Alçada màxima: 2605m
Alçada mínima: 1499m
Temps empleat: 9h15m contant parades
Distància: 21,9 km
Desnivell +: 1633m
Desnivell -: 1639m
Divendres a la tarda em va venir la idea de pujar al Cadí. Feia temps que no hi pujava i volia fer-ho diferent. Donant-hi voltes, vaig escollir l'aventurera opció de fer-ho per la cara nord, per la Canal del Cristall, seguint el sender que passa per Prat de Cadí, un dels millors llocs on he estat mai i molt accessible per a tots els públics.
Com no, la ruta tenia que ser circular. Buscant, buscant, vaig trobar algo interessant amb grans paisatges i diversitats de colors. La ruta era dura amb bastant desnivell i de llargada considerable. Després de parlar-ho amb la Rosa, va decidir no venir i veient la meva cara d'il.lusió, no em va permetre canviar de plans adaptant la ruta a ella. Així doncs, un cop més, en solitàri.
Què més puc dir d'aquesta impressionant Serra. Tothom l'haurà vista, si més no, desde les fondalades. Imagineu poder estar a les parts més altes, recorrent la seva carena amb grans vistes a banda i banda (Berguedà i Cerdanya). Pics, passos estrets entre les serralades, canals vertiginoses, senders estrets i ben fresats, una cara nord amb caigudes espectaculars, un munt d'isards, marmotes, voltors, aguiles ... un sens fi de sensacions que vaig compartir amb la Rosa quan li vaig mostrar el reportatge.
Vaig començar a caminar a les 9h, vaig arribar de nou a l'aparcament a les 18h, un dia de ple estiu i sense gens de vent (cosa poc freqüent dalt d'aquesta serra). Desnivell ben distribuït durant la llargada tot i que la Canal del Cristall s'emporta el premi amb parts de més de 45º de pendent.
Vaig conèixer gent maquíssima que van compartir amb mi petites parts del recorregut, vaig ser observat de prop, pels grans isards que guardaven la Serra, vaig poder veure algún dels millors runners de muntanya del món i vaig gaudir d'unes grans vistes divisant pics a la llunyania per totes bandes.
Sens dubte, una de les millors sortides d'aquesta temporada. Sobren les paraules i les millors qualificacions, les fotos ho ben proven.
Mapa del recorregut
Punt d'inici: Coll de Pallers (1499m) al costat del bonic poble d'Estana. Al fons ja veiem la cara nord de la Serra del Cadí
La pujada fins a Prat de Cadí és bastant suau i amb poc desnivell
Arribada a Prat de Cadí (1832m). Sens dubte un dels millors racons on he estat mai. Al centre de la imatge veiem la Canal del Cristall i a la seva dreta el Pic del Cristall amb forma punxaguda
Fins a Prat de Cadí, he estat acompanyat per un grup de quatre nois que m'he trobat pujant. Ho hem passat bé i hem comentat la jugada sobre mapa
Començo a acostar-me a les faldes del Cadí enmig de tarteres inacabables. El desnivell cada cop és més fort
Segueixo pujant deixant Prat de Cadí a les profunditats
El Pic del Cristall s'alça imponent per la seva cara nord (2586m)
Vistes cap al nord. Al fons el Puigpedrós, entre molts d'altres cims fronterers amb Andorra
Prat de Cadí al fons, a partir d'ara comença lo fort de veritat
Últims metres abans d'entrar a la canal
Impressionant la Roca de l'Ordiguer
El primer tram de la Canal és bastant estret i hem grimpar
Un servidor en plena "salsa"
Rampes de fins a 45º fan que el principal perill siguin els desprendiments. A l'esquerra veiem un parell de muntanyencs, als quals, vaig tenir que alertar de la baixada de pedres degut als meus moviments. Imprescindible fer-ho per evitar ensurts. Les pedres baixaven a grans velocitats
Espectaculars vistes mirant cap al nord. D'esquerra a dreta: Pic dels Estanyons, Tossal Bovinar, Coma Extremera, Setut, Tossa Plana de Lles, Muga, Engorgs i Puigpedrós
Després d'una petita parada, segueixo enfilant la canal
Últims metres, la canal s'obre. Prat de Cadí al fons
Per fi, el Coll de la Canal del Cristall, enllaç amb sender GR 150.1
Vistes de la Canal des del seu coll
Uns metres més ascendint i arribem al Puig de la Canal del Cristall (2586m)
Espectaculars vistes cap a l'oest de la Serra del Cadí. Cap allà em dirigiré
La Canal i Prat de Cadí al fons
Les muntanyes de la cara nord i Estana a les profunditats
Pic de la Costa Cabirolera (2605m), proper objectiu. Espectaculars les tarteres de la seva cara nord
Jo sóc al cim
Vistes cap enrere. Recorregut desfet
Vistes cap a l'Est: Serra Cabirolera, proper objectiu
Mirant cap al Sud, el vessant nord del Pedraforca rei de la zona. Al fons la Serra d'Ensija
Mirant enrera el Pic de la Costa Cabirolera
Començen a aparèixer els primers isards
Entro a la Serra dels Cortils amb el seu cortal no guardat però molt servible
Els isards guarden el territori i controlen de manera espectacular
Cada vegada em sento més observat
Espectacle de natura
Recorregut desfet: vistes de la Serra Cabirolera amb el seu pic al centre de la imatge. Darrera seu, el pic del Cristall i el Puig de la Canal Baridana o Vulturó (pic més alt de tota la serra, 2653m)
Fent camí al Pas dels Gosolans, arribo al tercer pic del dia: Punta Aguda (2458m)
Dues creus en honor a víctimes. Apunt ja d'arribar al Pas dels Gosolans
Pas dels Gosolans (2430m). Lloc històric de pas de mercaderies i rutes contrabandistes entre el Berguedà i la Cerdanya. Inici del descens
A la part inferior el refugi de Prat d'Aguiló (cap on em dirigeixo), a la part superior el Puigpedrós
Prat de Cadí a l'esquerra i Estana al centre, gairebé inapreciables els dos
Arribant al refugi guardat de Prat d'Aguiló (2010m)
Aquest cap de setmana feien la Nature Trails Salomon Cavalls de Vent que tractava de fer la travessa en menys de 24h.
