Alçada mínima: 1945m
Alçada màxima: 2915m
Temps empleat: 7h contant parades
Distància: 15,9 km
Desnivell + : 1516m
Desnivell - : 1516m
Per fi he pogut escapar-me a fer aquesta sortida per la bonica Coma de Ransol. Fa molts anys vaig travessar-la de llarg a través de l'ARP fins la collada de Meners i posterior descens per la Vall de Sorteny. Els cims que envoltaven la zona em van captivar, vaig poder-los observar des de múltiples vessants, però al fer travessa no hi vaig accedir, deixant-ho per un altre moment.
El moment ha arribat, després d'estudiar mapes i webs, trobo una ruta que em permetra assolir els pics més alts de la zona: el Pic de la Serrera (2912m), Pic de la Cabaneta (2862m) i el Pic de l'Estanyó (2915m) i tercer més alt d'andorra.
Aprofitant que la Rosa tenia altres coses a fer i tenint en compte que potser m'espera algún tram de cresta compromés, decideixo sortir en solitàri. De tant en tant, m'agrada fer-ho, és com una manera per trobar-me a mi mateix, envoltat del medi que més m'agrada i guiant-me constantment pels meus instints i sentiments sense que res ni ningú ho pugui trencar. És una manera més de viure la muntanya, diferent de quan vas amb companyía, ni millor ni pitjor.
M'he hagut de llevar molt d'hora, la ruta és llarga i cap al migdia vull ser al lloc d'inici. El dia és esplèndit, la visibilitat espectacular i l'entorn d'alta muntanya. He trobat a faltar, un cop més, el predomini del verd dels prats, que encara no havien pogut recuperar el color, després de les últimes plujes.
La privilegiada situació del Pic de l'Estanyó, ofereix unes espectaculars vistes, des del Carlit, fins la Maladeta, passant pels massisos del Puigpedrós i la Pica d'estats
La ruta és molt plàcida tot i que, una mica trenca-cames, constants pujades i baixades. El tram més complicat es troba entre la collada de Meners i el Pic de la Cabaneta, un tram de cresta amb trossos aèris per acabar pujant per una descomposada tartera molt inclinada.
Durant el descens, decideixo completar la circular per la part nord de la Coma de Ransol, circulant a mitja alçada. Una altra jornada d'altra muntanya que seerà recordada, a les portes de la tardor.
Mapa del recorregut
Inici de la ruta, enmig de la Vall de Ransol. Pont que creua el riu dels Meners
Riu dels Meners, amb aigües nítides
La fauna que ens podem trobar a la zona de Ransol
L'ascenció fins la capçalera de la Coma de Ransol, la fem pel fons de la vall, seguint un sender que va paral.lel al riu dels Meners
A mesura que anem guanyant alçada, cada cop l'aigua és més abundant
Salts d'aigua que formen el riu dels Meners, procedent dels estanys de Ransol
Seguim guanyant alçada, la capçalera de la vall es deixa veure
Arribem a la zona dels estanys de Ransol. A partir d'aqui el camí guanya pendent fins assolir el proper objectiu: la collada dels Meners
Per primer cop se m'obren vistes cap al pic de la Serrera (2912), a l'esquerra, i del Pic dels Meners (2713m) a la dreta. Enmig dels dos, el petit Circ de Meners
Ens girem i veiem un dels estanys de Ransol als nostres peus
Seguim guanyant alçada amb ziga-zaga. La collada dels meners ja la tenim a tocar
Collada dels Meners i punt d'enllaç entre la Vall de Sorteny i la Coma de Ransol
Espectacular la Vall de Sorteny. A l'esquerra la Serra de l'Estanyó amb el Pic de l'Estanyó (2915m), últim pic del dia i tercer cim més alt d'Andorra. A la dreta, la Serra del roc del Rellotge
Des de la collada, anem direcció nord pel llom, fins arribar al Pic de la Serrera (2912m). Al fons del circ dels Meners, veiem l'estany dels Meners de la Coma
Ja som al Pic de la Serrera (2912m), excel.lents vistes del massís de la Pica d'Estats
Pirineu aragonés
A l'esquerra el Coma Pedrosa (2939m), al centre el Pic de Baiau (2886m) i a la dreta, el Roca Entravessada (2927m)
Cresta cap al Pic de la Coma de Senyac (2853m) i cap al Pic dels Meners (2713m)
Cap al NE, el Pic de l'Estanyol (2568m) a l'esquerra i el Pic de l'Home Mort (2634m) a la dreta
Mirant cap a N, l'estany de Solanet i el Pic de Thoumasset (2741m)
Cap al Sud, tot el que m'espera. A l'esquerra el recorregut fins la collada dels Meners i la cresta fins la base del Pic de la Cabaneta (2862m). Al centre el llom que recorrerem fins assolir el Pic de l'Estanyó (2915m) que s'alça imponent a la dreta
Un servidor ben content al Pic de la Serrera (2912m)
Cap al NE, el Carlit (2921m) despunta
