CIRC DE BACIVÈR
El fet que les excursions tinguin bastant desnivell i siguin llargues, fa que reservem dies per fer activitats més suaus, que també valen molt la pena.
El dia del mal temps, varem intentar endinsar-nos dins del Circ de Bacivèr, però la pluja, només ens va deixar arribar al primer Estany de Bacivèr, just per veure els pics que envolten el circ. L'excursió va ser de 2h30m amb un desnivell de 268m. La mala visibilitat i precipitació no convidava a seguir guanyant alçada. Tot i així, deixo unes poques imatges per poder-se'n fer una idea.
Estany de Bacivèr amb Tuc de Marimanha (2679m) al fons
Un pi defallit enmig de l'estany, imatge molt curiosa
Una altra perpectiva de l'Estany de Bacivèr amb el Tuc del Rosari (2594m) despuntant al fons
Un helicòpter voltava per la zona
CIRCULAR A BAUSEN
Alçada mínima: 908m
Alçada màxima: 1390m
Temps empleat: 2h30m
Distància: 6,3 km
Desnivell + : 482m
Desnivell - : 482m
El dia abans de la dura ascenció al Gran Tuc de Colomers, decidim fer una petita circular partint del poble de Bausen, situat molt aprop de França.
Una ruta molt apte per tothom, amb bona part del recorregut dins d'una fageda amb arbres milenaris de proporcions considerables, que priven l'entrada dels raigs de llum i dónen un ambient fresc per caminar-hi. També, amb genials vistes cap a la Maladeta.
Mapa del recorregut
A l'inici del poble de Bausen, ja trobem un indicador que a més d'aquesta ruta, indica altres possibilitats. Aqui podem decidir fer-la en un sentit o en l'altre
Església de Sant Roc amb el cementiri de la Teresa. La història explica, que a inicis del segle XX, dos joves es volien casar. Com que tenien cert grau de parentesc, el capellà no els volia casar si no pagaven una espècie d'impost a l'esglèsia. Al no poder pagar l'impost, varen decidir anar a viure junts en contra de les lleis episcopals de l'época. El dia que la Teresa va morir, jove als 33 anys, el capellà no va voler fer l'enterrament al cementiri. El poble es va unir, i va fer un cementiri civíl a les afores del poble: "el cementiri de la Teresa"
Vistes del Massís de la Maladeta des del poble de Bausen
Decidim fer la ruta a l'inrevès de les agulles del rellotge. A l'inici del sender, fem una parada per observar el petit poble de Canejan
Entrem a la fageda de Carlac
Impressionant fageda. Es nota que no n'he visitat masses, però cada vegada m'agraden més
Hi trobem faigs que tenen una pila d'anys. Amb tanta antiguitat i història, sempre en trobem algún que no ha sobreviscut al pas dels anys
Huarem de travessar el riu de Carlac un parell de vegades
Una mostra d'un faig enorme, algunes soques tenien un diàmetre espectacular
El sender, molt ben marcat, enmig del bosc, en ocasions es perdía enmig de llargues rectes
Fem una mirada cap a l'est i veiem la Vall de Toran, encara dins de Catalunya
Típiques construccions de la zona de Vielha i Mijaran
Ja tornem a ser al poble de Bausan, els seus carrers estrets i en pendent, amb un ambient tranquil i idíl.lic. Típic dels pobles pirinencs d'alta muntanya
ARTIGA DE LIN
Després de fer la circular a Bausen, decidim anar a Artiga de Lin a visitar els Uelhs deth Joèu (ulls del diable o Júpiter).
Es tracta d'una cascada espectacular que surgeix de sota terra. L'aigua d'aquesta cascada és originada al Forau d'Aigualluts (vall alta del riu Éssera, a 2030 metres) situat als peus de l'Aneto.
El Forau d'Aigualluts captura l'aigua provinent del drenatge de les glaceres de l'Aneto i la Maladeta i la transvassa a través de 4km de recorregut subterràni, travessant la Serra de Pòmero en direcció cap a la conca del Garona i emergint a la superfície en aquest punt, Artiga de Lin, a 1405m d'alçada.
Sens dubte un espectacle de la natura, un fet que mai hagués entrat al meu cap, una prova de que la muntanya no només té vida en l'aspecte superficial, sino que fins hi tot, abarca les parts més profundes dels seus terrenys.
Imatges de la cascada on l'aigua freda baixava amb molta força
Després de fer un petit recorregut en ascens, arribem al gran Plan dera Artiga. Una enorme extensió plana herbada, envoltada de bones muntanyes. Des d'aqui surten varis senders que porten cap a la Maladeta
Com que en imatges, no es mostra bé el cabal i moviment que hi havia de l'aigua, aqui poso un video per tal de poder-se'n fer una bona idea
El riu dels Uelhs deth Joèu, desencadena fonts com aquesta: Font deth Gresilhon
2 comentaris:
Oh! quina passada la foto del pi a l´estany, és maquíssima!! m´agradaria molt veure-ho en directe i fer fotos.
Les fagedes ja t´ho vaig dir, són màgiques, donen una pau...i a més són refrescants!
Molt bé el vídeo per veure el cabdal tan generós i la cara de felicitat de la Rosa :)
La foto del massís de la Maladeta també preciosa.
Felicitats!
Ei Amalia! Doncs vas estar-hi ben aprop de l'estany de Bacivèr, queda a uns 45m caminant des de l'estació de Baqueira Beret, va ser idea de la Rosa, li encanta fer fotos d'arbres grossos.
Sens dubte, aquest any boletaire, l'objectiu és descobrir fagedes a les zones properes al Montseny i alguna de pre-pirineu, són boscos molt bonics.
Vinga, et desitjo una molt bona temporada boletaire !
Publica un comentari a l'entrada