Hi havia un gran ambient. Vaig dinar a tocar el refugi i vaig poder veure varis runners. La veritat és que és una brutalitat el què fan aquests corredors
Primer classificat i guanyador: Miguel Angel Heras (germà del ex-ciclista Roberto Heras). Dirigint-se cap al pas dels Gosolans, en aquest punt portava gairebé 5h corrent. Va pulveritzar el seu rècord de l'any passat al fer la travéssa en 8h57m:32s
En Kilian Jornet (són un gran admirador seu) va abandonar per fatiga. Vaig adonar-me que probablement si no hagués abandonat, ens haguéssim creuat entre el trajecte que va del refugi Prat d'Aguiló al Pas dels Gosolans. Sens dubté hagués estat la cirereta per completar un dia genial
Enfilo el camí de tornada per les parts inferiors de les tarteres de la cara nord del Cadí. Dirigint-me de nou cap a Prat de Cadí, enmig de boscos de pi negre i avets
Vistes i pedregars espectaculars
Qui pogués buscar bolets envoltats d'aquestes genials parets i en aquests meravellosos boscos verges. El paradís de qualsevol boletaire, sens dubte. Llàstima que massa lluny de qualsevol lloc accesible amb vehicle
Arribada a Prat de Cadí. El dia va caient. Paro, m'estiro i observo les vistes que aquest esplèndit lloc m'ofereix
Ampliació de vistes cap a la Canal d'Estana
Ampliació de vistes de la Canal del Cristall
Per acabar, el petit i encantador poble d'Estana. Ha de ser bonic llevar-se cada dia i poder gaudir d'aquestes vistes
5 comentaris:
Quin desnivell! no hi entenc pas però només veure-ho, em fan mal les cames :)
Quina passada els isards, quin control! i que maco ser tan a prop d´ells.
I el cistell on el vas deixar? amb aquest boscos de pi negre, mare meva quina bona pinta que fan, no vas fer una ulladeta boletaire? ;)
Enhorabona per la sortida, les fotos i el relat.
Gràcies Amalia !
Els boscos són d'insomni, una passada i amb vistes espectaculars. No hi havia ni un sol bolet. Calculo més d'1h fins arribar al cotxe. Baixar amb el cistell ple ha de ser horrible :)
Aquestes excursions hem permeten conèixer zones boleteres genials tot i que sovint massa llunyanes dels aparcaments.
Aviam si la setmana vinent m'escapo al bolet i cambio cims per rovellons ;)
Que fort!!, fa just un any vaig fer la mateixa ruta que tu i també vaig coincidir amb la cavalls del vent i si boscos fantàstics de pi negre i avet pel camí, va bé saber que està tot sec per allà, així de moment no cal anar...jeje
Jordi
No cal que hi vagis Jordi, aquesta zona no se surt de l'excepció en aquesta temporada de bolets tant dolenta que estem tenint.
El Cadí, no té desperdici, és com un ritual, m'agrada pujar-hi regularment i ara encara més que s'ha tornat a repoblar d'isards. És un animal que m'encanta.
Em sembla que la cavalls de vent ja l'he ventilat tota fent sortides els caps de setmana per les zones :)
Salut !
Moltes felicitats! L' any passat vaig fer- ho i la teva crònica és fantàstica! Ha estat un plaer diafrutar de les teves explicacions detallades i les fabuloses fotos! Per cert, que volia fer el Pas de la Roca Plana, que és el pas que hi ha a mitja serralada de la ruta descrita, i no sé de ningú que l' hagi feta. Qualsevol informació, en particular del grau de dificultat, seria molt agraïda! Bona muntanya! Mercè
Publica un comentari a l'entrada