29 de gener 2012

PUIG DE COMA ERMADA - COSTA PUBILLA - ROC DELS LLAMPS - PEDRA PICADA



Alçada mínima:  1510m
Alçada màxima:  2053m
Temps empleat:  6h20m contant parades
Distància:  16,2 km
Desnivell + :  843m
Desnivell -  :  839m


Sortida circular per la Serra de Montgrony a través del GR-3 fins al collet de Maians, per deixar-lo, i anar guanyant alçada fins arribar dalt del cordal d'aquesta Serra a través del coll de la Bona. Un cop aqui, ens dirigim cap a est i oest passejant-nos per les parts més altes i anar gaudint de les bones panoràmiques de ofereixen els seus cims fronterers entre Berguedà i Ripollés.

Excel.lents vistes del Puigmal i Collada de Toses i bones panoràmiques cap al sud. Gens de neu i marcada inversió térmica on la sensació de fred era molt clara a les rases i fondalades. Seguim el cordal fins el Collet de les Fontetes de Castellar on començarem el descens.

Una excursió molt recomanable fins hi tot per fer-la a l'hivern amb raquetes ja que predominen els pendents suaus. Tot i que un cop deixem el GR-3, els camí no està marcat generosament el recorregut és evident.

Ja tenim ganes de neu, aviam si aquest episodi d'inicis de febrer ens deixa el pirineu com ha d'estar: ben blanc i podem fer algúna excursió enmig de neu tal i com marcaría l'época.


 
El recorregut



Primers passos i de seguida arribem a la petita església de Sant Joan de Cornudell




Clara inversió térmica, molt fred a les fondalades



El camí és planer fins arribar al collet de Maians (1469m)



Collet de Maians, bifurcació de senders. Nosaltres ens dirigirem en direcció nord


De seguida començem a guanyar alçada per un camí poc fresat però suficientment marcat


La Serra del Catllaràs i els seus voltants, lloc visitat la setmana anterior


Boniques imatges de ple hivern


Per fi arribem dalt la carena, Coll de la Bona (1890m). A partir d'aqui ens disposem a passar unes hores corrent pel fil de la carena, poguent gaudir de les vistes dels dos vessants


Com no, el Puigmal (2910m), mestre de cerimonies de la zona. A la part inferior, la carretera que porta a la Collada de Toses


Les muntanyes d'Andorra i de l'Ariege, clarament molt més blanques que les de casa nostra


Primer cim del dia, el Puig de Coma Ermada (1996m), molt planer. La Rosa mira el mapa per saber quines muntanyes i serres tenim a la vora


El Cogulló (1792m)


El Montseny i la boira amorrada de la plana de Vic


A l'esquerra el Roc dels Llamps i a la dreta el Costa Pubilla, cap allà anem


Cim del Costa Pubilla (2053m), el més alt del dia amb genials vistes cap al vessant del Puigmal i la Serra de Montgrony


El Puigmal, amb Planoles al fons


El petit i bonic poble de Dòrria, amb el Puig de Dòrria (2547m) damunt seu


Arribem al Roc dels Llamps (2049m), vistes cap als propers objectius


Vistes cap al Pedra Picada, últim cim del dia


Arribem a l'Emperadora (1961m), punt de pas de la travessa Els Bastions, al fons el Pedra Picada



Recorregut deixat enrera amb el Costa Pubilla de Fons


Hem de baixar fins el Coll del Remoló (1869m) per ascendir de nou fins el Pedra Picada


Ja som dalt del Pedra Picada (2006m), veiem tot el recorregut desfet. Al fons a l'esquerra el Taga (2039m) amb el Sant Amand (1851m) a la seva dreta


Un mar de núvols ...


Uns metres més i arribarem al Collet de les Fontetes de Castellar (1875m), aqui començarem el descens


Les fontetes, ben glaçades, hi ha poca aigua en circulació, i malaluradament pel bestiar, fa que es glaçi. La sequetat de la zona era patent


El dia oferia unes vistes que encantaven


Tornant, parem apropet del poble de Guardiola de Berguedà, hem trobat un tram on tot estava glaçat, com si hagués nevat. Eren les 17h i així estava tot de glaç. Temperatura de -1ºC. Ens acostem fins la llera del Llobregat a fer algunes fotos



3 comentaris:

Amalia ha dit...

Quina meravella de fotos!! el mar de núvols i les de Guardiola, que boniques!! Aquesta nit a casa m´ho llegeixo tot en calma.
Fins després!

Carles Gutiérrez ha dit...

Merci Amalia, ara per això parat uns dies que m'ha fotut pinsada a la ciàtica i això fa mal !!!!
Aviam què t'expliques tu, tot i que amb el temps que tenim ara, on s'està millor, és vora una llar de foc prenent un café ben calentet D)

Amalia ha dit...

Oh i tant, una llar de foc ara aniria més que bé, encara que veient les imatges que has penjat, venen ganes de sortir al bosc a fer fotos.
Volies neu? doncs apa! em sembla que quan la teva ciàtica es relaxi podràs fer sortides ben blanques :)
Has vist les imatges del mar negre congelat? són impressionants!!
A veure si fem una sortideta aquest cap de setmana i penjo fotos la meitat de maques que les teves.
Abraçades!