Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Experiències boletaires. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Experiències boletaires. Mostrar tots els missatges

26 de setembre 2015

ROVELLONS I LLENEGA NEGRA, LA CERCA CONTINUA



Aquests darrers dies he deixat els ceps i els ous de reig per anar a collir rovellons i llenega negra. La temporada avança i els bolets termòfils van perdent pes i protagonisme.
Com n’és de variable aquest món, perquè canviar d’espècie comporta canviar de medi.
He deixat els boscos de pi vell i el sòl silici de l’alzinar per visitar boscos calcaris de pi roig i boix on els rovellons han sortit de forma massiva i on les llenegues comencen a treure el nas després de notar la fresca que comporta l’escurçament del dia.

No és cap mentida dir, que en aquests dies de setembre, els rovellons han estat els grans protagonistes. Moltes zones han explotat generosament i la majoria de boletaires no han tornat buits a casa, cosa bona que hi hagi bolets per tothom.
La zona que he visitat jo, al pre-pirineu central, mai havia vist una florida tant gran de rovellons; pel volum, semblava més propi d’estar a províncies que al centre de Catalunya. Molts estaven corcats, però n’hi havia molts, fins el punt que me’ls acabava triant.

Si parlem de llenegues, al veure moviment, m’he vist obligat a visitar les zones que freqüento per començar a fer seguiment. Tot i que aquestes zones són més tardanes, la visita era obligada, i és que en aquest joc, val més arribar-hi d’hora que no pas tard. Per sort, encara no havien despertat. Torno buit a casa, però m’emporto el coneixement que espero no em faci fallar en la propera visita a la zona.
Com que la llenega negra li agrada el fred, he provat altres racons més pirinencs que han donat el seu fruit, no de la manera que qualsevol boletaire voldria, però si per quedar-ne satisfet: la sequera de les darreres dues setmanes han provocat que les llenegues fossin seques i les llenegueres treballessin de forma parcial, això si, totes en bones condicions. Els fredolics i llenega blanca, també han començat a sortir al pirineu, senyals que la temporada va avançant en aquestes contrades.

Després de quinze dies sense pluges, els boscos han arribat en un estat crític, demanaven aigua per reactivar-se, i ha tornat a ploure, no de manera general però si acceptable a les zones on ho ha fet. Ens espera una propera setmana amb temps inestable que esperem que serveixi per aguantar tot el mes d’octubre, on la cota d’alçada ja començarà a caure de forma progressiva donant el protagonisme als bolets de fred. 

Acabada la crònica, una mica de reportatge sobre les visites fetes a rovellons i llenega negra collits durant les darreres dues setmanes. Continua la temporada, molta sort i respecte pel bosc boletaires!



Els rovellons (lactarius deliciosus), el viu taronja tenyeix els boscos pirinencs




























Les collites, boscos i una bona enfornada




























Les primeres llenegues negres d'enguany, que aquesta temporada arriben abans d'hora a les zones que conèc, molt seques, però esperem que d'aquí poc els exemplars siguin molt més bonics d'ensenyar! 

















































13 de setembre 2015

CEPS I OUS DE REIG, TORNADA ALS BOSCOS


Com cada any i després de tant temps sense activitat a bosc, arriba la primera sortida que estrena la temporada de tardor. Aquesta sortida és especial per a tots els boletaires, cadascú ho viu a la seva manera, però tots amb una cosa en comú: la il·lusió de trobar i collir bolets.

Aquest any no he pogut sortir fins entrat setembre, massa tard pel meu gust perquè m’agrada anar a les cotes altes del pirineu a finals d’agost, on a part de bolets es pot gaudir d’un bonic paisatge. El que si que no he deixat de fer són les tasques habituals d’estudi de les variables que sempre ajuda molt alhora d’escollir la zona. Sortir “tard” m’ha anat bé perquè com la majoria de boletaires, em deixo portar pel neguit i curiositat que comporta visitar les zones abans d’hora. Sempre va bé una mica de treball de camp, però com que el temps no sobra, l’objectiu d’entrada, sempre és encertar els boscos a plena florada per poder gaudir d’aquesta afició al màxim.

Aquest setembre ha començat amb una florada de rovellons molt important a les comarques de centre nord com el Solsonès, Berguedà, Cerdanya i Alt Urgell. Més en unes que d’altres i no a tots els racons. Els ceps ho han fet amb força als Pallars i en punts localitzats de la Cerdanya, Ripollès i com ja és típic de cada final d’estiu, els ous de reig també han fet aparició en punts localitzats del Berguedà i sud del Montseny.

