pirineu desde el Cabo de Higuer (Irun), fins al Cap de Creus (Girona). En total uns 840km i 41.700m de desnivell positu acumulat que normalment es fan entre 30 i 40 dies creuant transversalment Catalunya, Andorra, Aragó i Navarra per el pirineu. Creuant valls senceres per collades d'alçada, visitant pobles i refugis, gaudint dels nombrosos llacs, tot ideal pels amants de la muntanya.


La ruta és espectacular. Les etapes acostumen a finalitzar en refugis d'alta muntanya o als petits pobles de les valls. Els desnivells són importants durant gran part del trajecte, ja que és un "no parar" de travessar valls, de manera tant ascendent com descendent. Si a tot això li sumem el pes de la motxilla ens trobem en una ruta exigent tant físicament com mentalment, però que, per l'esforç i els paisatges s'ho ben mereix. Tot un repte ja ho veieu!


Aquest any tocava acabar de travessar el pirineu Aragones i entrar a Navarra, en total uns 150km amb aproximadament 6600m de desnivell positiu acumulat, fent nit a refugis, tenda en alçada, càmpings i cases rurals de pobles tant bonics com són Isaba, Sallent de Gallego o Hiriberri.

Amb aquestes noves etapes només són 172 els quilometres que em queden per completar la ruta, precisament les dues puntes.


Aquest any ha estat predominat pel fred, degut al vent del nord provinent de França i per la pluja, ja que durant els 5 primers dies de travessa va acompanyar-me estones. Gairebé m'ho estimo més així ja que haver de suportar tanta calor, amb tant pes i esforç, és bastant difícil.

La boira també s'ha fet notar, problemes per seguir les marques, paisatges tètrics... imprevistos solventats amb qüestió de temps. Tot plegat una bona aventura amb final feliç !






El dia abans de la sortida desde la finestra de l'Hostal de Panticosa, on varen donar-me molts consells sobre la primera etapa considerada per molts l'etapa reina del GR 11









ETAPA 1: PANTICOSA - SALLENT DE GÁLLEGO

21km
1182m desnivell +
1482m desnivell -




Salt d'aigua pujant a l'embassament de Bachimaña



Embassament de Bachimaña, de grans magnituds


Un cop superat l'embassament de Bachimaña trobem els salts d'aigua que baixen dels ibones azules


Ibon azul, el color del seu aigua justifica el seu nom, això, barrejat amb el paisatge fan un entorn ideal


Els ivon azules amaguen una gran sorpresa damunt seu: El massís dels Infiernos amb els seus 3 pics de 3082m, 3076m i 3073m


A mesura que vaig pujant, m'acosto millor a aquest espectacular massís. Des d'aqui es pot veure bé la famosa "Marmolera" i la seva cresta que enllaça els tres pics dels Inferns amb la glaçera als seus peus


Pala de neu d'uns 200m abans d'arribar al coll dels Inferns. Degut al pes i per seguretat decideixo calçar-me els grampons tot i que la pendent podría ser pitjor


A mitja ascenció abans d'arribar al coll. Al fons de tot el massís del Vignemale


Ja som dalt del coll de l'Infern (2721m), toca descansar i descalçar-se el ferro


Tot el recorregut deixat endarrera amb els estanys al fons


Glaçera, marmolera i pic oriental dels Inferns des del seu coll


A l'altre vessant hi trobem el genial ibon de Tebarray. Un forat ideal per haver-hi un estany


Imatge de l'Ibon de Tebarray custodiat pel Pic de Tebarray darrere seu (2916m)


Per la dreta es veu el camí a seguir estret, ben fresat i enmig de la pendent, fins arribar al coll de Tebarray (2782m)


Vistes dels Pics i coll de l'Infern des del coll de Tebarray


Saltem cap a la Vall de Llena Cantal. A l'esquerra el seu pic (2956m)


La baixada del coll de Tebarray és un xic complicada amb molta pendent i pedres desfetes


La vall per on baixaré, l'ibon de Llena Cantal, l'embassament de Respomuso al fons, i tot el Massís del Balaitus (3144m)


Ibon de Llena Cantal amb el Balaitus al fons


Refugi de Respomuso (2200m) guardat i molt ben equipat


Sallent de Gállego, tot i que molt turístic, amb molt encant




ETAPA 2: SALLENT DE GÁLLEGO - CANDANCHU

1327m desnivell +
1047m desnivell -
25 km


Caminant cap a Formigal amb els pics dels Inferns al fons

Un cop deixada l'estació d'ski de Formigal m'enfilo en direcció nord


Ibon d'Anayet (2250m), la boira espessa va fer que perdés el camí durant una estona


Pic d'Anayet (2555m), les vistes haguéssin estat espectaculars si la boira no m'hagués fet la guitza



Canal Roya, quina vall més ben definida i marcada



Part d'on havia baixat. La boira era d'alló més espessa



Pals indicatius GR 11 aragones


D'aigua fresca i bona que em va venir de meravella


Candanchú. Poble d'esquiadors




ETAPA 3: CANDANCHÚ - GUARRINZA

547m desnivell +
903m desnivell -
21 km


Coll de Causiat, etapa que durant uns quants quilometres entra a França per aquest coll

El fort vent del nord que bufava feia aixecar la boira ràpidament. La nit abans hi havien hagut tempestes


Un servidor, proper objectiu: travessar el barranc d'Aspe per canviar de vessant


Una de les primeres fagedes que travessava, quins llocs més humits i fantàstics


Pas prèvi abans d'arribar al barranc d'Aspe. Una pendent molt forta totalment descomposta. Ja m'havien avisat els companys que feien la ruta en sentit contrari que hi havia cert perill en aquest tram


Més fagedes


Arribant a l'ibon d'Estanés (1770m) ja a l'Aragó


Imatge de l'ibon de Estanés abans de ser envaït per la boira


Des de la collada a (1925m) ja visualitzo la vall per on hauré de baixar


Baixant cap al pla de Aguas Tuertas (lloc molt visitat)


La Sierra de Secús situada en el què abans havia estat una vall glaciar


La vall de Guarrinza amb la Sierra d'Alano al fons


Sierra d'Alano a l'esquerra i Chipeta Alto (2175m) a la dreta


Acampada a la intempèrie amb no massa bones previsions meteorològiques





ETAPA 4: GUARRINZA - ISABA

1198m desnivell +
1601m desnivell -
23 km


Surto de la tenda i les primeres llums del dia dalt la Sierra d'Alano. El millor despertar!


