Alçada mínima: 1590m
Alçada màxima: 2574m
Distància: 19km
Temps empleat: 7h (parades incloses)
Desnivell + : 1197m
Desnivell - : 1179m
Primera de les tres sortides al Pirineu aragonès
en un indret d’especial il·lusió ja que en el meu pas per la Transpirinaica la
boira no em va permetre gaudir del peculiar paisatge d’aquesta zona. En aquests
dies m’acompanyarà el Sergi, que vol endinsar-se en aquest Pirineu per fer-se
una idea de la seva amplitud.
Estem parlant d’un massís no massa elevat, que
antigament formava una caldera volcànica. De fet, el Pico Anayet (2574m) era un
antic volcà del qual en va quedar ensorrada una part, tot i que encara conserva
la xemeneia que s’utilitza per fer la part final de l’ascensió. Per tant, ens
trobarem en una zona on els colors ocres de la pedra volcànica es barregen amb
els verds vius de les pastures i el blau dels estanys, contrastant amb el fet, que queda apartada de les properes valls glaciars que envolten la zona. Per
pujar el Pico Anayet (2574m) podem fer-ho per la Vall anomenada Canal Roya
aprop de Candanchú o des del Corral de las Mulas situat a la meitat de la
carretera que va de Formigal fins el Portalet. Nosaltres hem escollit fer-ho
per Formigal. En qualsevol cas utilitzarem el GR11 per fer gran part de l’aproximació.
Iniciem a les 7h amb incertesa, advertits de
precipitacions dèbils durant el matí i amb complicació de la meteo per la tarda. Sortim
amb l’ànim que el dia ens aguanti i amb la idea d’estar de tornada al migdia.
Els primers quilòmetres els fem per pista asfaltada fins arribar a l’aparcament
“Anayet” a les pistes d’esquí d’un sector de l’enorme estació de Formigal.
Circularem sempre en sentit oest. Voregem l’estació per la dreta i ja comencem
a veure fites i les conegudes marques vermelles i blanques del GR11. Ens
enfilem paral·lels al Barranc de Culibillas i entrem a la zona de “la Garganta”
on anem guanyant alçada còmodament fins arribar a la zona del pla d’Anayet, una
zona verda, oberta i plana, amb extenses pastures i estanys, envoltada de cims de modesta alçada. D’aquí,
anem a guanyar el Coll d’Anayet (2413m) i ens dirigim en sentit nord per anar a
buscar el pas de la cadena per posteriorment entrar a la curta i estreta xemeneia
que ens portarà al cim.
Com que anem bé de temps, un cop retornats al
Coll d’Anayet (2413m), decidim pujar el Vértice de Anayet (2555m) que ens queda
a l’altra cantó del mateix coll, i anar carenejant per les parts altes de l’olla
fins un marcat collet que utilitzarem per fer el descens fins els ibons d’Anayet,
on reprendrem el camí de l’anada per desfer-lo fins el punt d’inici.
Finalment el temps ha aguantat, però ens ha
complicat una mica el dia. Durant diverses estones plovia dèbilment de forma
intermitent. El pas amb cadena, de pujada l’hem pogut fer sec, però l’estona
per degustar les vistes del cim ha estat curta, ja que ha començat a ploure i
hem tingut que davallar ràpid per la canal amb la intenció d’arribar novament
al pas de la cadena amb la roca lo menys molla possible, intenció que s’ha vist
frustrada, i que ens ha obligat a extremar les precaucions en aquesta delicada zona
que amb sec es passa bé, però amb moll es complica i es torna extremadament
perillosa ja que una caiguda seria fatal.
Al contrari que altres muntanyes, per mi, un
dels majors atractius d’aquesta ruta són les vistes des de sota el cim. L’àmplia
extensió que forma el Pla d’Anayet, ofereix una perspectiva sensacional del
vessant est del Pic Anayet (2574m) de forma piramidal i abrupte que impacta a
la vista. Una mica més al nord ja dins de França, la singular forma del Pic
Midi d’Ossau (2884m) captiven qualsevol mirada. Una barreja perfecte de colors
que fan que l’indret estigui ple de vida i combinat amb la obscuritat i formes que
ens han brindat dels núvols, han ajudat a millorar un paisatge deixant-nos unes
imatges perfectes que ens han omplert de felicitat després de tanta incertesa d’inici.