Per ara jo m’he centrat amb els ceps (boletus edulis) i els ous de reig (amanita caesarea). Els ceps, dels meus preferits, un bolet imponent i molt agraït en la seva cerca, trobats en una zona en què he pogut observar detingudament, com amb el pas dels anys el pi ha envellit i s’ha passat d’una producció total de rovellons, a una producció íntegra de ceps en poc més de dos anys. Els exemplars que he pogut collir fins a dia d’avui, són ferms i sans, poc tocats pels insectes i presentats magníficament a bosc. 
Els ous de reig (amanita caesarea) han tornat a sortir al Berguedà centre, zones àcides molt localitzades. La florada ha estat curta però bastant general dins la mateixa zona, això m’ha anat bé perquè he pogut dedicar temps a investigar nous racons que ja em donaran feina de cara l’any vinent.

Això acaba de començar, durant els propers dies aniré alternant l’alta muntanya per acomiadar la temporada d’estiu, amb els bolets que s’allargaran ben bé fins desembre. Espero poder compartir moltes vivències i transmetre les boniques sensacions que any rere any em desperta aquest món. Molta sort boletaires!
Aquí van les fotos de les tres sortides realitzades entre el tres i el onze de setembre.


Ceps, boletus edulis en aquest cas. Elegància, grandesa, força, imponent, robust i exquisit a taula, un dels meus preferits






















Collites i cuina
















Ous de reig, el rei trobat a la meva comarca, al Berguedà en zones molt localitzades amb terreny àcid. És la collita més important que he fet amb aquest bolet i al costat de casa. Ben bé que amb aquest món sempre hi ha coses que mai deixen de sorprendre




















Collita i cuina








21 de juny 2015

MOIXERONS 2015: L'ART DE PALPAR LA TERRA



Amb l’entrada de la primavera es tornen a despertar les il·lusions per seguir de nou, els circuits pels prats pirinencs a la recerca dels moixerons. I amb això, tornar a sentir aquella olor de farina única i màgica, que només es repeteix poques vegades cada any.
Com sempre, és un bolet fidel a la cita però també cal que les condicions ambientals acompanyin i aquest any de moment no ho han fet. El vent i la sequera s’han aliat, els pitjors enemics per aquest bolet.
El fet de ser un bolet de prat que neix a camp obert, facilita l’entrada de les pluges i de la humitat. És per aquest motiu que cada any n’hi ha, en més o menys quantitat. Aquest avantatge contrasta amb altres factors negatius com pot ser el pas del bestiar de pastura, al qual li encanta menjar moixerons, o factors com el vent que afecta de ple aquestes zones per estar en terreny descobert.

La feina és ben distreta, revivint sensacions passades que des de fa un any havien quedat enrera. Així doncs, amb les eines del bon boletaire i carregat d’il·lusió, em disposo a seguir la ruta marcada que em portarà a visitar totes les moixeroneres que guardo com un tresor. Cada sortida és diferent: els prats canvien dia a dia tant pels factors meteorològics com pel pas del bestiar de pastura. L’herba canvia a cada instant i amb això comença una feina ben entretinguda que consisteix, en primer terme, a intuir la forma de la moixeronera i una vegada l’hem trobat, seguir-la i palpar per descobrir els moixerons que en la majoria dels casos, estan molt ben amagats.
La major satisfacció pel moixeronaire és trobar una moixeronera que hagi florit sencera al mateix temps. Trobar un arc de ferradura blanc enmig de la immensitat verda és el millor premi pel boletaire que busca moixerons.

Aquest any degut a la mala meteorologia, les moixeroneres han treballat de forma desigual i a destemps. Diguem-ne que és una mala temporada tot i que n’he tingut per fer-ne algunes menjades. Encara hi ha marge de solució, ja que a les zones més elevades, amb les darreres pluges encara podrem arreplegar els darrers de la temporada.

Així doncs, deixo una mica de recull de fotos de les tres sortides d'aquest 2015, en símbol d’homenatge als moixerons, un dels meus bolets preferits, tant pel seu aroma com per la seva finura a taula i sobretot, per la manera de ser buscat.
En aquest link trobareu tots els detalls sobre el moixeró perquè tothom s'animi a la seva cerca: http://www.bolets.com/moixero-moixerno

















































































La Melanoleuca, un bolet susceptible de confondre amb el moixeró. En aquest article hi trobareu totes les diferències: http://www.bolets.com/moixero-vs-melanoleuca