Les boires començen a envair les valls. Deixo endarrera el refugi de lo Sabucar mentre vaig guanyant alçada

La boira espessa s'apodera del paisatge tot pujant el coll de Petraficha. En aquest altiplà hi han isards que per la boira no es poden apreciar


Dalt el coll de Petraficha (1966m) després de múltiples complicacions per seguir el camí degut a l'espessa boira


Sierra d'Alano per la seva cara nord amb les seves espectaculars puntes i agulles



Amb aquesta foto i la propera podem veure la Sierra d'Alano al complet



He entrat a Navarra. L'any passat la Federació de muntanya de Navarra va arreglar els seus problemes amb el Govern de Navarra i va remarcar tot el seu tram. La veritat és que es mereixen felicitacions, ja que el marcatge és impecable. Els pals indicatius mostren, a més de la direcció, els quilometres restants, el temps restant i una traça de recorregut


El Puerto de Navarra (1297m) és el punt fronterer amb Aragó un cop passat Zuriza


El camí que baixa del port cap a Isaba, circula enmig de fagedes ben humides degut al important volum de precipitació que registra la zona



Entrant a Isaba, al fons Peña Ezcaurre (2045m) un dels pics més importants i bonics de la zona



ETAPA 5: ISABA - OCHAGAVÍA

775m desnivell +
820m desnivell -
21 km


Vistes del bonic poble d'Isaba


El camí que puja cap a l'ermita Ntra. Sra. de Idoia és extraordinàri


Impressionants els boscos de faig que travessa el sender. Una meravella perdre's per aquests boscos! Aqui veiem el sender amb marques per no perdre el camí


Arribo al punt més alt de l'etapa amb pluja i un vent glaçat


A partir d'aqui m'esperaven 11km turtuosos de pista forestal enmig de grans paratges rurals


La Borda d'Arrese enmig de prats


Un ramat de les característiques ovelles blanques vasques, que decoren el paisatge, reposant a l'ombra


Impressionants les extensions de cultiu de patates


Tot el que allargava la vista, bonica estampa de núvols amenaçadors


Pista i més pista, ara, enmig de boscos de pi negre


Parada per dinar sota un arbre a la Borda de Juanxeberradre


Arribant a Ochagavía amb la Sierra de Abodi al fons




ETAPA 6: OCHAGAVÍA - HIRIBERRI (VILLANUEVA DE AEZKOA)

928m desnivell +
763m desnivell -
21 km


La Sierra de Abodi cap a on em dirigeixo guanyant alçada


Unes bones vistes abans d'arribar al paso de las Alforjas, ja gairebé dalt d'Abodi


Un cop d'alt la Sierra de Abodi, veiem Ochagabía al fons mirant cap al sud


El camí circula per dalt Abodi que té una bona planúria i bones vistes per les dues bandes


Arribo al punt més alt de la serra: Alto de Irati o de Abodi (1494m)


Pel nord vistes genials de la Selva de Irati amb el Pantano de Irabia


Un cop feta tota la Sierr4a de Abodi, baixada fins a Taplako per anar a buscar la següent serra que també seguiré per la carena. Taula d'informació dels pics llunyans a Taplako


Tots els pics deixats enrrera i que estan indicats a la taula informativa de la foto anterior. Podem veure les puntes més altes: Acher (2099m), Rincon Alano (2352m), Peñaforca (2390m), Ezkaurre (2047m)...


Guanyant alçada arribo a la Sierra de Berrendi


Vistes de la cara sud desde la Sierra de Berrendi. Predomina entorn rural amb zones boscoses, tot el contrari que la cara nord, amb la Selva de Irati on predominen els boscos de faig


Última baixada fins Hiriberri (Villanueva de Aezkoa) on al centre de la imatge es pot veure


Un horreo amb un pilot de llenya al costat. El poble està a 900m d'alçada fet que fa que els hiverns siguin freds i amb neu. Durant l'estiu recapten llenya, la tallen i la deixen assecar. Un cop seca la guarden al horreo per subsistir durant l'hivern





ETAPA 7: HIRIBERRI - AURITZ (BURGUETE)

719m desnivell +
735m desnivell -
19 km


El riu Irati carregat d'aigua cristal.lina


Un cop creuat el petit poble de Orbara (al centre de la imatge) el camí guanya alçada fins Latxaga


Les frondoses fagedes tornen a fer acte de presència. Aquests dos últims dies fa calor, ha marxat el fred i s'agraeix la frescor ombríbola d'aquests boscos


Una estaca en les planúries Navarres ens marca el sender a seguir quan no hi han arbres ni pedres per posar les marques. Al fons el cim de Laparordokigaina (1407m)


Sortint d'una de les poques pinedes que he travessat, això si impressionant


Arribada a Auritz (Burguete), objectiu complert, mig litre de cervesa, una bona dutxa, el carinyo de la meva estimada Rosa que tants dies portava sense veure i un bon festival per celebrar-ho al Hostal Aitzane el qual té fama d'haver-hi la millor cuinera de Navarra