08 de juliol 2012

L'INTENT DE FER RATAFIA


Després d'anys pensant en fer ratafia, aquest any ha estat el definitiu. Ajudat per l'empenta d'algún dels membres de Catbolet, m'he acabat animant.
La recepta per fer ratafia la podem fer a través d'aiguardent o anís sec (barrejant-hi sucre per reduïr alchol) o anís dolç (no caldrà sucre). Les nous verdes i l'herba de St Joan seràn ingredients imprescindibles també.
A partir d'aqui ho podem especiar amb flors, plantes, fruites, arrels, espècies .... un munt de coses. D'aqui en surt el secret per obtenir una bona ratafia.

Tal i com marca la tradició, la ratafia es fa per Sant Joan, que és quan totes les herbes han florit i quan les nous ja s'han fet verdes. Un cop feta la barreja, ho deixem a sol i serena durant 40 dies, important anar-ho barrejant de tant en tant, i també important que la garrafa noti els canvis de temps, entre el sol, de dia, i la fresca de la nit. A partir d'aqui, ho deixem en un lloc fresc fins desembre per tal que el temps la millori.

En el meu cas, he utilitzat 2 litres d'anís dolç, quan acabi el sol i serena de 40 dies, ho colaré i els reservaré. Agafaré un altre litre d'anís i tornaré a fer 40 dies més de sol i serena amb les espècies que hauràn quedat. Finalment colaré i ajuntaré amb la garrafa dels 2 litres.

No espero una gran ratafía, això sí, que es pugui beure, si més no, ben freda en plan xupito. El que si espero, és aprendre'n, ja que quan arribi l'hora del tast, podré treure conclusions a través dels aromes per poder fer una recepta millor l'any vinent.

A continuació exposo totes les espècies que composen la meva recepta. El resultat d'aqui uns quants mesos.



Una branca de timó


Un parell de fulles de llaurer


Una mica de tarongina


Una branqueta de salvia


Una branqueta de romaní


Un grapadet de puniol


Un trosset de pell de taronja


Un trosset de pell de llimona


Un parell de fulletes d'oregan


Unes 7 o 8 nous verdes tallades


Una nou moscada trossejada


Una branqueta de menta


Unes fulles de Marialluisa


Una mica de malva rosa


L'imprescindible herba de Sant Joan


Uns quants grans de cafè (8 o 9)


Un pessic de fonoll


Una mica de flor de tei


Un parell o tres flors de magraner


Una branqueta d'espígol


Una mica de cua de cavall


Un petit polsím de comí


Una branca de canyella


Unes quantes flors de camamilla


Una branqueta d'olivera


Unes quantes boletes de ginebró (8 o 9)


Introdueixo totes les espècies dins d'un recipient amb 2 litres d'anís dolç



Barrejar-ho bé i a sol i serena durant 40 dies on ho anirem barrejant a diari



Al cap de 3-4 dies la barreja es va enfosquint, gràcies a les nous verdes







4 comentaris:

Amalia ha dit...

Apa quina ratafia!! així ben fresqueta em prendria ara mateix un gotet. Quins colors més macos abans de que es torni fosca. Ja explicaràs quan la tastis.
Salut!! ;)

Carles Gutiérrez ha dit...

Si surt bona ja et convidaré, n'he fet 3 litrets. Tot un experiment però en tenia ganes. A falta de bolets, caminar o experimentar D)

Fins ben aviat!

Núria PR ha dit...

Té bona pinta, deixa'm dir-te només un parell de coses: si les anous les esclafes enlloc de tallar-les treuen millor l'essència i el pot és millor tapar-lo amb una gassa lligada perquè respiri bé, sinó et pots trobar que l'alcohol fermenti i et quedi una ratafia només bebible pels més valents.... tot i que potser el tap de suro també va bé...

sort!

Carles Gutiérrez ha dit...

Merci pels consells Núria, llàstima que les nous ja és massa tard per xafar-les, però tindré en compte el consell de la transpiració, el suro ja transpira, però ho fa però menys que una gassa és clar.
És una experiència de la qual n'espero aprendre.
Ah, tot un plaer tenir-te per aqui!

Salut !