Mapa del recorregut
Mapa de relleu
Sortim des de la mateixa carretera que desde Formigal, puja al Portalet (frontera entre Aragó i França), hem de seguir aquesta pista asfaltada fins la mateixa estació d'esquí que queda just al centre de la imatge. Després girarem a mà dreta endinsant-nos per una de les valls interiors
Mentre anem guanyant suaument alçada per la pista, ens girem per contemplar els imponents Pics de l'Infierno: el de l'esquerra Occidental (3075m), el Central (3083m) i a la dreta l'oriental (3079m), tots vestits de blanc amb la seva famosa marmolera. A la dreta, un altre dels grans de la zona, el Garmo Negro (3066m). El dia és molt ennuvolat però de moment aguanta
Ja hem sobrepassat l'estació d'esquí i per sender marcat i fresat anem guanyant alçada alegrement per la zona de La Garganta. A la imatge el recorregut que anem deixant enrere amb la Punta de la Garganta (2145m) a l'esquerra
I el recorregut que anem seguint sempre en ascens moderat
Els habituals propietaris de la zona, ens tenen ben vigilats i s'alerten entre ells de l'arribada d'intrusos
De sobte arribem a l'extensa zona del Pla d'Anayet i quedem embadalits pels seus paisatges amb el magnífic estany d'Anayet i un verd vistós forjat pel microclima de la zona. Cap al nord, el Pic Midi d'Ossau (2884m) situat en terres franceses, marcat per una silueta que ens farà difícil separar-ne la mirada
I cap a l'est, seguint el nostre sentit de la marxa, l'espectacular Pic d'Anayet (2574m) amb el seu coll a l'esquerra (2413m). Sembla totalment inaccessible des d'aquest punt
Passat l'estany d'Anayet ens separem del GR11 que va a buscar la Canal Roya. Ens dirigim al Coll d'Anayet (2413m) per un sender ben fresat
No tardem massa estona en arribar al coll, el sender es planer fins la base i la pujada és curta però constant. Comença a ploure dèbilment
La pluja ha durat poca estona. Aconseguim arribar a la zona de la cadena amb la roca seca. Hem de pujar fins la part de dalt, ho fem fàcilment sense complicacions
Superada la cadena, entrem a l'estreta canal. Un corriol ens guiarà per superar-la de la manera més còmode
Guanyem els darrers metres de desnivell per terreny bastant inclinat però en cap cas perillós
Arribem a la sortida de la canal, gairebé som al cim. En algun punt en ajudarem de les mans
Cim del Pic d'Anayet (2574m), el temps empitjora i les cortines d'aigua cada vegada són més nombroses. Anem a fer una ullada ràpida a tot el que veiem
Cap a l'est els ibons d'Anayet i la zona per la qual hem pujat. A l'esquerra marxa l'exuberant Canal Roya. Al fons els Infiernos i Garmo Negro amb cortines de precipitació
Cap al nord el Pic Midi d'Ossau (2884m) amb Canal Roya en primer terme
Vértice d'Anayet (2555m) des del Pic d'Anayet (2574m) i part del cordal que seguirem marxant cap a l'esquerra. El contrast entre el verd i el color ocre de la roca volcànica és molt bonic. Al fons, noves cortines de precipitació
Amb tanta cortina d'aigua al final ens acaba plovent amb ganes. Iniciem ràpid el descens per la xemeneia per intentar arribar a la zona de la cadena abans no quedi ben molla i relliscant
Desgrimpant en algun punt puntual
Arribem a la zona de la cadena. La roca és molla i la cadena també patina a les mans. Buscant els millors punts per xafar pla, passem sense masses problemes lentament i extremant les precaucions. Curiosament hem coincidit amb un parell de muntanyencs de Berga, el nostre poble. Ens esperem a que passin aquest tram i seguim caminant
Camí del Coll d'Anayet (2413m) amb el Vértice d'Anayet (2555m) sempre de cara, proper objectiu que pujarem pel seu vessant nord