Ja torno a ser a la collada de Meners. Ara toca una mica de cresta fins arribar a la base del Pic de la Cabaneta (2862m). En aquest punt, farem un petit flanqueig per pujar per una desfeta tartera amb molta inclinació. Sens dubte, a nivell tècnic, la part més complicada del dia
La cresta que porta al Pic de la Cabaneta (2862m)
Ja estic apunt d'arribar al Pic de la Cabaneta (2862m), s'ha fet dur, molta inclinació i molt desnivell en un tram curt de distància
Pic de la Cabaneta (2862m)
Tota la cresta desfeta fins al Pic de la Serrera (2912m)
Tota la Coma de Ransol amb els seus estanys al fons. Un espectacle ple de sensacions
A l'esquerra, la Serra de l'Estanyó, amb el Pic de l'Estanyó (2915m) al fons, a la dreta la Vall de Sorteny
Vall de Sorteny amb la zona d'Arcalís i Tristaina (2876m) al fons
Vistes cap a la zona d'Envalira i del Pas de la Casa. També es poden veure els Pics de Fontnegra (2854m - 2878m i 2835m)
Em començat el descens cap al llom que ens durà als peus del Pic de l'Estanyó (2815m). A partir d'aqui el sender puja fort directe al pic. Anem guanyant alçada i pel sud apareix l'Estany Gran de la Vall del Riu
Pic de l'Estanyó (2915m) últim pic del dia i tercer pic més alt d'Andorra. La seva alçada i situació centrada dins del Principat, ofereix unes vistes excel.lents i privilegiades de tots els vessants
Estany Gran de la Vall del Riu des del pic de l'Estanyó (2815m)
Tot el recorregut desfet, passant pel Pic de la Cabaneta (2862m) fins al Pic de la Serrera (2912m)
Tram de cresta ampliada, entre la collada dels Meners i el Pic de la Cabaneta (2862m)
Espectacular el massís rocós del Pic de la Serrera (2912m)
Massís de la Pica d'Estats des del Pic de l'Estanyó (2915m)
Aneto (3404m) i massís de la Maladeta
Seguint la cresta cap al sud, tenim els emblemàtics Pic de Casamanya: nord (2752m) i sud (2740m). Al fons a l'esquerra, el Coll d'Ordino (1983m)
He iniciat el descens, ja sóc més avall de la collada dels Meners i em dirigeixo a l'estany de Ransol on canviaré de sender per acabar fent la ruta circular des d'aquest punt. La cara nord del Pic de la Cabaneta (2862m) és un espectacle
Pic de la Cabaneta (2862m) a l'esquerra, cresta, collada de Meners i Pic de la Serrera (2912m) a la dreta, vistos des de la Coma de Ransol. Un cop agafada la bifurcació, el camí guanya alçada i torna pel vessant nord de la Coma de Ransol a mitja alçada
Ens desviem uns metres del camí, per visitar el solitàri i petit Estany Mort, envoltat pel Pic dels Meners (2713m) i el Pic de l'Estany Mort (2746m)
Espectaculars les parets sud que tanquen la Coma de Ransol. A l'esquerra el Pic de la Pala Alta (2681m), al centre la Collada de la Coma (2637m) amb el Pic de la Pala Rodona (2789m) al seu costat, i a la dreta, el Pic de la Cabaneta (2862m)
Espectacular el Pic de la Pala Alta (2681m)
Vall de Ransol, de la part inferior de la imatge, parteix la ruta. Al fons les pistes de Gran Valira i el Tarter
Continuo amb el descens, sempre a mitja alçada. Nova perspectiva de la Coma de Ransol amb el Pic de la Cabaneta (2862m) al fons. El riu dels Meners, a la part profunda de la coma, marca el camí que he utilitzat per pujar
Parada obligada al refugi lliure dels Coms de Jan (2217m). Refrescada a la font i menjar una mica per afrontar els últims metres del dia
Com sempre, espectaculars el refugis d'Andorra. La gran majoria lliures i en unes condicions ben dignes. Aquest, estava provist de font, llenya, xerrac, pastilles per fer foc, farmaciola molt completa (amb venes, gasses, alcohol...), fruits secs, fogonet i olla neta, espelmes, paper wc...
A partir del refugi, m'esperen uns 300m de desnivell que em portaràn a l'inici del dia. Sens dubte una excursió que recordaré per sempre
2 comentaris:
Deu ser tot un plaer fer camí tot sol, és a dir, en parella o amb amics és fantàstic però la sensació que descrius de fer-ho en soledat... un punt en la gran immensitat muntanyosa. Crec que és lo millor per posar en ordre el cap.
Aquests llacs i rius sempre em fan venir set i ganes de ficar-me dins.
Abraçada!
Merci Amalia, sí, és una manera diferent de viure la muntanya, potser més lliurement.
Ja has anat al bolet?, jo per ara les zones que conèc no treballen, però estic molt content perquè he descobert un bon lloc pels reigos molt proper a casa. Vaig collir-ne uns quants, tot i que vaig arribar tard a la florada. aviam si t'animes que ja hi ha vida!
Muaks!
Publica un comentari a l'entrada