La línia frontal que ens travessa inunda les valls però deixa les parts altes amb bona visibilitat. De moment encara no ha penetrat les valls per les que voltem tot i que acabarà fent-ho
La pujada al Vértice d'Anayet (2555m) ens dóna una nova perspectiva del vessant sud del Pic d'Anayet (2574m), per on l'hem pujat i també del Pic Midi d'Ossau (2884m)
Ja tenim a la vista el vèrtex geodèsic de l'Anayet (2555m) al qual arribem sense problema
Dos muntanyencs al cim del Vértice d'Anayet (2555m) amb el Pic Midi d'Ossau (2884m)
Vessant sud i recorregut de pujada al Pic d'Anayet (2574m) i vessant sud del Midi d'Ossau (2884m)
El temps segueix aguantant i esmorzem amb calma al cim del Vértice d'Anayet (2555m) mentre contemplem el que ens tocarà recórrer properament, a partir d'ara i fins arribar novament a l'estany d'Anayet, sense camí fresat, sempre buscant els millors passos de descens
Davallem pel vessant sud del Vértice d'Anayet (2555m) i anem caranejant en sentit de tornada. La vall per on hem pujat formada pel Pla d'Anayet ens va mostrant noves cares
Aquest petit estany sense anomenar als mapes, serà el nostre punt de referència una vegada abandonem el cordal
Noves perspectives dels dos protagonistes del dia, el Pic d'Anayet (2574m) i el Midi d'Ossau (2884m) amb els núvols donant forma a la imatge
Cal no despistar-nos, el cordal s'estreny i s'encresta una mica però no presenta cap dificultat i anem avançant contemplant els paisatges d'ambdós vessants
Aquest és el coll per on hem decidit abandonar el cordal que continua cap al Pico Culibillas (2509m)
Arribem a l'estany que havíem pres com a referència
I decidim baixar per aquesta pala que al seu inici presenta bona inclinació, però també sense problemes. Els Infiernos despunten al fons
Novament al Pla d'Anayet, sembla que tornem a la civilització, varis excursionistes fent visita a la zona. La gent no acostuma a passar d'aquest pla i és que només per arribar fins aquest punt, ja val la pena fer l'excursió. Aprofitem per pendre una imatge amb el Pico d'Anayet (2574m) darrera
En un dia on les previsions meteorològiques no eren massa bones, no es pot demanar més...
Després de remullar una mica els peus a l'Ibon d'Anayet, ens acostem a treure el cap per veure una petita part de la immensitat que ens brinda la Canal Roya. Ara fa uns anys, vaig travessar-la sencera en el sentit que mostra la imatge, era molt llarga i estava cansat però no m'importava enmig de tanta bellesa
Ja estem baixant de nou per la zona de "La Garganta", els núvols van jugant amunt i avall
Anem perdent metres plàcidament, a l'esquerra la Punta de la Garganta (2145m)
I sorprenentment apareixen els isards que ens controlen des de varis punts. Ja havíem trobat extrany el fet de no veure'n en tot el dia amb tanta pastura tendre
Sensacionals estampes només a l'avast del muntanyenc
Arribant a l'estació d'esquí de Formigal sector Anayet. Només quedaran un parell de quilòmetres per asfalt en lleuger descens que aprofitarem per comentar el gran dia de muntanya que hem passat i la sort que hem tingut al ser respectats pel temps
Arribada a l'aparcament, els núvols i el mal temps s'han abocat a la zona per on hem estat, privant a més de tota visibilitat. A l'estiu al pirineu, és important estar de baixada sempre de cara al migdia, ja que en dies de mal temps, a la tarda acostuma a empitjorar i en dies de bon temps, en un obrir i tancar ulls les nuvolades creixen i descarreguen de sobte. Avui però, sense tenir-les totes, ha resultat ser el dia ideal per fer aquesta excursió, que a més, ens ha deixat gran un sabor de boca!
